L'última setmana el soroll d'una pilota fent bots va tornar a sonar al pavelló municipal de Catarroja. Aquesta instal·lació esportiva va quedar destrossada ara fa un any quan l'aigua es va endur desenes de vides en aquest municipi. Vides, records, propietats i somnis de milers de valencians. Un any després la vida ressorgeix a la zona més afectada per la dana, però el dolor hi segueix. Si Ferran Torres va celebrar el seu gol contra l'Elx amb una samarreta per recordar-ho, a la fundació del FC Barcelona han treballat durant mesos per recuperar tres instal·lacions esportives de la zona a tres dels municipis més afectats: Catarroja, Paiporta i Benetússer.

Un dels darrers fitxatges del Barça és ben mediàtic. Però no juga a futbol. Aquesta setmana la fundació del club ha estrenat al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara de Mèxic el seu documental Més que un refugiat. Un treball fet amb la col·laboració de l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) amb un narrador especial, l'actor i cantant mexicà Alfonso Herrera. El documental ens explica com a Uganda, el país africà amb més persones refugiades, el futbol ajuda a millorar vides. Com l'esport és un espai de seguretat i esperança per als gairebé dos milions de refugiats que fugen de guerres cruels. Entenc que es parli més del fitxatge de Joan Garcia, però si el Barça és especial és per motius com aquest.

Marta Segú (Barcelona, 1963), metge especialista en salut internacional, porta més de 25 anys treballant en projectes solidaris. Compleix la seva segona etapa al Barça i coneix bé l'espinós terreny que trepitja. Tot i això, no es mossega la llengua ni la condiciona a l'hora de parlar que Joan Laporta sigui familiar seu. Ella té clar el discurs, els encerts i els errors. Conversa amb l'ARA després de llegir el reportatge sobre vexacions i assetjament a La Masia d'aquest diari i d'escoltar els podcasts que parlaven sobre la novel·la Triomfador, de l'escriptor Joan Jordi Miralles. Al Barça s'estan llegint amb atenció el llibre.

L'Amath i el Moha es miren, amb complicitat. "Moha, ¿és veritat que l'Amath juga molt bé a futbol?", li pregunten a Moha Es Zaky. És un noi de 23 anys tímid. Mira a terra i no acaba de respondre. Així que l'Amath, més decidit, decideix respondre ell mateix: "Soc molt bo. Aquest any he jugat a Regional Preferent", deixa anar amb una rialla. Amath Fall, de 21 anys, juga al CD Altorricón, un club del Torricó, a la franja de Ponent. I demostra el seu compromís cada cap de setmana desplaçant-se des de Lleida, on viu. Ho viu tant que fa pocs dies va decidir renunciar a anar a visitar les instal·lacions esportives del Barça per jugar un partit amb el seu club. Per això, l'Amath està esperant que li portin un regal: samarretes del Barça. Tant ell com el Moha li deuen molt, al Barça. Gràcies a la Fundació del club, han trobat feina. I han firmat el seu primer contracte.

Desenes de milers de refugiats continuen atrapats a Grècia, el país que la Comissió Europea va descriure com un "escut" davant la immigració, en campaments on les autoritats no permeten l'accés als periodistes. A Malakasa, a 250 quilòmetres d'Atenes, hi han traslladat el centenar de supervivents del naufragi del 14 de juny, un dels pitjors de la història del Mediterrani. La directora de la Fundació del FC Barcelona, Marta Segú, va poder visitar fa uns dies els projectes en què participen dins d'aquests camps i explica a l'ARA el que hi va veure.

La pilota és al cercle central de la pista. Des de les graderies, unes 40 internes animen sense parar. Els aplaudiments i els càntics reboten per les parets del pavelló, on l'única connexió amb l'exterior és una porta metàl·lica, que està subjecta a un estricte protocol d'obertura. L'escut del Barça, present a les equipacions de les preses, crida l'atenció en un espai més aviat gris. És l'hora de desinhibir-se, d'oblidar-se del que hi ha més enllà dels murs de la presó de Brians 1 (i també del que hi ha dins). Fora del centre penitenciari hi ha un món que a moltes els és llunyà. Ara, però, gràcies a l'aliança entre la Fundació del Barça i el departament de Justícia, tenen un espai de creixement personal i preparació per al seu futur un cop recuperin la llibertat.

L'Auditori 1899 del Camp Nou s'ha omplert per la presentació del Sistema de Protecció a la Infància del Barça, un sistema "pioner" segons el president Joan Laporta, que donarà "cobertura de manera directa o indirecta a prop de 200.000 infants i joves de diferents àmbits, de la Masia, a les escoles o els esports amateurs". "Protegir els menors és una obligació, una prioritat. De vegades al món de l'esport no se'n parla, sembla un tabú. Però al Barça volem inspirar, millorar el sistema de protegir els menors. Volem mostrar aquest sistema que hem creat i hi donarem accés a qui vulgui implementar-lo en altres institucions", ha explicat Laporta, que ha volgut destacar: "Al Barça sempre hem estat pioners en la protecció de menors, sempre ho hem fet en el passat". "Aquest és un sistema dinàmic que ens afecta a tots. On caldrà anar millorant. Potser apareixen situacions imprevistes. Doncs caldrà aprendre i millorar, però portem gairebé dos anys treballant en aquest sistema que ens afecta a tots, del president als infants. Cal que tothom hi estigui 100% implicat", defensava la directora de la Fundació, la doctora Marta Segú.

L’Aitor acaba de fer vuit anys, però no ho pot celebrar a casa. Convalescent, està hospitalitzat a la Vall d’Hebron. És del Barça i té ganes de poder visitar el Camp Nou, l’estadi on juguen els seus ídols. Ho podrà fer a través d’una solució enginyosa: el Robot Pol. Estirat al llit, mirant-s’ho a través d’una pantalla, i amb l’ajuda d’un soci voluntari del club, recorrerà diferents racons de l’estadi, des del museu fins a la gespa. Avui el robot serà els seus ulls i les seves orelles. És, d’alguna manera, el regal d’aniversari que li ha fet el Barça.

Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra el Tràfic de Persones, el 30 de juliol, les fundacions del Barça, l'Athletic Club i el Betis s'han unit per denunciar un problema tan greu com el tràfic de persones i portar a terme accions de suport a les víctimes.

El Barça opina que la seva Fundació té un problema de visibilitat, de desconeixement, i busca la manera de posar-hi remei. El club ha detectat que si es fes una enquesta a Catalunya i es demanés a la gent de dir diferents fundacions que els vinguessin al cap, la blaugrana no seria entre les tres primeres. L’objectiu, doncs, és que es vagi donant a conèixer i que en un futur no gaire llunyà la Fundació Barça sigui una de les capdavanteres.

L'Auditori 1899 ha acollit un simpòsium sobre la inclusió en els clubs esportius de categories Special, per tal que els esportistes amb discapacitat intel·lectual formin part activa de l'estructura de l'entitat, que d'aquesta forma ajudarà aquestes persones a integrar-se millor a la societat.

El teatre Romea ha sigut l'escenari de la presentació del documental 'Un joc anomenat esperança', que narra la tasca de la Fundació FC Barcelona a més de 50 països a través del programa FutbolNet. El film l'ha dirigit el publicista Jorge Martínez i s'ha fet a través de la mirada de sis periodistes i escriptors de renom que s'han desplaçat a algun dels territoris on està en marxa el projecte: John Carlin, Laura Restrepo, Martín Caparrós, Juan Cruz, Nicolás Castellano i Santiago Roncagliolo.

A partir del gener, un robot recorrerà cada dia el Museu del Barça mostrant-ne el contingut a nens dels cinc hospitals pediàtrics de Catalunya. I algun dia, més ocasional, ho farà també per la gespa del Camp Nou. És el projecte Pol, una de les iniciatives de la Fundació Barça, que vol que nens malalts que no poden sortir dels hospitals on lluiten per sobreviure puguin gaudir de l’experiència Barça. Cada dia de la setmana, l’ordinador per poder dirigir el robot serà en un centre diferent: Sant Pau, Parc Taulí de Sabadell, Sant Joan de Déu, Can Ruti i Vall d’Hebron.

El projecte FutbolNet de transmissió de valors a través del futbol trasllada la seva estela d’èxit més enllà dels camps esportius. Aquest projecte, impulsat per la Fundació FC Barcelona, arriba des d’avui al Born Centre Cultural en forma d’exposició fotogràfica i al món editorial en forma de llibre. Aquestes noves iniciatives compten amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Obra Social La Caixa.

La Fundació FC Barcelona 'patrocinarà' les seccions professionals del conjunt blaugrana. Així ho ha anunciat aquest dimecres el Barça, informant que els equips de bàsquet, hoquei patins, futbol sala i handbol lluiran el logotip d'aquesta entitat a partir d'aquest cap de setmana.

La Fundació FC Barcelona i la Fundació Edmílson han ampliat el seu acord de col·laboració aquest dimarts. L’objectiu de l’entesa, segons informa el club a través d'un comunicat, és que les dues entitats continuïn treballant plegades al Brasil impulsant programes educatius entre els joves més vulnerables.

La Fundació FC Barcelona i la Fundació Leo Messi posen en marxa a Rosario (Argentina) el programa 'FutbolNet' amb l'objectiu de fomentar entre els joves els valors que es deriven de la pràctica del futbol.

Leo Messi ha rebut aquest dimecres al matí al Camp Nou una trentena d'infants i joves japonesos que pertanyen a diferents clubs de futbol del país nipó. Provenen de la província d'Iwate, una zona costanera que va ser de les més devastades pel terratrèmol i el tsunami que va afectar el nord d'aquest país al març del 2011.

La Fundació FC Barcelona col·labora amb el projecte HappyBall, una nova iniciativa que la Fundació Edmílson estrena aquest dimecres. Es tracta d'un projecte que servirà per assegurar el futur de més de 500 famílies que actualment formen part del programa d'ajuda que la Fundació Edmílson té al poble on va néixer el futbolista brasiler, Taquaritinga, a l'interior de la província de Sao Paulo (Brasil).

La Fundació del FC Barcelona i Plataforma per la Llengua han editat una guia amb el nom 'Amb el català, xuta i gooool!', que han presentat aquest dilluns en un acte al IES Ferran Tallada de Barcelona on hi ha participat el president Sandro Rosell, acompanyat de Ramon Pont, vicepresident primer de la Fundació, i de membres de la Plataforma per la Llengua i l'Ajuntament de Barcelona.