Jornada d'homenatges diversos, aquest dijous al Cruïlla, i amb actuacions que, malauradament, es trepitjaven al Parc del Fòrum, que va aplegar 16.000 espectadors segons les dades facilitades per l'organització. En el segon dia del festival, el concert que va transmetre més entusiasme i alhora més potència política va ser el de Fermin Muguruza, que tornava a Barcelona sis mesos després del memorable espectacle que va oferir al Palau Sant Jordi, també dins d’una gira que commemora el 40è aniversari del trio Kortatu però que sobretot celebra una trajectòria artística exemplar, pel compromís musical i per la constància de l’esperit crític.

Fins ara habitual d'espais com l'Ateneu de Nou Barris o Razzmatazz, Fermin Muguruza va atrevir-se divendres a fer el seu primer Palau Sant Jordi en solitari, fins fa pocs anys coto privat d'artistes internacionals. Avui dia els concerts es viuen com a experiències i et diguis Morad, Milo J o Fermin Muguruza, els últims tres noms en trepitjar el gran escenari barceloní, la clau és presentar un esdeveniment únic i irrepetible. En el cas del basc tenia un motiu de pes: la gira de celebració dels 40 anys de carrera, des de la creació del grup Kortatu, que l'està portant a grans recintes de tot l'Estat.

Les previsions de la indústria musical són cada vegada més a llarg termini. Per exemple, al Palau Sant Jordi ja hi ha dates reservades per a concerts a finals del 2026. La competència en el sector de la música en directe és ferotge, sobretot en l'àmbit del gran format. El 2025, només al Palau Sant Jordi hi ha programats, de moment, 38 concerts, si fa no fa com l'any passat però 8 més que el 2023. I l'activitat al Sant Jordi Club és encara més frenètica, amb grups que hi fan dues dates. Negoci a banda, l'any que comença té prou atractius artístics en tots els àmbits estilístics.

Justament ara que fa quaranta anys de la creació del grup Kortatu, Fermin Muguruza (Irun, 1963) ha anunciat una gira mundial que passarà el 24 de gener pel Palau Sant Jordi de Barcelona, les entrades per al qual es posaran a la venda el dimarts 25 de juny a les 9 h a la web del músic basc. La gira començarà els dies 19 i 20 de desembre a Bilbao, i continuarà després per La Laguna, Madrid, Santiago de Compostel·la, París, Bordeus, Berlín, Zúric, Santiago de Xile, Buenos Aires i Tòquio, entre altres ciutats. Muguruza atén l'ARA al plató del diari, en una entrevista en què s'expressa en català, la llengua que va aprendre el 2017 durant els mesos que va viure al barri de Sant Andreu de Barcelona, mentre enllestia la banda sonora de la pel·lícula Black is beltza a la Fabra i Coats.

“He estat tres anys sense fer entrevistes. Després de la mort del meu germà vaig decidir deixar-ho tot. Ni música, ni entrevistes. Res. Jo sempre he tingut una gran armadura que m’ha protegit, però es va esmicolar amb la mort de l’Iñigo”, explica el músic i cineasta basc Fermin Muguruza (Irun, 1963). El seu germà Iñigo, amb qui va compartir els grups Kortatu i Negu Gorriak, va morir el 5 de setembre del 2019 a causa de l’esclerosi múltiple. El dol ha sigut llarg, i fins aquest estiu Fermin no ha tingut “la sensació” que tornava a ser el d’abans. Allunyat de la vida pública, va bolcar-se a Black is beltza II: Ainhoa, la pel·lícula d’animació que acaba d’estrenar als cinemes i que ja havia començat a desenvolupar un any abans. “Em vaig dedicar en cos i ànima a la pel·lícula, gairebé com si fos una missió que m’estava ajudant a passar el dol i alhora a desfogar-me. I aleshores va arribar la pandèmia... Però puc dir que després de quatre anys de feina hem pogut fer la pel·lícula, el còmic [amb dibuix de la barcelonina Susanna Martín] i una banda sonora molt potent”, diu Muguruza un matí d’octubre a Barcelona, on ha estat uns dies promocionant l’estrena del film.

L’octubre del 1965 la comparsa de gegants de Pamplona havia de desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York. Però no tots ho van poder fer: dos gegants negres van ser prohibits per les autoritats nord-americanes, per culpa de la discriminació racial. A partir d’aquest fet real, la pel·lícula d’animació per a adults Black is beltza introdueix el personatge fictici de Manex Unanue, un noi que havia de portar i fer ballar una de les figures prohibides. L’atractiu protagonista, una barreja de revolucionari, aventurer, vividor i agent secret, no torna a Pamplona, i emprendrà un viatge inesperat, ple d’emocions. “El Manex és un jove inexpert i ingenu, que té un bagatge cultural molt fort, però no ha sortit a l’exterior. Començarà un viatge iniciàtic. Ell va néixer al País Basc francès, a l’exili, perquè el seu pare havia sigut un dels brigadistes que van arribar des de Manchester per participar en la Guerra Civil Espanyola. D’alguna manera, el Manex és el Corto Maltès basc”, explica Fermin Muguruza (Irun, 1963) sobre la seva nova incursió en la direcció cinematogràfica. El músic, fundador dels mítics grups Kortatu i Negu Gorriak, fa que el seu personatge visqui “les revolucions de mitjans dels anys 60 del segle passat”. Així doncs, un dia és a Mèxic i l’altre a Cuba, Nova York, San Francisco o Algèria. A més, el Manex tindrà la missió de treure dels Estats Units un membre dels Panteres Negres. Però no tot és tan seriós en la seva existència: també cardarà sense parar, anirà al festival de música de Monterey del 1967 i, de passada, tastarà algunes drogues.

El 2016 Eduardo Madina es va reunir amb Fermín Muguruza a Irun per fer-li una llarga entrevista que es publicaria a Jot Down. En la trobada s’hi van afegir dues persones: el fotògraf de la revista i el dibuixant Alfonso Zapico, que a la novel·la gràfica Los puentes de Moscú (Astiberri) deixa testimoni de la reunió defugint l’exhaustivitat i ocupant-se sobretot del que queda fora de la transcripció de l’entrevista: qui són aquelles dues persones, d’on venen i què representava per a la societat basca que el líder de Kortatu i una víctima d’ETA s’asseguessin a parlar amb normalitat.

Fermin Muguruza i la Micaela Chalmeta Big Band del Taller de Músics

Teatre Grec, 15 de juliol

Quan un concert s'acaba amb tota la banda tocant entre el públic, i tothom amb cara d'estar passant-s'ho bé, la valoració només por ser una: un èxit absolut. Així van acabar dues hores de música, festa i reivindicació de valors comunitaris i insurgents, amb Fermin Muguruza i la Micaela Chalmeta Big Band del Taller de Música improvisant 'Dub manifest' a les escales del Teatre Grec. La música per "celebrar la vida contra el feixisme que celebra la mort", havia dit Muguruza. Just abans d'aquest final, el públic havia ocupat l'escenari amb 'Sarri, Sarri', punt culminant d'una nit construïda amb els repertoris de Kortatu, Negu Gorriak i Muguruza en solitari com a guió, i amb convidats com el seu germà Iñigo, Yacine Belahcene, Miríam Delafuente (La Kinky Beat) i l'acordionista Ines Osinaga, que va aparèixer per interpretar primer l'himne de Telesforo Monzón 'Lepoan hartu eta segi aurrera' i després per sumar-se a la festa de 'Gora herria' i 'Sarri, Sarri'.

]]>

El Festival Cruïlla Barcelona ha desvelat aquest dijous els primers artistes de la seva programació. La formació britànica Morcheeba, sorgida a l'abric del moviment trip-hop dels 90, serà una de les bandes que actuaran enguany al Parc del Fòrum, on presentaran un nou disc que sortirà aquest maig. El Cruïlla també ha confirmat la presència de Fermin Muguruza, que el 2013 celebrarà 30 anys de carrera amb la gira 'No more tour 13'.

]]> El conflicte del País Basc també ha deixat empremta en el cinema i la música. A través de les pel·lícules i cançons creades per artistes bascos es pot fer una lectura de la complexitat de la societat basca dels últims cinquanta anys. El reportatge El conflicte en la cultura basca, disponible en l'ARA PREMIUM –amb registre gratuït–, explica com la història recent d'Euskadi ha influït en la vida i l'obra dels seus cineastes, escriptors, músics i artistes plàstics.

]]>