“Whatever you say, say nothing” és una expressió popular irlandesa que defineix prou bé la cultura i el tarannà de la seva gent, fins i tot amb un sentit de l’humor molt genuí. Diguis el que diguis, no diguis res. Connecta amb les tensions i els secrets de The Troubles, el conflicte d’Irlanda del Nord. El premi Nobel de literatura Seamus Heaney la va fer servir com a títol d’un famós poema que s’ha analitzat fins al més mínim detall. L’escriptor i periodista Patrick Radden Keefe va agafar la segona part de la frase per batejar el seu magnífic llibre sobre la violència i la memòria a Irlanda del Nord. Una història real que ara la plataforma Disney+ ha convertit en una de les millors sèries que s’han estrenat darrerament. Nou capítols que sintetitzen l’obra de Keefe mantenint aquesta mirada panoràmica sobre el conflicte irlandès. A partir d’un cas molt concret i colpidor, el de Jean McConville, s’estructura tota la complexitat política a través de vides que s’entrecreuen al llarg dels anys. McConville era una mare de deu fills que va desaparèixer després que uns membres de l’IRA se l’emportessin de casa seva. Dolours i Marian Price eren dues germanes que formaven part d’un escamot d’elit de l’Exèrcit Republicà Irlandès. Les seves vides serviran per desencadenar les diferents trames. Igual que el llibre de Keefe, l’estructura es desenvolupa a través d’un procés de documentació periodístic. A partir de l’any 2001, alguns dels antics membres de l’IRA van participar en un projecte per construir un registre oral del conflicte d’Irlanda del Nord. L’enregistrament d’aquestes converses amb els protagonistes serviran per construir flashbacks que permetran recrear la quotidianitat d’aquells anys de terror i violència. És una sèrie amb múltiples capes narratives que van connectant entre elles, superposant-se i definint vincles entre personatges. Els salts temporals serveixen per fer respirar la història, perquè a mesura que avança, la sèrie va adquirint més intensitat emocional i narrativa. Say nothing compta amb un elenc d’actors magnífics que acaben proporcionant una pàtina gairebé documental a la ficció. Però el més interessant de la sèrie és que no pretén ser una simple postal d’una època sinó que vol ser molt contundent a l’hora d’explicar un fet concret. És un thriller polític molt ben cosit que es posiciona molt clarament en la seva intenció. Al final de cada capítol apareix una llegenda: "Gerry Adams sempre ha negat haver sigut membre de l’IRA o haver participat en actes violents vinculats a l’IRA". En alguns episodis la llegenda fins i tot va acompanyada d’un segon rètol on s’especifica que Adams, president del Sinn Féin, també nega haver estat implicat en els assassinats o la desaparició d’altres personatges que es relaten a la sèrie. Però aquests aclariments es converteixen en un acte de sarcasme, perquè el que fa la sèrie, des del primer moment, és demostrar tot el contrari: que Gerry Adams menteix. Say nothing, per tant, és molt més que un retrat de The Troubles. Contradient el seu títol, aconsegueix dir moltíssim d’un conflicte històric des d’una humanitat impactant. 

Oriol Junqueras i Gerry Adams es reunien dimecres per parlar de l'autodeterminació d'Irlanda i de Catalunya. El primer, que presideix ERC des del 2011, és el líder més longeu de la política catalana, però difícilment arribarà a les tres dècades que el nord-irlandès (1948) va pilotar el Sinn Féin. El seu pare va ser un membre actiu de l'IRA, però Adams, el més gran de 10 germans, sempre ha negat haver-ne format part malgrat repetides acusacions que el van portar diverses vegades a la presó als anys 70. I a ser detingut no fa massa anys.

Òmnium Civil Rights Europe, la delegació de l’entitat a Brussel·les, ha fet públic un manifest subscrit per mig centenar de personalitats internacionals en el qual es demana l’amnistia per als represaliats per l’Estat en el marc del procés sobiranista com a primer pas per a la resolució del conflicte polític. El signen, entre d’altres, Dilma Rousseff, expresidenta del Brasil; Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d'Irlanda del Nord; Yoko Ono, cantant; Ai Weiwei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya; i cinc premis Nobel.

L'exlíder del Sinn Féin, Gerry Adams, ha traslladat aquest dimecres al president d'ERC, Oriol Junqueras, i a l'exconseller Raül Romeva "tot el suport" per la seva situació. Ho ha fet a través d'una reunió telemàtica en connexió amb la presó de Lledoners. "Els vincles entre la lluita del poble català i irlandès són de fa molt temps", ha dit Adams a la trobada virtual, en la qual també ha participat el president del comitè nacional del Sinn Féin, Declan Kearney.

El domicili particular a l'oest de Belfast de l'expresident del Sinn Féin, Gerry Adams, va ser atacat amb un artefacte explosiu ahir divendres a darrera hora. Un altre militant històric del partit, Bobby Storey, exmembre de l'IRA Provisional, també ha patit un atac a casa seva. No s'han registrat danys personals però sí que ha cremat un cotxe, presumiblement atacat amb còctels Molotov.

L'històric dirigent del Sinn Féin i mediador en el procés de pau al País Basc ha demanat a "la comunitat internacional i la Unió Europea" que es posin al costat dels líders polítics catalans que defensen el dret a l'autodeterminació. "Hi han de tenir un paper", ha subratllat. En una entrevista al programa de TV3 'Preguntes freqüents', Adams ha denunciat els empresonaments dels líders polítics catalans.

"Vull fer arribar la solidaritat de la Irlanda republicana al poble de Catalunya". Missatge de solidaritat sobiranista de l'històric líder del Sinn Féin i parlamentari nord irlandès Gerry Adams al procés d'autodeterminació de Catalunya. L'ha difós en un vídeo la plataforma Esquerres per la Independència. Adams se suma a les veus de solidaritat internacional que les últimes setmanes han trencat una llança en favor de la causa nacional catalana.

L'un és un dels homes més influents del Regne Unit, un ric aristòcrata i terratinent que ha viscut tota la vida esperant el moment de ser rei. L'altre és el líder d'un partit que ha treballat sempre per reunificar Irlanda, fent que els comtats del nord deixin de ser britànics i passin a la República. L'un és protestant, l'altre catòlic. L'un, màxim exponent de l'Establishment. L'altre, amb vincles ideològics amb una organització terrorista, l'IRA, avui inactiu, que va matar un familiar directe del primer. I, malgrat tots aquests, i altres condicionants, aquests dos homes, el príncep Carles d'Anglaterra i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, s'han saludat aquest dimarts de forma cordial, i s'han fet una encaixada de mans que s'ha convertit, ja, en una imatge per a la història.

El president del Sinn Féin, Gerry Adams, ha reiterat la seva innocència respecte a l'assassinat d'una dona catòlica comès per l'IRA el 1972, pel qual ha estat quatre dies detingut en una comissaria d'Irlanda del Nord, fins que aquest diumenge ha quedat en llibertat sense càrrecs.

El president del Sinn Féin irlandès, Gerry Adams, ha dit aquest dimecres que Arnaldo Otegi "ha de participar en el procés de pau" perquè sense els esforços que ha fet el dirigent abertzale "no seríem aquí". En declaracions a El món a RAC1, Adams ha assegurat que el perdó és una part més del procés, i ha ressaltat el paper que ha tingut la Conferència de Pau de Sant Sebastià per a la decisió final d'ETA: "La declaració va ser rebuda de manera positiva" per la banda, ha sentenciat.