Líder d'audiència de la ràdio a Catalunya, Jordi Basté ha trobat temps per tornar a tenir una aventura televisiva, en aquest cas a La 2 Cat, amb el programa d'entrevistes Pla seqüència. Ho aprofitem per parlar, en una conversa introspectiva, de la diferència entre el jo públic i el jo privat, de les relacions amb la Corpo i de les especulacions sobre el final de la seva trajectòria presentant el matinal de RAC1.

Aquest dijous al vespre, Jordi Basté estrenava el seu Pla seqüència a La 2 Cat amb un convidat que, sens dubte, servia de reclam: Iñaki Urdangarin. Des del punt de vista estrictament formal, amb una gravació en un únic pla continu, sense aturar mai la càmera, el programa és tècnicament ambiciós. I un risc que molts professionals no assumirien, perquè l’edició pot millorar les entrevistes i també els millora a ells com a interlocutors. D’altra banda, el pla seqüència necessita molt d’assaig perquè l’artifici funcioni. I tot assaig implica una teatralitat. Per exemple: Basté, al final de la conversa, lamenta haver-se deixat un llibre al cotxe. Fins i tot posa el cap sobre la taula per expressar el greu que li sap aturar l’entrevista per haver-lo d’anar a buscar. Després, en l’emissió posterior sobre el making-of, descobrim que aquell suposat “descuit” estava previst i assajat. És a dir, que en l’entrevista hi intervenia un component de ficció. Basté diu que se l'ha deixat, però no és veritat. I això incita a la desconfiança sobre la veracitat de tot el que hi passa. Fins i tot el convidat tenia pautada la coreografia del passeig pel menjador per reaccionar a la pausa. És a dir, que el pla seqüència no sempre és garantia de transparència. També és artificialitat. 

El nou programa de Jordi Basté a La 2 Cat, Pla seqüència, encara no té data d'estrena però sí primer convidat: Iñaki Urdangarin. L'exmarit de la infanta Cristina i exjugador d'handbol del Barça concedeix l'entrevista després d'haver sortit de la presó, on va complir condemna pel cas Nóos.

Era cuiner, era culer, però també un lletraferit i una persona molt generosa: Fermí Puig, que va morir divendres passat. Així el recorda el periodista Jordi Basté, que el va conèixer gràcies a la recomanació que Jordi Badia, cap de comunicació del FC Barcelona aleshores, li va fer quan buscava un tertulià per al programa d’esports que feia a RAC1, el Tu diràs. A partir de llavors, es va establir una amistat, que anava més enllà de l’estudi quinze de l’edifici Godó de l’avinguda Diagonal. "Cada 24 de desembre em preparava el capó de Nadal. Jo li anava a buscar al vespre per menjar-lo l'endemà", diu Basté, que assegura que així va fer durant deu anys seguits, inclòs el Nadal passat.

Dilluns arrenca la nova temporada de ràdio i un dels plats forts serà el duel entre Jordi Basté i Ricard Ustrell cada matí. El periodista sabadellenc, que assumeix El matí de Catalunya Ràdio després que la direcció de l'emissora decidís prescindir de Laura Rosel, té com a gran repte fer ombra al matinal de RAC1, líder indiscutible de la franja. En la presentació de la temporada, Ustrell, que va reconèixer que fa millor ràdio que televisió, va confirmar que compaginaria el matinal amb el Col·lapse de TV3. "Fer ràdio és com tornar a casa, com anar a casa dels avis i obrir aquell calaix on saps que guarden les galetes", va assegurar. Ustrell no serà cada dia al capdavant del programa: els divendres Marina Romero, que ja ha presentat l'edició d'estiu, n'agafarà el relleu.

La família que mira pel·lícules unida es manté unida. Aquesta és una de les conclusions de la lectura de Cineclub, el llibre del canadenc David Gilmour que Empúries va publicar en català el 2009 amb traducció de Ferran Ràfols. "La història és collonuda, és una història real basada en la vida de l'autor", recorda el periodista Jordi Basté. Per al director d'El món a RAC1, fons i forma conflueixen admirablement en un llibre que "està molt bé, és molt divertit i és econòmic, perquè el pots trobar a bon preu en tapa tova".

Jordi Basté em cita a la Bodega Sepúlveda. La tria no em sorprèn, perquè allí l'he vist més d'un cop. I encara ho reconfirmo quan veig la familiaritat amb què parla amb les mestresses i amb els pares d'elles, que s'estan asseguts dins. Donem voltes sobre qui li va descobrir el restaurant, i arriba a la conclusió que va ser Pep Guardiola, que de les moltes virtuts que té es veu que també li hem de sumar la de sibarita.

Si fos jugador de bàsquet, seria un escorta d'aquells que baixa la pilota a la velocitat del llamp, fent ziga-zagues a vegades imprevistes, però que al final enfilen sempre el camí de la cistella. Jordi Basté dona poques entrevistes, així que ens prenem temps –aprofitant l'excusa d'un Ondas recent– per parlar de l'ofici, del país, del seu intent de fitxatge per part del grup de 8TV i, també, dels neguits i les alegries personals.

Aquests són alguns dels 95 comentaris sobre llengua que ha atès el Servei d’Atenció a l’Audiència de TV3 i Catalunya Ràdio d’un total de 16.570 consultes rebudes només aquest 2022 (sí, són més de 50 al dia). Els espectadors esmenen la plana a presentadors i tertulians, preocupats per l’empobriment del català i les constants interferències del castellà: un locutor que diu volantasso, els tertulians que abusen de dir "el tema de" o, fins i tot, convidats que no parlen català.

Joan Lluís Garcia, fins ara sotsdirector d'El món a RAC1, serà el cap d'Esports de l'emissora a partir de la temporada vinent. El periodista ha anunciat les seves novetats professionals avui a través del programa de Jordi Basté, tot i que no ho ha pogut fer presencialment perquè és a l'hospital recuperant-se d'un greu accident de trànsit que va patir la setmana passada. De fet, Garcia ha enregistrat un emocionant missatge en què ha volgut compartir amb els oients com es troba. "Si sou fidels oients del programa, potser heu vist que jo, en Joan Lluís Garcia, no hi aparec. I és que avui fa vuit dies que soc a l’Hospital Clínic de Barcelona, recuperant-me d’un greu accident que ha fet que tingui una melsa menys, vuit costelles i el maluc trencats i una llengua que ara està adormida però que es despertarà", deia en el missatge. Dijous passat al matí una furgoneta es va saltar un semàfor en vermell i va envestir Garcia, que conduïa la seva moto.

"Quan jo era petit, als anys 80, el futur tenia bona reputació. Avui en dia no, sobretot per a les generacions més joves", afirma Marc Artigau (Barcelona, 1984). L'escriptor i dramaturg torna a fer tàndem amb el comunicador i presentador d'El món a RAC 1 Jordi Basté (Barcelona, 1965) en una nova història policíaca protagonitzada pel detectiu barceloní Albert Martínez. Ningú sabrà qui ets (Rosa dels Vents, 2022) s'endinsa en el malestar de la generació Z i el converteix en la llenya per atiar el foc d'una revolta. El detonant de la novel·la va ser una pintada creada durant les protestes d'Urquinaona del 2019 que deia: "Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res". "Ens va semblar estimulant imaginar un professor d'història i els seus alumnes decidits a prendre accions reals", diu Artigau.

Molts dissabtes de xerrades en plena pandèmia hi ha darrere del llibre Els Catarres X. Secrets i confessions d’una dècada salvatge (Halley Books - Rosa dels Vents). El trio, que l’any que ve tornarà als escenaris amb disc nou, ha buidat el pap davant de Jordi Basté i el resultat és un relat sobre “alegries, patiments, tristeses i discrepàncies” que comença quan Èric Vergés i Joan Riera eren uns marrecs d’Aiguafreda que es van fer inseparables. Després hi ha decepcions com la fi del grup Wolfish i el fracàs d’Hotel la Paz. Ja amb Roser Cruells com a tercer vèrtex, arriba l’èxit de Jenifer i l’inici pròpiament dit d'Els Catarres.

A terra del pavelló número 8 de la Fira de Barcelona s'estén una enorme superfície en forma de rusc amb 139 cel·les, un espai dissenyat i pensat per ser el tauler de joc que interconnectarà les històries de vida de les 100 persones anònimes que participaran en cada una de les entregues de Nexes. Capitanejat per Jordi Basté i Mònica Terribas, que comparteixen tasques de direcció i presentació, el nou espai de TV3, que s'estrena aquest dimecres, es defineix com un "mirall de la vida", un talk show que busca mostrar la diversitat de la societat catalana. Nexes, que compta amb el suport del departament de Cultura, és el primer nou gran format que posa en marxa TV3 en plena pandèmia, i per fer-lo realitat s'ha hagut de fer un esforç de producció: a més de comptar amb un plató polivalent de 2.500 metres quadrats, s'han extremat les mesures sanitàries per garantir la seguretat de treballadors i participants. Durant el temps que duri el toc de queda, el programa s'enregistrarà com un fals directe, però està previst fer-lo en directe quan les restriccions ho permetin.

La directora d'El matí de Catalunya Ràdio, Laura Rosel; la presentadora del Telenotícies migdia i directora dels últims programes especials sobre el covid-19, Raquel Sans; la periodista Mònica Terribas, i el director d'El Món a RAC1, Jordi Basté, seran els presentadors de La Marató de TV3, que se celebrarà el 20 de desembre i estarà dedicada al covid-19. Tots ells es posaran al capdavant del programa televisiu, mentre que Roger Escapa comandarà la part radiofònica del programa, des d'El suplement de Catalunya Ràdio.

Des que va agafar les regnes d’El món a RAC1, Jordi Basté ha competit cara a cara amb Antoni Bassas en el seu últim any (2007-2008), Neus Bonet (2008-2009), Manel Fuentes (2009-2013) i Mònica Terribas (2013-2020). A partir d’aquest dilluns, en la seva catorzena temporada al capdavant del programa, tindrà una nova rival, Laura Rosel, que s’estrena com a presentadora d’El matí de Catalunya Ràdio. Divendres, en la presentació de la nova graella de l’emissora, Rosel es va comprometre a deixar de banda les tertúlies “amb personatges que hi entenen de tot” per “buscar gent que sàpiga del que està parlant”, i va avançar que entre els col·laboradors del programa hi haurà Albert Pla, Queco Novell, Samanta Villar, Dolors Boatella, Xavier Sala i Martin, Carles Porta i Anna Guitart. Basté, mentrestant, mantindrà la mateixa proposta de les últimes temporades, que ha convertit El món a RAC1 en el programa de ràdio més escoltat a Catalunya, només amb alguns “retocs” en la nòmina de col·laboradors i tertulians.

El periodisme va superar el repte del confinament: es van fer diaris de forma remota i programes des d'estudis i platós improvisats. Però després de la tempesta sempre arriba la calma, i molts dels periodistes que fa uns mesos estaven confinats ara han començat a tornar a les redaccions. El món dels mitjans també ha entrat en una nova normalitat que potser mai arribarà a ser com la vella: s'ha vist que teletreballar també és treballar i que les reunions de 20 persones es poden fer amb 20 pantalles. Des del punt de vista de la imatge, els espectadors s'han acostumat a veure connexions imperfectes, salpebrades d'espontanis o amb els fons de les cases particulars dels opinadors.

“He vist la maldat de la tecnologia, la comprovo cada dia perquè soc un addicte”, confessa Jordi Basté, que s’enfronta a una segona temporada del No pot ser que tindrà una vessant més social. “Hem intentat fer una mirada del que en aquests moments està passant a la societat i ens està arribant com a nou a través de la tecnologia”, explica Basté. L’espai sobre innovació torna avui a TV3 amb una nova entrega que vol reflexionar sobre l’impacte que les tecnologies han tingut en la societat. “Jo quan era petit i tenia un dubte anava als pares o els meus avis. Ara quan tenim un problema, sobretot tecnològic, preguntem als nostres fills”, assegura el periodista, que fa èmfasi en el canvi de mentalitat provocat per l’avenç de les tecnologies.