Robert González explica que, quan va cobrar la seva primera nòmina a Barcelona després d'haver treballat vuit anys a Mèxic, va pensar que s'havien equivocat. El seu sou com a professor d'institut el 2022 no havia augmentat ni un euro, era exactament el mateix que abans de marxar, el 2014. I no només això. Els seus honoraris com a professor associat a la universitat fins i tot havien baixat. “Sabia que tornant a Catalunya perdria poder adquisitiu, però no m'esperava que tant –confessa–. Cobrava més a Mèxic com a professor titular a la universitat que aquí amb tres feines”.

Dels trenta-tres menús de Nadal de la meva vida, n’hi ha un que recordo amb tota mena de detalls. El 25 de desembre del 2014 per dinar vaig menjar una pizza congelada de pernil i una llauna de pinya en almívar. M’havia quedat a Barcelona –a 100 quilòmetres de distància del caliu familiar– per anar a treballar. Era el primer Nadal que passaria a la feina. Llavors feia d’acomodadora en un teatre i, tot i que estava acostumada a treballar els caps de setmana, era la primera vegada que experimentava FOMO nadalenc, que és molt més intens que qualsevol altre, perquè et fa sentir digne de protagonitzar una novel·la de Charles Dickens. 

JP Morgan Chase vol tenir cura dels seus empleats més novells. El banc nord-americà, referent a Wall Street, ha nomenat Ryan McClendon com a associat de banca d'inversió global i analista líder. Entre les seves funcions hi haurà la d'"ajudar a reforçar el benestar i l'èxit" dels analistes i associats que estan en la seva fase professional inicial, segons un memoràndum intern que cita el Financial Times. JP Morgan és el banc més important dels Estats Units en actiu, i un referent en la indústria del sector a Wall Street.

El mes passat Stephanie Vanderschie tornava a la seva habitació d'hotel a Wausau, a Wisconsin, després d'un llarg dia d'esquí amb els seus tres fills petits, i va trobar la seva habitació desordenada. Els llits no estaven fets, la brossa es desbordava i les tovalloles continuaven amuntegades i xopes al terra del lavabo. Vanderschie, de 44 anys, és professora de secundària a River Forest, Illinois, i va suposar que pels 200 dòlars que pagava per nit almenys rebria tovalloles netes i una neteja ràpida diària de l'habitació, sense haver de fer una sol·licitud especial durant la seva estada. Però s'equivocava. "La sensació de vacances millora quan algú altre ens cuida una mica", diu.

La crisi de la fruita a Ponent, provocada per les gelades de l’abril, ha fet caure les contractacions de temporers a menys de la meitat. El cap sectorial de laboral del sindicat JARC, Osvald Esteve, assegura que les estimacions del sector apunten que enguany hi haurà sols unes 20.000 contractacions a tot Lleida, 30.000 menys que l’any passat. Aquestes dades inclouen tant la recol·lecció de la fruita com la preparació a les càmeres per comercialitzar-la. “Fins i tot és possible que la reducció sigui encara superior perquè la campanya s’acabarà molt abans, cap a finals d’agost”, afegeix Esteve.

“Pot ser que els soferts treballadors dels Estats Units, que porten anys mal pagats i treballant en excés, hagin arribat al seu límit”, escrivia el premi Nobel d’economia Paul Krugman sobre l’anomenada Gran Dimissió, l'acomiadament voluntari de més de quatre milions de treballadors americans l'últim any, cansats de les seves condicions laborals, en especial dels sous baixos. Salvant distàncies, sembla que aquest escenari va més enllà de les fronteres dels Estats Units i ha aterrat també aquí. Si bé a Espanya no s'ha donat una baixa multitudinària de treballadors del seu lloc de feina, el debat sobre l’augment dels salaris sí que centra el debat econòmic pocs dies abans de l'inici de Nadal.

“No s’acabarà amb la temporalitat només perquè hi hagi una reforma laboral”. Així de contundent es mostra Ana Ercorera, presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball i la Seguretat Social, a l’hora de parlar de la situació que viu aquest col·lectiu de treballadors. Ercorera assegura que la pandèmia ha agreujat una situació que des de fa anys arrossega el col·lectiu: “Ni s’aporten nous mitjans [materials] al personal, ni hi ha suficients efectius per fer tota la feina”, denuncia. 

Acabar els estudis i presentar-se a una oferta de treball on s'ofereix un contracte remunerat; passar el procés de selecció; sortir escollit i, un cop dins, convertir-se en un estudiant en pràctiques malgrat fer la feina com un treballador més. Aquesta és la realitat davant la qual es troben molts joves quan comencen a treballar i implica un frau en pràctiques no laborals que l'any 2018 es va traduir en 1.500 milions d'euros a la Seguretat Social. Així es desprèn d'un estudi fet públic aquest dijous pel sindicat UGT, que avisa que les dades mostren "una normalització del frau" en els convenis de pràctiques no laborals que amaguen l'existència d'una relació laboral.

La capsa de Pandora la va obrir un correu electrònic intern que van enviar als seus caps els auditors júniors de segon any que treballen a la seu de Barcelona de la consultora EY i que va córrer com la pólvora per tota la companyia, que a Espanya compta amb una plantilla de gairebé 5.000 treballadors. El correu, fet públic pel diari El País, denunciava setmanes laborals d’aquests empleats de 84 hores (l’equivalent a 12 hores al dia de dilluns a diumenge o a 16 hores de dilluns a divendres), i tot per sous de 24.000 euros l’any (uns 1.300 euros per 14 pagues). L’escrit inclou denúncies com aquesta: “Hem treballat fins a altes hores de manera continuada de dilluns a diumenge per aconseguir tirar endavant una feina que en cap moment se’ns ha valorat com es mereix”. O aquesta altra: “Hem decidit que és el moment d'intervenir i alçar la veu contra unes condicions laborals que considerem que disten molt de ser les mínimes acceptables”.

Un jutge ha ordenat al BBVA retornar un treballador del banc al seu lloc de feina habitual després de ser traslladat d'oficina. A més, ha condemnat l'entitat d'origen basc a indemnitzar-lo amb 6.000 euros. La sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, és del desembre i reconeix el problema que denunciava el treballador: havia demanat una reducció de jornada per poder anar a buscar els seus fills a l'escola, i treballar en una oficina més lluny de casa l'obligava a haver de demanar una jornada encara més curta i, consegüentment, a cobrar menys. 

En gairebé tot discurs de balanç de l'any de la pandèmia hi ha un missatge que és comú, vingui d'on vingui: els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) són la fórmula que ha evitat un mal major. I aquest dilluns la UGT hi ha posat xifres: 1,2 milions de catalans han estat en aquesta situació en algun moment entre el març del 2020 i el gener d'aquest any. Per arribar a aquesta conclusió, que suposa que un 38% de la població treballadora de Catalunya sàpiga el que és un ERTO de primera mà, el sindicat s'ha fixat en les dades de les persones que hi entren per primer cop.

el 14 de març ens vam tancar a casa, i això va fer retrocedir les dones 60 anys enrere. Quedar-se a casa no és el mateix que tornar a casa, al món domèstic, a l'espai d'Hèstia, la deessa romana de la llar. Per als homes significava ser privats de manera temporal del seu espai públic i exterior. Per les dones era tornar a l'espai domèstic i reclòs, que tant ens havia costat abandonar.

Dilluns passat vaig tenir el plaer de participar en el grup de treball de reactivació econòmica de la comissió per a la reconstrucció social i econòmica al Congrés de Diputats. Vaig pensar que era una oportunitat per poder traslladar a l'esfera política la feina que fem des de l'acadèmia. Vaig centrar la meva intervenció en exposar les conclusions de l'estudi que estem duent a terme amb la Yarine Fawaz (CEMFI), la Libertad González (UPF) i la Jennifer Graves (UAM), i vaig presentar algunes mesures que personalment penso que poden ajudar a reactivar el mercat de treball de les famílies, i en particular el de les dones.

A l’espera que el Govern detalli com i quan serà la tornada de nenes i nens a les escoles, moltes famílies s’han trobat amb un trencaclosques difícil de resoldre a casa seva. Les aules tancades no només compliquen el teletreball i la conciliació. Amb la tornada presencial a la feina alguns treballadors ja calculen el cost dels cangurs, les opcions de reducció de jornada i els riscos de deixar els infants amb els avis. A l’ARA hem recollit testimonis d’aquesta situació.

Les pauses que fan els treballadors per prendre cafè, esmorzar o fumar s'han de descomptar de la jornada laboral efectiva. L'Audiència Nacional ha dictat una sentència pionera que avala la mesura. La decisió, que es va dictar al desembre però no s'ha fet pública fins aquest dimarts, és la resposta a una demanda interposada per Comissions Obreres contra la filial espanyola de l'energètica portuguesa Galp Energía. El sindicat denunciava que l'empresa, sense període previ de consultes ni negociació, va modificar substancialment les condicions laborals en matèria de jornada, descansos i treball efectiu quan va començar a aplicar la normativa sobre el registre de jornada obligatori.

“Tinc pànic a agafar la baixa laboral quan estic malalta”. Raquel Martín -nom fictici perquè no vol perdre la feina-, de 49 anys, pateix asma bronquial. És una de les víctimes del polèmic article 52 (apartat D) de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament objectiu per baixes mèdiques intermitents tot i estar justificades. El nou govern espanyol ja ha deixat clar que l’article té les hores comptades. Si no hi ha sorpreses d’última hora se n’aprovarà la derogació a través d’un decret llei al consell de ministres de l’11 de febrer.

“Des del gener hem reduït el nostre calendari laboral a quatre dies a la setmana per treballador”. D’aquesta manera ha anunciat aquesta setmana l’empresa Software Delsol, a Jaén, que se suma al que ja s’ha batejat com “el sistema 100x80x100”: mantenir el 100% del sou, reduir al 80% les hores laborals a la setmana i assolir el 100% de productivitat. Dit d’una altra manera: que el cap de setmana comenci dijous. Delsol, especialitzada en programari per a pimes, es converteix en una de les primeres empreses espanyoles que implanten el nou model (la pionera és una companyia de components de l’automòbil de Lliçà de Vall) i segueix els passos de Microsoft al Japó -que va fer una prova pilot a finals de l’any passat durant cinc setmanes- i de Perpetual Guardian -una empresa de Nova Zelanda que ho va instaurar a finals del 2018-, entre altres casos.

El comitè d'empresa ha convocat els vigilants dels controls de seguretat de l'aeroport del Prat a una vaga indefinida a partir del 12 de juliol, segons un comunicat del sindicat Alternativa Sindical.

Uns 250 bombers s'han tornat a manifestar aquest migdia a Barcelona per reclamar millores laborals. Les mancances de personal i de material del cos de Bombers de la Generalitat són les raons principals de la queixa, que arrosseguen des del desembre, quan van deixar de fer hores extres com a protesta. Des d'aleshores, la mesura de no fer hores extres és la mostra que hi ha una falta de personal a les instal·lacions.