Parlem amb alumnes de l'institut Miquel Tarradell del Raval de Barcelona. Fan primer i segon de batxillerat i els hi preguntem si volen seguir estudiant i per què?

Hi havia un temps que l’essència de la universitat era l’estudi. En la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU), ja aprovada al Congrés de Diputats i en procés de ratificació pel Senat, ni se’n parla, de l’estudi. És una absència sobrevinguda. La llei orgànica d’universitats, del 2001, començava afirmant, en el primer apartat del primer article, que “la universitat realitza el servei públic de l’educació superior mitjançant la recerca, la docència i l’estudi”. També en el primer paràgraf del primer article, la llei orgànica de reforma universitària del 1983 començava declarant que “el servei públic de l’educació superior correspon a la universitat, que el realitza mitjançant la docència, l’estudi i la recerca”. En canvi, la LOSU declara, al segon article (el primer estableix quin és l’objecte de la llei), que el “sistema universitari presta i garanteix el servei públic de l’educació superior universitària mitjançant la docència, la recerca i la transferència del coneixement”.

A Clara Brull, la seva manera d'estudiar li ha anat tan bé que el seu currículum llueix un grau d'administració i direcció d'empreses amb 19 matrícules d'honor, una nota mitjana de 9,2, un premi al millor expedient universitari i la fundació del Grup CBS Quality amb una plantilla de 15 persones. Des d'aquesta mateixa setmana, s'apunta també la posada en marxa d'Opositaresfacil.cat, una plataforma en línia personalitzada per preparar oposicions. El sistema combina tècniques d'intel·ligència artificial aplicades a la formació, com edtech i e-learning, amb les d'entrenament motivacional (diguem-ne IA i coach, per abreujar). La gamificació també ajuda a mastegar l'os dur dels temaris.

Les tècniques d’estudi són el conjunt d’estratègies d’aprenentatge que permeten comprendre, analitzar, sintetitzar i relacionar els continguts, temes i conceptes de les matèries que formen un pla d’estudis determinat. Ajuden a organitzar i estructurar la informació i a facilitar-ne la comprensió global, evitant la memorització purament mecànica. Podria dir-se, per tant, que unes bones tècniques són la base per a l’aprenentatge significatiu. Les tècniques d’estudi s’aprenen i s’entrenen. Assimilar-les i posar-les en pràctica correctament és un procés que no sempre és fàcil ni ràpid, però en cap cas és impossible. El que cal tenir en compte, però, és que com més aviat es comencin a posar en pràctica, abans s’assumiran i això pot ser la clau de l’èxit en qualsevol estudi. Però què es pot fer per adquirir-les? A continuació s’ofereixen algunes propostes.

Un dels debats educatius més encesos versa sobre la necessitat o no que la canalla memoritzi continguts. Moltes veus asseguren que memoritzar no fixa els aprenentatges, mentre que d'altres recorden els beneficis d'exercitar la memòria. Debat a part, els experts pedagogs de Rucio, editorial de quaderns didàctics, entenen com pot ser de frustrant per als pares que els seus fills tinguin dificultats en els seus estudis, especialment quan es tracta de memoritzar informació, atès que la memorització és una part fonamental de l'ensenyament, ja que cada dia les criatures necessiten recordar nombroses dades, dates i fórmules per obtenir bones notes.

Els pares dels adolescents tenen molts reptes en el seu dia a dia de la criança: entendre els canvis constants d’humor i de decisions, a més del desafiament o l’hermetisme selectiu a l’hora de compartir emocions amb els progenitors. Però en tenen un de màxima complexitat quan els menors s’acosten al final de quart d’ESO, desmotivats, i s’entesten a deixar els estudis. Ni batxillerat ni formació professional. Com motivar-los a seguir estudiants, amb el panorama laboral actual? Al maig, l’estat espanyol ocupava el tercer lloc al pòdium d’atur juvenil (500.000 joves sense feina), després d’Itàlia (31,7 %) i Grècia (38,2%), amb poques expectatives de trobar feines de qualitat sense formació ni titulacions. 

En quatre dies, més de 80.000 persones han vist el discurs que Marc Juárez va pronunciar durant l'acte de graduació a la Universitat de Lleida, davant de 300 persones entre professors, estudiants i famílies. El noi va escriure el text unes hores abans simplement per donar veu "al que pensa molta gent però que ningú s'atrevia a dir" del món universitari. "Només aprovem per tenir un títol", sentencia en un dels moments més crítics del vídeo, que s'ha fet viral i ha monopolitzat converses aquestes últimes hores. Com sempre, ens interessa la teva opinió: tu també creus que a la universitat es memoritza més que no pas s'aprèn?

“L’itinerari Món Laboral ajuda molt a trobar la vocació i a mi m’ha servit per estar més segur a l’hora de triar què vull estudiar”, afirma Neo Lalana. Aquest curs ha estudiat 4t d’ESO a l’Institut Pla Marcell de Cardedeu i, a través d’un programa de diversificació curricular que ofereix el centre, ha pogut fer un tast d’una experiència laboral gràcies a unes pràctiques a l’Escola Bressol Can Serra de la mateixa localitat, en una experiència que l’ha ajudat a confirmar la seva vocació i a trobar el seu camí més enllà de l’educació obligatòria. “És un recurs que nosaltres, com a centre de secundària, podem activar amb l’alumnat que cursa 3r i 4t d’ESO -o només 4t d’ESO- amb un enfocament més globalitzat i on hi ha una part del currículum que es desenvolupa en centres de treball. Nosaltres el plantegem a 4t i l’activem especialment per a aquell alumnat que necessita recorreguts més manipulatius, més significatius, més vinculats a fets reals. Fem una selecció a 3r, plantegem una proposta d’itineraris a les famílies i comencem a buscar llocs i empreses del municipi en què l’alumnat pugui desenvolupar aquesta part del currículum”, explica Àlex Salleras, director de l’Institut Pla Marcell. De fet, aquesta orientació educativa la reben tots els alumnes durant les tutories de 3r d’ESO, també els que continuaran fent tot l’horari al centre perquè puguin dibuixar el seu perfil professional propi i personal.

"M'he animat a demanar-ho perquè ja estic a tercer, i si no ho faig l'any que ve, ja no ho faré mai". La Cristina Cos estudia ciències polítiques i de l'administració a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'any que ve anirà d'Erasmus a Rotterdam, Holanda. Fa uns dies, va rebre un correu de la universitat de destí: "De moment m'han dit que estan fent totes les classes online, excepte alguna presencial". Espera que, després d'un curs marcat per les restriccions del covid-19, "amb classes a distància i sense veure els companys", l'experiència li doni l'oxigen que necessita. "No crec que sigui igual que abans de la pandèmia, però no crec que sigui pitjor que l'any que hem viscut aquí", confessa.

Per què el meu fill no és independent en l’estudi? Per ventura no aprèn a l’escola? Per què acabam sempre enfadats? Hauria de ser aconsellable que rebés classes de repàs i així desmarcar-me’n?

Olga Marín (16 anys) va estudiar 4t d’ESO l’any passat a la República Txeca. Se n’hi va anar al mes d’agost, i la idea era acabar-hi el curs escolar, però en va tornar al maig perquè al març havia començat el confinament, i les classes van passar a ser online. Enguany, ella acull a casa seva Marketa Pechmanova, de la República Txeca, i van juntes a classe, a 1r de Batxillerat. “Malgrat que no puc fer gaires excursions o sortides, valoro molt que pugui passar temps amb la família”, diu la Marketa.

Quan parlem de motivació ens referim al grau d’atracció i d’interès que una persona mostra davant d’una activitat. Diem que hi ha persones motivades o persones desmotivades segons com sigui l’esforç i la seva actitud davant l’aprenentatge, la feina, les aficions i la vida en general. 

A qui no li ha passat alguna vegada? Amb l’examen damunt la taula es llegeixen les preguntes, una a una, i apareix el blanc. És a dir, l’oblit del que s’havia estudiat, i que a casa se sabia tant i tant. “Rere la frase «a casa m’ho sabia!» hi ha una mala estratègia d’aprenentatge”, afirma Hèctor Ruiz Martín, que acaba de publicar un llibre que recull les últimes investigacions sobre com aprèn el cervell, Aprendiendo a aprender. Mejora tu capacidad de aprender descubriendo cómo aprende tu cerebro, publicat per Vergara. La investigació ha descobert com el cervell consolida el coneixement estudiat, i això passa per evocar-lo en veu alta, és a dir, explicar-lo de paraula a un mateix (o a algú).

Durant els dos últims mesos, milers d'estudiants i mestres s'han hagut d'adaptar a un nou model d'aprenentatge a casa que, fins ara, els era totalment desconegut. I aquesta és una situació que no canviarà a curt termini, ja que la majoria dels alumnes no tornaran a tenir classe fins al curs vinent.

En condicions normals, la falta de motivació per part de l'alumne és una de les explicacions que s'amaguen darrere el fracàs escolar i l'abandonament escolar prematur, una situació que afecta especialment a Espanya, que és el país de la Unió Europea amb la taxa més alta d'abandonament: un 17,9%. Motivar els alumnes, doncs, és clau, i ara pot ser especialment difícil fer-ho en la situació de confinament que estem vivint. "Els nens no estan en una situació d'aprenentatge ideal o òptima", afirma Amalia Gordóvil, professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, que recorda que l'estat emocional influeix en el procés d'aprenentatge i que "és evident que estem vivint una situació en què la por, la tristesa o la ràbia són presents en la vida de moltes persones".

Les protagonistes de la fotografia del reportatge, Gisèle Cartró i Sofía Serrano, totes dues de 17 anys, han quedat per estudiar. No es tanquen en un estudi i s’asseuen davant dels llibres per llegir-los una vegada i una altra, sinó que s’asseuen en un banc d’una rambla, a Vilanova i la Geltrú, i es diuen l’una a l’altra la lliçó de la matèria de la qual aviat tenen un examen. “Recitem en veu alta el que hem llegit, perquè dient-nos-ho és com ens adonem si tenim els coneixements ben apresos o, per contra, encara tenim llacunes per repassar”, diu la Gisèle, que justament aquests dies està fent els exàmens trimestrals de 1r de batxillerat, mentre que la Sofia ha acabat els que corresponen als de 2n de batxillerat.

Ja està tot a punt perquè s’acabi el curs. Entrem en la recta final, els últims dies abans d’un merescut descans. La majoria d’alumnes ja han fet exàmens, presentacions i entregues de material, i els futurs estudiants universitaris han superat tres dies ben intensos amb les proves d’accés a la universitat. És una època de tensions i nervis després de mesos dedicats a aprendre i créixer, una activitat que d’entrada hauria de ser plenament satisfactòria, tot i que a vegades l’acompanyen sensacions menys positives.

És un debat etern. ¿Els alumnes estudien per aprendre o per aprovar les assignatures i aconseguir un títol? Diguem-ho sense embuts. “D’estudiar, s’estudia poc. Almenys si és que prenem el significat amb el sentit d’una voluntat simple de saber només pel fet de saber”, opina el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats. A més, “socialment, hem pervertit el concepte d’estudiar, perquè l’hem mercantilitzat: estudiem per aconseguir alguna cosa; estudiem per aprovar; estudiem per obtenir un títol; estudiem per superar la selectivitat”. “Per aquest motiu -afegeix-, estudiem malament, perquè vinculem l’estudi a un resultat mesurable”.