Quasi una dècada després de la separació dels Surfing Sirles, el grup tornarà a actuar a la Sala Apolo de Barcelona el proper 30 de desembre segons ha anunciat el segell Bankrobber. Serà una reunió única i especial que arriba coincidint amb l'estrena de documental, Material Sirles: un septenni, un dels plats forts de la nova edició del Festival In-edit, que comença la setmana que ve. La banda, formada a cavall entre Vallcarca i el Montseny, es va dissoldre de facto després de la mort del seu guitarrista i fundador, Uri Caballero, el juliol del 2013.

Ran Ran Ran cada vegada necessita menys presentació. De mica en mica, el grup que Ferran Baucells va crear després d’una dècada de liderar els Tired Hippo des de la independència més militant, s’ha anat infiltrant en l’entramat del pop català. Ell escriu, canta i toca la guitarra, i Jordi Farreras s’encarrega de les percussions. A més, Martina Borrut (Mad’zelle) fa els cors i Valentí Adell toca guitarra i el piano i coprodueix el nou treball, Ran de mar, que acaba de publicar Bankrobber amb la col·laboració d’Ultra-Local Records en l’edició en vinil.

Un home plantat enmig d’un camp d’Osona, construccions circulars amagades al bosc, persones alienades amb ulleres de realitat virtual i Pol Batlle cantant des de l’interior d’una vagina. És l’univers surrealista que ha dibuixat Ljubliana & the Seawolf per al seu nou EP, Shit døpe (2018), publicat per Bankrobber. Quatre cançons acompanyades per quatre vídeos que units conformen un mateix curtmetratge al voltant del significat de ser un individu en la societat contemporània. “El do it yourself està a l’ordre del dia, però quan llegeixes una mica t’adones que, lluny que tot siguin avantatges, com t’ho pinten, realment és al revés, t’estan explotant. No hi ha pitjor enemic que ser el teu propi cap. No hi ha ningú més exigent que tu mateix”, explica Batlle, vocalista de Ljubliana & the Seawolf.

“No sé què passarà aquests dies, però em faria il·lusió poder fer aquests concerts, que no s’haguessin de cancel·lar”. En el moment de l’entrevista, Jaume Pla (Mazoni) està assajant amb l’Istanbul Street Ensemble una producció per ara única que, si causes de força major no ho impedeixen, es presentarà aquest cap de setmana a Manresa, Girona i Barcelona. L’espectacle s’estrena dins del marc de la Fira Mediterrània de Manresa el 6 d’octubre (a El Sielu), i després passarà per l’Auditori de Girona el dia 7 i pel Festival Connexions de Barcelona (sala Apolo) el dia 8.

Ferran Baucells acaba de treure disc amb Ran Ran Ran, el presenta a Barcelona i li acaben de dir que, en menys d'una setmana, farà de teloner dels nord-americans Woods a Barcelona i a Madrid. “Ahir no vaig dormir i no sé si dormiré fins dijous”, confessa. L'enganxem assajant amb el seu grup, i és que se li ha girat feina. “Es veu que [Woods] portaven el seu propi teloner i ha caigut", explica emocionat. Baucells, ànima de Ran Ran Ran juntament amb Jordi Farreras, és una persona entusiasta, especialment quan parla de música. Ara grava discos, però manté la passió d'un fan, cosa que el situa als antípodes dels artistes que només es commouen amb la seva pròpia música. Durant una dècada va liderar els Tired Hippo, un grup de lo-fi (pop indie de baixa fidelitat) que no amagava el seu amor pels Yo La Tengo. Després, va deixar l'anglès per cantar en català i va encetar un camí més personal. Ja com a Ran Ran Ran va enregistrar un seguit de maquetes que, compilades, van acabar formant un disc homònim, que Bankrobber va publicar el 2015.

No hi ha gaires zones a Catalunya que arrosseguin tants tòpics poc agraïts com les terres de Ponent. A Lleida hi ha boira constantment, hi fa un fred que cala els ossos a l'hivern i una calor insuportable a l'estiu, cert, i mentre el canvi climàtic no ataqui amb -encara- més virulència això no canviarà. Però no deu ser tan mal lloc per viure si ha donat una santíssima trinitat de propostes musicals tan elevades com Xavier Baró, El Petit de Cal Eril i Renaldo & Clara. Pare, fill i esperit sant.

Després d'un petit període de letargia en el seu projecte personal, el 2016 ha estat l'any de la tornada de El Petit de Cal Eril amb el seu cinquè elapé: La força. Gestat al teatre/estudi que gestiona a la seva Guissona natal, Joan Pons abandona temporalment el pop més lluminós del seu anterior La figura del buit per endinsar-se en un folk tant oníric com fantasmagòric, i abandona les explosions de color però sempre pensant en la melodia.

Encara que sembli una obvietat, l'autenticitat en la música no és tan fàcil de trobar: els artistes no sempre van de cara i sovint s'amaguen en metàfores i màscares fictícies. No és el cas de Les Cruet, la banda ideada per Laura Crehuet i Xavi Garcia que aquest estiu ha presentat Pomes agres (Bankrobber, 16), el seu debut format per dotze ferotges cançons de punk i reminiscències a la ràbia descreguda dels noranta. La trencada veu de Crehuet sobresurt en la mescla de mitjos temps i la pura amfetamina mentre apareixen convidats de l'entorn del Montseny: Joan Colomo, Mau Boada i Albert Trabal (excompanys de Garcia a la seminal banda hardcore Zeidun), Guillem Caballero o Ramon Mas. Les dues ànimes principals de la banda primer van ser parella, després van formar una família i finalment han fet una banda punk. Cadascú entén la normalitat a la seva manera: “Passem molta estona junts, i sempre ens havia fet gràcia la idea de compartir un projecte així”, expliquen. Els seus aliats a Les Cruet són Narcís Prat (bateria de La Célula Durmiente o Moksha) i Òscar Montero, a qui la parella es trobava sovint “fent el cafè abans d'assajar”.

El Petit de Cal Eril recupera temes clau dels seus discos –des de 'Per què es grillen les patates?' (2007) fins a 'La figura del buit' (2013)– en una trobada excepcional amb la Free Spirits Big Band el proper 6 de setembre al festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat. 'Big Eril' és una formació de 16 músics encapçalada per David Mengual, per a la qual Toni Vaquer ha preparat arranjaments inèdits dels temes.

Els dimarts de la Beckett tornen a sonar amb força. Després de l'èxit del seu primer cicle musical, la sala de Gràcia torna a organitzar 'Els dimarts em sentiràs', una programació que reuneix alguns dels noms més interessants del circuït musical independent en un format pròxim.

El Petit de Cal Eril publicarà el seu tercer disc el 26 de febrer, un doble vinil que porta per nom 'La figura del buit'. Joan Pons ha gravat aquest nou àlbum al teatre de Guissona, la seva ciutat natal, amb Mau Boada exercint de productor.

La discogràfica BankRobber ha reaccionat amb agilitat a la realitat política. Aquest divendres, el grup Macrobukkake presenta el disc 'Landscape of your brain' a l'Hangar de Barcelona, a les 21.45 h. L'entrada per al concert costa 5 euros, però si es posen els diners dins un sobre, només 3.

La Sala Beckett de Barcelona i el segell BankRobber organitzen el cicle de concerts 'Els dimarts em sentiràs', que obrirà Xarim Aresté, del grup Very Pomelo, el 15 de gener. En el projecte també hi col·laboren les discogràfiques Sones, The Indian Runners, Chesapik i Foehn.

El 29 de setembre del 2012, Pere Calders hauria fet 100 anys, i amb motiu de l'efemèride, onze autors de la nova escena independent catalana publiquen el llibre-disc 'Cançons de la veritat oculta', en el qual alguns dels seus contes més emblemàtics s'han transformat en cançó gràcies a una de les veus emergents de l'escena musical catalana, Judit Neddermann. Es tracta d'un espectacle dirigit per Genís Bou (The Gramophone Allstars) que finalment es publica en format llibre-disc. Les cançons han sigut escrites per Jaume Pla (Mazoni), Maria Rodés, Pere Agramunt (La Brigada), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo, Vicky de Clascà (Bikimel), Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Pau Guillamet (Guillamino) i Jordi Lanuza (Inspira).

Aquest desembre farà 10 anys que en un pis de l’Eixample barceloní començaven les activitats del segell musical independent Bankrobber. En 10 anys el segell ha editat una quarantena de referències discogràfiques d'artistes com Mazoni, El Petit de Cal Eril, Guillamino, Sanjosex i Els Surfing Sirles, entre d'altres, i ha organitzat milers de concerts i diverses produccions pròpies.