"Em va volar el cap com no ho havia fet cap llibre abans". Santi Balmes, el cantant de Love of Lesbian, es refereix a Un món feliç, d'Aldous Huxley, que va llegir amb 16 anys. El va impactar que el 1931, vuit anys abans de la Segona Guerra Mundial, l'escriptor anglès hagués pogut preveure d'una manera tan exacta un futur tan llunyà (la trama s'inicia a Londres el 2500 dC). "Això només ho pot fer un geni". Balmes explica que l'inici de la novel·la és demolidor i addictiu, i que no ha trobat cap més llibre que li plantegés la història d'una manera tan interessant.

Els Amics de les Arts han triat la Casa Batlló per atendre la premsa. "És un patrimoni català, però costa veure-hi gent catalana. A vegades ens costa valorar el nostre patrimoni", diu Ferran Piqué, un dels tres components del grup juntament amb Dani Alegret i Joan Enric Barceló. La trobada és a propòsit de 20 anys d'Amics (Pistatxo Records, 2025), un disc en què remenen el cançoner propi amb una vintena de col·laboracions amb bandes i artistes tan diversos com Tomeu Penya, The Tyets, Lluís Gavaldà, Judit Neddermann i Roger Mas. La celebració inclou també quatre concerts especials: el 25 de juny al Poble Espanyol de Barcelona (entrades exhaurides), el 30 d'agost a Sueca, el 19 de setembre al Trui Teatre de Palma i el 10 d'octubre a la Sala Prat del Roure d'Escaldes Engordany (Andorra).

La fundació Abogados Cristianos, en representació d'uns pares, ha presentat una denúncia davant la Inspecció Educativa de la Comunitat de Madrid contra una professora de llengua castellana d'un col·legi de Leganés per "obligar nens d'11 anys a llegir un llibre de contingut sexual".

Sopa de Cabra acaben de publicar Ànima (Promo Arts Music, 2024), un disc insòlit en la seva trajectòria. El componen vuit cançons noves, però cadascuna compartida amb un artista o grup diferent: Pol Batlle, Sidonie, Triquell, Santi Balmes, Xarim Aresté, Beth, Yolanda Sey i Anaïs Vila i Clara Peya. En parlen Josep Thió i Gerard Quintana, uns dies abans de la gira de presentació que començarà el dimarts 19 de novembre al Palau de la Música.

És com si tota la trajectòria de Joan Dausà des que va publicar el disc Jo mai mai (2012) estigués predestinada al gran truc final que va muntar dissabte al Palau Sant Jordi amb les entrades exhaurides. La gran bogeria, es titulava la nit, i 16.400 persones, tothom amb butaca assignada a preus que anaven dels 30 als 45 euros, van fer costat al gran telèpata sentimental de Sant Feliu de Llobregat, al mag pop de la comèdia romàntica. No és fàcil passar de la màgia de relativa proximitat del Palau de la Música a la màgia de gran format del Palau Sant Jordi, però Dausà pot fer el salt perquè té el vent de cua de l’autoconfiança, un ambiciós sentit dramatúrgic de l’espectacle, un domini de les masses digne de firaire i una veu ben dotada per convertir el melodrama i el simulacre en comèdia ben afinada i ben sonoritzada. No és menys important comptar amb una banda més enllà de l’excel·lència formada per Dídak Fernández (bateria), Fluren Ferrer (teclat i guitarra), Miquel Sospedra (baix) i Anaïs Vila (teclat i guitarra). 

"Va ser una conversa dins d'una bombolla de confiança", diu Santi Balmes (Sant Vicenç dels Horts, 1970) sobre el material a partir del qual s'ha construït el llibre Esa pieza que no encaja (Principal de los Libros, 2023). El líder del grup Love of Lesbian va xerrar amb el comunicador, editor i músic David Escamilla (Barcelona, 1969) a propòsit d'una dotzena de cançons que permeten seguir un doble fil: un de biogràfic i un altre sobre el procés creatiu.

Des que els Love of Lesbian van obrir la finestra i van alçar el vol a Sant Vicenç dels Horts, a finals dels anys 90, han fet molts quilòmetres. A bord d’un coet vermell, vestits amb un escafandre espacial i el barret de mag del Poeta Halley sota el braç, han sobrevolat pobles i ciutats amb la llibertat d’un ocell. Ara compleixen 20 anys de viatge i la incansable dinàmica de la tripulació de Love of Lesbian ha arribat a una maduresa molt particular. “Estem al millor moment de la banda. Hem tardat 20 anys a arribar-hi, però estem supercòmodes els uns amb els altres. Fem el que volem amb qui volem, quan volem i com volem... Ens hem tret moltes pors de sobre”, explica l’Uri Bonet, l’encarregat de la màquina de percussió. Han superat pors i inseguretats, com sentir que les cançons eren millors que el grup, reconeix el capità Santi Balmes: “Ara estem gaudint d’un punt d’equilibri entre el que la gent espera de nosaltres i el que nosaltres sabem donar”.

El tòpic diu que mai s’ha de barrejar política i esport, encara que sovint és una arma propagandística de primer ordre. Amb la cultura, en canvi, hi ha la creença popular que tothom ha de tenir opinió i l’ha d’expressar sense reserves. Que una jugadora de waterpolo no digui el que pensa és un acte de responsabilitat, que no ho faci un director de teatre, de covardia. Potser amb al·lèrgia a aquesta lupa letal que observa el món de l’art, molts creadors fugen, com poden, de manifestar el que pensen. Subvencions en joc, teatres buits o fins i tot boicots en poden ser les raons.

Santi Balmes (Barcelona, 1970) ja fa temps que eixampla el seu camp artístic al marge del grup Love of Lesbian. Després d’un conte infantil, una novel·la i un recull de relats, publica Canción de bruma (Principal de los Libros), un llibre en què aplega poemes que permeten seguir un fil autobiogràfic.

Què és cultura expandida? La capçalera del nou Play inclou aquesta idea incrustada entre les seves lletres com a declaració d’intencions i concreció de les seves essències, des de fa unes setmanes renovades, més concentrades i reforçades per un nou disseny, noves firmes i més aprofundiment en els temes i els enfocaments cinèfils, musicals i teatrals. El suplement cultural dels divendres de l’ARA va celebrar ahir una festa de presentació a la Fàbrica Damm, amb la intenció de donar-se a conèixer, fidelitzar lectors i presentar-los els seus col·laboradors. Un dia per desvirtualitzar les cares i les firmes, per fer-les corpòries i conversar sobre la nova pel·lícula, el disc que sona a tot arreu i el muntatge que ja ha esgotat localitats.

Descripció: Més pàgines, més opinió, més cinema, més música, més teatre, més oci i molta, molta més cultura. Amb la col·laboració d'Antonio Baños, Estel Solé, Roger Coma, Bibiana Ballbè i Santi Balmes. Descobreix-lo a partir del 6 de maig.

Res, que no entenc això de la mort. Crec que el meu subconscient pensa que hi ha una espècie de criteri meritocràtic mitjançant el qual certes persones, segons les bones accions o el seu talent, haurien de tenir un 'extended play', prou temps per poder culminar la totalitat de la seva obra, i no només pel seu interès, sinó pel bé comú. Però a la mort, l'hi porta ben fluixa. És la veritable 'fuga de cervells'. Dit això, estic realment fotut. Bowie ha estat una estranya llum per a mi des que, amb 11 anys, vaig veure el clip de 'Blue Jean', i els ulls de l'inconscient em van explotar. Creieu-me: fa anys preguntava “què en penses de Bowie?”, per saber si amb les noies amb les quals començava una relació podia tirar endavant. I és que Bowie, com a bon instigador, et mantenia despert. Fins avui no m’havia adonat que l'he mencionat un parell de cops en cançons de Love of Lesbian. Només em queda dir que, com quan tenia 14 anys, seguiré escrivint “todos los versos de 'Heroes' con las faltas de un chaval”. En conec uns quants que avui som nens perduts.

Després d'assaborir un any sabàtic, la maquinària dels Love of Lesbian s'ha tornat a posar en marxa. L'equip s’ha tancat amb el seu equip habitual, els productors Ricky Falkner, Santos Berrocal i Florenci Ferrer, a l’estudi Casamurada de Banyeres del Penedès per concentrar-se en el seu pròxim àlbum. Sembla que seran històries que neixen d’una necessitat de parar, escoltar-se, reconciliar-se amb el ritme vital. Santi Balmes, líder del grup, ho explica en exclusiva per al 'Rar' d'aquest diumenge.