El primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, i el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, han firmat aquest divendres un acord de pau a la Casa Blanca. Entre els dos líders s'hi asseia el president dels Estats Units, Donald Trump, qui vol fer punts per aconseguir el Premi Nobel de la Pau. "Trenta-cinc anys de mort i odi, i ara serà amor i èxit junts", ha celebrat el republicà, que també ha aprofitat per tornar a parlar de la guerra d'Ucraïna i assegurar que podria acabar "molt aviat". Fa sis mesos que ho diu. Així i tot, ha tornat a donar per bones unes de les exigències del Kremlin per posar fi al conflicte i ha dit que serà necessari " un cert intercanvi de territoris en benefici de tots dos".

Aprofitant l'aturada per seleccions, el president executiu del Barça, Joan Laporta, i dos dels seus directius, han estat de viatge entre Mongòlia i Azerbaidjan. Des del club no han precisat la finalitat d'aquests desplaçaments, on s'ha vist el dirigent departint amb autoritats i empresaris locals en qualitat de representant blaugrana. La falta d'explicacions ha aixecat polseguera a l'entorn. Per exemple, el moviment Som un Clam, que ja s'ha posicionat de cara a les eleccions del 2026, ha reclamat "transparència" i ha manifestat que "els socis i sòcies mereixen saber com s'usen els recursos del club".

Poc se n’ha parlat, que dotze dies després de la desaparició jurídica de la república armènia de l’Alt Karabakh –dissolta oficialment l’1 de gener–, el president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, anunciava que Erevan, la capital d’Armènia, també era seva. Que pertanyia al poble àzeri. Alíev deformava la història i se situava en una posició semblant a la de Turquia el 1915 quan va engegar l’extermini de la població armènia d’Anatòlia, el primer genocidi del segle XX. L’amenaça d’Alíev només ha estat internacionalment qüestionada per l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, que n'ha expulsat els representants de l’Azerbaidjan per l'incompliment constant de les garanties democràtiques del règim d’Alíev. A Brussel·les, la Comissió Europea sembla no haver-se assabentat dels fets, potser perquè les relacions de la UE amb l’Azerbaidjan són prou importants per no posar en risc el proveïment de gas i de petroli que fa arribar Alíev a territori europeu, des que Putin manté un estira-i-arronsa amb Europa.

En poc més d'una setmana, l'Alt Karabakh ha quedat desert. Els seus habitants, majoritàriament armenis, no han volgut arriscar-se a quedar-s'hi sota el domini de l'Azerbaidjan. Després de nou mesos assetjats pel bloqueig de l'única ruta terrestre que uneix aquest enclavament amb Armènia, els karabakhians van afanyar-se a marxar quan les autoritats àzeris van reobrir el corredor de Lachin, el 24 de setembre. Però tants mesos de setge els havien deixat sense productes bàsics, com aliments i medicines, però també benzina. L'endemà, centenars de persones s'amuntegaven en un centre de distribució de combustible, on havien arribat diverses cisternes plenes de gasolina. Esperaven per poder omplir el dipòsit per fugir quan es va produir una brutal explosió.

L'Alt Karabakh està quedant desert a marxes forçades. Allò que tants preveien, l'èxode massiu d'armenis, ja és una realitat. En poc més d'una setmana, des que l'Azerbaidjan va recuperar el control d'aquesta zona en una ràpida operació militar, més de 100.000 persones han fugit cap a Armènia, segons la xifra que han difós aquest dissabte al matí tant el govern d'Erevan com l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Abans de l'ofensiva àzeri del 19 de setembre, a l'Alt Karabakh hi vivien unes 120.000 persones: més del 80% n'han fugit des de llavors. I a les xarxes socials es continuen difonent fotos i vídeos de llargues cues de cotxes que esperen per poder entrar a Armènia.

L'autoproclamada república d'Artsakh, a l'Alt Karabakh, deixarà d'existir l'1 de gener del 2024. És una nova peça del tauler geopolític mundial cau per culpa de la guerra d'Ucraïna. El nou context internacional ha lliurat una contundent victòria a Azerbaidjan, que després de més de 30 anys assumeix finalment el control total en aquesta part del territori amb una operació militar llampec que aquest cop no ha trobat resistència per part de Rússia, tradicional aliat d'Armènia però concentrat ara en altres . Alhora, una derrota sense pal·liatius al govern de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh, que ha emès una ordre per dissoldre's formalment. L'atac d'Azerbaidjan la setmana passada es va saldar amb almenys 200 armenis morts i ha empès la població de l'enclavament cap a l'èxode massiu.

"He sobreviscut a tres guerres a la meva vida i ara me'n vaig de casa per sempre", lamenta Arevik Petrosian, professora universitària atrapada a l'Alt Karabakh. Des de l'ofensiva militar llançada la setmana passada per l'Azerbaidjan, que va aconseguir prendre el control de l'Alt Karabakh en tres dies, Petrosian acollia a casa seva una família del poble de Magauz, que forma part de l'èxode rural provocat per la intervenció militar. En un correu electrònic a aquest diari, Petrosian explica una situació "terrible" a la ciutat de Stepanakert, capital de l'Alt Karabakh, on ella ha viscut sempre. "No tenim prou menjar, es cou pa només a sis fleques; la gent s'allotja a les escoles i les universitats, que ara acullen persones de les zones rurals; molta gent continua esperant a l'aeroport; els hospitals estan plens, i el menjar es prepara a l'exterior amb estufes de llenya" per la falta d'electricitat, diu.

Quan desenes d'ecologistes de l'Azerbaidjan van ocupar el corredor de Lachin el desembre del 2022, els militars russos s'ho miraven. Els manifestants denunciaven, amb poca cara d'ambientalistes i sota l'ombra de la bandera àzeri, una suposada explotació il·legal de minerals a l'Alt Karabakh, el disputat enclavament del Caucas poblat majoritàriament per armenis. La protesta va degenerar en la presència de forces militars de Bakú per “defensar la integritat dels ciutadans de l'Azerbaidjan” en un territori, Lachin, sota el seu control.

Les autoritats de l'Alt Karabakh, territori de majoria armènia dins de l'Azerbaidjan, han anunciat un alto el foc i han acceptat el seu propi desarmament, per posar fi a l'atac àzeri que va començar dimarts. A la pràctica suposa la rendició de l'autoproclamada república només 24 hores després de l'inici de l'ofensiva àzeri, que va deixar imatges de dolor i destrucció en diversos punts de l'Alt Karabakh, com a la capital, Stepanakert.

Quan tot semblava calmar-se, els ciutadans de l'Alt Karabakh s'han vist forçats a tornar als refugis antiaeris. Les bombes i els combats han tornat a envair els carrers de la capital del Karabakh, Stepanakert. Amb el brunzit dels drons, l'espetec de les metralladores i les sacsejades de les explosions d'artilleria, els armenis, majoritaris en aquest enclavament oficialment de l'Azerbaidjan, han retrocedit en el temps i tornen a patir els fets de la guerra de l'any 2020.

Entre la incertesa i la fam, l'Alt Karabakh aguanta la respiració. La seva única via de supervivència, el pas de Lachin, té les portes tancades i romandrà –previsiblement, d'ara endavant– sota el control de l'Azerbaidjan. “La situació és crítica”, afirma a l'ARA l'assessor del president de l'autoproclamada República d'Artsakh (com anomena la població armènia aquest enclavament), David Babayan, conscient que porten gairebé onze mesos sota la bota militar de Bakú. “No ens rendirem ni deixarem que trepitgin la nostra dignitat”, explica per telèfon. El desembre de l'any passat, el pas de Lachin –la carretera que transcorre per territori àzeri i que uneix l'Alt Karabakh amb Armènia– va ser ocupat per les forces àzeris. L'Azerbaidjan trencava així el tractat del 2020 segons el qual es comprometia a deixar una via de connexió entre aquest enclavament de majoria armènia amb Erevan, sota la supervisió de Rússia.

La guerra entre Rússia i Ucraïna no deixa de generar incertesa i neguit, però continua quedant ben clar qui és l’agressor i qui l’agredit. I que, per descomptat, és el bloc occidental qui genera totes les expectatives, la base de l’ajuda econòmica i militar als ucraïnesos. No és aquest el cas d’Armènia, des de fa dos anys “convalescent” de la guerra amb l'Azerbaidjan per l’Alt Karabakh, territori de titularitat àzeri i d’identitat armènia. Un conflicte que ve dels temps de la descomposició de la Unió Soviètica, i en el qual Moscou sempre havia actuat com a aliat i protector d’Armènia. Sempre, menys en l’últim enfrontament, el del 2020. El resultat de la mediació política i militar de Rússia, tot i que garanteix als armenis accedir a l’Alt Karabakh pel corredor de Lachin, no planteja cap sobirania compartida ni qüestiona a l’Azerbaidjan la, diguem-ne, propietat del territori. Ans al contrari, li reconeix total llibertat de moviment a la zona.

Soldats russos carreguen la compra en un cèntric supermercat de Goris, la segona ciutat més gran de la província de Syunik al sud d’Armènia i a tocar de la frontera amb l'Azerbaidjan. S’han aturat una bona estona davant el prestatge de begudes alcohòliques i se n’emporten dues bosses de plàstic tan carregades que es poden trencar en qualsevol moment. Com s’ha trencat tantes vegades l’alto el foc entre aquests dos països veïns.

Des del passat 12 de desembre, el corredor de Lachin, l'única via per a l'entrada de subministraments que uneix la República d'Armènia amb l'Alt Karabakh (Artsakh per a la població armènia), està bloquejat per activistes ecologistes àzeris que, segons les autoritats armènies, estarien connectats amb el govern de l'Azerbaidjan. Els activistes demanen que es deixin d'explotar dues mines que estan sota el control de les autoritats de l'Alt Karabakh. L'Azerbaidjan, per la seva banda, assegura que es tracta d'unes protestes que neixen de la societat civil i insisteix que el corredor de Lachin estava sent utilitzat pels armenis per dur a terme activitats militars i econòmiques il·legals i que hi han instal·lat mines terrestres.

"El repunt de la violència entre Armènia i l'Azerbaidjan era qüestió de setmanes", assegura a l'ARA Nawar Shahnazan, doctoranda en relacions internacionals de la Universitat d'Erevan. Des que les tropes russes que vigilen la disputada frontera entre aquests dos països –novament enfrontats, després de trencar-se l'alto el foc del 2020– van cedir el control a les forces azerbaidjaneses al corredor de Lachin (que connecta Armènia amb l'Alt Karabakh), a finals d'agost, han tronat a créixer les tensions. “Sabíem que quan Rússia retirés la força militar de la frontera, Bakú aprofitaria el moment per atacar-nos”, sentencia.

El govern d’Armènia ha instat aquest dissabte Rússia a actuar per estabilitzar la situació a la regió de Nagorno-Karabakh, després d’acusar l’Azerbaidjan d’haver “envaït” l’àrea controlada per les tropes russes de manteniment de la pau, una acusació amb la qual Moscou ha coincidit. L’exèrcit d’aquesta república autoproclamada, formalment a territori armeni, va assegurar que han mort tres soldats, i Rússia ha afirmat que les forces àzeris han fet atacs amb drons. Poques hores després que Armènia demanés la intervenció de Rússia, el president de Nagorno-Karabakh, Arayik Harutyunyan, ha decretat la llei marcial, que restringeix llibertats i moviments.

L’única vinoteca d’Armènia es diu In Vino i és al centre d’Erevan. És un lloc acollidor, amb amplis finestrals per on entra la llum que s'escampa sobre un mobiliari rústic i uns prestatges que fan panxa pel pes de milers d’ampolles de vi. Només hi falten els clients.

El Karim recorda aquella nit de fa 30 anys com si fos ahir: la nit en què les tropes armènies van descarregar artilleria sobre el seu poble de la regió de Fizuli, a l’Azerbaidjan. “Mai havíem vist aquelles maniobres militars contra la població, va ser una nit terrible”, afirma aquest home de prop de seixanta anys, que va abandonar-ho tot per salvar la seva família. D’altres no van tenir tanta sort: “Molts van morir mentre fugien i d’altres van ser presos pels armenis. El pare de la meva dona i el seu germà van morir aquella nit”. Tot va passar a Kajar, un petit poble que -per ser massa a prop del front- va rebre el sotrac de la primera guerra entre els dos països, del 1988 al 1994.

La Maryam dubta abans de calar foc a casa seva. La del seu veí fa més de quatre hores que crema, però aquesta armènia de 38 anys assegura que encara hi ha possibilitats que es puguin quedar aquí, a Kelbajar. És un dels districtes que, segons l’acord de pau signat entre Rússia, l’Azerbaidjan i Armènia, havia de passar a mans àzeris diumenge passat, però Bakú va acceptar concedir deu dies més de termini.

"Miatsum, miatsum!" (Unitat, unitat!), criden centenars de persones davant de la seu del govern armeni a Erevan, la capital. Corria la matinada d'ahir, quan un post de Nikol Paixinian, el primer ministre armeni, al seu compte de Facebook va empènyer als carrers una onada de gent, enfurismada i decepcionada. Després de sis setmanes intentant fer front als embats de l'exèrcit azerbaidjanès sobre la regió de Nagorno-Karabakh, Armènia mostrava, finalment, la bandera de la rendició. “És una decisió difícil i increïblement dolorosa”, s’excusava el mandatari sobre el document que havia signat amb el president àzeri i també amb el rus, Vladímir Putin, el dia abans al migdia. La fi de les hostilitats pactada –en què Putin ha tingut un paper clau– beneficia els interessos de l’Azerbaidjan, que ha pres el control de part de la regió des de l’inici de l’escalada del conflicte, el 27 de setembre passat. Uns privilegis que conservarà.