Quan s'acosta el 31 d'octubre sorgeixen dos bàndols: el de les persones que es moren de ganes de treure les disfresses de l'armari per celebrar Halloween i el de les que prefereixen quedar-se a casa menjant panellets, castanyes i moniatos. A Montcada i Reixac hi ha persones de tots tipus, però sembla que la balança s'inclina cap a les celebracions terrorífiques: quan arriba Halloween, un barri sencer es converteix en un escenari de pel·lícula a l'alçada de Malson a Elm Street. Les cases del barri de Terra Nostra s'omplen de carabasses, túnels del terror, crit o confit porta a porta i, sobretot, un ambient esgarrifós.

Que el clima ja no és com ans solia no cal que ens ho hagi de dir un aiguat espantós com el del País Valencià, perquè ja ens ho repeteixen les temperatures, cada dia, a cada racó del món. Si nosaltres celebrem la castanyada en mànigues de camisa, el Halloween d’aquest any ha arribat a Washington en màniga curta. No exagero: a les nou del matí, entraven i sortien becaris de la Casa Blanca amb una jaqueteta i para de comptar.

Per als anglosaxons mortals, Halloween continua sent una oportunitat per lluir dissenys d'inspiració tenebrosa una nit a l'any. Però en els últims anys, per als famosos aquesta festivitat s'ha convertit en un concurs per protagonitzar la posada en escena més fúnebre i grotesca a les xarxes. A més, l'extravagància estètica en la roba i el maquillatge és tan magnificent que les celebritats intenten sumar dies a la tradicional festa dels morts per convertir-la en el que gairebé és una setmana temàtica. Per això aquests dies algunes personalitats s'han avançat a passejar les seves disfresses en celebracions casolanes i també en grans festes multitudinàries. Aquest primer cas ha estat el de Selena Gomez i la seva parella, Benny Blanco, que han celebrat el seu primer Halloween com a parella oficial recreant l'imaginari d'Alícia al país de les meravelles a casa. Dues de les altres personalitats que també van celebrar la festivitat en petit comitè van ser les actrius Sophie Turner i Anne Hathaway. Mentre que la primera va posar-se una granota cenyida i llampant de color negre per recrear el personatge de Trinity a Matrix, la segona va disfressar-se d'una Estàtua de la Llibertat tenebrosa.

De sobte, Halloween esdevé no només el dia dels fantasmes i de la por, de les grans decoracions de les cases amb motius terrorífics –sobretot als Estats Units–, sinó el dia dels gossos. I, sobretot, el dia dels amos de gossos que han embogit o, per dir-ho d'una manera més amable, que han caigut sota l'encanteri de les xarxes socials i d'una nova moda que, com una perversió comercial extrema de la del famós trick-or-treat, també arriba des dels Estats Units.

Aquest dijous és Thanksgiving, el Dia d'Acció de Gràcies, que als Estats Units i a altres països anglosaxons és tan important com Nadal i que a casa nostra, de manera discreta, també està començant a arribar, igual que altres festes importades com ara Halloween. Però per què importem aquestes tradicions si ja tenim les nostres?, es pregunta molta gent. De la mateixa manera que les societats han evolucionat al llarg dels segles també evolucionen les tradicions. La globalització ha influït en gran manera en aquest canvi perquè "les societats es barregen i s'influeixen culturalment les unes a les altres, de manera que comencen a adoptar maneres de fer i festivitats de les altres", segons explica el folklorista, escriptor i educador social Amadeu Carbó. Per tant, no és estrany que tradicions d'altres cultures hagin arribat a casa nostra i hagin guanyat rellevància amb els anys, fins al punt d'arribar a encavalcar-se amb les tradicions locals. Carbó explica com una festivitat passa per sobre d'una altra fent un símil amb un rusc d'abelles: "Imagina't el calendari festiu com un rusc d'abelles, on a cada cel·la hi ha una festa. Si buides una cel·la, algú hi entrarà a habitar-la, en aquest cas un element cultural".

Tots Sants s'ha barrejat a Catalunya i en molts altres indrets amb el Halloween; els petits, i també els grans, prefereixen disfressarse de mort vivent o esquelet abans que de castanyera. Ho entenc. No és tan atractiu un mocador al cap, una camisa blanca i una faldilla de quadres que un maquillatge que fa por, suc de tomàquet per simular sang o vestuari més cenyit i modern. 

Ja n’hi ha prou, no?

La nit de Tots Sants de l’any 1617, catorze dones de Viladrau van ser jutjades a Sant Segimon per bruixeria, segons explica la tradició. Investigacions històriques recollides per l’historiador especialitzat en l’estudi de la cacera de bruixes a Europa i a Catalunya i professor d'història medieval i moderna de la Universitat de Barcelona Pau Castell, amb la col·laboració d’Agustí Alcoberro, publicades a la web Noerenbruixes.cat, de la revista Sàpiens, avalen aquests fets, tot i que expliquen que eren tretze dones i que es van jutjar entre el 1618 i el 1620 a la baronia de Savassona. Totes eren de Viladrau i totes van morir a la forca. Eren na Riffana, na Pentinada, na Robina, na Vergès, Francesca Trèmol Bacada, Maria Joaneta i Serrat, Antònia Rosquellas, Lluïsa Estranya, Esperança Marigona, Margarida Puig Cassadora, Margarida Xemeneia, Beneta Noguera i Maria Puig i Rosquellas. Des de 1997, Viladrau commemora un dels fets més tràgics de la seva història, aquesta persecució de bruixes, amb el famós Ball de Bruixes de la nit de la castanyada.

La tardor s'endinsa en les seves jornades més fosques i fredes i abraça aquesta setmana entrant la celebració de Tots Sants, festa nostrada dels morts no exempta de vestigis de la celebració internacional de Halloween. La festa de Tots Sants és tradicionalment també un homenatge a l'inici de la foscor in crescendo, un descens en la il·luminació que es considera màgic en assenyalar la connexió entre el món dels vius i el dels morts. Aquest relat no està gaire allunyat de la tradició nord-americana que, com la catalana, prové dels celtes. Si bé la tradició a casa nostra és un homenatge als avantpassats, la seva singularitat és que va acompanyada de molta teca, especialment de panellets i castanyes, i són dies de cuina, també amb infants, i no de llaminadures i caramels com passa a l'altra banda de l'Atlàntic. Per animar aquesta festa i deixar de banda l'abundant sucre de les llaminadures, és una gran idea jugar amb les criatures a elaborar divertides i terrorífiques propostes que, a més de fer-los riure, els ompliran d'energia.

La festa de Halloween ha conquerit la imaginació dels més menuts i el terror forma part de la dieta cinematogràfica familiar d'aquests dies. Però no és qüestió de traumatitzar els nens: cal seleccionar amb cura les pel·lícules perquè fills i pares les puguin veure plegats. Aquesta és una possible tria que fem a l'ARA.

La tragèdia del passat dissabte a la nit a Seül deixa un balanç provisional d'almenys 155 morts i un centenar de ferits (30 en estat greu), la gran majoria joves que van quedar aixafats per una allau humana durant la celebració de Halloween a la capital sud-coreana. Diversos mitjans recullen la narració de supervivents que expliquen que l'estampida es va desencadenar quan un gran grup de persones van entrar en un carreró estret i costerut i van ser empeses per les que venien darrere, creant un efecte dòmino.

Sí, ho confesso, soc una persona poruga. Però poruga nivell que quan ja tinc les terroristes estirades al llit amb el llum apagat i em pregunten “Mama, què és aquesta ombra?” just abans de dormir, em faig la forta i amb to serè contesto “...Deu ser un reflex d’un playmobil...” mentre les meves glàndules sudorípares tornen a tenir nou anys i es posen en marxa visualitzant la nena del revolt que ve a dir-me que un dia va morir al rebedor. O pitjor, l’esperit d’algun avantpassat de l’edifici que ha quedat sepultat sota la muntanya de roba per rentar i clama venjança.

Quan Guillermo del Toro era un nen a Guadalajara, Mèxic, solia quedar-se despert fins tard mirant la televisió amb el seu germà gran. Una nit es van trobar amb un episodi de la sèrie d'antologia de ciència-ficció dels anys 60 The outer limits anomenat The mutant. En aquest episodi, Warren Oates interpretava un astronauta atrapat en un altre planeta per la pluja radioactiva. "Hi ha un moment en què es treu les ulleres i els seus ulls són tan grossos com les ulleres", recordava del Toro en una recent entrevista en vídeo. "I vaig començar a cridar. El meu germà em va posar al llit. Es podria dir que la resta de la meva vida ha estat una reacció contrafòbica a la por que vaig sentir al veure aquell episodi".

Els responsables de la trilogia de rellançament d’aquesta veterana franquícia, liderats pel realitzador David Gordon Green, ofereixen el seu tancament de la saga. El resultat és prou convincent. Si Halloween kills remetia al John Carpenter de thrillers itinerants com 1997: Rescat a Nova York (i de continuadors actuals com Anarquia: La nit de les bèsties), el nou film retorna al terror d’assassinats seriats de tota la vida, però amb un èmfasi inusual en el drama i des del to trist dels comiats anunciats.

Aquesta tardor el Poble Espanyol es converteix en l’escenari perfecte, decorat especialment per a l'ocasió, perquè criatures i adults gaudeixin de la festa de Halloween. Després d’anys d’èxit, l’any 2020 el recinte no va poder programar l’activitat a causa del covid-19 i enguany torna amb més força i més dates que mai: Halloween al Poble Espanyol s’allarga aquest any durant quatre caps de setmana. Així, l’esdeveniment tindrà lloc tots els caps de setmana entre el 23 d’octubre i el 21 de novembre i també l’1 de novembre, festiu. 

Han aparegut ja, a les verduleries, les castanyes i les carbasses. I les floristeries són plenes de crisantems, testos petits, florits, grocs o blancs, mida cementiri. Les carbasses són mida Halloween. I les castanyes són com sempre, mida de castanya. Això és perquè s’acosta Tots Sants i el Dia dels Morts. Això del Halloween ja està ben arrelat al país, no hi ha res a fer. A les carbasses hi fan uns forats, ulls, nas i boca, com si fos una calavera. I hi posen una espelma a dins i diuen que fa por. Ara es tracta de fer por, com si amb això que en diuen el covid no n’hi hagués prou. Por de calaveres, cadàvers, cementiris, bruixes i tota la pesca. Abans els morts eren esperits que purgaven els seus pecats al Purgatori i nosaltres, bons nens, resàvem un rosari o algun parenostre per tal de fer-los l’estada més curta. I ens atipàvem de castanyes i de panellets per endolcir la vetlla. Això era el vespre de Tots Sants, la vigília del Dia dels Morts. Res de carbasses. Les carbasses, al camp. O per fer sopa o, cuites al forn, amb sucre pel cim, com a València, per postres. Ara les criatures no resen pas, es disfressen d’esquelet, de morts vivents, de bruixa o de qualsevol cosa terrorífica i criden i xisclen en tumults contagiosos. No saben què és Tots Sants ni què és el Dia dels Morts, només saben el que han vist a la tele i que aquí el màrqueting els ha imposat. Halloween queda més bé que no pas Tots Sants i companyia, és més guai, mola més.

Cada any són més els famosos que es disfressen per Halloween. Enguany fins i tot s’han afegit a aquesta tradició nord-americana els prínceps noruecs, Haakon i Mette-Marit, que s’han disfressat dels protagonistes de The Tenenbaums. No obstant això, ningú iguala el desplegament mediàtic i de caracterització de la model alemanya Heidi Klum.