Que el nivell dels embassaments, de mitjana, estigui per sobre del 50% és una bona notícia. Molt bona. D'entrada, garanteix un estiu sense patir tant com l'anterior a la majoria del país. Feia gairebé tres anys, des del juliol de 2022, que no hi havia una quantitat semblant d'aigua als embassaments. Les pluges del març s'han fet notar. Però a més sabem que hi ha un bon gruix de neu acumulada al Pirineu, que garantirà més aigua quan arribi el desgel, i que les previsions indiquen que aquesta primavera serà plujosa. Sí, podem respirar una mica, però el que no podem fer és adormir-nos, pensar-nos que el problema ja està solucionat i n'hem sortit airosos.

L'Alt Empordà és avui la zona de Catalunya més castigada per la sequera. Ho demostra el fet que després de passar tot l'estiu i la tardor en situació d'excepcionalitat –amb algunes mesures de control i limitació de consum d'aigua–, la falta d'aquest bé escàs ha empès el Govern a fer un pas més i declarar la fase d'emergència a 22 municipis de la comarca. Es tracta de pobles petits com Sant Pere Pescador, la Jonquera, Ventalló i l'Armentera, que depenen de l'aqüífer dels rius Muga i Fluvià. Aquesta vintena de localitats se sumen als 12 municipis alt-empordanesos que s'abasteixen del pantà de Darnius-Boadella i que, des de fa un any i mig, des del setembre del 2023, es mantenen en emergència vermella. Per exemple, Roses, Cadaqués i Figueres.

Els últims mesos s’ha parlat molt de la possibilitat de portar vaixells amb aigua o d’interconnectar-se amb l’Ebre si l’aixeta a Barcelona falla. Però, abans que la capital, és el nord-est del país el que té un risc immediat d'assecar-se. La preocupació a l’Alt Empordà per la sequera és màxima: és la comarca més castigada per la falta crònica de precipitacions, que ha deixat rius, embassaments i aqüífers secs i, de fet, podria quedar-se sense aigua per autoabastir-se els pròxims mesos si continua sense ploure-hi. La situació al pantà de Darnius-Boadella, que recull aigua de la Muga més avall de Maçanet de Cabrenys, és especialment alarmant. Aquesta reserva està al mínim històric, un 11% de la capacitat, que suposa menys de 7 hm³ d’aigua. És a dir, el mateix volum que consumeix tota la població catalana en una setmana en situació de normalitat hídrica.

Els Agents Rurals han denunciat una central hidroelèctrica de l'Alt Urgell per incomplir el cabal ecològic de manteniment del Segre. Tal com han donat a conèixer a través de les xarxes socials, la denúncia s'ha fet després de diverses inspeccions i aforaments, en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Aquestes mesures han permès determinar que la central alliberava per sota de la captació 730 litres per segon, quan l'estipulat són 1.400.

Dissabte farà un mes de l'incendi que va calcinar una planta de residus de Montornès del Vallès i que va acabar provocant un vessament tòxic al riu Besòs amb importants efectes sobre la seva biodiversitat. Tot i que encara no es tenen les anàlisis definitives de les primeres mostres, agafades entre els dies 17 i 18 de desembre, "els primers resultats ja mostren una evolució favorable", segons un comunicat del Consorci Besòs Tordera i, fins i tot, els tècnics ja han confirmat la presència d’alguns exemplars de peixos vius a diferents punts propers a la zona afectada. Entre avui i demà s'està duent a terme la segona campanya de mostreig, en el marc del pla de xoc per al seguiment de l'impacte ambiental al Besòs, elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Catalunya és un país de sequeres. En els darrers 40 anys s'han viscut 8 episodis importants de falta d'aigua, que s'han produït quan les pluges han estat inferiors a la mitjana habitual. Aquesta és una de les característiques principals del clima mediterrani, el qual alterna llargs períodes d'estiatge amb episodis de pluges intenses i de curta durada.

Avui és habitual que els rius formin part de la vida de la ciutadania i de moltes de les seves activitats. I a les persones nascudes a principis del segle XXI fins i tot els pot semblar estrany que fa 40 anys els principals rius de Catalunya estiguessin contaminats i allunyats de les activitats de la població. Si tirem d’hemeroteca, podrem comprovar que els rius a prop de Barcelona, com el Llobregat i el Besòs, per posar-ne dos exemples, estaven molt contaminats i amb episodis d’escumes que podien tenir una alçada superior a una persona.

L’Agència Catalana de l’Aigua realitza el control de la qualitat de l’aigua a les zones de bany de Catalunya des del 1990 a través del Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges. Durant 16 setmanes es fan mostrejos quinzenals a les platges i zones de bany continentals, que suposen uns 2.000 controls analítics en cada temporada d’estiu.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha emès un informe desfavorable a la proposta d'ubicació del Doctor Music Festival presentada pels promotors, atès el "risc" que suposa emplaçar-lo en "zona d'afecció" de diversos rius i rieres, segons ha informat el departament de Territori i Sostenibilitat. Davant d'aquest fet, el Govern ha alertat que la tramitació d'un projecte que preveu emplaçar 60.000 persones en un espai "d'alt valor natural" ha de tenir en compte les afectacions a la fauna i als hàbitats, l'impacte acústic i lumínic, la inundabilitat, les vies d'evacuació i aspectes sobre protecció civil i mobilitat, entre d'altres. És per això que l'executiu ha demanat als promotors que modifiquin el projecte tenint en compte aquestes consideracions.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que forma part del Govern, renuncia a la possibilitat de resoldre tota sola la falta d’aigua que hi ha, i que es preveu que augmenti. Mentre l’executiu de Puigdemont parla d’estructures d’estat, l’ACA ha passat de fer propostes per resoldre el dèficit d’aigua a afirmar que caldrà comptar amb el Pla Hidrològic Nacional, d’àmbit estatal, per respondre-hi. La comparació entre el primer pla de gestió de l’aigua, aprovat el 2010, amb el segon, que es va aprovar el 3 de gener i és vigent fins al 2021, evidencia aquest canvi. Tot i això fonts de la conselleria de Territori i Sostenibilitat mantenen que no hi ha cap “incongruència” en la política del Govern.

La fiscalia demana 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació per un excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (l'ACA) ja jubilat, Xavier Latorre, per haver cobrat diners de dos empresaris a canvi d'afavorir-los en un projecte a Montcada i Reixac. Assegura que l'amo de la immobiliària La Clau d'Or, Luís Marsá, i un altre empresari li haurien pagat gairebé 185.000 euros i vol que els retorni.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha posat en marxa aquest dimecres una aplicació per a telèfons mòbils que recull informació sobre l'estat de quasi 300 platges catalanes. La iniciativa, anomenada "PlatgesCat", aporta informació sobre la qualitat sanitària de l'aigua, la bandera de salvament, la meteorologia i la possible presència de meduses en diversos punts del litoral català. A més, també permet consultar quins serveis hi ha en cadascuna i on estan localitzades.

Manuel Hernández, exdirector de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i expresident d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), i l'exgerent d'ATLL, Joan Compte, ja tenen nova data per declarar com a imputats per delictes ecològics i falsedat documental en la construcció de la canonada entre Blanes i Cardedeu: el 30 de juny.

Fa temps que s'especula sobre la possibilitat de tancar algunes depuradores per culpa de la situació econòmica de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), tot i que el seu director, Leonard Carcolóe, ho nega rotundament, malgrat els més de 1.300 milions d'euros que deu l'ACA. Tot i això, el president del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs i alcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote, no descarta aquests tancaments.