Els Jocs Olímpics quedaven enrere i eren anys d’escàndols sonats al sector financer. Va ser en aquell context quan Francesc Costabella, director general de Caixa Catalunya, es va convèncer de la seva pròpia importància. I va fer un pas inusitat, amb la mirada posada en l’envejada Caixa de Pensions. “Va voler substituir l’aleshores director general de l’entitat, Josep Vilarasau, i va anar a veure el president, Samaranch, a oferir-se… Era poc conscient de les seves limitacions, volia notorietat”, recorda una veu. 

Hi havia una vegada Caixa Catalunya. Convé recordar-ho quan es compleixen deu anys des que la tercera caixa d’estalvis d’Espanya, agrupada amb les de Tarragona i Manresa, va necessitar un rescat de diner públic de 12.500 milions d’euros, dels quals només se’n van recuperar 782. La caixa, fundada el 1926 i que acabaria diluint-se en el BBVA, es va perdre per sempre, com es va perdre la seva obra social. L’ARA ha volgut reconstruir com l’entitat va arribar a aquell abisme, més enllà del que acabaria sent una ruïnosa aposta pel sector immobiliari. Com en tota història que acaba malament, hi ha un moment decisiu en què tot es comença a torçar. Aquest moment va arribar als anys 80. Aleshores el present era pròsper. Però als fonaments de l’entitat ja hi havia el ferment perquè s’acabés desencadenant una desgràcia econòmica. 

Segueix el judici al Procés en directe

Els treballadors de la xarxa comercial del BBVA s’han acostumat -com els de la pràctica totalitat de la banca espanyola- a viure en una incertesa permanent. La tònica no canviarà el 2019. Mentre CaixaBank tira endavant un nou ERO per continuar esporgant la seva plantilla, als treballadors del BBVA a Catalunya se’ls ha comunicat que 53 noves oficines tancaran aquest any.

La fiscalia ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a l'expresident de CaixaCatalunya Narcís Serra i per a qui era el seu director general, Adolf Todó. Els dos dirigents estan acusats d'haver-se apujat el sou de manera "desproporcionada" quan dirigien l'entitat l'any 2010, en un moment en què l'empresa estava en una "situació real d'insolvència", segons apuntava el fiscal Fernando Maldonado.

Quatre dies després de l'inici del judici pels augments de sou a CatalunyaCaixa durant l'època de Narcís Serra i Adolf Todó al capdavant de l'entitat, l'Audiència de Barcelona ha acceptat una de les peticions que van fer les defenses de l'expresident i l'exdirector general i ha rebaixat de 9,5 milions d'euros a 2,5 milions la fiança requerida a l'excúpula de l'entitat. Aquest dijous Serra i Todó declararan com a acusats en el judici. La fiscalia demana per a ells quatre anys de presó pels augments de sou dels exdirectius aprovats quan l'entitat ja estava en una situació econòmica delicada, i que es van mantenir després que rebés les injeccions de diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat mantenir com a investigat l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra pel presumpte perjudici milionari a través d'operacions immobiliàries, però arxiva la causa respecte a altres exdirectius, entre ells Adolf Todó, que el va succeir com a president de l'entitat.

El Banc d'Espanya estava al cas de les operacions que van acabar provocant un forat de 720 milions d'eurosen projectes immobiliaris a CatalunyaCaixa i fins i tot en va consensuar algunes. Així ho han defensat aquest dimarts els tres exdirectius de l'entitat que han declarat a l'Audiència Nacional, segons fonts de les defenses. L'expresident de CatalunyaCaixa i exministre, Narcís Serra, i els dos ex directors generals de l'entitat, Adolf Todó i Josep Maria Loza, han declarat aquest dimarts en la causa que investiga les operacions immobiliàries fetes entre els anys 2000 i 2013 en què CatalunyaCaixa tenia una participació del 50%, juntament amb altres socis, i que més tard va passar a càrrec de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (Procam).

El titular del jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha citat com a investigat l'expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra. El tribunal investiga "les presumptes irregularitats" de l'entitat pel forat patrimonial que va provocar pèrdues de més de 720 milions d'euros en projectes immobiliaris.

Antoni Bassas comenta la nit d'aldarulls a Gràcia partint de la imatge del cotxe tombat de cap per avall davant el mercat de l'Abaceria. Els actes de violència que menciona van arribar al final d'un dia en què els Mossos d'Esquadra van desallotjar per ordre del jutge el local que havia sigut una sucursal de Catalunya Caixa. El local estava ocupat des del 2011.

CatalunyaCaixa ha aconseguit augmentar en els cinc primers mesos de l'any els dipòsits a termini de clients en 333 milions d'euros, fet que suposa un increment del 2,5% respecte al desembre del 2013, fins arribar als 13.532 milions. Segons ha informat aquest divendres l'entitat, els dipòsits que més han contribuït a aquest creixement són la gamma de dipòsits extra, la setena edició dels quals s'ha llançat recentment, amb una rendibilitat mínima garantida del 0,9% al cap d'un i dos anys.

Han passat cinc mesos des de la suspensió de la subhasta de CatalunyaCaixa. En aquest temps, les auditories de Roland Berger i Oliver Wyman han pentinat el sector i han mostrat les necessitats de capital del sector financer.

Una vintena de simpatitzants de la candidatura Anticapitalistes ha irromput aquest dimarts a la seu de la Caixa Catalunya de la Via Laietana de Barcelona. Ha estat una acció simbòlica encapçalada pels dos caps de llista, Esther Vivas i Óscar Simón, que ha volgut entregar en mà als responsables de l'entitat bancària "un xec provinent del poble amb els 17.000 MEUR que el govern central va injectar per rescatar les caixes". La Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra ha rodejat l'edifici i a dos quarts de tres, una hora després de l'inici de l'"acte electoral", els activistes han abandonat pel seu propi peu l'edifici després d'haver estat identificats.