Divendres passat, el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, va anar a Gernika i va posar una corona de flors al monument a les víctimes del bombardeig de la Legió Còndor, l’aviació nazi, sobre aquesta població biscaïna el 1937. Van triar un dia de mercat per fer més mal, i en van fer: hi van morir centenars de persones i la destrucció va ser total.

Probablement, era qüestió de deixar passar una mica de temps perquè els discursos, explicacions i narracions sobre la guerra d’Ucraïna i els probables crims de guerra comesos per tropes russes en alguns dels territoris ocupats, com és el cas de Butxa, acabessin confluint amb la memòria i la història de la Guerra Civil Espanyola. I el dia va arribar amb la compareixença virtual del president ucraïnès Zelenski davant dels diputats del Parlament espanyol i el moment clau de la seva intervenció: la menció del bombardeig de Gernika com un exemple que fes entenedora la destrucció dels centres urbans del seu país i, sobretot, l’estratègia de terror bèl·lic i moral que s’amaga darrere d’aquestes accions. Fos l’abril de 1937 al País Basc, i perpetrat per l’aviació nazi de la Legió Còndor, amb el vistiplau dels feixistes sublevats; o fos l’abril de 2022, a Mariúpol, Kíiv o Lviv.

Durant el bombardeig de Gernika es van llançar més de 31 tones de bombes. El centre va quedar totalment arrasat. El 85,22% dels edificis van ser totalment destruïts. Les bombes incendiàries van provocar un incendi que va trigar dies a apagar-se. La Legió Còndor, l'aviació de l'Alemanya nazi que s'havia aliat amb Franco, va bombardejar la població civil: les fàbriques d'armament i el pont d'Errenteria, únics objectius estratègics, no van ser bombardejats. Va ser el 26 d'abril de 1937.

És un dels símbols per excel·lència del País Basc, el lloc on durant segles els senyors de Biscaia primer, i els reis de Castella després, juraven respectar les lleis de la província, i on en l'actualitat els lehendakaris prenen possessió del càrrec. Però l'Arbre de Gernika, símbol de les llibertats dels biscaïns i, per extensió, dels bascos, és mort. L'actual roure, que té 28 anys i va ser plantat al davant de la Casa de Juntes el 15 de febrer del 2005, no ha pogut sobreviure ni una dècada en la seva històrica ubicació. Ja feia temps que estava malalt i ara, completament sec, serà substituït per un esqueix de la seva mateixa estirp.

La Santboiana Seat està exhibint un moment de forma extraordinari i aquest diumenge ha aconseguit una nova victòria, aquest cop al camp del Gernika, per avançar fins la segona posició de la Divisió d'Honor de rugbi (17-34). Els catalans han guanyat al camp del fins ara segon, amb bonificació inclosa, i superen amb matrícula d'honor el primer dels dos enfrontaments clau per decidir la posició final de la fase regular.

El 26 d'abril de 1937 la Legió Còndor va bombardejar el poble de Guernica amb 28 tones de bombes. La vila, on es calcula que hi havia un total d'uns 7.000 habitants entre gent del poble i refugiats del front, va quedar totalment devastada. En la destrucció, el govern basc va comptabilitzar uns 1.650 morts. El foc provocat per les bombes va acabar d'arrasar el poble on es calcula que només un 1% dels edificis van quedar sencers. D'entre tota la destrucció es va poder salvar l'arbre de Guernica, un símbol de pau pels bascos.

L'artista Pablo Picasso va participar el 1937 a l'Exposició Universal de París amb el Guernica. El quadre –que denuncia el bombardeig de la legió Còndor a la ciutat biscaïna, el 26 d'abril del mateix any– va arribar a Espanya el 1981, després que des del 1939 l'obra estigués custodiada al Museu d'Art Modern (MOMA) de Nova York. El Guernica s'exhibeix des del 1992 al Reina Sofia de Madrid, i per això el museu celebra l'efemèride amb un seguit d'activitats commemoratives.