La vergonya és un sentiment força desacreditat, perquè considerem que ens limita i la vinculem amb la humiliació, la degradació, el deshonor o l'oprobi. En canvi, per al filòsof francès Frédéric Gros (Saint-Cyr-l’École, 1965), autor de Desobeir i de Caminar, una filosofia, els vergonyosos poden canviar el món. La vergonya, segons aquest professor de pensament polític a l'Institut d'Estudis Polítics de París, pot ser el camí de la revolució. Ho argumenta a La vergonya. Un sentiment revolucionari (Angle Editorial), que Andreu Gomila ha traduït al català. "La vergonya és una barreja de tristesa i ràbia. No se la supera pas, sigui el que sigui el que prometin els mànagers de l'ànima: la transformem donant-li forma de còlera", diu.

A Allison Draper li encantava la classe d’anatomia. Com a estudiant de primer curs de medicina a la Universitat de Miami, el llenguatge li semblava clar, precís i funcional. Si buscava el terme llatí per designar gairebé qualsevol part del cos, podia fer-se una idea d’on era i què feia. El flexor carpi ulnaris, per exemple, és un múscul de l’avantbraç que doblega el canell, exactament com el seu nom indica. Però un dia va buscar el nervi púdic, el que aporta sensibilitat a la vagina i la vulva, o genitals femenins externs. El terme es deriva del verb llatí pudere : avergonyir-se. El nervi de la vergonya, com assenyala Draper: “Em vaig quedar... Què? Perdó?”

El president de la Generalitat, Artur Mas, considera una "vergonya" que la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, identifiqués el procés sobiranista de Catalunya amb el concepte de "tirania". "És una vergonya que es digui tirania a l'essència de la democràcia i al fet que la gent pugui prendre decisions", ha assegurat el president en una acte preelectoral de la candidatura de CiU de Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Segons ha explicat, si el poble, a través de les urnes, no hagués pogut canviar les lleis "la humanitat no hauria progressat": "les dones no podíeu ni votar" i "estaríem encara a l'Edat Mitjana".

El president de la comissió sobre frau fiscal, David Fernàndez, ha qualificat la compareixença de l'expresident Jordi Pujol d'"epitafi" i ha admès haver sentit "vergonya aliena". En declaracions a RAC1, ha considerat que l'expresident ha "desconnectat del país", i amb les seves explicacions "no va ajudar a dignificar" el Parlament de Catalunya.

Que el ministre d'Economia i Hisenda, Cristóbal Montoro, es referís aquest dimarts a TV3 al "País Valenciano" ha "avergonyit" el PP valencià, que considera que aquesta denominació és pancatalanista. Tant és així que el vicesíndic del PP a les Corts Valencianes, Rafael Maluenda, ha demanat "perdó" aquest dimecres als valencians en un tuit: "Estic avergonyit pel desconeixement de Montoro i demane perdó a tots els valencians".