Continuem al replà, esperant si la política puja o baixa l’escala. De moment, demà passat el president Salvador Illa anirà a Madrid a ser rebut en audiència pel rei Felip de Borbó, i els altaveus difondran missatges d’alleugeriment i faran veure que ha tornat la normalitat. Hi ha massa ferides obertes encara entre l’Estat i una part nombrosa de Catalunya (hi ha un president a l’exili sense amnistia) per admetre que una visita al rei del president de Catalunya tanca res. La foto de l’encaixada serà la que vendrà Pedro Sánchez per dir allò que diu que s’ha recuperat la convivència. Per al públic espanyol, la ficció potser funciona; a Catalunya esperem fets i no fotos: amnistia i finançament. I si el PSC no vol acabar definitivament convertit en un apèndix regional del PSOE, seria bo que empenyés pels fets.

L'ARA ha revelat que Esquerra va mantenir l'estructura paral·lela per fer contracampanya després de l'escàndol dels cartells contra els Maragall –que van sortir de les seves files– canviant l'empresa que feia els pagaments. Els resultats de la investigació del diari estan ocasionant un terrabastall polític a la formació, que ja està submergida en una crisi interna i de reputació des de l'esfondrament electoral del 12-M i ara en disputa pel lideratge. Com ja va passar quan l'ARA va revelar l'autoria dels cartells com un atac de falsa bandera, aquest diumenge al vespre i dilluns mateix s'estan encadenant reaccions dels diferents sectors dels republicans. Tot i els matisos entre cadascun d'ells, tots s'encomanen a la "urgència" per abordar les responsabilitats sobre l'escàndol.

Arran de l'escàndol dels cartells contra els Maragall destapat per l'ARA, Esquerra va obrir una investigació interna per intentar dirimir-ne responsabilitats. El 12 de juliol, l'executiva va aprovar l'obertura de quatre expedients a l'exviceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià; l'exvicesecretari de Comunicació del partit, Marc Colomer; l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells. Dos mesos després, el partit encara no ha tancat una investigació en la qual un dels expedientats (Moya) es juga l'expulsió del partit i un altre (el militant de l'Anoia) la suspensió de militància durant dos anys. A Sabrià i Colomer, tot i tenir el rol dirigent en l'estructura B del partit, se'ls haurien obert dos expedients lleus que comporten un advertiment. En tot cas, diverses fonts consultades per l'ARA apunten que algun dels quatre podria haver-se donat de baixa com a militant. Les fonts apunten directament a Sabrià que, consultat per l'ARA, ha rebutjat donar explicacions sobre la seva militància. Què implicaria això? El partit arxivaria el seu expedient i no prosseguiria la investigació, segons explica Esquerra. En tot cas, el partit no confirma la seva baixa com a militant ni tampoc si l'expedient segueix en marxa.

Uns mesos abans que l’ARA destapés l’atac de falsa bandera d’ERC contra els germans Maragall, a la seu republicana del carrer Calàbria de Barcelona ja es temien els efectes d’una possible sortida a la llum de l’escàndol. Els dirigents de comunicació del partit i del Govern, a més del gerent, van dissenyar una estratègia per desactivar el procediment judicial que havia iniciat Ernest Maragall –que va acabar retirant la demanda– amb l’objectiu que mai transcendís la implicació del partit en el cas dels cartells i que ningú conegués l’existència d’una estructura paral·lela de contracampanya. En una nova entrega de la investigació periodística, aquest diari ha pogut acreditar que en aquella època també es va prendre una altra decisió rellevant pel que fa a la B: no només no es va tancar, sinó que, per evitar que se li pogués seguir la pista, es va canviar l’empresa a través de la qual es pagava a les persones implicades.

L’exdirector de comunicació d'ERC Tolo Moya, que va ser acomiadat recentment pel partit com a assessor de la Diputació de Barcelona, ha assegurat que és el "cap de turc" pel cas dels cartells contra els Maragall, un atac de falsa bandera que va destapar al juliol l'ARA. Amb els cartells també es va fer evident l'existència d'una estructura B d'ERC, encarregada d'accions de contracampanya i d'atacs de falsa bandera. Als micròfons d'El Matí de Catalunya Ràdio, en la primera entrevista des que va esclatar el cas i posteriorment també a RAC1, ha negat ser el responsable de la B i ha assenyalat alguns dirigents del partit dels quals ha esquivat dir el nom perquè està immers en un procediment judicial: “A Maragall l’han enganyat els responsables del partit”.

"No hi ha estructures paral·leles. Les campanyes d'activisme, ERC les fa des de l'àmbit de la direcció", deia Marta Rovira poc després que l’ARA destapés que els cartells denigrants contra els germans Maragall havien sortit de les files d’Esquerra i que això s’havia orquestrat a través d’una estructura a l’ombra. Ara, El matí de Catalunya Ràdio ha revelat que la secretària general dels republicans no només coneixia l’existència de l'anomenada B, sinó que, a més, va demanar activar-la el gener del 2024, gairebé un any després de l'afer dels cartells i quan ja sabia que havien sortit des d'aquesta estructura. Aquesta tarda Rovira s'ha defensat a través d'una carta pública: "Des de la presidència [del partit], es considerava que érem tous i molta gent ens demanava que ens defenséssim més («Som massa tous, també hem de trencar cames»)", ha declarat, relacionant Oriol Junqueras –llavors president de la formació– amb la B i justificant-ne l'existència per l'encàrrec de la cúpula de "professionalitzar" l'organització.

L'artista Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) afirmava el 1971 que treballava per fer un "modestíssim servei a la gent" que l'envolta. Han passat més de cinquanta anys des d'aleshores, i Viladecans no ha perdut l'afany solidari, com es pot veure a Viladecans Cartells, una exposició del Museu d'Història de Catalunya comissariada per Julià Guillamon que estarà oberta fins a 15 de setembre. La mostra inclou exemples d'aquest tarannà, com ara una escultura pública que va fer al Col·legi de Metges el 2022 per homenatjar la tasca dels sanitaris durant la pandèmia de la covid i els més de 90 cartells que ha fet al llarg de la seva trajectòria. "El compromís ve del barri. Sempre he tingut la preocupació que l'art fos una cosa que arribés al màxim de gent possible i que pogués ajudar les persones. I els cartells no són una obra i estan plantats al carrer, encara que siguin efímers", explica Joan-Pere Viladecans.

Els que fa patir dels atacs de falsa bandera d'Esquerra Republicana és que fan pensar que tot el Procés podria ser un gran atac de falsa bandera, com si els partits catalans haguessin enarborat l'estendard independentista per desprestigiar la independència en comptes d'aconseguir-la i, en realitat, el rumb que duia el vaixell era autonomista de dalt a baix. L'expressió fa gràcia perquè té un origen naval: en conflictes marítims aquesta pràctica és considerada acceptable, i es permet que els vaixells hissin la bandera nacional pròpia just abans del combat per confondre l'enemic. 

Quina és la raó principal de la profunda crisi de confiança en la política? Des del meu punt de vista, la manca de veritat. O si es vol, l’abús del recurs a la mentida. Fins i tot més que una suposada mala gestió de l’interès públic. Hi ha massa càlcul en el discurs polític, tant si és benintencionat com si és cínic. I si sempre ja s’havia dit que abans s’atrapa a un mentider que a un coix, amb el paper de les Xarxes Socials, es pot dir que ja no cal atrapar-les, les mentides, sinó que ens venen a l’encontre totes soles. 

Esquerra continua al centre de les notícies i atraient tots els focus. Pels cartells i per la investidura. Ahir al matí sentíem els àudios on responsables de comunicació del partit decidien com pararien l’escàndol dels cartells dels germans Maragall quan se sabés que els havien encarregat des de dins del partit, i al cap de poques hores, a la tarda, nou capítol de la crisi oberta en directe:

Els cartells contra els germans Maragall es van penjar la nit del 8 de març del 2023, però no va ser fins a principis d’aquest 2024 que ERC va tenir la sensació que l’escàndol de l’atac de falsa bandera li podia esclatar a les mans. La investigació judicial ja apuntava a una operació política originada dins del partit i, amb Ernest Maragall indignat pels indicis de la policia, la direcció de comunicació del partit va traçar un pla. Segons ha pogut contrastar l’ARA, va ser en una reunió a quatre bandes el passat 8 de febrer quan l’exviceconseller del Govern, Sergi Sabrià, el vicesecretari de comunicació del partit, Oriol Duran, es van reunir amb l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, i el gerent del partit, Jordi Roig. L'ARA ha accedit als àudios d'aquella reunió, en què es va acabar definint qui seria el "tallafoc" en cas que tot acabés sortint a la llum: només apuntarien fins on hagués arribat la policia.

Esquerra va obrir una investigació interna arran del cas dels cartells dels Maragall que va destapar l'ARA i aquest divendres ha aprovat les primeres mesures per dirimir responsabilitats. En un comunicat, el partit ha explicat que ha obert quatre expedients disciplinaris: un de molt greu, un de greu i dos de lleus. Ara bé, la formació no ha volgut detallar els noms de cada expedientat ni qui s'endú cada sanció. Però, tal com ha explicat l'ARA, hi havia quatre persones implicades en el cas que són els que han estat expedientats: el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells; el llavors director de comunicació, Tolo Moya; l'exvicesecretari de Comunicació, Marc Colomer, i l'exviceconseller d'Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià. Tots quatre han declarat aquesta setmana davant de Xavier Mombiela, que ha elaborat l'informe que han aprovat aquest divendres l'executiva i el consell nacional.

Oriol Junqueras ha optat per no parlar del cas dels cartells contra els Maragall –destapat per l'ARA– ni respondre els atacs frontals que va rebre del també republicà Sergi Sabrià en l'anunci de la seva dimissió, encomanant-se encara a la prudència i per acabar de pair les informacions. I això que tenia una ocasió d'or per fer-ho: un acte aquest dissabte al migdia amb militants i simpatitzants a Montcada i Reixac, amb una passejada i una conversa en una cafeteria inclosa, promogut per l'exdiputat Joan Josep Nuet –en el si de l'aposta de visitar tots els racons del país i de la militància del seu partit–. Malgrat la presència de nombrosos periodistes, Junqueras ha declinat parlar de l'assumpte ara per ara.

L'exclusiva del diari ARA que els cartells contra els Maragall van sortir de les mateixes files d'ERC i que el partit tenia una estructura paral·lela per fer campanya bruta ha provocat reaccions i dimissions, com la del viceconseller del Govern Sergi Sabrià –que coordinava el grup paral·lel–. Ara La Vanguardia ha accedit a l'informe policial que va investigar l'afer dels cartells, que va quedar arxivat. Segons les conclusions que desgrana, la formació hauria pagat 50.000 euros als tres joves que van executar l'encartellament per obtenir el seu silenci, cosa que els republicans han negat a través d'un comunicat.

La revelació de l’existència d’una estructura B d’ERC que es dedicava a fer accions de contracampanya com la col·locació dels cartells contra Ernest Maragall ha agreujat la pugna entre els partidaris de l’actual secretària general, Marta Rovira, que vol un nou lideratge al partit, i els partidaris d’Oriol Junqueras, que vol tornar a ocupar la presidència amb el congrés del novembre. El motiu principal de la disputa ara mateix és qui ha d’assumir responsabilitats per l’escàndol, tenint en compte que més enllà del director de comunicació del partit en aquell moment –Tolo Moya–, el viceconseller del Govern d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, va conèixer l’autoria dels cartells poc després de l’atac i va decidir tapar-ho, d’acord amb la investigació de l’ARA, a més d’ostentar una posició preeminent en la maquinària de contracampanya d’Esquerra.

L’exclusiva de l’ARA que destapa que els cartells denigrants contra els Maragall en la precampanya electoral municipal del 2023 van sortir de les files d’ERC ha desencadenat un terratrèmol al partit. La portaveu dels republicans, Raquel Sans, ha demanat aquest dilluns perdó en roda de premsa i ha anunciat l’obertura d’una investigació interna amb una reunió de la comissió ètica que ja s'ha celebrat avui i ha donat el tret de sortida de l’expedient. "És de rebut demanar disculpes", ha assegurat, adreçant-se als que pateixen la malaltia, els seus familiars i al mateix Ernest Maragall i el seu germà, l’expresident Pasqual Maragall. Després d’expressar el "rebuig més absolut", Sans ha dit que una persona que treballava per al partit va ser qui va instigar l’atac de falsa bandera i va acabar confessant els fets a la direcció "mesos després", i que aquesta el va "apartar de les seves funcions".

Els cartells electorals ens donen molta informació. Hi entren en joc molts elements que indiquen quina lectura fan els partits de la campanya de les catalanes del 12 de maig. Avui a l'ARA els analitzem amb el professor de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Lluís Pastor.

En un ja molt llunyà 1980 vaig publicar un informe sobre la situació del català. Tot just estrenàvem la democràcia i teníem mil coses per canviar, per refer, per redefinir, per retrobar. La llengua era una de les més importants, bandejada i maltractada com havia estat. Però quina era la seva situació real? És el que, molt modestament, tractava d’esbrinar llavors. 

El món del vi i el cava tenen des del Modernisme uns vincles extraordinaris amb l'art i el disseny. Codorníu va encarregar el seu celler a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i el 1898 va organitzar un concurs pioner de cartells en el qual van participar artistes destacats com Ramon Casas, Miquel Utrillo, Julio Tubilla i Oleguer Junyent. Aquell concurs de cartells va tenir una "transcendència històrica", afirmen des de Codorníu, i ara volen repetir aquella fita al segle XXI amb un nou concurs anomenat Concurs Codorníu Ars Collecta, obert a artistes, dissenyadors, publicistes, il·lustradors i qualsevol persona creativa més gran de 18 d'anys d'arreu del món.

Francesc Vila Rufas, per sempre Cesc (1927-2006), segurament el ninotaire català més popular, reconegut i estimat de la segona meitat del segle XX. Un mite de l’humor gràfic, a l’altura de precursors tan històrics com Apel·les Mestres, Joan Junceda, Ricard Opisso, Valentí Castanys i Joaquim Muntanyola. Va publicar durant dècades els seus acudits diaris en publicacions com Diari de Barcelona, El Correo Catalán i l’Avui. És la seva faceta més notòria, més universal. Però Cesc va excel·lir també en un altre ram, va treballar en paral·lel una faceta bastant més desconeguda pel gran públic que admira els seus acudits. El cartellisme, la publicitat, els encàrrecs d’empresa, el van ocupar també durant tota la seva trajectòria professional. Va posar la seva particular i inconfusible inventiva visual al servei de les marques i institucions que, assíduament, el requerien per crear la seva imatge corporativa, el reclam publicitari o la felicitació de Nadal anual. Jordi Duró, gran admirador i coneixedor de l’obra polièdrica de Cesc, publica la setmana entrant Cesc, cartellista (Univers), un llibre que recorre exhaustivament, rigorosament i amb gran profusió d’imatges els territoris creatius i expressius pels quals el dibuixant va transitar per donar forma a aquest vessant de dissenyador i publicista. “En Cesc, que essencialment era dibuixant, les fronteres es difuminen: dissenyador, publicista, il·lustrador, ninotaire... una capacitat creativa al·lucinant, un artista complet i integral”, així el defineix Duró, dissenyador gràfic, artista visual, present a les pàgines de l’ARA des de la seva fundació.