Les cases prefabricades fa temps que van irrompre al mercat immobiliari i ja han assolit un espai important en l’activitat constructora catalana. La metodologia que té patentada des de fa dues dècades l’empresa lleidatana Grup PMP (que respon als termes Projectes Modulars Prefabricats) aspira a ser aviat líder de l’estat espanyol en aquesta modalitat. I és que la seva manera de construir cases és com la d’un Lego: preparen totes les peces a la seva fàbrica, des de parets, portes i finestres, fins als detalls més petits dels interiors, i després ho munten in situ en molt pocs mesos. Tota una revolució que no ha fet més que emergir, fins i tot en èpoques de crisi.

Un serraller explica que en més d'una ocasió ha posat els panys, les portes i altres mecanismes de seguretat a cases de jugadors del Barça. I que sempre tenen una obsessió: posar els sistemes més segurs. Evidentment, parla de grans mansions i grans inversions a protegir, però destaca que, normalment, es gasten entre un 3 i un 5% del pressupost de la casa en sistemes de seguretat. És a dir, de cada milió, 50.000 euros es destinen a protegir la propietat. Segons el mateix serraller, això divergeix molt de la inversió que fa la gent amb salaris més comuns. Per cada euro que es gasten en una casa, o en un pis, baixa exponencialment el percentatge destinat a la seguretat.

La Marta es va despertar quan va sentir un soroll. No era llunyà, venia de prop. Era tan proper que venia de la seva tauleta de nit. Era metàl·lic, com si algú estigués removent joies. Quan va obrir els ulls, va veure una silueta molt similar a la del seu net. No era estrany que hi fos, ja que vivia amb ells, tot i que aquella nit, a priori, no hi havia de ser. Li va parlar. La silueta va respondre, però de forma intel·ligible, i va sortir de l'habitació. La Marta va pensar que el seu net no estava bé, i el va seguir. El seu fill també va veure la silueta, i també va pensar el mateix. La silueta, però, es va esfumar, i amb ell també van desaparèixer les joies. Era un lladre que havia entrat per la finestra.

La trucada és per un problema del rúter, ja que l'internet no acaba de funcionar. Quan ja s'han fet les gestions necessàries, l'operador vol dir una darrera cosa abans de penjar: pregunta al client si té alarma a casa, i deixa caure que tenen una oferta difícil de rebutjar. Una altra persona acudeix a un banc per domiciliar la seva nòmina. La conversa vira, de nou, cap a una alarma: també tenen una oferta que n'abarateix molt el preu. Són dues situacions anecdòtiques, però que demostren com les alarmes per evitar robatoris estan presents en el nostre dia a dia. N'ofereixen les companyies telefòniques, els bancs, i en alguns casos són necessàries per poder firmar una hipoteca.

Aquest diumenge tenim un dossier especial amb consells per evitar l'entrada de lladres a casa durant les vacances, un dels perills que acompanyen tots els estius. Analitzarem el cas de les segones residències i l'efectivitat de les empreses d'alarmes.

La plataforma 3Cat acaba d’estrenar Entre quatre parets, un programa en el qual l’arquitecta, divulgadora i música Núria Moliner ens ensenya, a cada capítol, la casa d’un famós mentre hi conversa. És inevitable que el format ens remeti al llegendari La casa dels famosos de Julià Peiró, amb l’esperit estètic i televisiu dels nous temps. En el quart episodi, en Joan Pons d’El Petit de Cal Eril comença demanant a la presentadora que, sobretot, no vol que allò sembli un programa d’aquests de pijos ensenyant casa seva. Doncs bé, la petició no va servir gaire de res perquè, tot sigui dit, el resultat és bastant aquest. Ensenyar l’interior de les cases ha esdevingut un gènere televisiu extremadament explotat. Des de les transformacions miraculoses de les reformes fins al voyeurisme i l'ostentació del luxe, passant per la xafarderia més blanca i innocent, al final sempre anem a parar al mateix lloc. Ensenyar casa teva sense reserves és un acte molt íntim, perquè el lloc on vivim és un espai que diu molt de nosaltres. Núria Moliner és una entrevistadora càlida i curiosa que fa lleugera la visita. I a nivell de realització i imatge s’ha donat al programa un tractament modernet i molt cuqui que combina un tractament vintage amb efluvis de filtres d’Instagram, amb la superficialitat pròpia dels continguts digitals.

"Viatjar per les cases és viatjar per les vides. O potser és al contrari", escriu Sandra Petrignani (Itàlia, 1952), autora de L’escriptora viu aquí (Viena). La fascinació per les llars mou Petrignani a viatjar a cases d’escriptors com a destí per conèixe’ls a partir dels detalls dels llocs on han viscut. L’habitació completament vermella de Colette a la Borgonya, a Saint-Sauveur-en-Puisaye, per exemple, delata la lluita entre erotisme i amor d'aquesta escriptora i artista de cabaret.

A la riba nord del llac Walden, situat a prop de Concord, un poblet de Massachusetts, hi ha la rèplica de la cabana de fusta que l’escriptor i pensador Henry David Thoreau va construir amb les seves pròpies mans. Hi va viure dos anys, dos mesos i dos dies entre el 1845 i el 1847. D’aquest frec a frec amb la natura en estat salvatge van sorgir els fonaments de Walden, o la vida als boscos (1954), unes memòries on Thoreau dissecciona aquella experiència vital al ritme de les quatre estacions i que encara avui inspira arquitectes, dissenyadors i urbanistes. En aquestes pàgines, també hi va deixar escrita una frase visionària. ¿O hauríem de dir lapidària?: “Per a què serveix una casa si no tens un planeta tolerable on col·locar-la”. Al segle XIX, Thoreau ja era testimoni de com –en nom del progrés– el món s’estava transformant, i això implicava deslligar-se cada cop més de la natura, un procés que amb l’adveniment tecnològic s’ha precipitat.

“Si entreu a la cuina de la casa de l’historiador Duran i Sanpere, a Cervera, hi trobareu una torradora i una cafetera elèctriques [...]. A alguns els poden fer enrere, les cadires antigues, les pintures fosques, els llums aranya i els rellotges aturats que tenen moltes cases museu, però visitar-les val molt la pena: és en aquestes llars on primer van arribar molts avenços”, explica el periodista i escriptor Daniel Romaní, autor de Cases amb història, que ofereix l’ARA. En aquesta publicació, Romaní parla detalladament de l’arquitectura, dels mobles, dels objectes personals i de la decoració d’aquestes cases, cosa que permet conèixer molt bé el context dels que hi van viure i la seva biografia, incloent-hi aspectes poc o gens coneguts. El llibre visita llars de personatges populars -Joan Miró, Pau Casals, Salvador Dalí, Santiago Rusiñol, Joan Maragall...- i d’altres que no ho són, però no menys importants, com el metge Josep Bonifaci o Raimuda Bassacs, que duia les regnes d’una fàbrica tèxtil a Gironella. Dels prop de cinquanta espais -tots visitables-, a més de cases museu, hi ha monestirs, masies...

Es diu que l'espècie humana té la tendència instintiva de connectar-se amb la natura i tot el que està viu. És el que científicament es coneix com a biophilia, un concepte que va investigar un biòleg nord-americà als anys vuitanta i que també assegura que, com més connectem amb l'espai natural, més feliços som.

Els operadors tradicionals del sector immobiliari no es volen perdre les oportunitats de negoci que sorgeixen de les noves tecnologies i els nous models de negoci més participatius. És el cas de l’agència barcelonina Busquets Gálvez, que participa a iCrowdhouse, una plataforma de micromecenatge immobiliari. Aquesta plataforma ja ha aixecat cinc milions d’euros en el primer any de captació d’inversors, i l’objectiu per al 2019 és posar en marxa dos projectes d’inversió al mes, d’una quantitat mitjana de mig milió d’euros cadascun, segons ha explicat a l’ARA el fundador i conseller delegat de la companyia, Yago Poveda.

Casa gratuïta i desplaçaments interns coberts. Aquests són els incentius que els ajuntaments de la Terra Alta ja han proposat formalment al departament de Salut per afavorir que els metges s'estableixin per exercir a la comarca. La dificultat de mantenir una plantilla estable en un territori rural perifèric i la previsió de jubilacions de facultatius en els pròxims mesos han posat en alerta els alcaldes i el Consell Comarcal. Estan disposats a plantejar-se efectuar un esforç econòmic addicional per garantir la cobertura sanitària d'una població cada cop més envellida. Actualment, el CAP de Gandesa, centre de referència de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) que cobreix la comarca, disposa d'una plantilla de vuit metges que presten servei als centres i dispensaris dels diferents municipis. Aquest any es preveuen dues prejubilacions, de les quals, finalment, només se'n farà efectiva una després que un dels afectats hagi acceptat posposar-la.

Quaranta anys després del restabliment de la democràcia a Espanya, el sentiment que potser les coses no es van fer tan bé com ens van dir en la tan exalçada Transició persisteix. La impressió que els responsables franquistes es van lliurar d’haver de respondre per les atrocitats que van cometre continua viva en una part significativa de la població i aquesta falta de legitimitat institucional es fa patent en moments de crisi política o econòmica com els que estem vivint.

Tot va arrencar ara fa 10 dies a l'Empordà. Concretament, a un camp de golf de l'Empordà. La primera pedra per arribar a un acord i que Jordi Cases s'aparti del cas Neymar va néixer per casualitat entre 'greens', 'birdies' i 'eagles'. El dissabte 11, a primera hora del matí, el vicepresident econòmic, Javier Faus, i l'advocat de Cases, Felipe Izquierdo, van trobar-se de manera fortuïta a l'Empordà Golf. Davant de la situació, estranya i que inicialment va fer preveure tensió entre els responsables del complex, va ser Faus qui va demanar a Izquierdo jugar plegats. Coincidien en hora, cadascú tenia companys de joc, però van decidir compartir tots plegats el camp. Així doncs, dues persones que no es coneixien personalment però havien parlat molt l'una de l'altra durant molts mesos van tenir molt de temps per parlar i buscar un acord.

El Barça ha enviat un comunicat en què explica que el soci Jordi Cases s'aparta del cas Neymar. Cases ha estat aquest matí a les oficines del club i ha lliurat una carta al president Josep Maria Bartomeu per explicar la seva decisió. "No vaig rebre una resposta eficaç que esvaís els meus dubtes, com tampoc vaig rebre, al meu entendre, el tracte que tot soci de l'entitat mereix", diu Cases. "Per aquesta raó vaig exercitar l'acció penal per delicte societari", afegeix el soci. "En el marc processal del qual he obtingut coneixement complert de l'esdevingut i estic en condicions d'afirmar que no observem conductes constitutives de delicte en l'àmbit societari, comptable, ni apropiació indeguda, ni qüestiono els contractes d'agència i serveis subscrits. Per aquest motiu he donat instruccions a la meva direcció lletrada a fi que desisteixi de l'acció penal exercitada", explica Cases.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, cobra 4.443,7 euros nets al mes repartides en catorze pagues l'any, té dos habitatges en propietat amb garatge, un cotxe i accions per valor de 19.144,2 euros.

El soci Jordi Cases, després d'uns dies de reflexió, ha decidit ampliar la querella pel cas Neymar al president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i el vicepresident econòmic, Javier Faus. Segons fonts consultades per l'ARA, la voluntat de Cases és ampliar la querella per "administració deslleial" dels dos directius, perquè d'aquesta manera siguin ells –a títol personal– els que es facin càrrec de les despeses derivades de l'operació, i no el club.

El soci Jordi Cases, a través del seu advocat Felipe Izquierdo, sol·licitarà la imputació del president del Barça, Josep Maria Bartomeu. Després que l'informe de l'Agència Tributària hagi conclòs que el Barça va cometre un delicte fiscal en el fitxatge de Neymar, el soci que va iniciar el procés a través d'una demanda per "apropiació indeguda", demanarà que Bartomeu sigui imputat per una presumta "administració deslleial". Una sol·licitud que serà presentada la setmana que ve, i que podria ampliar-se al vicepresident econòmic, Javier Faus.

Aquesta setmana, l'advocat Felipe Izquierdo retirarà la querella contra Sandro Rosell pel fitxatge de Neymar. Així ho va decidir dissabte a la nit el querellant, el soci Jordi Cases, que després d'un conversa telefònica amb el vicepresident del Barça, Jordi Cardoner, va optar per acabar el procés. La decisió està presa, aquesta setmana s'executarà.