Des de primera hora d'aquest matí la policia escorcolla la seu de Reagrupament Nacional (RN), el partit d'extrema dreta que lidera Marine Le Pen, en el marc d'una investigació per sospites de finançament il·legal. "Tots els correus, documents i elements de comptabilitat del primer partit de l'oposició han estat confiscats, sense que nosaltres sapiguem en aquest moment quines són amb precisió les acusacions", ha indicat Jordan Bardella, president de RN i home de confiança de Le Pen, al seu compte de X.

Marine Le Pen és una víctima de la justícia francesa i els tribunals es volen imposar a la voluntat popular. És el missatge de l'extrema dreta europea pròxima a la líder de Reagrupament Nacional (RN), que aquest dilluns ha estat condemnada per malversació de fons del Parlament Europeu a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació per a càrrec públic. Així doncs, tant el Kremlin com la gran majoria de formacions de Patriotes per Europa, que és el partit de la dirigent francesa a escala europea, li han donat el suport més absolut davant el veredicte del tribunal correccional de París i asseguren que només pretén evitar que Le Pen es converteixi en la pròxima presidenta de la República.

Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional (FN), ha mort aquest dimarts als 96 anys "envoltat de la seva família", segons un comunicat publicat pels seus familiars aquest migdia. A principis del 2022 ja va ser hospitalitzat per un accident vascular cerebral del qual s'havia recuperat, i en els últims anys fins i tot havia concedit entrevistes a casa seva. Tot i això, en les últimes setmanes la seva salut s'havia deteriorat i havia estat dispensat de presentar-se al judici on ell, la seva filla, Marine Le Pen, i altres càrrecs del Reagrupament Nacional van ser jutjats aquesta tardor pel cas dels contractes fraudulents dels assistents del Parlament Europeu.

La sociòloga italiana Sara Farris va encunyar el terme feminacionalisme al seu llibre En nombre del derecho de las mujeres (Traficantes de Sueños, 2017) per abordar com els partits nacionalistes estaven explotant el feminisme en campanyes contra la immigració i l’islam. Set anys després, observa amb preocupació com l’estratègia dona resultats a molts països europeus. 

Per familiaritzar-se amb l’arena política francesa, és útil entendre les formes i direccions amb les quals funciona el desdeny, el mépris que va donar nom a una fenomenal pel·lícula dirigida per Jean-Luc Godard. És el menyspreu per l'estabilitat i la pau social el que explica en gran part la decisió de Macron de dissoldre l'Assemblea Nacional. El menyspreu pels valors universals que els francesos s'enorgulleixen d'haver impulsat nodreix la popularitat del Reagrupament Nacional. El desdeny dels tecnòcrates i altres elits per les classes populars i els seus problemes ha contribuït a normalitzar i desdemonitzar els marcs preferits per la ultradreta. I és el menyspreu d'una part de l'esquerra per nous actors i els seus discursos disruptius el que durant anys ha impossibilitat una aliança per parar els peus a aquells als quals moltíssims ciutadans titllen de fatxes sense pèls a la llengua.

Sentenciat. Emmanuel Macron ja ha perdut. Passi el que passi a la segona volta de les eleccions legislatives, diumenge que ve, el president francès és avui un líder derrotat. El Macron que va arribar a l’Elisi, l’any 2017, com a antídot contra la crisi existencial que afeblia la Unió Europea i contra l’extrema dreta d’una Marine Le Pen en plena reconversió política que s’acostava perillosament al poder, és avui l’ombra cansada i histriònica d’aquella grandeur presidencial. L’hiperlideratge de Macron s’ha menjat el personatge.

Comença el juliol a tota velocitat informativa i amb tota profunditat històrica. Si divendres ens vam llevar amb l’evidència que el president dels Estats Units fa catúfols, avui la notícia de portada és per a la clara victòria de la ultradreta a França, aparellada amb la tercera i enfonsada posició del grup del president Macron. Falta la segona volta, diumenge que ve, 7 de juliol, però França és molt a prop de tenir un primer ministre de Marine Le Pen.

No he viscut mai a França i les vegades que he visitat el país veí en els últims temps ha sigut per motius professionals. No vaig educar-me en francès ni domino la llengua de Molière com se suposa que l’hem de dominar tots aquells que hem nascut en territoris d’antigues colònies gal·les. I en canvi, França té una enorme presència en el meu imaginari, és una part substancial de la meva “cultura” per dues vies diferents: la intel·lectual i literària i la popular. Tot i que l’anglès hagi anat desplaçant l’hegemonia que tenia el francès sobre les generacions anteriors, la influència del que s’escriu i es pensa, es filma i es crea nord enllà continua tenint una gran importància. També políticament hem mirat sovint cap als veïns septentrionals. Quan vaig començar a notar que la identitat es podia convertir en una cotilla asfixiant, en una nova tribu, el model d’una societat basada en la ciutadania em va resultar alliberador i raonable, molt més que el del comunitarisme americà o canadenc que promou un individualisme extrem en el terreny econòmic mentre enalteix la pertinença a una col·lectivitat per raó de raça, religió o gènere. He pogut incorporar-me millor a la societat catalana gràcies a aquest marc democràtic republicà en el qual ens hem emmirallat des d’aquesta Catalunya del Sud. I com a escriptora vaig trobar en la literatura francesa veus que havien començat molt abans que nosaltres a explorar la complexitat de la vida moderna, les profunditats psicològiques de l’individu sota l’enorme influència de la psicoanàlisi quan el conductisme no ho dominava tot. Les dones joves que avui intenten entendre el laberint de la sexualitat tenen una font bella i abundant en Anaïs Nin, però no l’han llegida. Per descomptat que cap feminista del present pot conèixer les arrels del moviment si no ha fet el viatge iniciàtic que és la lectura d’El segon sexe, l’obra que detalla com “arribem a ser dones” al llarg de 800 pàgines. També Beauvoir ha estat desvirtuada per l’academicisme anglosaxó que li fa dir, en el que és una impúdica manipulació, que el gènere és una identitat. A través de les lletres franceses jo vaig descobrir l’altra riba de la Mediterrània, i el fet que acollissin amb tota normalitat escriptors i escriptores del Magreb i la realitat que representaven era un exemple d’integració literària i intel·lectual per a qui aspirava a ser escriptora en una llengua que no era la materna.

No m’estranya que els electors es facin un embolic. Fa temps que descabdellar ideologies s’ha convertit en missió impossible. La polarització i el populisme van acompanyats d’una espectacular cerimònia de la confusió, amb l’economia i la batalla cultural entortolligades. L’extrema dreta i la dreta extrema vesteixen pell de xai i són les reines de la festa, mentre les esquerres radicals –o no tant– es van dividint i subdividint amb una alegria suïcida, i l’antiga socialdemocràcia no sap quin ball ballar i s’agafa com pot a l’estil liberal, a la recerca d’un centre impossible.

L'endemà del cara a cara que dimecres a la nit va enfrontar els dos candidats a la presidència de França, Emmanuel Macron i Marine Le Pen, la líder de l'extrema dreta ha cremat tots els seus cartutxos per intentar capgirar les enquestes, que apunten com a vencedor al president de la República. En l'últim míting, celebrat en un dels feus de l'extrema dreta, Arràs (Pas de Calais), Le Pen ha demanat el vot útil de tots aquells francesos enfadats amb Macron per construir –en contraposició al que el president anomena "front Republicà"– un "front anti-Macron". Le Pen, amb un to molt més dur del que va utilitzar al debat, ha apel·lat a la "majoria silenciosa" per evitar la reelecció de l'inquilí de l'Elisi. "Poble de França, aixeca't!", ha exclamat.

"Macron a l’ofensiva, Le Pen en retirada"

]]>

Encara és aviat per saber si el president de França, Emmanuel Macron, serà capaç de frenar diumenge l’extrema dreta, però el candidat a la reelecció ha aconseguit aquest dimecres exposar públicament les debilitats i contradiccions de la líder del Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, en el cara a cara que els dos candidats han fet en directe a la televisió pública francesa, TF1. Le Pen ha aconseguit mostrar-se menys agressiva que en el debat de fa cinc anys, però Macron l’ha posat contra les cordes una vegada rere l’altra desemmascarant el populisme de les seves propostes i posant en dubte la seva capacitat per governar.

]]>

Que el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, a la primera volta, hagi estat el segon partit més votat a França amb el 23 per cent dels vots, només a 4,6 punts percentuals d’Emmanuel Macron -i un punt per sobre de Jean-Luc Mélenchon-, ha fet que molts analistes s’hagin estirat els cabells per l’avanç de l’extrema dreta francesa, tot mirant a Vox de cua d’ull. I encara, segons els darrers sondejos, diumenge vinent entre el 45 i el 49 per cent dels francesos votaran una presidenta d’extrema dreta. S’han tornat bojos?

]]>

Sembla una repetició de l’escenari del 2017. Però no ho és. El futur de França es decidirà en la reedició del duel Macron - Le Pen i amb la majoria de perdedors anunciant, des dels primers resultats, el seu suport al president en la segona volta. Però aquesta no és la França (ni l’Europa) d’ara fa cinc anys. L’extrema dreta és avui encara més forta.

]]>

Queden vuit mesos per a les eleccions presidencials, i res fa pensar que l'esquerra francesa s'hi presentarà unida. El Partit Socialista (PS) assegura que encara té esperances, però vol liderar tant sí com no la confluència, cosa que els verds, de moment, volen evitar per no tornar a quedar amagats sota les sigles socialistes, com als comicis presidencials del 2017. A més, el que fa tres, el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, tot i que les enquestes li auguren uns resultats pitjors que els de fa cinc anys, segueix en la seva línia i continua fent la guerra pel seu compte, sense ni, directament, apel·lar a l'anhelada unitat.

]]>

Com si res no hagués passat, Marine Le Pen ha revalidat el lideratge del Reagrupament Nacional (RN) de manera molt còmoda per quarta vegada des del 2011, quan va heretar el partit del seu pare. Una setmana després de la desfeta electoral en els comicis regionals i departamentals –que segons ella mateix havien d'impulsar el partit cap a l'Elisi–, la líder d'extrema dreta ha obtingut més del 98,35% dels vots en el congrés que la formació d'extrema dreta ha celebrat aquest cap de setmana a Perpinyà. Aquesta tarda també ha anunciat que, a partir del setembre, el seu número 2, Jordan Bardella, passarà a ser el president de la formació i ella se centrarà a fer campanya per a les presidencials.

]]>

Clatellada a La República en Marxa (LaREM) d’Emmanuel Macron. El partit presidencial és el gran perdedor de les eleccions municipals que es van celebrar aquest diumenge a França. Els resultats de la primera volta ja van confirmar els mals auguris d’una formació a la qual li “ha sigut molt difícil imposar un macronisme municipal”, segons el director general adjunt de l’Institut francès d’opinió pública, Frédéric Dabi. De fet, la formació oficialista no ha aconseguit cap ciutat important i en molts municipis han hagut d’unir forces amb altres candidats per arribar a obtenir una bona posició.

]]>

No han aconseguit unificar totes les forces que el vicepresident italià, Matteo Salvini, va esforçar-se per congregar durant la campanya europea, però finalment bona part de la ultradreta europea amb representació a l'Eurocambra liderada per Matteo Salvini i Marine Le Pen s'ha unit sota el nom d'Identitat i Democràcia, el nou grup que substituirà l'Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), i comptarà, de fet, amb 15 seients més que l'anterior grup ja extingit perquè s'hi afegeixen Alternativa per a Alemanya (AfD), amb 11 escons, que fins ara formava part del grup de Nigel Farage, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, i també dos eurodiputats finlandesos i un de danès que formaven part dels conservadors i reformistes. Tot i això, Salvini i Le Pen no han aconseguit atraure formacions com Farage, Vox o els polonesos del partit Llei i Justícia. Per això, en la roda de premsa d'aquest dijous han assegurat que la seva porta es manté oberta perquè "hi ha partits que hi haurien de ser però han decidit no ser-hi".

]]>