Les portes giratòries segueixen rodant. José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea fins fa un any i mig, ha fitxat ara com a president de Goldman Sachs International, entitat amb base a Londres i principal filial del banc d'inversió nord-americà Goldman Sachs. Així ho ha avançat la premsa portuguesa aquest divendres.

El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està "convençut" que la política espanyola té "processos democràtics i procediments que permetran tractar" la situació a Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Helgesen admet que Noruega està "observant" Catalunya i avisa que "com en el cas d'Escòcia" no vol comentar "els temes que hi ha en joc". Amb tot, Helgesen reconeix que és "impossible tenir una resposta" sobre què passaria amb la participació d'un nou estat a l'ONU o l'OTAN. "Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen", assegura.

El secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, ha subratllat que el president de la Comissió Europea només està constatant el que preveuen els tractats europeus ara mateix. "L'únic que fa és explicar el que els tractats preveuen. No és millor ni pitjor ni diferent, és constatar el que imposa la legalitat europea", ha dit després que Durao Barroso digués que era "extremadament difícil, si no impossible", que una Escòcia independent rebés l'aval dels estats per ingressar a la UE.

L'economista català i professor de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala i Martín i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, van mantenir un xoc dialèctic sobre l'autodeterminació de Catalunya en una reunió a Davos el 23 de gener. Ho ha explicat aquest dimarts el mateix Sala i Martín en declaracions a 'El món a RAC1' i a 'Els matins de Catalunya Ràdio', després que el diari 'El Mundo' ho publiqués aquest cap de setmana.

El president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, ha assegurat en una entrevista a la BBC que un nou estat sorgit d'un altre estat membre hauria de demanar l'ingrés a la UE "d'acord amb les regles", negociant "les condicions" d'accés amb la resta de socis europeus. Segons Barroso "des d'un punt de vista legal" el territori independitzat "seria un nou estat". Barroso ha volgut destacar, però, que mai ha comentat el cas concret d'Escòcia perquè respecta "molt" el seu "dret sobirà a decidir" sobre el seu futur. El líder europeu ha afirmat que en el cas que es proclamés una Escòcia independent, el Regne Unit "en principi" no hauria de renegociar les seves condicions dins la UE.

Catalunya està d'actualitat a Brussel·les. Els darrers mesos, i especialment després de la manifestació independentista de l'Onze de Setembre, les declaracions dels dirigents i portaveus comunitaris sobre quin encaix podria tenir un estat català a la Unió Europea s'han succeït, no sempre amb coherència. El resultat, confusió i contradiccions, i una postura poc clara. En repassem les anades i vingudes més importants:

El conseller d'Interior, Felip Puig, assegura que Catalunya "viu un moment històric" coincidint amb les paraules del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, que donen "una visió d'esperança d'allà on Catalunya ha escollit ser, que és Europa". Segons Puig, després de segles sense poder donar resposta a les ambicions nacionals catalanes "per primera vegada ara es pot jugar en democràcia, avançant amb tranquil·litat, superant la crisi econòmica i generant una adhesió majoritària a la voluntat de ser del país". Puig ha fet una crida a la participació "majoritària" a la manifestació de l'Onze de Setembre i a tots els actes institucionals, socials i culturals.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha dit aquest divendres que l'anunci d'ETA d'abandonar la lluita armada és una "victòria" de la democràcia espanyola. Barroso ha mostrat la seva satisfacció per aquest "fet històric que posa fi a tants anys de terror, horror i d'atacs a la societat espanyola".