La direcció i l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Institut Joan Brossa, al barri del Baix Guinardó de Barcelona, han denunciat el mal estat de les instal·lacions del centre, que ha anat acumulant incidències al llarg dels últims anys. El detonant de la protesta ha estat la inundació d'aigües fecals que l'institut va patir a principis de mes i que ha comportat que el centre no tingui aigua des de fa dues setmanes ni accés als lavabos. "És una situació molt límit, perquè no tenim higiene", apunta Cesc Trillo, professor i portaveu del claustre, que afegeix que s'han hagut d'instal·lar lavabos portàtils al pati del centre.

Les inundacions són el principal risc natural per a les persones a Catalunya: des del 1980, n'hi ha hagut 301, que s'han saldat amb 131 víctimes mortals. Després de dos anys d'anàlisis i estudis per donar resposta a la directiva europea sobre inundacions, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha actualitzat el mapa de rius, rieres i barrancs de les conques internes en risc d'inundació i hi ha sumat 90 trams amb un risc significatiu de desbordament en cas de pluges torrencials –cada cop més habituals per la crisi climàtica–, que representen 172 quilòmetres més respecte a l'anterior revisió, del 2018. Onze d'aquests trams s'han afegit en l'últim any.

A l'espera dels resultats de la revisió de mapes de risc d'inundació, que han de permetre identificar quines activitats i infraestructures se situen en "zones de flux preferent" –on les mesures per evacuar la població o contenir les conseqüències són pràcticament impossibles en cas de desastre natural–, la Generalitat ja té un pla per protegir del tancament els càmpings ubicats en els territoris més vulnerables. L'executiu aprovarà aquest dimarts un decret llei de mesures urgents per estudiar la viabilitat dels càmpings ubicats en zones prioritàries per risc d'inundació. A més, tirarà endavant un acord de Govern per crear un fons de recuperació econòmica per als allotjaments susceptibles en cas de tempestes sobtades o crescudes de rius.

Auxili en lloc d’oblit. Suport i afecte en lloc de desemparament. Escombres i pales per netejar en lloc de les canyes que va transportar el barranc del Poio i que molts veïns van usar per fugir de la devastació que assolava les seves cases. Els municipis de la comarca valenciana de l’Horta Sud han rebut aquest divendres una mostra històrica de solidaritat. Milers de persones han travessat el riu Túria per demostrar que els habitants de les localitats afectades pel pitjor temporal del segle a l’Estat no estan sols. Els ho han dit sense paraules, però amb fets. Saben que costarà mesos, potser anys, recuperar-se, i que el record de les víctimes serà una ferida que no acabarà mai de curar-se, però que la catàstrofe ha estat col·lectiva i que només l’ajut mutu permetrà superar-la.

Amb un balanç de víctimes mortals i desapareguts encara incert, les autoritats han confirmat aquest dissabte la mort d’almenys 211 persones a causa del devastador pas de la gota freda al País Valencià. A tot Espanya són 214, sumant la víctima d’Andalusia i les dues de Castella-la Manxa. Són xifres esfereïdores que encara poden augmentar en les pròximes hores o els pròxims dies, atès que encara hi ha moltes famílies que no han pogut localitzar els seus parents. Les tasques de rescat continuen als pobles més afectats de l’Horta Sud, com Paiporta i Alfafar, i a Xiva, a uns cinquanta quilòmetres de València. Coincidint amb el primer dia del pont de Tots Sants, les carreteres cap a aquestes poblacions s'han omplert de ciutadans amb voluntat de desbrossar i netejar els carrers enfangats, i el govern espanyol ha enviat reforços militars amb la previsió que demà hi hagi 2.200 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME) sobre el terreny.

El lema "l'aigua és vida" resumeix la importància de l'accés a l’aigua. No som capaços d’imaginar cap classe de vida sense aigua. Però només un 0,5% de l’aigua mundial és dolça i està disponible. I l'emergència climàtica dels últims anys ha empitjorat la situació. Aquesta situació de crisi va portar a l'Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a declarar "el dret a l’aigua potable i al sanejament com un dret humà essencial" i, el 2015, l'organisme va convertir aquest dret en un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030.

Una forta tempesta ha provocat greus inundacions a Saragossa. La pluja, sumada a una calamarsada amb pedres que han arribat a mesurar fins a deu centímetres, ha provocat importants destrosses i ha fet que molts s'hagin hagut de refugiar dalt de cotxes per tal de protegir-se de la forta riuada que baixava per alguns carrers de la ciutat. La tempesta ha durat poc més d'una hora i, segons les dades oficials, han caigut 54 litres per metre quadrat. El rècord en un mes de juliol a la ciutat és de 64 l/m2, registrat l'any 1941.

No és l'Atlàntida, però sí un poble perdut la que ha emergit del fons d'un llac italià. Unes tasques de reparació de l'embassament de Resia, a la província del Tirol del Sud, al nord d'Itàlia, han fet ressorgir a la superfície les ruïnes d'un poble que feia dècades que estava submergit: Curon.

Els estralls que ha causat el temporal Gloria són inacabables. Cases, equipaments, platges, passejos, conreus. La fúria de rius com el Ter o la Tordera, que van créixer fins a desbordar-se, van esmicolar tot el que es van trobar al seu pas sense pietat ni consideració. I un dels sectors més afectats són els agricultors i ramaders de les terres més pròximes als rius, que van perdre la inversió de tota una vida en una sola nit.

El nombre de catàstrofes naturals ha anat ‘in crescendo’ des del començament del segle XX, a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, tot i que la major part de morts les causen terratrèmols i tsunamis

L'any passat vam veure incendis al cercle polar àrtic, temperatures rècord a Lapònia, erupcions volcàniques històriques a Guatemala i Hawaii i focs mortífers a la costa de Grècia. Els desastres naturals han seguit una tendència creixent al món, esperonats principalment per un increment dels esdeveniments climàtics extrems: inundacions i grans tempestes van suposar el 68% dels 281 desastres naturals registrats el 2018. També van ser els esdeveniments que van afectar més gent: just la meitat dels 61,7 milions de persones al món que l’any passat van veure trastocades les seves vides per un desastre natural, tot i que el nombre més alt de víctimes mortals va ser causat pels terratrèmols i tsunamis. “Cap part del planeta s'ha salvat de l’impacte dels esdeveniments climàtics extrems aquest últim any. Inundacions, sequeres, grans tempestes i incendis van afectar un total de 57,3 milions de persones”, afirmava el representant especial de l’oficina de l’ONU per a la reducció del risc de desastres, Mami Mizutori, en la presentació de l’informe d’enguany. “Se’ns acaba el temps per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC o 2 ºC. Hem de ser molt actius en l’adaptació als efectes de l’emergència climàtica, la qual cosa vol dir reduir el risc de desastre a les ciutats i evitar crear riscos nous fent un ús millor de la Terra”, afegia.

]]>

Una de les principals arteries de trànsit de Barcelona, la Ronda de Dalt, ha quedat inundada a primera hora de la tarda d'aquest dijous a causa del trencament d'una canonada a la zona de l'Hospital de la Vall d'Hebron. La fuita, que ha enganxat de ple els cotxes que circulaven per la via, ha obligat a tallar preventivament el trànsit, que s'ha reprès cap a les 17.00 h. Segons la companyia d'aigües Agbar, una baixada de tensió ha estat la causa de l'avaria que ha provocat que s'aturés de cop el circuit de l'aigua. Aquest cop d'ariet, com es coneix en l'argot tècnic, ha produït, al seu torn, que la canonada rebentés i l'aigua sortís expulsada de manera massiva. El restabliment del subministrament d'aigua s'està fent de manera progressiva, però a l'Hospital de la Vall d'Hebron ja torna a funcionar "amb normalitat", tal com ha informat Agbar.

]]> La circulació ferroviària en el tram Girona-Figueres de la Línia d'Alta Velocitat s'ha restablert a les 15.40h, una vegada s'han portat a terme les reparacions a les infraestructures i les comprovacions corresponents per assegurar la seguretat del trànsit, segons ha anunciat en un comunicat Renfe aquest dilluns.

]]>

Davant la nova inundació de l'estació del TGV de Girona, l'alcalde Carles Puigdemont ha expressat en una entrevista a 'El món a Rac 1' que urgeix una solució "definitiva i no provisional". "Cal una tercera inundació?", s'ha preguntat. A més, ha considerat que "els fets ens han donat la raó" i que els "temors [de la gestió de l'anterior inundació] s'han confirmat". Puigdemont ha denunciat que la ministra de Foment, Ana Pastor, "té un problema que es diu Adif" i que si no el resol, "d'aquí un temps tornarà".

]]> L'Ajuntament de Girona ha complert l'amenaça i ha lliurat un escrit als jutjats perquè Adif ha restablert el TGV sense enviar-los un informe sobre la seguretat del túnel. A l'escrit, el consistori fa saber la situació al jutge, li demana que reclami l'estudi i que prengui les mesures que cregui oportunes, entre les quals hi ha la suspensió cautelar del servei. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, diu que s'ha decidit fer aquest pas "per prudència" i perquè, sense cap documentació sobre la taula, "no hi ha garanties" sobre el pas dels TGV. El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, recorda que el túnel és subterrani i que "saber que els trens circulen a menor velocitat" no assegura "absolutament res".

]]> L'informe municipal sobre la inundació del nou edifici dels Encants apunta a un problema de disseny de la coberta, que obligarà a fer modificacions que, segons el tercer tinent d'alcalde de la ciutat, Antoni Vives, no seran assumides pel consistori.

]]>

Fonts de la companyia elèctrica Fecsa Endesa asseguren que durant la nit i aquest matí de dilluns han solucionat els problemes de subministrament elèctric a les zones de Blanes i el Camp de Tarragona. Malgrat això, a hores d'ara encara queden abonats sense subministrament elèctric en aquestes dues parts del país. Com a màxim, es calcula que el nombre d'abonats afectats pot ser d'uns 450 (150 entre Reus, Vila-seca, Cambrils i Salou; i 300 a Blanes).

]]> Sergi Delgado, subdirector de Protecció Civil a Catalunya, ha afirmat aquest matí a El món a RAC1 que un nou front de precipitacions afectarà la costa catalana "a mig matí o al migdia", després d'una "petita treva".

]]>