L’estiu del 1992, l’escriptora Maite Carranza se’n va anar a Londres a millorar el seu anglès. “Estava en un moment difícil de la meva vida. Tenia 34 anys, m’havia divorciat i tenia dos fills petits”, comença. Aquell mes a Londres va ser “com un retorn a la joventut que no havia pogut gaudir els últims anys”. Després de quinze dies de parlar anglès tot el dia, un company de classe va dir-li que coneixia un espanyol i que l’hi podia presentar. Carranza va acceptar i així va conèixer el Marcelino, a qui tothom deia Marce i a qui ara diuen Marcel. 

Entro a casa la Maite Carranza (Barcelona, 1958), a Sant Feliu de Llobregat, i em rep dedicant-me el seu somriure acollidor. La Maite és escriptora multipremiada i prolífica, sobretot en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, i guionista de llarga trajectòria. M’agrada anomenar-la la nostra J.K. Rowling encara que a ella la incomodi el títol honorífic. Però no vivim a Anglaterra i en els darrers anys s’ha vist obligada a combinar l’escriptura amb un retorn a la docència i ara gaudeix de l’inici d’una prejubilació de l’àmbit educatiu guanyada a pols.

¿Començar a escriure literatura infantil i juvenil va ser una decisió conscient?

'Safari', de Maite Carranza, i 'L'efecte Frankenstein', d'Elia Barceló, han guanyat els premis Edebé 2019 en la categoria infantil i juvenil, respectivament. Carranza rebrà 25.000 euros pel seu llibre, i Barceló 30.000.

El llibre 'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents', de J.L. Badal, ha sigut guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or de novel·la. "El món està molt fumut -ha dit Badal en rebre el reconeixement-. Penso en els presos polítics, en les noies agredides, en la pobresa. A l'altra banda de tot això hi tenim la literatura, que funciona com una sortida d'emergència i ens uneix en un tot i en un lloc comú".

L'escriptora barcelonina Maite Carranza ha guanyat la segona edició del Premi Fada a la Cultura, que reconeix aquelles obres que contribueixen a lluitar contra els abusos sexuals infantils. La pel·lícula 'Las vidas de Grace', de Destin Daniel Cretton, ha estat finalista, i el Premi Honorífic es lliurarà al director artístic Pep Pla per "la seva implicació i valentia a haver abordat el tema dels abusos sexuals en la infància amb la producció teatral de l'obra 'Tatuaje' de l'autora alemanya Dea Loher".