El mateix dia que les Corts han acordat que el 15 de gener es voti a mà alçada si el president valencià, Carlos Mazón, ha de dimitir per la gestió de la DANA, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha acordat no admetre les tres querelles i les quatre denúncies interposades contra el cap del Consell i, tal com va sol·licitar la Fiscalia, les ha derivat a la justícia ordinària.

La setmana ha estat marcada pels efectes polítics del Catalangate –amb la negativa ahir d'Esquerra de donar suport al decret sobre les conseqüències de la guerra d'Ucraïna del govern espanyol–, però hi ha una altra vessant que també serà protagonista a mitjà termini: la via judicial. Aquest divendres Òmnium ha reunit quatre advocats a l'Aula Magna de la UB que portaran casos d'espionatge als tribunals –alguns d'ells també han estat víctimes de Pegasus– perquè comencin a desgranar quina serà l'estratègia davant la justícia. Tot i que no han revelat detalls de les querelles, sí que han apuntat a qui aniran dirigides: a l'empresa israeliana NSO, que és qui va vendre el Pegasus, a més del CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Amb aquesta demanda pretenen aclarir qui n'ha fet un ús "il·legal", ja que han insistit que cap jutge pot haver autoritzat –i si ho ha fet, ha "prevaricat"– un espionatge a més de seixanta persones entre les quals advocats.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha registrat dues querelles presentades per Vox. La primera va dirigida contra l'alcaldessa de Girona i diputada de Junts per Catalunya, Marta Madrenas, pel canvi de nom de la plaça Constitució de Girona per plaça 1 d'Octubre. La querella es va presentar al juliol als jutjats de Girona, que se n'han inhibit al TSJC perquè Madrenas és aforada per la seva condició de diputada al Parlament.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) ha fet públic un manifest en què "denuncia per antidemocràtiques" les querelles contra el president en funcions de la Generalitlat, Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pel 9-N, que declararan davant el jutge els dies 13 i 15 d'octubre. L'entitat que presideix Joan Rigol defensa que el dret a decidir és "inherent" a la ciutadania per principi democràtic i per la seva condició de nació, i ha lamentat que l'Estat s'hi hagi oposat i hagi "judicialitzat" el debat.

La titular del jutjat d'instrucció número 45 de Madrid ha acordat no admetre a tràmit les dues querelles interposades contra Juan Carlos Monedero, ex número dos de Pode, per presumpte frau fiscal. Considera que "no existeixen indicis de delicte per obrir diligències prèvies", segons han informat fonts judicials.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest diumenge que les eleccions del 27 de setembre han de ser "un autèntic plebiscit" i que cal molta participació i un resultat clar a favor de la "sobirania i llibertat" de Catalunya. Durant el 18è Congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), a Mataró, el president de CDC ha asseverat que els catalans han de respondre "amb el llenguatge de les urnes" a l'estat espanyol, "que s'expressa a través de sentències, recursos i querelles".

La vintena de denúncies pel 9-N que acumula el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) està postergant la decisió sobre l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia contra Artur Mas que, d'acceptar-se, podria derivar en una complexa causa amb diverses acusacions i més delictes i imputats. Davant l'elevat nombre de querelles interposades per partits i particulars, algunes abans del 9-N, la sala civil i penal del TSJC ha de resoldre dues qüestions clau: si hi ha responsabilitats penals pel "procés participatiu ciutadà" i si s'acumulen en una sola causa les denúncies i querelles presentades, en el cas de la qual haurà d'establir quina d'elles absorbiria la resta, segons han informat a Efe fonts judicials.

Els pacients dels hospitals i centres mèdics de la xarxa pública interposen una vintena de querelles penals a l’any, segons dades de la conselleria de Salut. La majoria, una quinzena, són contra l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona vuit hospitals públics, i la resta contra el Servei Català de la Salut. A més, la xarxa pública rep unes 600 reclamacions per la via contenciosa administrativa.