No hi ha estiu que no enyori Henning Mankell. L'escriptor suec va morir fa gairebé deu anys, però ja en feia uns quants que no escrivia llibres nous sobre l'inspector Kurt Wallander, el seu personatge més famós. En realitat, és a ell, a qui enyoro cada estiu.

La tardor vital que travessava Henning Mankell mentre escrivia 'Botes d'aigua sueques' és també l'estació de l'any en què arrenca el reflexiu relat sobre l'existència i l'amor que el narrador suec va deixar acabat abans de morir l'octubre del 2015 i que arriba a les llibreries en català el dia 6 de setembre.

Henning Mankell era un gran escriptor que fluixejava en els finals de les seves novel·les negres. ¿Eren negres o simplement s’aprofitava de l’estructura d’un gènere per fer una acurada representació de la societat contemporània i per demostrar-nos que la socialdemocràcia sueca és tan corrupta com moltes societats menys idealitzades? ¿Té cap mena d’importància que els finals fluixegessin? No i no. Henning Mankell no feia novel·les negres –com no les fan la immensa majoria dels escriptors adscrits industrialment a aquest gènere–, i Henning Mankell no excel·lia en els finals potser perquè la complexitat de les seves obres, la destresa en la creació dels matisos del personatge principal, Kurt Wallander, i la magnífica descripció dels ambients i de les trames exigia uns esforços a l’abast de molts pocs escriptors. En realitat, el final era el de menys.

Labutxaca i Tusquets Editors han arribat a un acord per publicar tots els volums de les aventures de Kurt Wallander en format de butxaca i en català. La sèrie Wallander ha arrencat aquesta setmana amb Els gossos de Riga i La lleona blanca, amb un disseny de biblioteca d’autor, a càrrec de la dissenyadora Bego Berruezo. Els propers títols que sortiran durant el 2012 són Assassins sense rostre (en realitat la primera novel·la de la sèrie, però l'última que Tusquets ha publicat en català), L'home que somreia i La falsa pista.

La petita editorial independent Club Editor, que va néixer per iniciativa de Joan Sales i Xavier Benguerel l'any 1955, és el motiu central de l'exposició Continuar el combat que des d'aquesta setmana es pot veure a la biblioteca Jaume Fuster. L'ARA Llegim hi aporta el seu gra de sorra i dedica el seu reportatge d'obertura a aquest segell que va publicar novel·les com Incerta glòria, de Joan Sales, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, Bearn de Llorenç Villalonga o K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella. A més, el periodista Jordi Nopca entrevista l'Àlex Susanna que acaba de publicar el seu nou poemari Promiscuïtat (Proa).