“Per a mi El Tatano és un record divertit i màgic de la meva infància. Vaig passar molts moments en família compartint receptes, manualitats, imaginació, lectures i moltes rialles”, diu el Xavier, d’Alella, que ara té 23 anys. “Roser, ja ha arribat El Tatano! Quines corregudes hi havia quan sentia aquesta frase! No hi havia prou mans per trencar el plàstic que embolicava la revista i posar-me a llegir en Pere Sense Por”, recorda la Roser Maria, de Ferreries, de 25 anys. “El Tatano em va fer connectar amb el món de la lectura. Els meus germans grans llegien el Cavall Fort i jo els imitava llegint El Tatano”, assegura el Martí, de Maçaners, que té 24 anys. Tots tres ho expliquen al número 241 de l’emblemàtica capçalera, que està d’aniversari: celebra els seus vint anys de vida als quioscos. I com ells, tot un seguit de tataners que han crescut amb les històries d’en Pere Sense Por, de la Rita Pinyada i del Nono i la Petúnia, entre molts altres, comparteixen com els va marcar el fet de ser-ne lectors durant la infància i els bons records que en mantenen.

Qui visqui o visiti les comarques gironines aquest cap de setmana i vagi al quiosc a comprar el diari aquest diumenge, 20 de juliol, es trobarà amb un regal ben especial. Conjuntament amb l'ARA, aconseguirà de forma gratuïta la segona edició de la revista El Foment, 116 pàgines de cultura, llengua i gastronomia catalanes. Es tracta d'una publicació editada a Girona per la Fundació Cultural El Foment, que té la seva base d'operacions amb diferents espais al cor del Barri Vell, però que vol anar molt més enllà i ser una "eina per relligar el conjunt de l'àmbit lingüístic català", en paraules del director, Andreu Mas.

Aquesta setmana s'ha publicat per primer cop Orgull, una revista de reflexió centrada en el col·lectiu LGTBI+. El projecte neix de la mà del Grup Comunicació 21, també editor dels periòdics Línia. La publicació serà trimestral en la revista en paper i també hi haurà el diari digital orgull.barcelona. A través d’entrevistes, reportatges, articles d’opinió i notícies d’interès, entre d’altres, Orgull pretén ser un espai on tothom pugui ser-hi en llibertat i sense entrebancs.

Tot va començar amb una conversa trivial al cotxe. El periodista Pol Estrada, que ha estudiat comunicació a Girona, baixava al poble, a Castellcir (Moianès). I comentava amb la xicota que en català no hi havia realment revistes d'entreteniment barates. "¿I si parlem d'una revista per anar a cagar, per abandonar la dictadura dels mòbils al lavabo?", recorda Estrada que se li va acudir. Llavors ja tenien entre mans un petit fanzín que havien creat amb uns col·legues de la Facultat a Girona durant la pandèmia. El van batejar com a Temperatura, en homenatge a l'última novel·la del sabadellenc Francesc Trabal, a qui Estrada va dedicar el treball de final de grau, una reedició dels articles que va publicar abans de la Guerra Civil al Diari de Sabadell. L'objectiu era recuperar el to satíric i desenfadat de Trabal.

Som al Saló de Cent de Barcelona. Això és un homenatge a la revista L’Avenç, que acaba de treure el seu últim número, el 500. 46 anys de trajectòria que s’acaben. S’acaben? Ningú vol parlar de comiat... Però l’acte s’obre amb el que sembla un inquietant minut de silenci: ¿no havíem quedat que no era un funeral? Toti Soler trenca el mal fat cantant l’Ovidi, esclar. I Colau de seguida aclareix que la Medalla d’Or al Mèrit Cultural “no vol ser pòstuma”, tot i advertir tot seguit que “només amb subvencions” no es pot resoldre el futur de projectes culturals com aquest, “tan imprescindible”. Llavors? “Ens comprometem a mantenir la reflexió oberta”. Se l’escolten atentament els “quatre gats” (de fet, són tres: Josep M. Muñoz, Núria Iceta i Natàlia Bascones) que els últims 20 anys han tirat endavant l’emblemàtica revista. Ells i tots els col·laboradors d’ara i de sempre. A les primeres files, també paren atenció tres consellers de la Generalitat: Natàlia Garriga, Joaquim Nadal i Gemma Ubasart. Tothom molt reflexiu. 

Amb cinc anys complerts, la revista El Món d'Ahir, dirigida per Toni Soler i que té un enfocament a cavall entre la història, la literatura, el periodisme i l'assaig, acaba de treure al carrer un nou número al voltant del concepte escàndol. Escàndols reials, financers, polítics, escàndols oblidats o silenciats de la història, "l'escàndol com a fill bord de la democràcia", com escriu Francesc-Marc Álvaro, un dels autors d'aquest interessant i plural dossier amb una vintena d'autors i temes.

La revista Núvol, el digital de la cultura, ha editat un número especial sobre els museus de Catalunya amb motiu de la Nit dels Museus, que se celebra aquest dissabte, 14 de maig, i del Dia Internacional dels Museus, que s’escau dimecres, 18 de maig, i que enguany té per lema “El poder dels museus”, amb el qual es vol posar de manifest el seu potencial transformador.

Els responsables de Garona Nogueres, la nova revista de l'Aran, la Ribagorça i els Pallars, han començat aquest dissabte un seguit d'actes per presentar el projecte a diversos indrets del territori. La primera de les presentacions ha tingut lloc aquest dissabte al migdia a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu, en un acte que ha comptat amb la presència de l'alcalde de la població, Pere Ticó, el director de l'Ecomuseu, Jordi Abella, el director de l'Editorial Gavarres -editora de la revista-, Àngel Madrià, i el director de Garona Nogueres, Guillem Lluch. A la tarda, s'ha repetit l'acte, en aquest cas als Jardins de Casa Mauri de la Pobla de Segur, amb presència de l'alcalde de la localitat, Marc Baró, i la periodista i escriptora, Laura Gordó, a banda de Madrià i Lluch.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell ha editat un facsímil a partir de dos exemplars d'una revista feta el 1936, poc abans de l'inici de la Guerra Civil, per nens d'entre 8 i 13 anys que anaven a l'escola de Fígols. Tal com informa l'ACN, la iniciativa neix arran de la localització d'aquests documents en una maleta, aquest mes de març i per part d'una veïna del poble, Mar Garcia. Ella mateixa va pensar aleshores que als veïns els emocionaria llegir els articles que al seu dia van escriure familiars seus, com ara els pares o avis. Aprofitant la diada de Sant Jordi, s'ha presentat la publicació, de la qual s'han editat 180 còpies gràcies a la implicació de l'Ajuntament de Fígols i Alinyà, l'associació Lo caliu figolà i el Consell Comarcal de l'Alt Urgell.

L’any s’enceta amb una novetat editorial en català: la revista Arrels, dedicada a la ruralitat. Es tracta d’una publicació trimestral, editada pel grup SOM –responsable de capçaleres com Descobrir o Sàpiens–, que combina articles de fons amb consells i idees per a un dia a dia més autosuficient. Tot i que parla de la pagesia, la publicació ho fa més en clau de futur que de tradició i d’aquí que hagi adoptat el lema “El món que torna”. En aquest primer número, de més de 200 pàgines, el tema central és el bosc, i en el bloc d’opinió hi ha les firmes de Maria Climent, Gabi Martínez, Carme Martí, Vicente Guallart, Griselda Guiteras i Marc Casabosch, entre d’altres.

La retirada i l'exili protagonitzen el dossier del darrer número de Cadí Pedraforca, la revista semestral editada pel Grup Gavarres i dedicada a preservar i difondre el patrimoni i la memòria oral de l'Alt Urgell, el Berguedà, Cerdanya i l'Alt Solsonès. En números anteriors, la revista havia abordat episodis històrics, com el temps de la guerra, la postguerra i el franquisme i la repressió, però quedava pendent tractar la qüestió de la retirada i l'exili.

El 1984, un any després de la seva fundació, el Consell Cultural de les Valls d'Àneu va posar en marxa la revista Àrnica, pensada com a butlletí de normalització lingüística. Entre el 1990 i el 2003 es va reconvertir en revista de cultura pirinenca i ara, disset anys després, la publicació ha tornat a renéixer com a revista naturalista dels Pirineus.

La cosa va anar més o menys així: ara fa uns mesos, Daniel Navarro, propietari d’ECC Ediciones, una editorial que publica, amb èxit, un munt de revistes de superherois, es va reunir amb el dibuixant Beà, el dissenyador gràfic d’ El Víbora Toni Ricart, Felipe Borrallo -de la desapareguda llibreria de còmics Makoki- i l’escriptor Rubén Lardín, i els va proposar d’editar-los una revista.

La història de la revista de poesia Reduccions, que acaba de presentar un ambiciós i exemplar monogràfic dedicat a Feliu Formosa, arrenca molt abans que se’n publiqués el primer número, el gener de 1977. “A finals de la dècada dels 50 es va començar a publicar Inquietud Artística, on trobem articles de Segimon Serrallonga, Miquel Martí i Pol i Lluís Solà, i el 1961 va arrencar a Oriflama, amb col·laboracions de Ricard Torrents i Antoni Pous. Tots ells, juntament amb Jordi Sarrate, impulsarien anys després la revista Reduccions -explica Francesc Codina, filòleg, professor de la Universitat de Vic i actual director de la publicació-. El projecte hauria pogut arrencar molt abans, però es va trigar a obtenir l’autorització del govern”.

La revista brasilera 'Veja', ferma opositora als governs bolivarians, ha afirmat aquest dissabte que Veneçuela va intercedir en un acord entre l'Argentina i l'Iran per encobrir els acusats per l'atemptat contra la mutualista jueva AMIA, que va denunciar el mort fiscal argentí Alberto Nisman. En un reportatge publicat en l'edició setmanal de 'Veja', la revista cita com a fonts a tres alts funcionaris anònims del govern de l'expresident veneçolà Hugo Chávez que estan exiliats als Estats Units.

El més jove dels tres ciutadans francesos identificats com a presumptes autors de l'atemptat aquest dimecres a la revista 'Charlie Hebdo', en què van morir 12 persones, s'ha lliurat de matinada a la policia francesa, segons ha confirmat un funcionari de l'oficina fiscal de París. El jove, de 18 anys, seria Hamyd Mourad.

Mossens de Varsòvia han creat la primera revista del món dedicada a l'exorcisme, anomenada 'Egzorcysta' ("exorcista", en polonès). La primera tirada de la publicació ha sigut de 15.000 exemplars i es distribueix per tot Polònia. Amb un total de 64 pàgines a color, 'Egzorcysta' té un preu de sortida de 10 zlotys, que equivalen, aproximadament, a 2 euros i mig. A la portada de la revista, en la qual apareix una imatge d'Anthony Hopkins, es poden llegir titulars com "No perdem ni un segon" i "Una carta des de l'infern, confessions d'un condemnat".