Hi ha documentació i cartografia que donen algunes pistes de com era Barcelona abans del pla Cerdà. En canvi, són força excepcionals les restes arqueològiques que mostren què hi havia abans que s'edifiquessin quadrícules, grans illes i places octagonals. Les obres que s'estan fent al carrer Girona amb Mallorca han aflorat una part d'aquest passat d'una ciutat de masies, convents i camps de cultius. Es tracta del soterrani d'una masia del segle XVI. Els murs, les estances, les escales (quasi intactes), les canalitzacions, les vuit bales de canó i un vas de porcellana xinesa del regnat de Wanli (1560-1620) poden donar detalls d'una època convulsa de Barcelona. Hi ha diferents hipòtesis sobre què hi devia passar, però la més probable és que el 1652 servís per atacar la ciutat. "Aquí hi havia quatre bateries des d'on les tropes de Felip IV disparaven durant el setge de Barcelona del 1652; hem trobat bales que no havien estat utilitzades i, per això, creiem que era un dels punts des d'on s'atacava", diu l'arqueòloga Marta Lucas. No és l'única artilleria, també s'han trobat bales de colobrina, una arma que es feia servir per disparar en distàncies curtes.

Les restes de l'escriptor Miguel de Cervantes ja descansen al nou monument en honor seu erigit a l'església de Sant Ildefons del convent de les Trinitàries de Madrid, prop d'on van ser trobades, en una cripta, aquest març. "Yace aquí Miguel de Cervantes Saavedra, 1547-1616", resa la capçalera de la placa commemorativa del sepulcre inaugurat avui, que inclou uns versos de 'Los trabajos de Persiles y Segismunda' de Cervantes: "El tiempo es breve, las ansias crecen, las esperanzas menguan y, con todo esto, llevo la vida sobre el deseo que tengo de vivir".

La Policia ha trobat restes humanes que podrien correspondre als de la dona dominicana i la seva filla desaparegudes des de juny a San Vicente de la Cabeza (Zamora). La Policia Nacional buscava en un parc madrileny de la Dehesa de la Vila els seus cadàvers i ha suspès la recerca a les 13.30 hores d'aquest dimarts.

Les excavacions arqueològiques a la cova del Rinoceront de Castelldefels han descobert l'esquelet d'un elefant jove, de menys de 7 anys, que podrien tenir uns 100.000 anys d'antiguitat.

Pere Galceran, propietari de la formatgeria Villavella, i el seu fill conegut com Lo Pere Xic, dos veïns de Basturs, al Pallars Jussà, devien quedar-se amb la boca oberta quan, tot pasturant el ramat, van veure com afloraven uns ossos fòssils d'extraordinàries dimensions. Les dos tíbies i un fèmur són les més grans trobades al Pirineu i, segons els investigadors, pertanyen a dinosaures herbívors del grup dels hadrosaures, coneguts com a dinosaures amb bec d'ànec. El Museu de la Conca Dellà i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han començat els treballs d'excavació al jaciment al municipi d'Isona i Conca Dellà. Segons els investigadors, serà un dels jaciments de dinosaures més destacats.

La restauració de les Drassanes Reials ha tret a la llum les restes d'una gran necròpolis de l'època romana. Després de les excavacions realitzades al subsòl de l'edifici s'ha trobat la primera necròpolis de Barcelona, fins ara mai documentada, datada entre el segle I dC i el segle VI dC. La ubicació d'aquesta necròpolis indica que la línia de la costa estava més cap al mar del que es pensava fins ara, i ha ajudat a traçar el recorregut d'una via que travessava Barcino pel litoral.