Si Alberto Núñez Feijóo confiava que la federació valenciana deixés de provocar-li maldecaps després del convuls relleu de Carlos Mazón, l'expresident Francisco Camps s'ha encarregat de frustrar aquest somni. L'excap del Consell vol tornar a dirigir la formació i ser-ne el cartell electoral i ha vist l'oportunitat perfecta: el recent nomenament de Juanfran Pérez Llorca com a president de la Generalitat. Considera que el polític de Finestrat és un líder feble, que no té la legitimitat de les urnes ni està referendat pels afiliats populars. Per això reclama donar veu als militants en un congrés. Els seus possibles rivals –el mateix Llorca i l'alcaldessa de València, María José Catalá, que són els que estan més ben situats– guarden silenci i es mantenen lleials a Madrid. Al carrer Génova, demanen temps. Primer volen consolidar Llorca al capdavant del partit, després avaluar si aconsegueix aturar el transvasament de vots a Vox i, si no és així, promocionar Catalá com a substituta o avaluar si hi ha algun candidat millor entre la seva plantilla d'alcaldes.

El 28 de maig del 2023 el PP valencià vivia una nit electoral històrica de la mà de Carlos Mazón i María José Catalá. Els populars acabaven amb vuit anys de govern del Botànic a la Generalitat i desbancaven de l’Ajuntament Joan Ribó, que també portava dos mandats. Enmig de l’eufòria a la seu del partit, Mazón va fer un petó a Catalá. Va ser una de les imatges icòniques de la jornada. I precisament aquesta imatge és la que ara Compromís exhibeix als plens per denunciar el suport de l’alcaldessa al cap del Consell, tot i la seva negligent gestió de la dana. L’exhibia, si més no, fins ara, perquè Catalá l’ha vetat.

La dreta i la ultradreta valenciana estan fent implosió en aquests moments a causa de les disputes internes, els errors de gestió i una aritmètica parlamentària endimoniada. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, representa ara mateix el problema principal del bloc que va guanyar les eleccions autonòmiques i municipals del 2023 i es va afanyar a ocupar tots els càrrecs de poder allà on PP i Vox sumaven. Mazón es manté en el seu lloc envoltat d'un petit grup de fidels, però tant la direcció estatal com algunes faccions internes del partit a València ja s'han començat a moure perquè el consideren un llast massa pesat per afrontar amb garanties les pròximes eleccions. També Vox s'ha obert a buscar una solució perquè tem ser arrossegat pel descrèdit de Mazón, ja que cada vegada han de ser ells els que li salven la pell a les Corts, com presumiblement passarà si finalment el PSPV presenta una moció de censura. No és descartable que, segons com vagi tot els pròxims dies, veiem Vox demanant el cap de Mazón.

Amb la presa de possessió aquest dimarts dels quatre nous consellers, el president valencià, Carlos Mazón, ha culminat la remodelació d'un executiu que, segons els càlculs del polític alacantí, li hauria de permetre reconstruir el País Valencià i recompondre la seva imatge, actualment molt danyada per la gestió d'una DANA que ha causat ja 221 morts. Només si ho aconsegueix, podrà reclamar tornar a encapçalar el cartell electoral dels conservadors valencians el 2027. Es tracta d'un repte majúscul, ja que, a més de vèncer les demandes de dimissió de l'oposició i la ciutadania, haurà d'imposar-se als companys de partit que o bé consideren que la seva presència és un llast i que com més prompte ho assumeixi millor, o bé aspiren a ocupar-ne la cadira.

María José Catalá ja és la nova alcaldessa de València. La dirigent popular ha estat escollida amb els 13 vots de la seva formació i sense el suport dels quatre edils de Vox, una decisió que el portaveu i candidat de la formació ultra, Juan Manuel Bádenas, ha qualificat d"'amoral".

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha reclamat aquest dimecres que es deixi immediatament "d'intentar guanyar o perdre vots jugant amb la llengua, que és una cosa molt seriosa". Ferrer ha refermat així el posicionament expressat aquesta mateixa setmana quan dimarts va demanar que no s'empri el valencià com a "arma electoral".

La família de l'excaldessa de València Rita Barberá ha fet pública avui la seva "profunda indignació" pel "miserable ús electoralista" que el Partit Popular del País Valencià està fent de la figura de l'exdirigent conservadora. Així ho ha expressat aquest matí mitjançant un comunicat en què ha lamentat que la formació posi "ara en valor una trajectòria política flagrantment ignorada durant els últims anys", i a la qual el PP "va abandonar, maltractar i expulsar de les seves files".

María José Català serà la candidata del Partit Popular a l'alcaldia de València. Així ho ha confirmat avui el secretari general de la formació, Teodoro García Egea, que ha fet oficial una de les decisions més importants dels conservadors valencians donada la dèbil situació del grup municipal, la llarga ombra de Rita Barberá i la necessitat d'aconseguir un bon resultat electoral a la ciutat si els populars pretenen recuperar la presidència del Consell.

La responsable d'Educació de la Generalitat Valenciana, María José Català, ha donat aquest dijous per tancat el debat sobre el projecte de reforma educativa impulsat pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert. En declaracions als mitjans, Català ha fet seu el discurs del ministre i ha assegurat que les llengües cooficials tenen el mateix tractament que el castellà i que "per tant no hi ha cap tractament desfavorable o que perjudiqui les llengües cooficials".

El Govern valencià ha aprovat aquest divendres el decret que regula el model d'ensenyament plurilingüe i que permetrà que, a partir de setembre, més de 45.000 escolars iniciïn l'educació en anglès, valencià i castellà. La consellera d'Educació, Formació i Ocupació, María José Catalá, ha informat en la roda de premsa posterior al ple del consell que el decret convertirà els alumnes d'educació infantil en la primera generació plurilingüe del País Valencià.