Bulgària, el país més pobre de la Unió Europea, entrarà aquest 1 de gener a la zona euro. Dinou anys després de la seva incorporació a la Unió Europea, el país balcànic, de gairebé 6,5 milions d'habitants culmina així la seva lenta integració, després d'anys de sacrificis per complir els requisits que exigits per adoptar la moneda única. Entre altres, uns comptes públics sanejats, uns tipus d'interès moderats i un control de la inflació. Els números han quadrat, però Sofia deixarà la seva moneda, el lev, en una situació de crisi política.

“M’estic preparant per a la protesta. No tenim ni idea de què passarà, és possible que dimiteixin”, explicava aquest dimecres en Tsvetozar, un jove búlgar d’uns trenta anys que es dirigia al Parlament, on els joves havien convocat la que esperaven que fos la mobilització més gran de la dècada. Menys de vint-i-quatre hores després, es complia el seu desig. El primer ministre de Bulgària, Rosen Zhelyazkov, ha anunciat aquest dijous a la cambra baixa del país la dimissió del seu govern, un tripartit encapçalat pels conservadors que feia menys d'un any que era al poder.

Quan era tot just una nena, Kapka Kassabova (Sofia, 1973) estiuejava amb la família en un poble del sud de Bulgària aparentment idíl·lic anomenat Mitxurin durant l'època soviètica (actualment, Tsarevo). "Em podia considerar una privilegiada, perquè amb els pares, que eren científics, anàvem de vacances, mentre que molts dels nens que coneixia dedicaven l'estiu a treballar als camps de tabac", recorda ara, coincidint amb la publicació de la primera traducció catalana d'un llibre seu, Frontera (Comanegra, 2025; traducció d'Ariadna Pous), que va presentar al festival Kosmopolis del CCCB. "En aquells moments jo no podia saber que, als pobles de l'anomenada Riviera Roja, de cada dos cambrers, un treballava al servei de la Seguretat de l'Estat búlgara, i que hi havia també multitud d'agents del KGB i de la Stasi vigilant en secret els estiuejants de l'Alemanya de l'Est: alguns d'ells hi anaven per endinsar-se al bosc de la Strandja, travessar la frontera i començar una nova vida lluny del comunisme", explica.

Gueorgui Gospodinov (Iàmbol, 1968) és l’escriptor contemporani més llegit i premiat de Bulgària. Novel·lista, poeta i dramaturg, traduït a trenta idiomes, a El jardiner i la mort –que arriba un any després del premi Booker d'El refugi del temps– proposa una història autobiogràfica sobre un fill que, dia rere dia, veu com el seu pare (Dinyo Gospodinov: un home irònic i vitalista) es va apagant per culpa d’una malaltia i mor. Ho relata a través d’un monòleg interior d’alta qualitat literària que porta el segell de l’estil narratiu fragmentat de l’autor. Anàrquic i experimental, imprevisible i oníric, metaliterari i absurd, Gospodinov no escriu una novel·la sobre la mort, ni sobre un dol canònic, sinó sobre el dolor de presenciar el final d’una vida. A partir de l’anècdota personal —que deixa clar que quan passa a través del llenguatge ens deixa de pertànyer i passa a formar part de l’àmbit de la ficció—, l’autor també ofereix la crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.

Harmanli és una ciutat al sud de Bulgària de només 20.000 habitants, a tan sols 50 quilòmetres de Turquia. La seva proximitat amb aquesta frontera fa que sigui també el lloc on centenars de persones esperen la tramitació de les seves sol·licituds d'asil per a la Unió Europea.

A partir d'aquest diumenge, els ciutadans de països de l'espai Schengen podran viatjar a Bulgària i a Romania sense passaport ni visat. Els dos països de la UE s'incorporen a l'espai de lliure circulació europeu, però només parcialment: s'hi podrà entrar i sortir per aire i mar, però no per terra.

Bulgària, el país més pobre i més corrupte de la UE, obre un nou capítol després de dos anys d’inestabilitat i cinc eleccions. I ho fa amb un experiment inèdit: un govern dels dos principals partits, liberals i conservadors, que es repartiran el poder en torns de 9 mesos.

L'ex primer ministre Boiko Boríssov i el seu partit conservador populista GERB han guanyat les eleccions anticipades a Bulgària amb el 25,5% dels vots, segons els sondejos a peu d'urna. Boríssov, que va dominar la vida política al país entre el 2009 i el 2021 i va ser tres cops cap de govern, s'ha imposat al fins ara governant Kiril Petkov, dels proeuropeus de Continuem el Canvi (PP). Segons els sondejos, set partits poden entrar al Parlament búlgar, on la formació de majories serà complicada.

El president de Bulgària, Rumen Radev, ha dissolt aquest dilluns el Parlament del país i ha convocat per al pròxim 2 d'octubre les quartes eleccions legislatives del país en menys de divuit mesos. Després de tres intents dels diputats búlgars de formar govern, el president ha fet un pas endavant i ha anunciat la composició del nou executiu, que estarà en funcions fins que es facin els comicis.

Una desena dels més de 5.000 manifestants, segons els mitjans locals, que s'han reunit aquest dimecres per protestar contra el certificat covid a Bulgària han intentat assaltar el Parlament del país. Mentre la mitjana de contagis declarats en aquest membre de la Unió Europea assoleix cada dia un nou màxim, milers de ciutadans continuen negant-se a acceptar mesures estrictes com l'exigència de presentar el certificat covid per accedir a bars, restaurants i establiments d'oci. El búlgar continua sent el país de la UE amb una taxa de vacunació més baixa: només el 28% té la pauta completa.

Al Brick Café, un restaurant situat en un dels barris benestants de Sofia, hi sona música de Julio Iglesias. La cambrera, una noia d’uns 25 anys, ho explica: “Ah, aquesta música? Li agrada molt al nostre cap. Sempre la posa a l’Spotify”. Però abans de la pandèmia de covid-19 la veu del cantant madrileny sonava pocs cops en aquest local. En un racó, a tocar de les grans finestres que connecten amb el carrer, hi ha un piano. Ningú el toca i, de fet, les tecles estan protegides per una fusta. “Cada divendres i dissabte teníem música en directe. Venia un pianista i tocava mentre la gent sopava”, diu el Georgi, el cap de sala. Però el covid-19 es va endur la feina del pianista. I la de tants altres professionals. El 2019, abans de la pandèmia, en aquest restaurant hi treballaven 28 persones. Ara són 12. Però hi ha hagut dies més foscos, recorda el Georgi. El 2020, quan les restriccions per frenar el virus obligaven els restaurants a només servir menjar per emportar, hi treballaven dues persones: ell i la propietària del negoci. “Jo repartia els encàrrecs i ella cuinava”.

L’entrevista la fem en el seu despatx de l’Hospital Ivan Kirov: una habitació diminuta, poc ventilada i plena de llibres i carpetes desordenades. El doctor Atanas Mangarov no porta mascareta i deixa clar que no se’n pensa posar. “Per què n’hauria de portar?”, em pregunta. Sense temps per contestar-li, afegeix: “Si a tu et fa sentir més segur posar-te la mascareta, posa-te-la… però ja et dic jo que no és gaire útil”. La reflexió, de fet, era previsible. A Atanas Mangarov, metge especialista en malalties infeccioses, a Bulgària el coneix tothom. Des de l’inici de la pandèmia s’ha posicionat en contra de l’ús de la mascareta. També dels confinaments i del tancament de negocis. I ara s’oposa fermament a la vacuna contra el covid-19, perquè no la considera segura. Però encara hi ha una cosa que sobta més: ell és el responsable de l’àrea covid-19 d’aquest hospital de Sofia, un dels més importants de la ciutat. 

El 19 d’octubre del 2020 la direcció del principal cementiri de Sofia feia arribar un avís a tota la població. En lletres vermelles, s’hi llegia: “Atenció! Ja hi ha noves places disponibles al cementiri central. Les podeu adquirir sense un càrrec addicional”. 

“No he vingut a Londres per ser un paràsit i viure dels subsidis”, diu la protagonista de Pequeños milagros en Peckham St., que va marxar de Bulgària fugint de la corrupció i la falta d'oportunitats del seu país, però que tampoc ha trobat la terra promesa a Londres, on viu amb el germà historiador i un fill petit i treballa de cambrera mentre busca feina d'arquitecta. Al seu edifici de Peckham, un antic barri desafavorit en procés de gentrificació, conviu amb la brutícia i la brusquedat d'alguns veïns, la majoria de classe obrera i a l'atur. El conflicte esclata quan la protagonista acull un gat que fa dies que ronda per l'escala i, poc després, uns veïns apareixen a la porta i reclamen l'animal de males maneres. La picabaralla treu a la llum els prejudicis dels uns i els altres: la xenofòbia dels anglesos i el classisme dels immigrants de classe mitjana. El gat, espantat pels crits, s'amaga en un forat de la paret i ja no hi ha qui el tregui d'allà.

Les eleccions legislatives d'aquest diumenge a Bulgària han deixat un resultat sorprenent que obre un futur incert per a la governabilitat del país. El partit antiestablishment Existeix Tal Poble (ITN), creat fa tot just un any i mig i liderat pel còmic i presentador de televisió Slavi Trifonov, ha sigut la força més votada, tot i que amb un avantatge mínim sobre Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), la formació de l'anterior primer ministre, Boiko Boríssov: amb el 99% dels vots escrutats, ITN ha recollit el 23,9% dels sufragis, mentre que GERB se situa en el 23,7%. La diferència entre els dos partits és de menys de 6.000 paperetes, i el recompte dels pocs vots que encara queden pendents podria capgirar el resultat final.

L’era Borissov és cada cop més feble. Els búlgars tornaran a votar aquest diumenge en una repetició electoral, després de tres mesos de provar sense èxit diverses fórmules per formar govern. Però les enquestes –que apunten a una pèrdua de suport per al GERB, el partit conservador del primer ministre Boyko Borissov–, i la contundència dels últims escàndols de gravacions il·legals i malversació de diner públic, apareguts als mitjans de comunicació, dibuixen un escenari tan fragmentat com després dels comicis de l’abril. Amb la irrupció parlamentària dels nous partits polítics nascuts de les multitudinàries protestes contra la corrupció governamental de l’estiu passat, al tres vegades primer ministre Borissov (del 2009 al 2013, del 2014 al 2017 i del 2017 al 2021) li balla la cadira.

El gran pacte mundial de les Nacions Unides per protegir migrants i refugiats és cada vegada menys global i més feble. Aquest dilluns el govern de Bulgària ha anunciat que tampoc signarà el document de l'ONU i s'uneix així a Àustria, Hongria i els Estats Units. I tot sembla indicar que aquesta esquerda no serà l'última. Altres països com Polònia o la República Txeca també s'hi han mostrat crítics.

Un nou detingut a Stade, al nord d'Alemanya, com a presumpte responsable de la violació i del brutal assassinat de la periodista búlgara Victoria Marinova dissabte passat. El sospitós, un jove búlgar de 20 anys, vivia a Ruse, la ciutat natal de la periodista i on va tenir lloc el crim. Ho ha anunciat aquest dimecres el ministre d'Interior búlgar, Mladen Marinov, que ha declarat que hi ha prou "proves per vincular-lo amb l'escena del crim i amb la víctima", ja que s'han trobat "rastres de l'ADN de la víctima a la seva roba i també el seu ADN en el cadàver".

Novetats en el cas de la violació i el brutal assassinat de la periodista búlgara Victoria Marinova. La policia de Bulgària ha detingut aquest dimarts una persona suposadament implicada en el crim, tal com ha confirmat el ministeri de l'Interior del país europeu.