“Tot i fer-ho en un context general de crisi econòmica aguda i en una particular situació de debilitat de la caixa, no presenten caràcter delictiu”. Així es referia la sentència de l’Audiència de Barcelona feta pública el 12 de febrer passat a la pujada de sous que es va decidir en benefici d’Adolf Todó i del seu segon, Jaume Masana, entre el 2008 i el 2010, quan Caixa Catalunya, primer, i CatalunyaCaixa, després, ja estaven tocades de mort. L’escrit absolutori afirmava que aquests augments de sou eren “difícilment digeribles per a la població en el context en què estava” però recordava que no era la feina del tribunal “fer una valoració moral” dels fets. Així, els 41 encausats, amb Narcís Serra, expresident de l’entitat, i el mateix Todó al capdavant, quedaven absolts.

La fiscalia ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a l'expresident de CaixaCatalunya Narcís Serra i per a qui era el seu director general, Adolf Todó. Els dos dirigents estan acusats d'haver-se apujat el sou de manera "desproporcionada" quan dirigien l'entitat l'any 2010, en un moment en què l'empresa estava en una "situació real d'insolvència", segons apuntava el fiscal Fernando Maldonado.

L'ex director general de CatalunyaCaixa Adolf Todó, que s'enfronta a quatre anys de presó pels augments de sou pactats a l'entitat el 2010, s'ha volgut desvincular d'un dels acords en què es van votar aquests increments. Mentre el cas s'estava investigant, Todó havia reconegut que havia participat en les dues votacions que han arribat a judici, la del gener del 2010 i la d'octubre d'aquell mateix any. Aquest dimarts, però, ho ha volgut "matisar" i ha assegurat al tribunal que es va absentar de la primera de les votacions per ordre de l'expresident Narcís Serra. Todó és el primer directiu que ha reconegut davant del tribunal que es va beneficiar dels augments de sou que s'estan jutjant a l'Audiència de Barcelona.

Quatre dies després de l'inici del judici pels augments de sou a CatalunyaCaixa durant l'època de Narcís Serra i Adolf Todó al capdavant de l'entitat, l'Audiència de Barcelona ha acceptat una de les peticions que van fer les defenses de l'expresident i l'exdirector general i ha rebaixat de 9,5 milions d'euros a 2,5 milions la fiança requerida a l'excúpula de l'entitat. Aquest dijous Serra i Todó declararan com a acusats en el judici. La fiscalia demana per a ells quatre anys de presó pels augments de sou dels exdirectius aprovats quan l'entitat ja estava en una situació econòmica delicada, i que es van mantenir després que rebés les injeccions de diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat mantenir com a investigat l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra pel presumpte perjudici milionari a través d'operacions immobiliàries, però arxiva la causa respecte a altres exdirectius, entre ells Adolf Todó, que el va succeir com a president de l'entitat.

CatalunyaCaixa ha de readmetre Adolf Todó i Jaume Masana, expresident i ex conseller delegat de l'entitat, o indemnitzar-los amb 600.000 euros a cada un. Així ho estableix una sentència dictada aquest dilluns pel Jutjat Social número 8 de Barcelona, que considera que els acomiadaments d'aquests dos directius va ser improcedents.

Cada vegada que s'havia de renovar el consell d'administració de l'antiga Caixa Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'entitat fundadora, actuava de la mateixa manera: simplement enviava una llista amb els noms que s'aprovava de manera automàtica. En teoria, el Banc d'Espanya verificava que es tractava de persones "honorables" (és a dir, honrades i sense causes pendents amb la justícia) i "idònies" (que reunien un mínim de cinc anys d'experiència en l'àmbit financer). Aquests eren els requisits que s'exigeixen per ser conseller d'una entitat financera des del 1998, quan es va aprovar un reial decret que així ho establia. Però hi ha moltes sospites sobre la idoneïtat de molts dels consellers que va tenir Caixa Catalunya en els últims lustres. De fet, la falta de formació financera era una característica habitual. "Deunidó el baix nivell que hi havia", admeten fonts de l'actual consell d'administració. "La designació dels consellers estava molt polititzada i això provocava que molts d'ells tinguessin escassa informació i coneixements financers".

Adolf Todó és l'únic banquer que pot presumir d'haver-se mantingut al capdavant d'una entitat després de la intervenció del FROB. Aquest economista nascut l'any 1956 a la Bauma, una petita colònia industrial al municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages, es va iniciar en les finances al Banc de Sabadell, tot i que l'any 1994 va arribar a la direcció de Caixa Manresa, l'entitat financera del seu Bages natal. Abans, però, va exercir de professor a la UAB i a Esade, on encara conserva la plaça.