El moviment independentista va perdent un llençol a cada bugada. Després de deixar escapar la majoria absoluta al Parlament, el desencís també passa factura al carrer. L’independentisme ha tornat a treure milers de persones al carrer per la Diada, però el desànim per la paràlisi del Procés s'ha traduït en una baixada de la participació. Si l’any passat 60.000 persones es van manifestar pel centre de Barcelona, aquest any eren la meitat, uns 28.000 segons la Guàrdia Urbana. L'ANC ha xifrat en 100.000 persones els assistents a les marxes de Barcelona, Girona i Tortosa i ha ressaltat que el mal temps també podria haver influït en la reculada de la mobilització. Sigui com sigui, l'independentisme passa per un moment complex.

Escrivia l’any passat que unitat és una paraula enlluernadora, i que potser ens tornarà a enlluernar si PP i Vox arriben al poder. Mentrestant, Joan Tardà ha publicat un article proposant un viratge estratègic d’ERC per tal que esdevingui un partit “no exclusivament independentista”, que apel·li a les esquerres que defensen l’autodeterminació per tal de representar millor la pluralitat del país. No cal dir que a Tardà li han dit de tot els patriotes de sempre. Aquests atacs ens poden fer empatitzar amb ell i amb qualsevol que és prou lliure per enfrontar-se als que practiquen el que Ferran Sáez anomena “l’heretgia per aclamació”. Però això no vol dir que no puguem veure punts febles en la seva aposta. El principal és que una aliança d’aquesta mena dificulta tota mena de col·laboració d’ERC amb Junts, que és un aliat indispensable per aconseguir avenços en un sentit sobiranista. Si realment es crea un tercer espai d’esquerra “autodeterminista” (com l’anomena Tardà), aquest espai ha de ser capaç de cooperar amb el PSC i Junts quan sigui útil, i enfrontar-s’hi també quan convingui. Malgrat tot, com vaig escriure també fa una setmana, sumar escons és molt més fàcil que sumar vots, i no és descartable que una opció electoral unitària de l’esquerra “autodeterminista” sumés sufragis, però també en dispersés, com ja li va passar el 2015 a la candidatura de Junts pel Sí.

Sense majoria al Parlament i amb els socialistes a la Generalitat, l'independentisme comença el 2025 amb el repte de recuperar l'embranzida que va marcar els millors anys del Procés. Ara bé, quina és la recepta per fer-ho? Òmnium Cultural ho té clar: cal "fer créixer el sentiment de pertinença, aglutinar majories, combatre les desigualtats i l'exclusió, garantir la cohesió social i enfortir la llengua i la cultura per fer-les accessibles a tothom". Aquest és el missatge que ha llançat el president de l'entitat, Xavier Antich, en un vídeo adreçat als 180.000 socis d'Òmnium aquest dijous 2 de gener. És una idea que ja era present en les manifestacions unitàries de la Diada de l'any passat, centrades en reptes com l'habitatge, la sanitat o la pagesia, a més de la independència.

Com a principi general, es comença donant la benvinguda a l’extrema dreta a una manifestació i s’acaba –ben aviat– arribant-hi a acords al Parlament. El que va dir el president de l’ANC, Lluís Llach, en una entrevista a RAC1 aquest dimarts va tenir una enunciació una mica confusa i de seguida va ser matisat pel compte de X de la mateixa organització, i per tots aquells que van voler treure ferro a les paraules del líder de l’Assemblea, bé perquè són admiradors de les seves cançons, bé perquè troben que té raó. O per la suma de les dues coses.

En la primera manifestació unitària des de l'inici del Procés i també en la primera que no hi ha govern independentista al capdavant de la Generalitat, l'ANC i Òmnium han culpat els partits independentistes d'haver facilitat la investidura de Salvador Illa amb les seves divergències. “La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat a tenir una Generalitat en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d’octubre”, remarca el text unitari, que ha estat llegit en aquest apartat pel president d'Òmnium, Xavier Antich.

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha carregat amb duresa contra el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per la seva ofensiva per incloure com a terrorisme la causa de Tsunami. "Poden acusar 11 persones, però Tsunami vam ser tots. Òmnium també! Com centenars d’organitzacions i milers i milers de persones d’aquest país", ha etzibat el president de l'entitat durant la seva intervenció en la cloenda de l'assemblea general d'Òmnium, que ha tingut lloc aquest dissabte al Big Center de Barcelona.

Òmnium ha fet una crida als partits independentistes a aprofitar la seva força després de les eleccions espanyoles per aconseguir l'amnistia i l'autodeterminació en el tradicional acte que celebra per la Diada. Negociar-la plegats és el missatge de l'entitat a les principals forces polítiques sobiranistes en un nou clam per la unitat. I ho ha fet quantificant les persones que s'hi haurien de poder acollir, rebaixant la xifra inicial de 4.400 –que també incloïen a ferits en l'1-O, a polítics i activistes espiats o a alcaldes als qui la Fiscalia havia amenaçat– a 1.432. Entre ells no hi és l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, que era entre els assistents a l'acte, juntament amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i representants de totes les formacions.

La diada de l'Onze de Setembre és sempre una data encerclada en vermell per l'independentisme, però enguany els focus van més enllà: es produirà la mobilització sobiranista en plena negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez, i això no és innocu. Sobretot per a les entitats civils –ANC i Òmnium– que la promouen. "Què s'ha de negociar? Independència o res", ha proclamat Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, on ha compartit una taula rodona sobre el Catalangate amb el president d'Òmnium, Xavier Antich; l'exvicepresident del Parlament Josep Costa i l'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet.

Dos versos que ho expliquen tot: “No la toqueu, si us plau, no la toqueu. / No la toqueu, si no és per a estimar-la”. És el prec final del poema La Drova que Josep Piera (Beniopa, 1947) ha llegit aquest dilluns al Palau de la Música en l’acte en què ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural, i al qual han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la nova presidenta del Parlament, Anna Erra; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.

“Això d’avui és el que em feia més il·lusió de fer com a president d’Òmnium: lliurar el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any”. Dijous, el president Xavier Antich estava realment content. Aquest va ser l’inici del seu discurs, poc abans d’anunciar quina era la novel·la guanyadora. Dic “poc abans”, tot i que Antich es va esplaiar durant uns quants minuts, que no sé si es van fer eterns pels finalistes, perquè ja portàvem mitja hora d’acte i, per tant, d’incertesa, però que, als que no ens hi jugàvem res, ens van semblar magnífics. Antich va dir que només hi ha una cosa tan intensa i tan plaent com llegir, que és compartir una lectura, poder parlar-ne. Li dono tota la raó, i afegeixo una experiència similar: sentir parlar de literatura a algú que se l’estima, com ell.

Que la manifestació fos entre setmana, a primera hora del matí i en un ambient gèlid no ha impedit que milers de persones sortissin al carrer aquest dijous per protestar contra la cimera hispano-francesa. 30.000 persones, segons els organitzadors, i 6.500, segons la Guàrdia Urbana, han desafiat el fred per defensar que el Procés no s'ha acabat: s'han concentrat a les nou del matí a la Font Màgica de Montjuïc per expressar el rebuig a la trobada que es duia a terme entre el president francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, només uns metres més amunt, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i que la Moncloa volia convertir en un símbol de la distensió a Catalunya.

La relació personal que tenien Carme Forcadell, presidenta de l'ANC entre el 2012 i el 2015, i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural del 2010 al 2015, ajuda en bona part a explicar per què en l'imaginari col·lectiu encara avui les dues entitats semblen una de sola. La seva tasca és clau per entendre l'impuls del Procés i elles s'encarregaven de llimar les asprors que també sorgien aleshores pel fet que cadascuna de les entitats té una lògica diferent. "Però el mateix objectiu", afegeixen fonts de totes dues organitzacions. Fa temps, però, que les diferències són més evidents que no pas els objectius compartits. No és ni molt menys exclusiva de les entitats, però també a les entitats ha arribat l'esquerda de l'independentisme.

Després que sortissin a la llum diversos intents d'infiltració de la Policia Nacional en organitzacions juvenils independentistes, el ministeri de l'Interior no només no nega aquestes operacions, sinó que les justifica i les qualifica de "legítimes, idònies i oportunes". Així ho precisa el ministeri liderat per Fernando Grande-Marlaska en resposta a un contenciós administratiu presentat per Òmnium davant l'Audiència Nacional que l'entitat ha difós en un comunicat. Els antecedents són la infiltració d'un policia durant dos anys a l'esquerra independentista i al moviment per l'habitatge i l'intent de reclutament d'un informador a Jovent Republicà, explicat per aquest diari. Ara Interior defensa aquestes actuacions dient que a Catalunya "s'han succeït situacions que, de manera il·lícita, pretenen subvertir l'ordre constitucional i legitimen l'actuació dels serveis d'informació i d'intel·ligència". De fet, el ministeri vincula l'independentisme amb "l'extremisme identitari, excloent i violent" i cita els diversos acords del consell de ministres per fer front al terrorisme per emparar la infiltració d'agents en entitats juvenils. Mentre que el ministre Fernando Grande-Marlaska aquest dilluns ha tret pit de l'actuació de l'Estat, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat que "hi ha una estratègia per vincular independentisme i terrorisme".

La primera edició del festival Límbic, la cita itinerant de cultura contemporània en català organitzada per Òmnium Cultural, va tancar ahir amb la participació d’unes 22.000 persones. El Límbic va oferir una cinquantena de demostracions de cultura contemporània celebrades a peu de carrer, gratuïtes i per a tots els públics. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va destacar que aquesta xifra d’assistents supera les expectatives de l’organització. "Aquesta primera edició demostra que el talent creatiu del país i la cultura en català estan molt vius, especialment entre el jovent”, va assegurar Antich.

Mentre els partits polítics segueixen enfangats en una dinàmica de retrets sobre com reaccionar a la sentència que vol imposar un 25% de castellà a les aules, aquest divendres Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua han anunciat –per separat– que intentaran personar-se en la causa com a part interessada. L'objectiu? Intentar aturar l'execució de la sentència, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va activar dilluns passat.

Amb l’objectiu de determinar quina és la situació del català en diferents àmbits, Òmnium Cultural ha organitzat els últims dos dies unes jornades de llengua per fer propostes per al futur del català que han comptat amb la participació d’experts i s’han tancat amb un discurs del president d’Òmnium, Xavier Antich, que ha enumerat algunes preocupacions. Antich ha alertat del "risc de paràlisi" en la defensa del català en àrees com l’educació i que això pot suposar "perdre la batalla". De fet, Antich ha advertit del perill que els agents implicats en aquesta lluita acabin "atrapats" en una "fase de resistència".

Xavier Antich (La Seu d’Urgell, 1962) és filòsof, professor d’estètica a la Universitat de Girona (UdG) i president d’Òmnium Cultural des del passat 26 de febrer. 

Òmnium té des d'aquest dissabte nou president. Xavier Antich ha estat escollit avui com a màxim dirigent de l'entitat en substitució de Jordi Cuixart, amb la voluntat d'obrir una nova etapa després que el fins ara president hagi decidit fer un pas al costat per donar pas a nous lideratges. En el seu primer discurs al capdavant de l'entitat, Antich ha opinat que "caldrà revisar els marcs polítics i crear noves complicitats" en un missatge implícit a les formacions independentistes a aprendre dels errors del 2017, un discurs fet sota l'atenta mirada del president de la Generalitat, Pere Aragonès; de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; del líder d'ERC, Oriol Junqueras, i de les diputades de la CUP Eulàlia Reguant i Dolors Sabater.

Dins del cicle 'Revolució o resistència?' del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el periodista, activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez i el filòsof Xavier Antich parlaran aquest dilluns de la idea de revolució en el context polític dels últims anys a Catalunya, des de la irrupció del 15M fins a la lluita per la independència, i sobre les possibilitats transformadores d’aquest nou paisatge polític.

Durant una època, havia començat els meus cursos amb un text de Julio Cortázar: Manuscrito hallado en el bolsillo. El narrador ha decidit una ruta sense cap raó, amb els seus transbordaments, les diferents línies que ha de prendre i les estacions per on ha de passar. Quan entra en el primer vagó, decideix amb quina viatgera jugarà el joc del viatge, perquè, del que es tracta, és de veure fins a quin punt coincideixen els dos trajectes. El relat és potser l’homenatge literari més subtil que s’ha escrit al metro de París: les meravelles del passeig soterrani, la planificació del trajecte amb totes les seves travessies, l’atzar misteriós dels encontres imprevisibles, la seducció davant el desconegut, el descobriment de la complicitat amb aquells amb qui compartim, eventualment, trajecte i, amb ell, un tros d’espai, un fragment de vida. I per fi: la sortida al carrer, com un parèntesi fins a la propera excursió sota terra. I sobretot les aranyes a la panxa: la inquietud per la incertesa d’un encontre possible.