Un estudi científic del 2017 deia que la manera més eficaç de lluitar contra el canvi climàtic era tenir un fill menys. Més eficaç encara que fer-se vegà o vendre's el cotxe. Hi ha persones, poques però n'hi ha, que han decidit conscientment no tenir fills per ajudar el planeta. Però potser no caldrà cap sacrifici. Després de més de mig segle d'explosió demogràfica i d'alarma per la sobrepoblació mundial, ara sembla que el problema és just el contrari: el declivi poblacional. "No ens estem preparant per al que ens ve a sobre. Igual que la pujada accelerada de la població mundial ha tingut efectes disruptius al món, la davallada de població serà tant o més ràpida i disruptiva", assegura Darrell Bricker, investigador d'Ipsos i coautor amb John Ibbitson del llibre Empty planet (Planeta buit).

El progrés de la nostra espècie al llarg dels segles ha estat possible degut, en bona part, a tres factors: el continuat augment dels coneixements gràcies al desenvolupament del nostre cervell; la possibilitat de transformar els coneixements en eines tecnològiques, materials o immaterials; i els grans augments d’eficàcia que ha suposat l’organització del treball humà de forma col·lectiva i en col·laboració. Hem fet ús dels recursos naturals del planeta i hem aprofitat part de l’energia provinent del sol, de forma més o menys directa, o emmagatzemada en el subsol.

Cada any el món consumeix gairebé el doble dels recursos que la Terra pot regenerar en aquell any. Aquest 2022 no havien passat ni set mesos: el 28 de juliol, la població mundial ja havia consumit tot el que la natura pot proveir-li en un any (de manera sostenible). En aquest any que deixem enrere, a més, s’ha produït una fita històrica que sumarà pressió al dèficit ecològic que estem generant al planeta. El 15 de novembre va néixer l’habitant número 8.000 milions. Es diu Damián i és de la República Dominicana. Segons les dades de Global Footprint Network, l’empremta ecològica d’un dominicà és gairebé la meitat de la mitjana global. El Damián, esclar, no ens farà esgotar els recursos naturals. Però la xifra que representa aquesta petita criatureta en el còmput global d’habitants (i consumidors) mundials és un rècord demolidor, que planteja molts interrogants.

En el documental Una vida al nostre planeta (Netflix, 2020), el biòleg i símbol de la lluita per la preservació del medi ambient David Attenborough ens explica les maneres en què podríem revertir els efectes de l’impacte humà sobre la Terra. La primera de totes és solucionar el problema de la sobrepoblació. Segons ell, al ritme que anem el creixement dràstic de la humanitat posa en risc l’equilibri entre recursos, boques per alimentar i medi ambient. “Però el creixement demogràfic es pot frenar, i fins i tot aturar”, ens assegura Attenborough. Com a exemple d’èxit, ens parla del cas del Japó, que si bé va créixer en població durant la segona meitat del segle XX, la millora dels serveis sanitaris i educatius, així com més expectatives de futur, van fer caure la taxa de natalitat del país, i conclou: “Quan les nacions es desenvolupen, la gent decideix tenir menys fills”. 

Després de commemorar amb una nena filipina que érem 7.000 milions d’habitants al planeta l’any 2011, ara, al 2022, la criatura que representa que hem arribat als 8.000 milions és un nen de la República Dominicana. No sabia que s’escollissin nadons per marcar simbòlicament fites demogràfiques com la que diuen que acabem d’assolir, però al nen li han posat una minisamarreta espantosa. Amb els anys que han tingut no els costava res treballar una estona més en el disseny. Espero que quan sigui gran faci la queixa pertinent, que aquesta foto ha corregut per tot el món. Estètica a part, ja som 8.000 milions de persones. Sorprèn la sonoritat d’un número tan rodó. Naturalment que no som 8.000 milions de persones al planeta. Devem ser 7.678.974.986 o 8.000.124.345 o jo què sé. Les Nacions Unides tracten amb números rodons les grans xifres de la humanitat i això ens facilita la feina a les que tenim problemes numèrics. Però això, a part de ser imprecís, ens confirma més la idea que només som un número entre molts. Una matrícula. Això és bo per a la humilitat —els fums de segons qui contaminen més que un cotxe— i és dolent pel que fa als drets humans: si som números, no som tan humans. No és una bona notícia que el món estigui superpoblat, però sobretot no és una bona notícia que mentre augmenta la població també augmentin les desigualtats d’un sistema que està cremant els seus darrers cartutxos en la seva versió més salvatge.

No s'hi cap? Hi ha massa gent al planeta per al nivell d'explotació a què la humanitat el sotmet? És sostenible el creixement de la població global al ritme dels últims 200 anys i escaig, i especialment l'últim mig segle? El 1800 es calcula que vivien a la terra mil milions de persones.

Poques vegades un document administratiu, com és un cens de població, pot suscitar l’interès global com ho acaba de fer el cens de la població xinesa. Les grans àrees demogràfiques del món, com ara la Xina, l’Índia i l’Àfrica, tenen poblacions que canvien força ràpidament, però en sabem molt poc. Alguns estats dediquen molta atenció als seus censos de població, com és el cas de la Xina, mentre que molts d’altres, com els subsaharians, susciten grans incerteses. Les estimacions de la població mundial són barreges de censos d’alta qualitat i d’estimacions que poden estar enutjosament allunyades de la realitat.

L'última prospectiva de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) publicada el 2019 preveu que l'any 2100 hi podria arribar a haver un pic d'11.000 milions de persones a tot el món. Una xifra que alerta als demògrafs perquè posaria encara més en qüestió els límits del planeta: agreujaria la ja preocupant emergència climàtica i s'estressarien encara més els sistemes alimentaris i de pobresa mundials. Aquest dimarts, però, un estudi publicat per la revista mèdica britànica The Lancet qüestionava les previsions de l'ONU i, a partir de diversos càlculs matemàtics i estadístics, considera que un cop superada la dècada del 2060 la tendència demogràfica mundial es revertirà per tendir a la baixa. Segons aquest estudi, Espanya tindria la meitat d'habitants que té ara al 2100.

L’any 2020 marcarà l’inici de la dècada dels yold ( young old en anglès), que seria alguna cosa així com jovells o vells joves. Així és com els japonesos anomenen les persones que tenen entre 65 i 75 anys. El pic del baby boom, el període d’alta fertilitat als països rics després de la Segona Guerra Mundial, va tenir lloc als anys 1955-1960. Entre el 2020 i el 2025 hauran passat 65 anys, just l’edat de jubilació a la majoria de països. Per tant, es podrien esperar uns índexs de jubilació màxims per als baby boomers en els pròxims anys, tret que no es jubilin. Si continuen treballant i es mantenen compromesos socialment, els boomers, en la seva nova disfressa de joves, canviaran el món, com ho han fet diverses vegades abans en diferents etapes de la seva vida.

Quin és el teu lloc al món? Quants dels seus habitants són més grans que tu? Quants són més joves? Són algunes de les preguntes que troben resposta a population.io, el projecte d'un grup de voluntaris que ha comptat amb la col·laboració del Grup de Dades del Banc Mundial i de la Divisió de Població de les Nacions Unides, institucions que han col·laborat amb el projecte per tal de recaptar totes les dades necessàries.

Aquest dilluns a la matinada el comptador de la població mundial de Nacions Unides ha arribat als 7.000 milions. Els experts de l'ONU estimaven que l'habitant número 7.000.000.000 seria una nena d'un ciutat, probablement asiàtica, d'un país en desenvolupament.

La demògrafa Anna Cabré explica en una entrevista a l'ARA quina és la situació de la població en el món i també a Catalunya. "El més gros que ha passat en demografia no és el que vindrà d'ara endavant sinó el que ja ha passat", explica en relació al fort creixement de la població en els últims 50 anys. "El màxim de població jove és ara perquè els pics de naixements mundials va ser a la dècada dels noranta", afegeix. Però "tot el procés del segle XXI serà un procés d'envelliment de la població", adverteix.

La revista National Geographic ha fet una recerca per determinar quines són els característiques de l'home (o la dona) més corrent de la Terra. Ara que la xifra d'habitants del planeta arriba als 7.000 milions de persones (7 bilions en l'escala anglosaxona), la revista ha analitzat les dades sobre demografia mundial i ha arribat a la conclusió que la persona més corrent de la Terra és un mascle xinès, d'ètnia han, que té 28 anys. El vídeo mostra el retrat robot complet.

La població del planeta arribarà als 7 mil milions en els propers dies, les estimacions de la ONU apunten al proper dilluns, 31 d'octubre. Per commemorar-ho, el web de la cadena de televisió i ràdio públiques britàniques, la BBC, ha desenvolupat un comptador de persones en què, si s'introdueix la data de naixement, ofereix una estimació del número d'habitant del planeta que s'ocupa.