Ciutadilla, Castellserà, Agramunt, Palau d’Anglesola, Bell-lloc, Bellvís, els Alamús, Juneda, Bovera, Torregrossa, Torrefeta i Florejacs… Els forns de pa, sobretot els de petita escala, estan proliferant en els últims anys als nuclis rurals. Tot i que d’una forma encara tímida, l’obertura de nous projectes està contrarestant una tendència que semblava dramàtica. “El que fins ara estava en declivi avui sembla una moda”, opina Toni Frias, l’actual president del Gremi de Forners de les Terres de Lleida. Però no és pas una casualitat. Almenys, a ulls del sector. “Ha estat fruit de temps i molta dedicació”, manifesta Frias. I és que, en els últims anys, el Gremi ha dedicat importants esforços a la promoció i convocatòria de cursos i formacions per a forners nouvinguts i comerciants reconvertits. “Ara n’estem collint els fruits”, conclou el president de l’entitat.

He tingut l'oportunitat d'observar l'emprenedoria femenina tant des de la investigació social com des de la meva pròpia experiència. Aquesta doble perspectiva em permet afirmar amb força rotunditat que quan les dones emprenen no només creen empreses, sinó que qüestionen silenciosament el model de lideratge i èxit que fins ara hem donat per natural. No es tracta només de quantes companyies dirigeixen, sinó de com les dissenyen, quines relacions generen i quin tipus d'impacte busquen.

Beatriz del Castillo (Barcelona, 1975) és emprenedora i creadora de Bix, roba interior d’obrir i tancar que millora l’autonomia i intimitat de les dones amb mobilitat reduïda.

Va estudiar a l’IPSI, Institució Pedagògica Sant Isidor. “No m'agradava l'escola perquè preferia estar a casa jugant, creant i dibuixant. Tampoc havia trobat el meu grup d’amics”, recorda Beatriz del Castillo. Va repetir vuitè d’EGB. “Encara que el motiu fos molt trist, va ser una sort perquè vaig trobar la gent amb la qual encaixava. Jo era molt friqui del cinema i vaig trobar una amiga que si jo li deia que m'encantava Cary Grant, sabia a qui m'estava referint”, explica.

]]>

“En l’era de les màquines, potser hauríem de pensar en això: els humans sabem coses i les màquines també, però aquestes no les saben tal com les saben els humans, encara que, segons com, les sàpiguen millor. I és que no és només important allò que se sap, sinó també com se sap”, escrivia el filòsof Josep Maria Terricabras al seu llibre Atreveix-te a pensar, publicat l'any 1998. No es parlava encara de la intel·ligència artificial, però el pensador ja reivindicava la necessitat de disposar d’instruments i d’ajuts per pensar millor i reflexionava sobre la "utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana", com deia el subtítol del llibre. Va ser aquest llibre el que va inspirar els premis que porten el nom de Manel Xifra Boada, fundador de Comexi, una de les grans empreses de Catalunya, que és referència mundial en el sector de la construcció de maquinària per a la impressió flexogràfica i que avui exporta el 90% de la seva producció, amb una facturació anual de més de 100 milions d'euros. 

]]>

El Pau Riba fa 22 dies que intenta acabar un tràmit telemàtic amb el Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE), una plataforma digital que depèn del ministeri d'Indústria i que permet crear o tancar una empresa a l'Estat, així com tramitar una alta o una baixa al Règim Especial de Treballadors Autònoms. La plataforma "ha caigut", assenyala Riba a través de la xarxa social X i ho considera "vergonyós". I no és l'únic usuari que recentment s'ha queixat. Només aquest gener es van realitzar 6.815 tràmits a través de CIRCE, dels quals 2.693 estaven relacionats amb la creació o tancament d'una empresa i 4.114 afectaven treballadors autònoms.

]]>

Mesurar-se el nivell de sucre a la sang i punxar-se insulina. És el primer que fa cada dia en Pau Ribas, un enginyer i emprenedor de 28 anys a qui als 21 li van diagnosticar diabetis del tipus 1, una malaltia crònica que es caracteritza per la incapacitat del pàncrees de generar la insulina necessària per regular la glucèmia a la sang. Amb aquestes dues primeres accions matinals, la rutina diària d'en Pau com a pacient diabètic no ha fet més començar: al llarg del dia s'haurà de tornar a injectar insulina (en el seu cas, de quatre a deu vegades) i haurà d'ajustar-ne la dosi segons el que es disposi a menjar. També li caldrà calcular la quantitat d'hidrats de carboni que conté cada aliment o cada àpat, ja que la ingesta d'aquest component fa pujar els nivells de glucosa (sucre) a la sang i els pacients de diabetis l'han de mantenir sota estricte control per evitar danys al cor, als vasos sanguinis, als ronyons, als ulls o als nervis, entre altres òrgans i teixits. 

]]>

La vida de Phil Roberts (Leeds, 1958) no es pot dir que hagi estat monòtona. A principis de la segona meitat dels anys vuitanta treballava a Aberdeen, Escòcia, en una plataforma petroliera del mar del Nord. “Es guanyen molts calés però la vida que tens no és vida”, diu. La seva dona, Miriam –aleshores només eren parella–, estudiava filologia francesa i alemanya. “Ens vam conèixer a la Universitat d'Oxford. Jo treballava i estava acabant el meu doctorat”.

]]>

Ursula von der Leyen ha enviat una carta personalitzada als comissaris proposats per a la nova Comissió Europea (CE) que presideix. En la carta, amb una primera part general i una altra d’específica, els encomana la seva missió. En la part general Von der Leyen indica com a objectiu fer un pressupost a llarg termini més simple, més enfocat i que respongui al desig de ser una “Comissió d’Inversió” fent-se eco dels informes Draghi i Letta. Tot això en el marc del Pacte Verd i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Amb la voluntat de fer una CE més transparent i propera.

]]>

David Urbano és un dels màxims experts en emprenedoria a Espanya. Catedràtic de la UAB i investigador ICREA, col·labora regularment amb la Universitat de Berkeley. L'entrevista, en aquest cas, comença intercanviant els papers, i amb el convidat fent una pregunta:

]]>

De petit, Josep Motas Isach dibuixava calaveres i batedores, sempre el mateix, gairebé com una obsessió. De més gran, un professor li va dir que qualsevol cosa, malgrat que sigui lletja, repetida és bonica. La calavera que tantíssimes vegades havia dibuixat el Josep és avui una de les figures més identificatives de l’estudi Bussoga, que el dissenyador comparteix amb la seva companya, Irina Grosu, a Sant Jordi Desvalls (Baix Empordà). La firma s’ha fet un nom arreu del món per haver reinventat la rajola catalana amb dissenys impregnats d’imaginació, humor, transgressió i un toc de surrealisme. El paviment hidràulic del rebedor de l’estudi d’aquests dissenyadors ja és tota una declaració d’intencions: a primer cop d’ull sembla un mosaic modernista, però una observació atenta permet descobrir que es tracta d’una composició feta a base de calaveres, que no deixa de ser una repetició –en aquest cas de rajoles amb el dibuix d’una calavera– com la que esmentava el professor a Josep Motas. La rajola repetida crea un conjunt bonic i sorprenent, i alhora resumeix l’esperit de la firma Bussoga: la suma de la tradició i la modernitat, la simbiosi entre art i disseny. 

]]>

Van arribar a Figueres un dia de gèlida i forta tramuntana. Era l'hivern de fa 51 anys i a l'estació, tot just baixar del tren, en Pablo Lee i la Letícia Hsing van sentir al seu cos la violència d'aquell vent que gairebé feia tremolar el comboi quan s'acostava a la capital empordanesa, una ciutat de la qual ho desconeixien tot. "Veníem carregats d'il·lusió i optimisme, però amb una bena als ulls: no sabíem res de Figueres, ni que sovint hi bufava aquest vent que neteja l'ambient i s'endú tots els microbis, ni que era la ciutat on havia nascut Salvador Dalí i on hi tenia el seu teatre-museu... res de res", admet la Letícia. Tampoc sabien que aquell restaurant que venien a obrir a Figueres només per un parell d'anys, el Shang-Hai, el primer restaurant xinès que s'instal·lava a les comarques gironines, acabaria essent un referent de la restauració empordanesa. I no es podien ni imaginar que la ciutat que al principi els va rebre amb fredor (no només des del punt de vista climatològic) acabaria essent la seva ciutat "ja per sempre més", la que els concediria anys més tard la Medalla de Plata per agrair-los la seva plena integració a la societat figuerenca i per reconèixer el seu cas com un exemple dels "valors culturals i cívics que pot aportar la immigració".

]]>

Aconseguir que una idea de negoci es converteixi en un projecte empresarial sòlid i amb possibilitats de sobreviure a la competència que el mercat imposa no és gens fàcil per als joves emprenedors. Molts d'ells intenten fer-se un lloc en el món de l'empresa buscant nínxols de mercat en negocis que pretenen posar la tecnologia al servei dels ciutadans. I d'idees originals i innovadores, no els en falten, segons es desprèn dels projectes que presenten a les convocatòries de premis que tenen per objectiu impulsar l'emprenedoria. S'hi presenten buscant el cop de mà que necessiten perquè la seva idea s'acabi fent realitat o rebi el suport econòmic o de gestió que els ajudi a consolidar-la.

]]>

La república federal de Suïssa fa anys que lluita contra l'etiqueta de paradís fiscal i s'ha establert com un dels motors de la indústria al continent europeu. Coneguda per la xocolata, l'educació tècnica, la química i la rellotgeria, la Confederació Helvètica compta amb una de les densitats de seus de multinacionals més altes del món. A més, té una de les rendes per càpita més altes d'Europa, de 73.029 euros segons dades oficials del 2020, i la taxa d'atur no arriba al 3%. Les lliçons que Suïssa pot donar a l'empresa catalana són múltiples i passen per una política de consens, una aposta per la indústria i la innovació, una educació dual integrada a la feina i un fort orgull pel seu teixit empresarial.

]]>

Tinc 46 anys i m’he matriculat a un màster de gestió de temes tecnològics. Em pregunto si amb la meva edat és massa tard, si això canviarà la meva carrera.

]]>

Un 50% dels emprenedors manifesten símptomes d'estrès, un 40% pateixen ansietat i un 35% depressió. L’estat de salut general d’aquest col·lectiu, empès pel seu estil de vida, és inferior al de la mitjana espanyola. En una escala sobre 10 punts, la seva regulació emocional se situa en un 5,5 i la mitjana sobrepassa els 9 punts. A més, el consum de drogues és un 15% superior a la mitjana espanyola i el de begudes alcohòliques un 23% més alt. Això és el que ha demostrat un estudi que ha dut a terme l'associació sense ànim de lucre Ancla Life a través d'entrevistes a 29 emprenedors d’alt impacte.

]]>

El projecte Artgonòmic, firmat per Alba Xiberta, ha resultat guanyador del Premi a l’Emprenedoria i a la Creativitat convocat per AGOE (Associació Gironina d’Orientació Empresarial). Artgonòmic proposa crear una plataforma de venda online de material ergonòmic per a músics, i vol oferir, a més, serveis d’assessorament i rehabilitació especialitzats en lesions derivades de l’ús d’instruments musicals. El jurat, integrat per membres d’AGOE, de la Universitat de Girona i de la Cambra de Comerç de Girona, ha decidit concedir el segon premi al projecte Echo Aviation, firmat per Daniel Campos i que pretén crear i comercialitzar un avió ultralleuger elèctric dissenyat per a pilots en formació i que comporti un baix impacte ambiental i un baix cost econòmic.

]]>

“Som rarets, molt rarets”, afirma amb el to (i humor) típic dels aragonesos el fundador i president de La Fageda, Cristóbal Colón. I és, potser, la millor definició que es pot fer d’aquest projecte, que trenca amb els tòpics que solen acompanyar l’emprenedoria. El seu objectiu no és fer diners –i com més, millor–, sinó que van néixer per donar feina a persones amb discapacitat intel·lectual, amb malalties mentals o en risc d’exclusió social de la Garrotxa. No inverteixen en publicitat, no volen créixer ni exportar els seus productes i totes les noves línies de negoci que han engegat han sigut per crear llocs de treball, i no per generar beneficis. Van començar fabricant estatuetes del nen Jesús fa quaranta anys i ara és una de les principals marques d’alimentació de Catalunya: amb 400 treballadors, el 2020 va facturar 24,5 milions d'euros i aquest any produirà 100 milions de iogurts. Una història d’èxit empresarial i, sobretot, de compromís social que els ha fet mereixedors de premis com l’Ignasi Pujol que els va atorgar dijous l’ARA.  

]]>

Aquests dies, el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona bull d’activitat. S’hi estan enllestint els preparatius per a una de les dobles cites estrella del calendari firal de la ciutat: el Bizbarcelona i el Saló de l’Ocupació. Enguany, a partir de dimarts l’espai s’omplirà amb més de 360 propostes al voltant de l’emprenedoria, l’empresa, la innovació i el talent. La doble cita brindarà als assistents espais comuns on generar, desenvolupar, atreure, acollir i fidelitzar el talent de Barcelona, però també on les empreses puguin descobrir com la incorporació d’aquest talent les pot ajudar a innovar i a continuar creixent.

]]>

Amb prop d’una trentena de llibres publicats i un miler d’articles signats sobre tecnologia i transformació empresarial, Alfons Cornella és una de les veus més autoritzades del país quan es parla de cultura i dinamització de la innovació. Fundador de la consultora Infonomia i de l’Institute of Next, acumula més de vint-i-cinc anys d’experiència ajudant empreses a adoptar la innovació com a motor de progrés i creixement. Enguany serà un dels ponents destacats del saló Bizbarcelona 2021, que se celebrarà del 9 a l’11 de novembre a la Fira de Barcelona. Durant la seva conferència Com innovar sense ser Google, titulada igual que el seu últim llibre publicat per Profit, l’expert revelarà com les petites i mitjanes empreses poden millorar incorporant la innovació com una peça més dels seus engranatges.

]]>

L’índex d’emprenedoria de Catalunya és un dels més alts de l’estat espanyol. Així ho exposava, el setembre de 2020, l’últim informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) -Catalunya 2019-2020, promogut pel Catalunya Emprèn del departament d’Empresa i Coneixement i la Diputació de Barcelona. Posava de manifest que la TEA (o taxa d’activitat emprenedora) catalana de 2019 se situava al 8,31%, registrant un increment de 0,17 punts respecte a l’any anterior, la qual cosa també confirmava la tendència a l’alça de l’indicador. La TEA catalana superava així mateix en més de dos punts l’espanyola (6,15%), tot i seguir per sota de l’europea (9,38%). L’estudi també destacava l’increment de la TEA dels emprenedors catalans d’entre 18 i 34 anys, que passava del 8% de 2018 a l’11,1% de 2019.

]]>