Membres de les autodenominades “patrulles ciutadanes” ultranacionalistes poloneses protesten des de fa dies a la frontera entre Alemanya i Polònia contra la devolució en calent a Polònia de migrants que les autoritats alemanyes consideren que han entrat il·legalment al seu territori des del país veí. Davant la pressió dels ultres, el govern polonès ha restablert aquest dilluns els controls temporals a la frontera amb Alemanya i Lituània per combatre la immigració irregular i ha demanat permís a la Comissió Europea per suspendre temporalment l'espai Schengen. Se suma així als 10 estats europeus que ja ho han fet i que ara mateix mantenen interrompuda la lliure circulació de persones en algun punt de les seves fronteres.

A partir d’aquest dilluns, Alemanya tindrà controls a totes les fronteres. És a dir, en els pròxims sis mesos, de moment, el país farà controls per identificar i impedir el pas a les persones nouvingudes sense papers que procedeixin d’altres països de l’espai Schengen, que pel que fa a la principal potència europea deixa d’estar actiu. Anteriorment, ja havia tancat les zones frontereres amb Suïssa, Àustria, la República Txeca i Polònia, i ara ho reforça amb el tancament amb França, Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca. És a dir, amb tothom.

A partir d'aquest diumenge, els ciutadans de països de l'espai Schengen podran viatjar a Bulgària i a Romania sense passaport ni visat. Els dos països de la UE s'incorporen a l'espai de lliure circulació europeu, però només parcialment: s'hi podrà entrar i sortir per aire i mar, però no per terra.

Bulgària i Romania ingressaran de forma gradual a l'espai Schengen a partir del març, segons han acordat aquest dissabte per unanimitat els països de la Unió Europea. Això vol dir que els seus ciutadans podran viatjar lliurement a altres països europeus, sense necessitat de passaport ni visat. La mesura, però, s'aplicarà de forma parcial.

Els controls temporals a les fronteres han tornat aquesta setmana a Alemanya per intentar aturar l’arribada de demandants d’asil des de Polònia i la República Txeca. A poques setmanes d’unes eleccions poloneses crucials, l’escàndol pels suborns a les ambaixades i consolats d’aquest país per a la compra il·legal de visats no només ha encès la picabaralla electoral interna sinó que ha obert una crisi diplomàtica entre Varsòvia i Berlín. Mentrestant, el líder del partit governant, Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski, arenga els seus votants per aturar “la invasió”.

Després de més d'una dècada, l'espai Schengen es torna a eixamplar. Els ministres de l'Interior de la Unió Europea han votat aquest dijous en una reunió a Brussel·les que Croàcia entri a formar part de la zona de lliure circulació de persones i mercaderies comunitària a partir del pròxim 1 de gener. "Benvinguts tots els croats, l'enhorabona! Croàcia ha fet molt per entrar-hi i serà molt positiu per als seus ciutadans", ha celebrat la comissària europea d'Afers Interiors, Ylva Johansson, en declaracions als mitjans després de la trobada.

França ha estrenat l’any com a presidenta de torn de la Unió Europea. El fet no tindria gaire més transcendència si no fos perquè el país celebra eleccions presidencials a l’abril i ha assumit el càrrec en plena precampanya electoral. Al president de França –i ara també del Consell de la Unió Europea–, Emmanuel Macron, li esperen sis mesos (quatre, si perd les eleccions) d’alta intensitat en què haurà de conciliar la presidència europea amb l’agenda electoral francesa i el càrrec de president de la República. "És un orgull i una responsabilitat" assumir el càrrec de president del Consell de la UE, ha declarat a Twitter.

L'espai Schengen de lliure circulació és "la joia de la corona" de la Unió Europea, en paraules del vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, però el coronavirus va fer reaparèixer les fronteres que Schengen havia esborrat per als ciutadans europeus. Ara l'executiu comunitari ha posat sobre la taula un seguit de propostes que intenten evitar que torni a passar el mateix. La Comissió Europea ha presentat un paquet per reformar el Codi de Fronteres Schengen que hauria de permetre coordinar més la gestió de les fronteres en casos com el d'aquesta pandèmia i garantir que el restabliment de controls dins la UE sigui només "un últim recurs".

La segona onada de la pandèmia de coronavirus ja és més un fet que un temor en països com Espanya, i la Unió Europea intenta frenar un nou caos fronterer que fracturi l'espai Schengen de lliure circulació. Davant un nou degoteig de restriccions unilaterals sense criteris compartits, Brussel·les ha proposat aquest divendres una homogeneïtzació europea del codi de colors per classificar zones vermelles, taronges i verdes i mesures comunes en funció dels colors. La voluntat de Brussel·les és, a més, que cap país impedeixi l'entrada d'altres ciutadans europeus i mantenir la lliure circulació, prioritzant tests en comptes de quarantenes i millorant la comunicació per evitar el caos a les fronteres.

L’espai Schengen era aquell ideal que convertia en un sol país, a efectes de política migratòria, el territori que comprèn els seus 26 estats, perquè permetia la lliure circulació de béns i persones sense controls ni visats. El 2016 ja va patir les primeres esquerdes quan estats com Alemanya, Àustria i Polònia van restringir fronteres a persones migrants. Però el coronavirus l’ha esquerdat del tot, amb tots els riscos que això suposa per al projecte europeu i el mercat únic. Reconstruir-lo ara que comença el desconfinament i s’acosta l’estiu s’ha convertit en un trencaclosques que Brussel·les vol intentar resoldre, perquè ja són uns quants els governs que avancen per la dreta pactant acords preferents per intercanviar turistes entre certs països, mentre mantenen restriccions a uns altres.

França "restablirà els controls a les fronteres" durant un mes coincidit amb la cimera sobre el canvi climàtic que se celebrarà a París del 30 de novembre a l'11 de desembre.

Ja ha aterrat a l'aeroport d'Alguaire el primer avió anglès després que Lleida tingui el permís d'operar fora de l'espai Schengen. El vol, que ha sortit de Manchester i portava 420 passatgers, ha arribat un quart d'hora abans del que es preveia. L'avió és del tourperador britànic Thomas Cook.