"He viscut tantes vides com llibres he fet", assegura l'editor Ramon Balasch i Pinyol. Si l'afirmació fos certa, al capdavant de Llibres del Mall n'hauria viscut 399. El primer títol del catàleg el signava ell mateix, Rovell de mala plata. El segon, Les elegies del marrec, era de Xavier Bru de Sala. El tercer, Delta, de Miquel de Palol. "El Mall va néixer amb un programa, amb una voluntat de marcar tendència literària i social –diu Palol–. Volia ser una resposta formal a com es feia poesia des del realisme social. No va ser només un retorn a la mètrica, perquè l'aposta estava molt lligada a la modernitat".

"Simone Weil considera que la humanitat es comporta de manera salvatge i injusta, però creu que hi ha alguna cosa a esperar", diu l'escriptor Miquel de Palol, que recomana llegir L'arrelament, de Weil (Edicions 1984). Palol, en canvi, creu que la humanitat està perduda. "L'home és un mico assassí i el millor que pot fer és desaparèixer perquè és el pitjor que li ha passat a aquest planeta. Per això Weil fa un sacrifici crístic i es deixa morir", diu el poeta i narrador, que afegeix: "Això s’ha acabat. Catalunya, i Espanya per extensió, no existeix, és un territori salvatge sense llei, sense ètica, sense drets humans. Només cal veure com està repartida la riquesa. El planeta ha de quedar en mans de les formigues, els bacteris, les orenetes i les balenes, que són gent molt més raonable, sana i sensata que els imbècils estructurals que som els humans".

Amb la colossal El jardí dels set crepuscles (Proa, 1989), recentment traduïda a l’anglès per Adrian Nathan West i publicada a la prestigiosa Dalkey Archive Press, Miquel de Palol va iniciar un admirable cicle narratiu que va clausurar èpicament, vint anys després, amb El testament d’Alcestis (Empúries, 2009). Al cor d’aquesta aventura trobam dues propostes arquitectònicament complexes i geomètriques que, tanmateix, omplen els buits entre l’alfa i l’omega: el primer pilar és una obra monumental que s’hauria de reeditar urgentment com El Troiacord (Columna, 2001), el segon és el cicle Exercicis sobre el punt de vista que, després de dècades de treball, ara arriba al seu apogeu amb la publicació del volum cinquè, la novel·la Bootes editada per Navona després d’anys dins d’un calaix. Es tracta d’un esdeveniment literari importantíssim, no només perquè contemplam el cim d’una trajectòria que només es pot copsar en la poderosa distància llarga, sinó perquè el volum que ara ens ocupa, de més de 1.200 pàgines, condensa i culmina tota la proposta narratològica de l’ambiciós autor i alhora la desafia, deixant portes obertes cap a noves possibilitats futures ara només intuïdes.

El cervell de Miquel de Palol (Barcelona, 1953) deu funcionar a una velocitat similar a la del sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès, escenari que ha escollit per presentar la seva última novel·la, Bootes, un artefacte monumental de 1.280 pàgines. Si el sincrotró accelera partícules a una velocitat que s'acosta a la de la llum per ajudar a investigar en camps com els de les biociències, les noves energies i el magnetisme, la computadora creativa de l'escriptor és capaç d'aixecar tota una societat, complexa i en descomposició, al primer llibre que publica a Navona. "És del tot infreqüent, el que en Miquel planteja com a escriptor, però no per dimensions numèriques, sinó per com ho desenvolupa", admet l'editor Ernest Folch després d'acompanyar l'escriptor per les instal·lacions de la infraestructura científica de tercera generació més important del Mediterrani.

Després de la petita pausa de les festes nadalenques, la maquinària del sector editorial torna a posar-se en marxa, i no deixarà de fabricar llibres fins poc abans de Sant Jordi. El primer trimestre és un dels més intensos de l'any, i aquest 2023 no serà cap excepció. Fem una tria de 50 dels títols més esperats de la temporada –n'hi podria haver molts més, però per qüestions d'espai cal acotar la tria– i els endrecem en funció dels temes que exploren.

A Copèrnic (Proa), la nova novel·la de Miquel de Palol, la convivència entre en Toni i la Sílvia, la parella protagonista, és "un rai en la tempesta envoltat de taurons": ben posicionats socialment, amb amics de gustos cars i dos fills que paren poc per casa, no imaginen que la seva vida està a punt de canviar per culpa d'un gra misteriós que apareix al clatell del marit. A estones divertida, d'altres un pèl inquietant -però de lectura addictiva-, aquesta sàtira ambientada en una Catalunya desinflada i cínica proposa una mirada incòmoda als fonaments trontolladissos de la parella madura, a les relacions socials i laborals i a la necessitat d'afrontar la vida de cara, tot i que, tal com recorda l'autor a través d'unes paraules de Dostoievski, la "lucidesa excessiva és una malaltia, una malaltia total i absoluta".

Miquel de Palol (Barcelona, 1953) llueix una barba entre profètica i hipsteriana, però continua parlant amb la mateixa ironia de sempre, que en algun moment puntual pot arribar a derivar cap al sarcasme. “Segurament Mònica Mir és el meu llibre més personal -avança-. No hi ha elements autobiogràfics però sí de l’experiència: hi són les impressions fortes i canviants que he viscut durant els últims anys”.

L’editorial Comanegra tanca el seu projecte commemoratiu del segon centenari del Frankenstein de Mary Shelley amb aquesta novel·la de Miquel de Palol, que ha estat precedida per les de Julià de Jòdar, Susanna Rafart, Ada Castells, Jordi Coca, Mar Bosch i Oliveras i Núria Cadenes. Recordem que cada novel·la de la sèrie és independent de les altres, però que totes tenen en comú algun lligam més o menys visible amb el mite frankensteinià i que totes transcorren a Barcelona en un any determinat entre el 1818 (any de publicació de la novel·la de Shelley) i el 2018, que és la data en què se situa Angèlica i Rafel.

“Espereu, tot allò que no parla de mi / no existeix”

Qualsevol que hagi arribat fins a la rebotiga de la poesia catalana sap que és un racó perillós: a sota d’una agradable catifa de versos s’hi amaguen odis psicopàtics, ferides difícils de curar i personalitats un pèl -o força- sinistres. Una trobada entre poetes de generacions i estètiques diferents podria ser un bon punt de partida per a l’apocalipsi. Excepcionalment, cinc d’ells enterren les destrals de guerra per un dia i s’avenen a conversar al voltant d’una taula. Tenen dos bars per triar: un de modest, el Simpatia, i un de més ampul·lós, on a l’entrada hi ha escrita la paraula lounge. Opten pel segon.

Quan aquest divendres es faci públic el veredicte del premi Ramon Llull 2018 ja se sabran tots els llibres que, abans de Sant Jordi, s’editaran amb el valor afegit d’haver-se imposat en certàmens literaris que, tinguin prestigi o no, continuen cridant l’atenció d’un nombre significatiu de lectors. Enguany el premi Sant Jordi de novel·la ha estat per a Joan-Lluís Lluís, que a Jo soc aquell que va matar Franco -que publicarà Proa al febrer- construeix una ficció al voltant de l’assassinat del dictador, i el Josep Pla ha estat per al llibre de memòries que Antoni Bassas ha escrit sobre els anys que va dirigir i presentar El matí de Catalunya : el volum, Bon dia, són les vuit! (Destino) arribarà a les llibreries a principis de febrer. L’Anagrama de Llibres ha apostat per una nova ficció -pròxima a la biografia de l’autora- a càrrec de Llucia Ramis: Les possessions promet conflictes familiars, introspecció i reflexions sobre el món del periodisme. El Carles Riba de poesia ha confirmat el bon moment de forma de Josep Maria Fulquet, que a Ample vol de la nit (Proa) fa una relectura de John Milton.

El premi Crexells, que pretén escollir quina ha estat la millor novel·la en llengua catalana publicada l'any anterior, inicia una nova etapa amb un canvi de jurat i modificacions en les seves bases. Segons la vicepresidenta de l'Ateneu Barcelonès, Gemma Calvet, les novetats obeeixen al "fràgil moment que estan vivint la llengua i la cultura". A més, els canvis busquen "mantenir el prestigi i l'origen del guardó perquè continuï sent un premi de referència per a la llengua catalana", afegeix Calvet.

El debut literari de Lluís Llach al febrer amb Memòria d'uns ulls pintats, el tercer i últim volum de les memòries de Jordi Pujol i una radiografia sobre la "trama secreta" de l'espoliació del Palau de la Música són algunes de les novetats editorials en català que inauguren l'any. El cantant Lluís Llach serà un dels protagonistes del primer trimestre del 2012 amb la seva primera novel·la, una història d'amor entre homes lliures ambientada al barri de la Barceloneta, a principi del segle XX.

Molts intel·lectuals pensen que la relació entre Catalunya i Espanya ha arribat a un carreró sense sortida. Entre ells, el poeta i assagista Miquel de Palol (Barcelona, 1953). En el que és el seu primer assaig no literari, Meditacions des de Catalunya (Columna, 2011), l'autor desenvolupa aquesta tesis: o hi ha un canvi molt radical des de l'estat espanyol o l'única via lògica és la secessió.