Els anglicismes estan regnant en les converses sobre sexualitat i relacions amoroses, perquè en anglès han posat nom a situacions que abans no s'havien batejat, com el breadcrumbing (donar molles de pa) o el yearning (l’anhel). I també a identitats i pràctiques sexuals que no s’havien visibilitzat, de l’spanking (la natjada) al bondage (el lligament) passant per l’squirting (la brollada). Tradicionalment, però, han estat els castellanismes els que han colonitzat el parlar brut català. Tanmateix, el català té milers de porcades per a tots els registres, també els més informals i humits. A Cardem en català (Rosa dels Vents) els lingüistes Laura Boj, Xènia Hernández i Roger Miras proposen centenars de paraules genuïnes i d’alternatives als estrangerismes més habituals per practicar sexe (oral). "Volem defugir dels tòpics que utilitzar mots genuïnament catalans quan follem no sona brut o no és sensual. Voleu dir que el nom fa la cosa? No us escalfa que us mengin la cloïssa, que us l'endinyin fins al mànec, que us graponegin, que us llustrin la perleta o us xuclin la fava fins a escórrer-vos de delit?", plantegen retòricament al llibre.

Més que rivals és una de les ficcions de moda que ha obligat a esmolar l’eina a la traductora Alba Garcia Ventura, per encàrrec de la productora Dumilieu Media. La sèrie de Movistar (subtitulada en català) explora la tensió sexual entre dos jugadors d’hoquei i, de passada, retrata una tensió lingüística present en el català eròtic de l’audiovisual: la necessitat de trobar paraules genuïnes per als constants fuck, dick i suck que no sonin reiteratives, ni artificials ni còmiques.

L'edició en paper de l'ARA d'aquest Sant Jordi és ben especial. Amb una il·lustració a la portada obra de Mari Fouz, us oferim un diari amb un Tema del Dia centrat en l’amor en la literatura, i amb versos d’Estellés i Papasseit al llarg de gairebé totes les pàgines.

Llegeixo a l'ARA un reportatge de Sílvia Marimon que explica que “hi ha un nou despertar de la literatura eròtica femenina”. Elisabet Roig, guanyadora del famós premi de la Vall d’Albaida, diu: “De l'eròtica encara se n'ha de parlar molt des d'un punt de vista femení. Penso que és en les dones on hi ha la clau de la propera explosió d'aquest gènere literari". I per predicar amb l’exemple explica que com a autora fa “un homenatge a la vulva, al clítoris i a la masturbació femenina”, que jo crec que s’ha fet sempre i se seguirà fent: va amb el gènere. Al reportatge se’ns diu que “fa un temps potser no estava gaire ben vist que les dones llegissin literatura eròtica, i encara menys que es dediquessin a escriure’n”. I l’editora de Raig Verd, l’estimada Laura Huerga, parla del seu Premi de Literatura Eròtica No Convencional i Feminista, que “vol defugir una literatura eròtica heteropatriarcal i coitocentrista”.

"De l'eròtica encara se n'ha de parlar molt des d'un punt de vista femení. Penso que és en les dones on hi ha la clau de la propera explosió d'aquest gènere literari", diu Elisabet Roig (Barcelona, 1977), que fa dos anys va guanyar el 27è Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida amb Tancament perimetral (Bromera). Editora de llibres infantils i juvenils, Roig explica que no li va ser gens difícil expressar el sexe a través de les paraules: "Ho volia fer de manera pausada però visual. A Tancament perimetral barrejo olors i sabors entre fruites, verdures i cossos. Havia de traspassar les pàgines i fer remoure les lectores". Fa un temps potser no estava gaire ben vist que les dones llegissin literatura eròtica, i encara menys que es dediquessin a escriure llibres eròtics. I, quan ho feien, hi havia certa sorpresa.

Ni el sexe a l'Edat Mitjana era tan morbós i violent com a Joc de trons ni tothom estava tan reprimit per culpa de l'església com farien pensar artefactes com els cinturons de castedat medievals. La historiadora britànica Katherine Harvey es dedica a enderrocar mites i prejudicis a Los fuegos de la lujuria. Una historia del sexo en la Edad Media (Ático de los Libros). A través de fonts documentals i amb molt sentit de l'humor, Harvey intenta esbrinar què passava sota els llençols. D'entrada, a l'Edat Mitjana el sexe era menys íntim, perquè sovint a les habitacions hi havia molta concurrència. De fet, abunden les denúncies de veïns i testimonis sobre comportaments inadequats. D'altra banda, si a algú se li hagués demanat què era el sexe, segurament hauria tingut una resposta molt diferent de la que donaria una gran majoria al segle XXI.

Just Jaeckin, el fotògraf reconvertit en cineasta eròtic que va dirigir Emmanuelle, ha mort als 82 anys a la Bretanya acompanyat per la seva dona Anne i la seva filla Julia, segons han confirmat fonts familiars. La seva carrera al cinema va ser curta però intensa –només hi va treballar entre el 1974 i el 1984– i marcada per l'èxit descomunal de la seva opera prima: prop de 9 milions de francesos van veure Emmanuelle, que es va mantenir tretze anys en cartell en un cinema dels Camps Elisis. Fora de França també va ser un gran èxit comercial i va popularitzar l'erotisme softcore en el cinema dels anys 70.

Amb la pandèmia i la crisi climàtica, ja ningú no hauria de dubtar que els éssers humans estem lligats a l’aire que respirem, a tot el que ens envolta, estem lligats els uns als altres d’una manera molt estreta, molt física. El món ens és donat a través dels sentits: "Les nostres vides estan nuades, entrellaçades", la individualitat és un concepte creat, no la podem donar per descomptada. Tota individualitat està marcada per una dependència. Així ho veu Judith Butler, Premi Internacional Catalunya, al seu darrer assaig, ¿Quina mena de món és aquest? (Arcàdia), traduït per Josefina Caball.

Amb la solana que cau, me’n vaig al Saló Eròtic, que aquest any és al Pavelló de la Vall d’Hebron. “Acceso artistas”, llegeixo. Cometo l’acte fake i entro. A dins, tot de botigues de ginys sexuals i cremes. “Vols que et presenti les dòmines?”, em pregunta el director del saló. I el segueixo cap al camerino de les dòmines, la més dòmina de les quals és Dómina Ghalia, una noia andalusa que deu tenir uns vint anys. Pel passadís algú em saluda. És la sexòloga Helena Crespi, que es veu que farà una xerrada sobre erotisme i feminisme. Passem per un estand de vagines de mida real regentat per un senyor amb crocs i per una botiga de lubricants aptes per a vegans o diabètics (no es tracta de tenir una pujada de sucre o una baixada de principis mentre, diguem-ne, xucles). “Teniu gustos dolços o també salats?”, li pregunto a la mestressa. “També en tenim un de bacon”, fa.

Els regals de Sant Valentí solen ser un sopar, un pack “escapada romàntica” o dos clauers amb la meitat d’un cor cadascun. Tots correctes, però ja molt vistos. Un regal innovador per a una parella -per als seus dos membres...- poden ser alguns gadgets o accessoris que serveixin per explorar conjuntament nous territoris sexuals. Molts d’aquests regals, a més, podran resultar útils també per a solters, als quals no semblarà tan trist no tenir parella per Sant Valentí.

L'actriu Agata Lys, símbol eròtic de l'Espanya del destape, va morir als 68 anys el novembre passat a Benalmádena, segons ha informat Cinemanía citant la guionista Valeria Vegas i altres fonts del seu entorn. La notícia no ha transcendit fins que aquest dijous s'ha estès per les xarxes socials, i no es coneixen encara les causes de la mort.

És difícil de conciliar la imatge d'E.L.James com una persona tranquil·la i reservada amb la franquícia multimilionària que va crear. Des que va publicar Cinquanta ombres d’en Grey, el 2011, la trilogia ha venut 165 milions de còpies arreu del món –8 milions només en castellà– i ha estat adaptada al cinema amb una sèrie de pel·lícules que ella mateixa va coproduir. A més, va contribuir a popularitzar diversos fetitxes sexuals, com el bondage, les benes per als ulls i les pinces per als mugrons, introduint-los al mainstream comercial i cultural. L'autora britànica també ha registrat i llicenciat vi, llenceria, fuets, vibradors i manilles amb la marca Fifty Shades of Grey, i molts dels productes els ha dissenyat ella mateixa. "Vaig registrar tot el possible perquè no volia coses a les carmanyoles. No ho poseu en un Happy Meal", feia broma llavors.

Fugint de la concepció tradicional dels ‘sex shops’ i d’alguns estereotips que s’hi associen, les botigues eròtiques estan fent un canvi per adaptar-se a les necessitats de la clientela i opten per tractar la sexualitat amb normalitat. L’imaginari col·lectiu aboca a pensar principalment en aparadors foscos, llums vermells i enormes vibradors en forma de penis. Però hi ha molt més. A més, d'una àmplia gamma de joguines sexuals per a tots els gustos, graus d’experiència i models sexoafectius, també s’està apostant per oferir-hi tallers i activitats per complementar l’experiència i ajudar a trencar tabús.

Nascuda a Gavà fa 26 anys, la Yaiza va estudiar aparadorisme i marxandatge, una professió que va quedar enrere ràpidament quan va veure que la motivava més emprendre algun negoci relacionat amb la sexualitat. Actualment s’ha convertit en la youtuber Yaiza RedLights, que parla sobre sexe i que és copropietària d’una botiga en línia de joguines eròtiques, Redlights.es. “Encara em pregunto com ha tingut lloc tot aquest canvi”, admet somrient. Instal·lada a Terrassa amb el seu home, el Jordi, s’ha convertit aquest any en la imatge del Saló Eròtic de Barcelona, un encàrrec que va acceptar amb la condició que l’esdeveniment inclogués una campanya per conscienciar contra l’abús sexual infantil.

Una copa atenenca pintada a mà de l’any 470 aC en què apareix un home madur tocant els genitals d’un adolescent és la primera obra que veiem a les pàgines de The art of the erotic, un estudi de l’art eròtic que arriba fins a l’actualitat (l’última de les 170 obres ressenyades és del 2016: Hysterical sexual, de l’escultor Anish Kapoor). La portada del llibre, publicat aquesta setmana per Phaidon en una luxosa edició, s’inspira en els suggeridors talls de les pintures de Lucio Fontana. Moltes imatges de l’art grec, com la de la mencionada copa, avui aixecarien una gran polèmica. Aquest és, precisament, un dels aspectes més interessants de The art of the erotic, que a més de l’evolució dels cànons de bellesa, permet contemplar un libidinós retrat social de la sexualitat i de les pulsions més fosques d’èpoques diverses. Només cal pensar en l’impacte de Freud en artistes de tot Europa. L’autora del pròleg, Rowan Pelling, exdirectora d’ Erotic Review, no esquiva el debat sobre la frontera entre l’erotisme i la pornografia. Pelling defensa que les claus de l’erotisme són la imaginació i la capacitat evocadora i fa un repàs al paper omnipresent que ha jugat en la història de l’art, des de ser l’expressió d’una fantasia sexual fins a presentar-se com un gest subversiu. O, en definitiva, com va dir Picasso: “Sexe i art són el mateix”.

Acceptem que per als fans de la sèrie 'Magnum P.I.' el més sorprenent no era la vida tan emocionant i plena d’acció d’un detectiu privat en el que, de fet, és una illa paradisíaca, remota i pacífica. El més anormal era que el misteriós Robin Masters, propietari de la fastuosa finca, on el Magnum era un convidat perpetu, malgrat ser fustigat inútilment pel sever Higgins –i per Zeus i Apolo, dos dòbermans imponents– era escriptor. Escriptor! Un escriptor amb cases a Hawaii, a la Costa Blava, a Acapulco… Amb una col·lecció de cotxes de luxe a cada residència. Un escriptor que, sempre que apareixia d’esquena parlant per telèfon, ho feia amb alcohol selecte entre les mans i turgents belleses als genolls. No, allò no era normal, ho sabíem. Però, què caram, per als que sentíem vocació literària era esperançador i ens anticipava una vida de sofisticació i luxe. Ja a l’edat adulta ens preguntàvem: ¿existeixen escriptors així?, ¿alguna vegada han existit? Doncs mira, la resposta és sí: Harold Robbins, un home que, a partir d’una aposta, es va inventar un gènere literari d’èxit universal.

James Salter, que l'any passat va ser un dels protagonistes de Sant Jordi gràcies a la publicació del recull de contes 'L'última nit' (L'altra) i la novel·la 'Això és tot' (Empúries/Salamandra) torna a ser notícia gràcies a 'Joc i distracció'. L'excel·lent novel·la –que Salter va donar a conèixer en anglès al 1967– arriba per primera vegada en català amb l'excel·lent traducció d'Albert Torrescasana.

L'editor Jean-Jacques Pauvert (1926–2014), conegut a França sobretot per haver publicat algunes obres mestres de la literatura eròtica, que li van implicar a més de popularitat processos judicials i moltes polèmiques, ha mort als 88 anys en un hospital de Toló a conseqüència d'un vessament cerebral.