Eren Bryan Gil, Ounahi i Vanat, però en el fons era Portu, reencarnat en tots i cadascun dels protagonistes que han vestit la samarreta del Girona a La Cartuja. Amb noms diferents, li han fet el millor homenatge possible. Han corregut com ho fa ell, creient en cada pilota per més impossible que semblés. Han insistit com ho fa ell, perseguint la porteria contrària amb el desig d'un adolescent. Han defensat l'escut com ho fa ell, amb la mateixa passió amb la qual el murcià ha enamorat la graderia de Montilivi. El Girona al complet era Portu, avui. El seu esperit ha estat més present que mai i gairebé ha significat els tres punts, però el Betis, en el tram final, ha igualat el gol inicial de Vanat (1-1).

L’Espanyol haurà d’esperar almenys una setmana per poder celebrar la permanència. Els blanc-i-blaus van marxar amb les mans buides després de veure com dues genialitats individuals li servien al Betis per remuntar, en els últims cinc minuts, un partit que va estar ben a prop de guanyar (1-2). Una derrota agra, però justa, si es té en compte l'elevat volum d’ocasions de què van gaudir els andalusos, que van fer tot el possible per sotmetre un Espanyol massa conservador. És la primera derrota a l’RCDE Stadium des de finals d’octubre, quan va caure davant del Sevilla. El descens queda a set punts quan en queden dotze en joc.

Míchel i el Girona no poden continuar enganyant-se. O les coses canvien, i canvien de veritat, o la temporada que ve competiran a la Segona Divisió. Ja no n'hi ha prou amb el fet de defensar un discurs que apel·la al "ja ens en sortirem" que no es correspon amb la imatge dels blanc-i-vermells al damunt del terreny de joc. Contra el Betis la humiliació va ser duríssima, amb una golejada ja al descans que no va donar cap opció a res (1-3). Per no tenir, el Girona no va tenir ni amor propi, que és el mínim que s'ha d'exigir. Qui els ha vist i qui els veu, al club, a l'equip i a l'entrenador. Totes les branques fallen.

El Betis pot dir que ara mateix té el planter més en forma d'Espanya aquesta temporada. El club verd-i-blanc fa anys que aposta pel futbol base i sempre ha tret jugadors de gran qualitat. Per això el Barça ha estat atent els últims anys per arrabassar les promeses que han destacat al planter de l'equip sevillà. Els dos últims jugadors a arribar al primer equip blaugrana procedents del bressol del Betis han estat Pablo Gavi i Fermín López, que van ser fitxats amb 11 i 15 anys, respectivament.

L’Espanyol no en va tenir prou amb activar el mode supervivència per esgarrapar alguna cosa del Benito Villamarín. Els blanc-i-blaus van tancar sense premi una setmana negra en què, després de perdre amb el Reial Madrid i el Vila-real, van sumar un nou entrebanc davant del Betis (1-0). Lo Celso, a cinc minuts per al final, va trencar el mur d’un Joan Garcia a qui se li comença a quedar petit aquest equip. 

El Girona va presentar-se al Benito Villamarín sense 50 gols i 39 assistències, i amb un brot de salmonel·losi. Nostàlgic, perquè les absències són de pes. Desorientat, perquè tot està a mig construir. Ni els nous han tingut temps d'acoblar-se, ni el grup d'acollir-los. I afeblit, perquè el virus els ha fet passar més estona del compte al lavabo. Tenia totes les de perdre, però aquest grup no ha perdut la voluntat. Una jugada de dos cadells, Iker Almena i Gabriel Misehouy, va permetre rascar un puntàs contra el Betis (1-1).

La gran temporada del Girona no s'entendria sense el factor Montilivi. A part de passar-s'ho bé, l'afició blanc-i-vermella està veient, cada quinze dies, com el seu equip de futbol supera entitats amb molta més història a l'elit que la seva, que tot just complirà el seu quart any. Perquè guanyar no és fàcil, a l'estadi gironí. Bé, si et dirigeix Míchel ho sembla, però si el visites sovint, en surts escaldat. Tan sols el Madrid en va treure els tres punts, a principi de campionat. I l'Athletic i la Reial Societat han esgarrapat un empat. La resta, el Getafe, el Las Palmas, el Mallorca, l'Almeria, el Celta, el València, l'Alabès, l'Atlètic de Madrid, el Sevilla, el Rayo i l'Osasuna han palmat. El Betis s'afegeix a la llista dels derrotats perquè Stuani ha volgut reivindicar que hi ha vida més enllà de Dovbyk amb un gol miraculós al temps de descompte (3-2) després que l'ucraïnès en fes un parell, deixant enrere un llarg temps sense marcar.

Cap escenari ni cap rival intimida el Girona, capaç de silenciar el Villamarín en un partit memorable acabat de manera cruel (1-1). L’equip de Míchel es va plantar davant del Betis, el va mirar als ulls i li va dir, de manera trapella, que a jugar pocs el superen. És la confirmació que aquest estil està fent furor a Montilivi, disgustat per la punyalada final de Pezzella, quan els gironins estaven a punt de sumar la vuitena victòria seguida a domicili. Que li faci mal aquest empat diu coses molt bones. L’empat no taca la seva imatge, però suposa cedir el lideratge, ja que el Reial Madrid va aconseguir superar en el temps afegit l’Alabès (0-1) i situar-se líder, amb els mateixos punts que els gironins però amb l’average particular guanyat.

Montilivi potser encara no és conscient del tot que moments com aquests només es viuen una vegada. Si és que es viuen, esclar, perquè el que està passant era del tot impensable al principi de temporada. Que un equip petit i humil no només no estigui fent càlculs per evitar el drama de la zona baixa, sinó que arribi a l'última jornada amb possibilitats d'anar a Europa explica força bé la gran feina feta per la direcció esportiva liderada per Quique Cárcel i pel cos tècnic encapçalat per Míchel. De fet, si no sabéssim la feina que hi ha al darrere, podríem parlar tranquil·lament de miracle. Voltar pel continent no entrava en cap dels guions: totes les parts han posat un llistó elevadíssim per a l'any vinent, però aquest problema ja l'afrontarem quan toqui. De moment, a somiar.

L’Espanyol va marxar del Benito Villamarín amb una bala menys, però amb la sensació d’haver trobat una idea de joc amb la qual intentar aferrar-se a Primera. Caure contra el Betis (3-1) després de mostrar una de les millors primeres parts de la temporada no és un consol per a un equip que necessita punts per sortir de les posicions de descens, però la nova imatge dels blanc-i-blaus amb la pilota als peus és un motiu per creure que la salvació encara és possible. 

Si comença marcant, acaba guanyant. L’Espanyol ha fet bona contra el Betis (1-0) una norma que ja havia aplicat davant de l’Athletic, el Valladolid i el Getafe. Els blanc-i-blaus han patit de valent per assegurar, 15 mesos després, la segona victòria consecutiva a la Lliga, que dona aire els blanc-i-blaus en el seu objectiu de la permanència. Un triomf de prestigi contra un rival de nivell com el Betis, tot i patir un desafortunat arbitratge, que ha de donar encara més impuls als blanc-i-blaus. 

A dues jornades per al final de la primera volta, ja són 50 els futbolistes nascuts a Catalunya que han tingut enguany algun minut a la Primera Divisió. Gairebé un terç d’ells, 16, s’enfrontaran aquest dissabte en el que des de fa uns quants anys s’ha convertit en un dels partits que aglutina una presència més destacada de catalans: l’Espanyol-Betis (16.15 h, M. LaLiga).

És en cites com la de Sevilla on el fet de pujar a Primera agafa tot el sentit del món. Per al Girona és l’aparador perfecte per exposar un model sense complexos. Qualsevol altre club acabat d’ascendir s’hauria vist intimidat mentre l’afició local cantava el seu himne a viva veu, una imatge icònica del futbol estatal, preparada per assaborir una nova tarda on tot sortís rodó. Acostumats a passejar per Europa i a aixecar títols de Copa de tant en tant, ¿com no haurien de passar per damunt d’un novell? Però a l’equip de Míchel no se l’atropella tan fàcilment. De fet, el Girona es va menjar el Betis durant força estona, però un penal i un error individual van propiciar el doblet de Borja Iglesias (2-1). Per molt poc no tornen a Catalunya amb un gran botí.

Si la sortida de Borja Iglesias va ser traumàtica per a l’Espanyol, també estan sent doloroses les visites del Panda a Cornellà-El Prat. El punta gallec, que ja havia marcat un gol en el seu retorn a un estadi que va arribar a fer molt feliç, va ser la punta de llança d’un Betis amb ganes de festa contra un Espanyol molt desnaturalitzat (1-4). Els blanc-i-blaus, malgrat començar marcant, van acabar pagant molt car renunciar a la seva essència i van encaixar la tercera derrota en cinc partits en un 2022 en què només han aconseguit guanyar a través d’una tanda de penals. 

Loren Morón és el quart reforç estiuenc de l'Espanyol. El davanter andalús ha estat presentat aquest dimecres com a nou jugador blanc-i-blau després de passar la revisió mèdica a la Clínica Corachan i de firmar el contracte que el vincularà amb l'entitat blanc-i-blava per una temporada.

Una setmana després de tancar el fitxatge de Raúl de Tomás, l’Espanyol segueix pentinant el mercat per trobar nous reforços per Abelardo Fernández. La pròxima prioritat és trobar un extrem dret, posició que va quedar òrfena després de les sortides, durant l’últim any, de Leo Baptistao i Hernán Pérez. Ara el club blanc-i-blau treballa amb l’objectiu de trobar un jugador experimentat de banda, que conegui la Lliga –i, per tant, la seva adaptació sigui immediata– i tingui bon peu per a les centrades. A aquestes altures del mes de gener hi ha converses obertes per dos noms, Ibai Gómez i Cristian Tello, que són els preferits, però no els únics de la llista. També s’han sondejat altres candidatures, com les de Lucas Vázquez i José Callejón, però cap dels dos, per motius esportius, vol marxar aquest mes de gener del seu equip.

L’Espanyol seguirà sent el cuer de Primera una setmana després d’empatar davant del Betis (2-2) en l’últim partit a l’RCDE Stadium d’aquest 2019. Un punt insuficient que manté l’equip blanc-i-blau a cinc punts de la salvació i que compromet el càrrec d’un Pablo Machín a qui, aquest cop, ha salvat la imatge del seu equip. L’Espanyol ha estat intens i hi ha posat orgull, però no ha trobat el talent que necessitava per desbloquejar l’empat en el tram final. El Betis, farcit d’exjugadors espanyolistes, ha acabat esgarrapant un punt d’un camp que segueix sense saber què és veure al seu equip guanyar un partit de Lliga. I ja portem 9 jornades.