Poques hores abans del concert de Florence + The Machine al Palau Sant Jordi, el sociòleg Richard Sennett participava en una sessió del Kosmopolis al CCCB. “El capitalisme busca estandarditzar-ho tot”, deia Sennett, despullant maniobres orquestrades pel poder. En el món artístic que viu pendent de l’èxit es produeix una estranya paradoxa: l’artista necessita singularitzar-se, però alhora no pot evitar adaptar-se a l’estètica que vol premiar el capitalisme, i això acaba uniformant les propostes. No tothom se’n surt quan intenta fugir d’aquesta estandardització. La britànica Florence Welch ho aconsegueix potser sense pretendre-ho.

“Vols que t’estimi amb moderació / ¿et semblo moderada? / ¿amb qui creus que estàs parlant?” Florence Welch, de Florence + the Machine, és una persona d’extrems i així ho fa saber a Moderation (2019), el seu recent single. Segurament, Welch és l’última gran estrella de pop clàssic, si entenem el pop clàssic com aquell que es fa amb els instruments tradicionals del rock o del soul i que només coqueteja de forma tangencial amb el R&B o l’electrònica. Ritmes marcials, arranjaments orquestrals, melodies èpiques reforçades per cors de gòspel i el drama sempre a punt d’explotar. Així és la música d’aquesta londinenca de 32 anys que tornarà a omplir aquest dimecres el Palau Sant Jordi tres anys després de la seva última visita.

Florence Welch, vocalista i líder de Florence + The Machine, va irrompre en el panorama musical amb la força d’una tempesta d’estiu l’any 2009 amb el seu debut Lungs. Una ciclogènesi pèl-roja capaç de firmar temes de bubblegum pop, contagiosos i coloristes, com ara el celebrat Dog days are over, però també d’arrasar tot el que es troba al seu pas amb la força d’un cap de fibló. És en aquest últim escenari on la britànica s’ha trobat més còmoda i ha desplegat la seva dramàtica veu sobre melodies elegants, plenes de matisos i convertides en els pedestals des dels quals Florence pilota el xou. Shake it out i No light, no light, del seu segon disc, Ceremonials (2011), o Queen of peace i Ship to wreck, de l’àlbum How big, how blue, how beautiful (2015), ho demostren.

Florence and the Machine tornen a Barcelona: la banda britànica encapçalada per la cantant Florence Welch actuarà al Palau Sant Jordi el 20 de març del 2019, per presentar el disc 'High as hope'. L'endemà tocaran a Madrid, al WiZink Center. Les entrades es posaran a la venda dimecres.

La banda de pop britànica Florence and the Machine, que lidera la cantant Florence Welch, oferiran un concert al Palau Sant Jordi el 16 d'abril, segons informa la promotora Livenation. El grup hi presentarà el seu últim àlbum, 'How big, how blue, how beautiful', nominat al Grammy en la categoria de millor disc de pop vocal. Les entrades es podran comprar a partir d'aquest divendres 11 de desembre, amb prevenda el dijous 10 a partir de les 10 h. Florence and the Machine també actuaran a Madrid el 17 d'abril, al Palacio Vistalegre. L'estiu passat van ser un dels caps de cartell del FIB, el Festival Internacional de Benicàssim.

El Festival Internacional de Benicàssim (FIB) ha desvetllat part del cartell per a la seva vintena edició. Noel Gallagher's High Flying Birds, Florence and the Machine, Portishead, Bastille i Los Planetas són alguns dels confirmats al festival que se celebrarà entre el 16 i el 19 de juliol. Aquests són part dels "missils" que el director del FIB, Melvin Benn, ha contractat pel que, ha dit, el "top" dels festivals de l'estat espanyol.

Festival Internacional de Benicàssim (FIB)