El Parlament de Catalunya ha arribat a un acord amb els funcionaris de la cambra per acabar amb el litigi judicial que els treballadors havien presentat fruit dels intents de retallar algun dels privilegis laborals que mantenen. El premi de jubilació –una anualitat sencera que cobraven en el moment de jubilar-se– és un dels que protagonitzaven l'estira-i-arronsa entre les parts. Finalment, es mantindrà fins al 2050, tot i que aplicant un topall: els que es jubilin fins a finals d'aquest any cobraran 89.667 euros com a màxim (la majoria dels treballadors no passa d'aquesta xifra, però alts càrrecs de la cambra tenen sous superiors als 200.000 euros anuals) i la xifra s'anirà reduint progressivament fins al 2050. El 2029, per exemple, serà de 57.387 euros. Abans d'aquest any s'hauran jubilat una setantena de funcionaris de la cambra. El 2040 la xifra màxima serà de 25.000 euros i el 2049 de 2.500.

Que la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra. El consell bíblic –perquè no es faci ostentació de la caritat quan es dona almoina– em ve al cap veient certes decisions públiques contradictòries. No parlo de propostes tèbies per acontentar tothom ni de fer marxa enrere per manca de suports, sinó d’anunciar una mesura amb un propòsit lloable mentre, simultàniament, se n'aplica una altra que va en sentit invers. Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l’altre destapa.

Escric aquest article des de la tranquil·litat que em dona el fet que ni jo ni ningú del meu entorn ha gaudit mai dels “privilegis” a què em vull referir. Potser, doncs, els plantejaments que faré són completament equivocats, però en tot cas no responen a la defensa d’uns interessos personals o de grup. M’agradaria parlar de la subhasta desfermada darrerament entre partits per veure qui proposa una retallada o supressió més radical de pensions i altres assignacions econòmiques de presidents del Parlament, presidents de la Generalitat i altres càrrecs institucionals.

La mesa del Parlament va eliminar les llicències per edat –que permetien cobrar sense treballar a partir dels seixanta anys– el passat mes de gener, però va quedar pendent resoldre la situació de les 21 persones que les cobraven el 2021 (amb un cost d'aproximadament 2 milions d’euros anuals) i dels 12 funcionaris a qui se’ls havia autoritzat la llicència però encara no l’estaven gaudint. Doncs bé, mig any després no hi ha acord sobre què s'ha de fer amb aquests funcionaris i aquest dimarts la mesa ha ajornat per enèsima vegada el límit temporal per trobar una sortida, fins al 28 de juliol. És el tercer cop que ho fa: primer havia de tancar-se l’1 d’abril; després es va ajornar fins al 17 de juny i, posteriorment, fins a aquest dilluns, un cop més sense èxit.

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, està analitzant si una queixa de l'arxivera Blanca Martínez –membre de l'òrgan de transparència de la cambra– contra l'ex lletrat major Antoni Bayona mereix activar el protocol contra l'assetjament psicològic del Parlament. És el que li va encarregar la mesa de la cambra el passat 18 de gener, després que la mateixa Andreu els traslladés que Martínez havia dimitit de l'ens a finals de novembre per "una resposta extemporània i desmesurada" de Bayona, que l'hauria apuntat "amb acusacions inconcretes però contundents de no actuar amb imparcialitat i deslleialtat" –segons l'escrit de l'arxivera avançat per Efe i El Periódico–.

La mesa del Parlament ha aprovat aquest dimarts, a proposta de la seva presidenta, Laura Borràs, eliminar directament l'article del règim intern de la cambra que regulava el sistema de llicència per edat sense necessitat de negociar-ho amb els treballadors. Aquesta és la decisió correcta, perquè aquest privilegi no tenia cap raó objectiva de ser, ni ara ni quan es va aprovar el 2008. Ara bé, aquest dimarts també ha passat una cosa molt important a la cambra, i és que un dels membres de l'òrgan de transparència interna (OGDAIP) que va donar la raó dues vegades a l'ARA en la seva petició d'informació sobre quants treballadors estaven acollits al règim de llicència per edat i quines retribucions estaven rebent, Antoni Bayona, ha adreçat una duríssima carta a la mesa on acusa la secretària general de la cambra, Esther Andreu, d'haver obstaculitzat la investigació periodística.

La notícia en exclusiva que l’ARA va publicar ahir a la nit a l'Ara.cat i que aquest matí és portada està marcant l’actualitat de les últimes hores.

Els 'luxes' dels polítics cada cop són un element més qüestionat per la nova política. El debat sobre els aforaments així ho evidencia, però també les recances a acceptar certs regals o facilitats pel fet d'ostentar un càrrec. I no només de mans privades, sinó també prerrogatives pròpies de la condició d'electes. De fet, la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas (C's), ha renunciat als "privilegis" d'aquest càrrec –com gairebé tots els seus antecessors–, així com els regidors de la CUP a Barcelona, que van refusar les dietes, els mòbils i els cotxes oficials.

El president de Ciutadans (C's), Albert Rivera, ha acusat aquest dimecres el PSOE de voler reformar la Constitució per generar "més desigualtat i privilegis territorials" entre els espanyols. "Concedir privilegis no és la manera d'acontentar els qui mai estaran contents, els separatistes", ha advertit Rivera en un comunicat, després de considerar que el govern de Mariano Rajoy està incapacitat per liderar una nova etapa política de reformes profundes en l'actual democràcia.

Els regidors de la CUP Capgirem Barcelona rebutgen els "privilegis" associats a la representació de l'Ajuntament. És per això que els cupaires de la capital barcelonina renuncien a dietes, mòbils, cotxes oficials i altres atribucions que se'ls han ofert per ser regidors del consistori. Així ho han anunciat aquest dijous en un comunicat.

Les Corts Valencianes debatran la setmana vinent una proposició de llei per derogar la llei de privilegis dels expresidents de la Generalitat Valenciana, a proposta d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). Així ho ha explicat el portaveu de la formació, Ignacio Blanco, que ha assenyat que EUPV porta de nou al parlament aquesta proposició "perquè es mantenen totes les raons que vàrem argüir l'any 2012". Blanco ha afegit "en aquests moments tenim diversos ex presidents que estan o han estat fent ús de diverses prerrogatives que nosaltres entenem que són privilegis". En aquest sentit ha assenyalat els casos de Francisco Camps i José Luis Olivas.