En un racó remot del planeta, a només 1.000 quilòmetres de distància del pol nord i envoltat de gel, hi ha una mena d’arca de Noè moderna pensada no per salvar animals, sinó per preservar el futur de l’agricultura mundial. Enterrat sota una muntanya de gel de l’arxipèlag noruec de Svalbard, es troba el gran magatzem global de llavors que s’ha convertit en un símbol silenciós de resistència davant les incerteses globals del segle XXI. Ideat per preservar la continuïtat d’espècies i aliments vegetals en cas d’una possible catàstrofe, en aquest santuari de biodiversitat hi arriben mostres de cultius d’arreu del món. I ara, per fi, l’olivera també forma part d’aquest grup selecte. Per tant, el futur d’aquest símbol del paisatge i de la cultura mediterrània està garantit.

L’escalfament global no té aturador, i en els últims deu anys s’ha accelerat de manera “significativa”. Així ho conclou un nou estudi de l’Institut de Recerca de l’Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), a Alemanya, publicat aquest divendres a la revista científica Geophysical Research Letters. El treball constata que des del 2015 l’escalfament planetari ha pujat prop de 0,35 °C per dècada, en comparació amb els poc menys de 0,2 °C de mitjana per dècada que constaven entre els anys 1970 i 2015.

Les pluges que han caigut durant els dos mesos que portem d’any al Mediterrani occidental han estat un terç més torrencials en comparació amb les d’abans que el planeta s’escalfés 1,3 °C. Aquesta és la conclusió de l’informe publicat aquest dijous pel grup de científics internacionals del World Weather Attribution (WWA), que ha analitzat les precipitacions excepcionals caigudes en aquest inici del 2026 al nord-oest i sud-est d’Espanya, al sud i nord de Portugal i al nord del Marroc.

El 2025 ha estat el tercer any més càlid des que es prenen mesures a escala mundial. Una dada que consolida l’avenç de l’escalfament global, ja que els últims onze anys han estat els més càlids de la història. Però sobretot destaca el fet que l’últim trienni (2023, 2024 i 2025) ha estat el primer en superar el límit dels 1,5 °C per sobre dels valors preindustrials (1850-1900). Mai la xifra conjunta d’un període de tres anys seguits havia sobrepassat aquest límit fixat en l’Acord de París.

Som en plena tardor i els boscos de tot el país ja fa setmanes que mostren les clàssiques i espectaculars tonalitats grogues, vermelles i taronges d'aquesta època de l'any. Però els colors de la tardor arriben cada cop més tard a casa nostra a causa dels efectes de la crisi climàtica, segons un estudi del Meteocat publicat aquest divendres a partir de les dades de la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat). L'informe conclou que el canvi de color de les fulles dels arbres caducifolis s'està retardant de mitjana 2,1 dies per decenni a Catalunya.

Quan tenia sis anys, els pares el van enviar a viure amb els avis al Punjab un any, amb la idea que entengués les seves arrels índies. Aquella experiència el va marcar profundament. Allò no tenia res a veure amb seu Essex natal, al Regne Unit, molt més gris i industrial, i va inculcar en Yadvinder Malhi (High Wycombe, Regne Unit, 1968 ) admiració, curiositat i passió per la natura. Avui, aquest professor de ciència dels ecosistemes a la Universitat d’Oxford és una de les veus científiques més reconegudes a escala mundial en la integració de l’ecologia dels ecosistemes a les ciències de la Terra. Els seus treballs sobre canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat, sobretot en els boscos tropicals, han estat cabdals. És per això que enguany ha estat distingit amb la 21a edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2025 que atorga la Generalitat de Catalunya.

Les pluges torrencials i extremes que van arrasar ara fa un any el País Valencià es podrien repetir molt més sovint del que es preveia fins ara: cada 47 anys, i no cada 500 com es pensava. Així ho conclou un estudi del Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que s'ha fet públic coincidint amb el primer aniversari de la tràgica dana.

Fa força anys que registrem rècords de calor al mar Mediterrani, i el 2025 no és una excepció. La calor extrema ha deixat xifres inèdites els últims mesos, i aquest estiu les elevades temperatures van provocar un nou rècord de la pujada del nivell del mar. En concret, el 28 d'agost es va registrar a l'Estartit (Baix Empordà) un cim transitori de 40 centímetres per sobre del valor de referència dels anys 1990-1995. Una marca mai vista des que es tenen dades.

La crisi climàtica fan 40 vegades més probables els històrics i devastadors incendis d’aquest estiu a la península Ibèrica, amb condicions extremes sostingudes de calor, sequera i vent. Així ho conclou un estudi recentment elaborat per científics del World Weather Attribution (WWA). Les dades apunten que les onades de calor i la sequera viscudes durant els mesos estiuencs van intensificar la ràpida propagació dels focs a Espanya i Portugal, amb temperatures per sobre dels 40 °C durant deu dies consecutius, concretament entre el 8 i el 17 d’agost, l’episodi més càlid registrat mai a l’Estat.

Les pedregades i calamarsades són un clàssic del clima a casa nostra. Són habituals sobretot a l’estiu, però els últims anys s’ha detectat un augment d’aquests fenòmens fora de temporada i sobretot una mida més gran de les pedres. Aquest any n’és un bon exemple, ja que des del mes d’abril s’estan registrant pedregades excepcionals per les dates i de mides poc habituals. Tot plegat és fruit de l’impacte de l’escalfament global i la crisi climàtica.

L'onada de calor que hem patit els últims dies també s'ha viscut al mar. La zona del Mediterrani fa setmanes que s'escalfa molt a causa de la temperatura extremadament alta de l'aire. Segons dades del servei marítim del programa europeu Copernicus, a finals de juny les anomalies de la temperatura de l'aigua marina van arribar a ser de fins a 5 °C per sobre de la mitjana en algunes àrees. Tot plegat ha provocat que Catalunya hagi registrat el seu juny més càlid des que hi ha registres, amb rècords de calor també al mar.

La temperatura mitjana anual continua pujant perillosament i ja acumula un augment de 2 °C en els darrers 75 anys a Catalunya. El ritme d’escalfament és clarament superior al del conjunt del planeta, que actualment es calcula que és de poc més d’un grau en aquest mateix període. Això corrobora que la zona del Mediterrani és una de les que més s’escalfa de tot el món, segons recull l’últim Butlletí anual d’indicadors climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), publicat aquest divendres.

Els efectes de la crisi climàtica són cada cop més evidents i tots els informes auguren que la situació empitjorarà els pròxims anys. L’últim és el butlletí anual sobre el clima decennal mundial de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO), que conclou que hi ha un 70% de probabilitats que l’escalfament mitjà del planeta entre el 2025 i el 2029 sigui superior als 1,5 °C respecte als nivells preindustrials (1850-1900).

El mes d’abril d’aquest any ha estat el segon més càlid en el conjunt del planeta des que se'n tenen registres. La temperatura mitjana global mensual ha estat de 14,96 °C, només 0,07 °C per sota del rècord de l’abril del 2024, i 0,6 °C per sobre de la mitjana d’aquest mes del període de referència (1991-2020).

Europa és el continent que més ràpidament s'escalfa a causa de la crisi climàtica, cosa que provoca que els fenòmens meteorològics extrems augmentin any rere any. De fet, les pluges intenses i les inundacions van tenir un impacte especialment greu durant l'any passat, i van causar un total de 335 víctimes mortals a tot el continent, 235 de les quals van passar durant la històrica DANA que va colpejar principalment el País Valencià a finals d'octubre. Això significa que el 70% de les morts relacionades amb inundacions arreu d'Europa es van registrar durant aquell fatídic episodi, una xifra que és extraordinària. Les pluges torrencials van provocar afectacions a un total de 413.000 persones durant el 2024 arreu d'Europa, i els incendis forestals van afectar 42.000 persones.

El mes de març d'aquest any ha estat el més càlid registrat mai en el conjunt d'Europa. La temperatura mitjana mensual de tot el continent va ser de 6,03 °C, fet que significa que es va situar 2,41 °C per sobre de la mitjana del març del període 1991-2020. Així ho conclou l'informe mensual del servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus publicat aquest dimarts.

El poble indígena ianomami té una paraula per a l'escalfament global: motokari. "Ja està passant a molts llocs de la selva", diu el xaman ianomami Davi Kopenawa, que aquesta setmana ha visitat Barcelona convidat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El motokari "ha baixat per assecar la terra", alerta, i ens demana "lluitar junts, indígenes i no indígenes", per protegir l'Amazònia de la destrucció: "Si la terra mor, nosaltres també morirem, i la selva ja està començant a morir".

El clima en algunes de les ciutats més poblades del món està experimentant canvis bruscos, passant de sequeres a inundacions i viceversa, i l'augment de les temperatures està desestabilitzant el cicle global de l'aigua, segons constata un informe de l'ONG WaterAid. L'organització posa sobre la taula un fenomen climàtic conegut com a climate whiplash, uns canvis climàtics extrems i sobtats que alternen períodes prolongats de sequera amb pluges intenses i inundacions. Aquest fenomen s'està estenent a tot el món, amb diferents graus d'impacte segons les ciutats i la regió.

L’extensió de gel marí dels dos pols del planeta va tornar a registrar un mínim històric global diari a principis del mes de febrer, i va superar el rècord assolit el mateix mes del 2023. De fet, durant la resta de febrer les xifres van continuar superant el rècord de l’any passat. Així ho conclouen les dades publicades aquest dijous pel servei de canvi climàtic del programa europeu Copernicus, que corroboren el desgel cada cop més accelerat a causa de l’escalfament global.

El canvi d'any no ha servit per revertir les fatídiques dades climàtiques de l'any passat i ja s'ha batut un nou rècord: aquest gener ha estat el més càlid al planeta des que es tenen registres. La temperatura mitjana global va ser de 13,23 °C, i va superar en 0,79 °C la mitjana de referència d'aquest mes dels anys 1991-2020. Aquesta xifra també ha sobrepassat en 1,75 °C els valors preindustrials, segons confirmen les dades publicades en el butlletí climàtic mensual del programa europeu Copernicus.