Me’n recordo perfectament quan, a l’hora del pati de fa quatre anys, un company de feina ens va ensenyar amb el mòbil què era allò de la intel·ligència artificial. Es veu que ho havien explicat a la ràdio i ell, per curiositat, ho havia provat. Davant nostre li va demanar que fes una comparació entre el Modernisme i el Noucentisme i fins i tot que generés una poesia a l’estil de Maragall. Abans de poder xarrupar el cafè, per la pantalla del mòbil ja va començar a sortir un treball llarg i exhaustiu de què li havia demanat. També la poesia. Va ser el més semblant a fer un truc de màgia. On era la trampa? Qui escrivia tot allò? De seguida vam veure que el recurs era fantàstic però també perillós per al món educatiu.

Si volem cavalcar un cavall mort, estem condemnats al fracàs per molt que ens entossudim a canviar de cadira de muntar, crear grups d'experts que ens assessorin sobre com millorar-ne l'eficiència, organitzar cursets per als genets sobre constel·lacions familiars o mindfulness, etc. L'únic assenyat és canviar de cavall, especialment si al nostre el van matar les nostres baixes expectatives. Però el més probable és que els nostres debats se centrin en com proporcionar al cavall mort ferradures més innovadores.

Un estudiant em demana de fer revisió d’examen. Està decebut amb la nota i diu aquella frase lapidària: “és que em pensava que m’havia anat molt millor, no m’ho esperava”. Li pregunto si després de l’examen va dubtar d’alguna resposta donada. Diu que no. Li pregunto si creu que les ha contestat totes bé. Diu que sí, en general. Que no ho entén. Comencem a revisar les preguntes junts. Li explico per què la resposta és incorrecta. Ho raono, poso exemples d’altres maneres possibles de contestar. "Si aquí haguessis dit, en canvi…" Mentrestant, l’estudiant reacciona a les meves apreciacions: “Bé, aquesta d’acord, però vaja, les altres segur que estan bé”. Vaig amb paciència a l'hora d'explicar que les altres tampoc. Raono lentament. Miro de fer-li entendre la diferència entre una resposta correcta i una d’incorrecta. En una de les respostes, confon el títol d’un llibre d’un autor amb un concepte de l’autor. Pregunto: "això és un concepte o és el títol d’un llibre que aquest autor va escriure?" Respon que el nom del concepte és el nom del llibre. Demano que ho revisi. Llavors diu aquella altra frase lapidària: “ho fica als apunts.” Aclareixo que als apunts no s’hi pot ficar res perquè no són un calaix, que en tot cas ho posa als apunts. Quins apunts? Demano que revisi un text que vaig enviar per email. El llegim junts i queda clar que no es tracta d’un títol de cap llibre sinó d’un concepte de l’autor. Sembla que ho accepta. Segueixo comentant altres respostes. En una de les incorrectes diu “ja, però jo em referia a una altra cosa”. Demano amb educació com puc saber aquesta altra cosa que volia dir, si el que ha escrit és el que diu al paper. Més endavant respon que ho sabia, però no ho va recordar. Explico la diferència entre saber i recordar. Una cosa es pot recordar sense haver-la entès. No és el mateix. M’aturo aquí.

Potser algun dels boomers i preboomers se’n recorda. A classe, el mestre repartia els fulls de l’examen de literatura. I deia: “No us enrotlleu!”. Perquè hi havia l’alumne que no se sabia gaire una resposta, però que tenia una certa capacitat il·lusionista, xarlatana, per no dir res sense que es notés gaire. I això també era literatura. Aquest dret, el dret que et diguin “No t’enrotllis”, els alumnes d’avui ni l’ensumen.

Tenen entre 8 i 9 anys i estudien tercer de primària en una escola pública de l'Eixample de Barcelona. Des que van començar al centre mai han fet un examen i, de fet, són ells els que s'autoavaluen trimestralment, òbviament amb l'acompanyament i les reflexions del seu tutor. En concret, els alumnes es valoren en tres aspectes: les seves idees i participació a l'aula, la relació amb els companys i, finalment, com estan aprenent. A més d'explicar la seva evolució en aquests punts, han de decidir en quin nivell es troben: "estic començant", "estic avançant", "ho sé fer" o "ho sé fer i puc ajudar". El resultat és que a final de cada trimestre els pares reben l'informe fet pel seu fill amb les observacions del mestre i quan s'acaba el curs s'hi suma l'informe que fixa Educació sobre quin és el grau l'assoliment de l'alumne en cada àmbit.

El batxillerat tal com el coneixíem fins ara es pot donar per enterrat. El curs que ve entrarà en vigor un nou decret perquè aquest període de la formació no obligatòria sigui més competencial i flexible. Ho marca la nova llei d'educació espanyola, però fa anys que ho reclamen molts alumnes i professors que, més o menys organitzats, han demanat insistentment un nou model que superi el memorístic i avanci cap a una aplicació pràctica dels coneixements. Des de fa anys, els dos cursos de batxillerat s'enfoquen bàsicament a superar les proves d'accés a la universitat, les PAU. És veritat que hi ha excepcions –centres que fan batxillerats professionalitzadors, per projectes o en tres anys–, però el cert és que les PAU encara condicionen el mètode d'aprenentatge: són dos anys en què s'entrena els alumnes a superar uns exàmens, malgrat que el 30% dels estudiants de batxillerat al final no fan la selectivitat. I si la manera d'aprendre ha de canviar, també ho haurà de fer la manera d'avaluar. I és aquí on han destinat els seus esforços mig centenar de professors, coordinats per l'expert en neuroeducació David Bueno, que han preparat exàmens de mostra que es faran arribar als instituts. I que, al final, podran servir d'inspiració per fer la futura selectivitat, que s'estrenarà el 2024.

Més de 40.000 estudiants s'examinen a partir d'aquest dimarts i fins dijous de les proves d'accés a la universitat (PAU), que tornen en el seu format prepandèmic pel que fa a la durada (tornen els tres dies habituals, en lloc dels quatre establerts durant la pandèmia) i les mesures de seguretat (la mascareta no serà obligatòria, tot i que es recomana), i, en canvi, es mantenen la flexibilitat i l'opcionalitat en l'elecció de les preguntes adoptades durant les dues últimes edicions. Del total d'alumnes matriculats, 32.172 són estudiants amb matrícula ordinària que han acabat aquest curs escolar el batxillerat, 4.612 procedeixen de matrícula lliure i 3.773 són estudiants provinents de cicles formatius de grau superior que s'examinen d'alguna assignatura en la fase específica. Aquestes són les claus de les PAU 2022.

Uns 40.000 estudiants catalans s'enfrontaran aquesta setmana als exàmens de la selectivitat i, en funció de la nota que treguin, tindran la porta més o menys oberta per entrar a la carrera universitària que volen. És, per tant, una setmana de nervis davant d'un moment decisiu. A 6.000 quilòmetres de Catalunya, els estudiants de Nova York també han de fer cada any el SAT, un examen tipus test que consta de cinc proves (anglès, matemàtiques, història, història dels EUA i ciències) i que, com les PAU, és un filtre per entrar a la universitat. Però enguany hi ha un miler d'alumnes que han estat redimits de fer aquestes proves. La responsable de l'alliberament és Ann Cook, una professora d'història que va aconseguir fa 10 anys que els estudiants d'una quarantena d'instituts públics de Nova York no haguessin de fer els exàmens habituals per entrar a la universitat. "Hi ha altres maneres de mostrar què saben i què poden fer els alumnes", afirma a l'ARA Cook, que va estar de visita fa uns dies a Barcelona, convidada per la Fundació La Caixa i Catesco, per participar en la Conferència Mundial d'Educació Superior de la Unesco.

Més de 28.000 persones es presenten aquest dissabte a les proves de formació sanitària especialitzada per optar a les 10.634 places residents de medicina (MIR), infermeria, biologia, farmàcia, psicologia, química i física. La majoria d'aspirants fa almenys un any que es preparen per fer l'examen i per això troben molt injust que tots els que s'han contagiat no puguin tenir una segona oportunitat per fer la prova. Com ja va passar l'any passat, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha dit aquesta setmana que aquests exàmens són "únics" i que, un cop fets les preguntes "es publiquen", així que no és possible fer una segona convocatòria per a aquells que estiguin malalts.

A la Universitat Pompeu Fabra estan preparant el que consideren una "revolució educativa". D'aquí dos anys, els estudiants faran la meitat o menys de classes magistrals i més sessions en grup en què el professor serà un coach o tutor, menys exàmens tipus test i més reflexió i participació a classe. Inspirant-se en l'onada de transformació educativa que des de fa una dècada ha capgirat escoles i instituts del país i també en el funcionament de les millors universitats del món, com el MIT o Stanford, la UPF vol avançar cap a un model universitari "de cara al futur".

El curs lectiu 2019-2020 ha acabat, en el cas del batxillerat, amb un nombre d'aprovats molt superior a l'habitual. La quantitat d'estudiants que han superat l'etapa s'ha disparat: un 83,25%, 11 punts percentuals més que l'any passat. És un percentatge inèdit des de fa almenys 20 anys. En condicions normals, hi hauria una eufòria educativa al país. Però tots sabem que rere aquests resultats no hi ha un espectacular augment del nivell de coneixements dels nois i noies de 17 anys. Per desgràcia, no es tracta d'això. Més aviat tenim la sospita que els resultats emmascaren un curs mig perdut. Esclar: aquest sorprenent augment d'aprovats i per tant de notes és un perillós efecte col·lateral de la complexa gestió educativa de la crisi del coronavirus.

L’Aina (9) s’ha estrenat amb els exàmens aquest curs, a tercer de primària. El seu pare, en Cesc (47), no està d’acord que facin exàmens tan d’hora: “Entenc que són útils per avaluar el que han après, però podrien començar més endavant, no crec que hagin de sentir aquesta pressió tan petits”. Anna Forés, professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, és conscient de la mala fama que arrosseguen els exàmens, i per això proposa que es visqui en positiu l’avaluació: “Queda molta pedagogia per fer. L’avaluació no és una sentència, hauria de ser una aliada per aprendre, perquè ens ajuda a saber en quin moment ens trobem i què ens falta per assolir. Si l’entenem com la possibilitat de veure el recorregut que hem fet i fins on hem d’arribar, no hi haurà tant d’estrès ni tants nervis”. Considera que s’ha de treballar el feedback, parlar del que hauria d’haver fet l’alumne o què hauria de fer per millorar la nota. Entén l’examen com una eina per mesurar el nivell d’aprenentatge dels estudiants: “Però hi ha molts tipus d’exàmens, pots plantejar-lo perquè sigui només memorístic o més de comprensió, relació, anàlisi, creació o simulació -argumenta la professora-; per saber què han après més enllà del concepte, el procés o el contingut”. Proposa que els mestres triïn la millor manera per saber què saben els alumnes i ajustar-ho a les necessitats.

En només tres setmanes els estudiants d’ESO i 1r de batxillerat que no van aprovar totes les assignatures al juny i els que tenen pendent passar la selectivitat s’hauran de tornar a examinar. De mitjana, un 35% dels alumnes d’ESO i batxillerat s’han de presentar a alguna recuperació de setembre.

Tradicionalment, després de les vacances de Nadal, comença per als universitaris un dels moments crítics del curs: els exàmens finals del primer. Però amb el pla de Bolonya serveix d’alguna cosa pencar a última hora? És més, continuen tenint sentit els exàmens en aquest nou context?

Un 20% dels alumnes catalans no es treuen l’ESO. Les xifres d’abandonament escolar prematur situen el nostre país a la cua d’Europa, on la mitjana d’adolescents que deixen els estudis és només d’un 12%. El rendiment escolar depèn de les pròpies capacitats de l’alumne, de la classe social i dels companys, però també del sistema educatiu. Amb la finalitat de revertir el fracàs a les aules, el departament d’Ensenyament impulsa mesures d’atenció personalitzada com fan la majoria de països del Vell Continent. Són els programes de diversificació curricular, que tenen com a finalitat afavorir que l’alumnat que ho requereixi pugui assolir les competències bàsiques de l’educació secundària obligatòria amb una organització de continguts i matèries diferent de l’ordinària, i una metodologia específica i individualitzada.

Nervis i tensió en el primer de tres dies d’exàmens de selectivitat. Avui, més de 32.000 estudiants s'han examinat en les que seran les últimes proves de selectivitat a l’estat espanyol, però no a Catalunya, tal com ha establert la Generalitat.

La vaga del col·lectiu d'examinadors de la DGT, iniciada fa tres setmanes, està desencadenant "el caos" a les autoescoles catalanes. La protesta ja ha anul·lat quasi 4.000 exàmens només a la demarcació de Barcelona, assegura la portaveu de la plataforma "Vull saber la data d'examen", Teresa Coll.