Les Barnahus, els serveis integrals que la Generalitat va posar en marxa per als menors víctimes de violència sexual, estan sota mínims. Dels vint-i-sis professionals que treballen a les catorze cases que hi ha en tot Catalunya, només sis continuen als seus llocs, mentre que la resta de places, o estan vacants o el nou personal encara no està format. Aquesta situació està provocant que es retardin les atencions a les criatures i una sobrecàrrega de feina per als professionals que s'hi han quedat.

El govern espanyol ha aprovat una nova convocatòria de llocs de treball públics. En concret, aquest 2025 es convocaran fins a 36.588 places públiques a l'administració estatal, tal com ha informat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, aquest dimarts. Es tracta d'una convocatòria lleugerament inferior a la del 2024, que va ser històrica amb l'oferta de 40.146 places, a través de la qual es volen reforçar, sobretot, serveis d'atenció a la ciutadania que depenen de l'administració general de l'Estat, com és el cas del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), la Seguretat Social i les oficines d'estrangeria.

Dimecres, el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) va presentar l’Acord de la Societat Civil per la Reforma de l’Administració, un manifest per conscienciar i esperonar l’acció sobre la inajornable transformació de l’Administració, amb 8 mesures concretes centrades a reduir traves (digitalització, millors tràmits i normativa), una gestió eficaç i eficient (direcció pública professional, planificació de l’ocupació, avaluació de polítiques públiques) i ètica i integritat (bon govern, protecció del servidor públic). El FERA, que ja és un fòrum molt plural, ha aconseguit impulsar l’Acord amb una llarga llista d’organitzacions de la societat civil.

Durant tot l'any 2020, només 40 funcionaris de la Generalitat van demanar que s'activés el protocol per assetjament psicològic a la feina, una xifra modesta si tenim en compte que a Catalunya hi ha 244.000 treballadors que depenen d'aquesta institució. Però, any rere any, la xifra ha anat creixent i aquest últim, que encara no ha acabat, a la Generalitat ja li han arribat 178 denúncies, fet que suposa un increment del 354%. D'entre tots els funcionaris de la Generalitat que consideren que estan patint assetjament a la feina destaquen especialment els professors, que han passat de tramitar 19 denúncies en tot el 2020 a 127 aquest 2024. És a dir, s’ha registrat un augment de denúncies del 568% per part d’aquest col·lectiu.

El govern espanyol ha aprovat una nova convocatòria rècord de llocs de treball públics. De fet, és la més gran de la història, segons ha destacat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. En concret, aquest 2024 es convocaran fins a 40.146 places públiques a l'administració estatal, tal com ha informat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá, aquest dimarts. Es tracta d'una convocatòria superior a la del 2023, que ja va ser històrica, a través de la qual es volen reforçar, sobretot, serveis d'atenció a la ciutadania, com és el cas del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), l'administració de justícia i les administracions locals.

Passar del 24% de temporalitat a l'administració catalana que hi havia el 2021 al 9% actual, i aconseguir que el percentatge sigui del 2% a finals de l'any vinent. Finalment, la normativa europea ha estat la clau perquè les plantilles públiques posin fi a un abús de la temporalitat que s'havia perpetuat al cos de funcionaris. Després d'un procés d'estabilització no exempt de polèmiques –la més sorollosa va ser el caos en l'organització de les oposicions del maig passat, que es van haver de repetir–, el Govern ha fet aquest dimarts un primer balanç del resultat de les seves mesures per reduir la proporció d'interins entre els treballadors públics.

Gairebé la meitat dels funcionaris estatals espanyols tenien més de 55 anys el 2021, segons un informe de l’OCDE. Això vol dir que en deu anys es jubilaran, i això afecta no només els funcionaris estatals sinó també els d’altres administracions, segons ho extrapola l'últim informe del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA). Hi haurà un forat enorme que no serà gaire fàcil d'omplir. L’experiència i la capacitat de gestió pública d’aquests treballadors es perdran, certament, però al mateix temps també s’obren oportunitats de millorar l’organització de les plantilles públiques i adaptar els perfils a les noves necessitats del segle XXI. 

A poc menys de dues setmanes de les eleccions generals, el govern espanyol ha donat llum verda a una nova oferta pública d'ocupació de xifres rècord. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat una oferta de gairebé 40.000 noves places públiques que es repartiran entre l'administració de l'Estat, la justícia, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'exèrcit.

"Profund malestar". Aquesta és la sensació que recorre el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Unides Podem), per l'actitud del ministeri d'Hisenda i Funció Pública i la seva cap, María Jesús Montero (PSOE), després que aquests últims hagin aparcat, a ulls de l'equip de la vicepresidenta, la negociació per modernitzar la Inspecció de Treball, òrgan que depèn de la cartera de Díaz. Així ho ha traslladat aquest dimecres a la tarda el ministeri de Treball als sindicats de la Inspecció, asseguren fonts sindicals. Des del departament de Díaz afegeixen que a quatre dies de les eleccions del 28-M hi veuen intencionalitat política, perquè l'òrgan no depèn del PSOE, sinó del soci minoritari, Unides Podem, cosa que obre un nou xoc entre els dos socis del govern espanyol.

La Marta sap què és viure encadenant contractes de poques setmanes, de dies o fins i tot d’hores. Treballa d’infermera des de fa quatre anys, gairebé sempre al mateix centre, i mai ho ha fet amb un contracte fix. Dins seu es barregen sentiments de desconfiança i d’il·lusió davant l’aprovació del decret que permetrà estabilitzar 67.300 contractes de sanitaris a tot l’Estat. “Quan has vist companyes que ho han donat tot per la feina i es jubilen sense tenir mai un contracte estable t’acabes fent a la idea que correràs la mateixa sort. Fins que no ho vegi no m’ho creuré del tot, però és una notícia boníssima”, diu. El Jordi, metge d’urgències, recela una mica, però admet que sembla un primer pas per millorar les condicions de molts facultatius. “És evident que només volen complir amb la Unió Europea, però per fi fan alguna cosa. Espero que no es pensin que n’hi ha prou amb això. El sistema sanitari està precaritzat i cal que ens dignifiquin”, diu.

La secretaria d’Administració i Funció Pública ha obert aquest divendres una "informació reservada" per esbrinar qui va filtrar les notes del primer exercici de la prova inicial de les oposicions per al cos superior de l’administració de la Generalitat.

El Govern abonarà als funcionaris catalans, en la nòmina d'aquest mes de novembre, la totalitat de la paga extra del 2014 que estava pendent de cobrament. Així ho ha acordat la taula general dels empleats públics en una reunió mantinguda aquest dilluns, han informat fonts sindicals i del Govern.

Aquest 2021 es tancarà amb una convocatòria de treball públic històrica. El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat un total de 23.491 places noves a l’administració general de l’Estat amb l’objectiu de construir una administració “més professionalitzada”, apunten des del ministeri de Funció Pública.

La direcció general de Funció Pública investiga l’anterior delegat de la Generalitat a Suïssa, Manuel Manonelles, per un possible cas d’assetjament laboral. De les quatre treballadores que van coincidir amb ell a Ginebra, dues van marxar pel mal ambient de treball i les altres dues van agafar la baixa per motius laborals -una d’elles també ha acabat plegant-, segons expliquen diverses fonts a l’ARA. Funció Pública, que depèn del departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, investiga ara l’actuació de Manonelles. L’expedient va començar a tramitar-se el mes de març passat, quan una alt càrrec d’Exteriors va decidir activar el protocol pel cas de Suïssa després que l’ARA destapés el cas de presumptes assetjaments sexuals a la conselleria d’Exteriors pel cap de gabinet amb Alfred Bosch, Carles Garcias. Aleshores, però, feia un mes que Manonelles havia sigut rellevat del seu càrrec al país helvètic i reubicat a la conselleria de Presidència.

La solució de la Generalitat davant el descontentament que li van traslladar els ambientòlegs que treballen a l'administració pública catalana no ha satisfet del tot aquest col·lectiu professional, que demanava la creació d'un cos específic propi dins la funció pública com sí que tenen altres professionals com els biòlegs, per exemple. En un comunicat, el col·lectiu considera que la convocatòria no resol el "greuge" que aquests treballadors arrosseguen des de fa anys

La Generalitat preveu abonar als seus funcionaris un 30% de la paga extra pendent del 2013 "com a molt tard" en la nòmina d'octubre. En declaracions a Efe, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha avançat que aquesta és la data que estudia l'administració per complir amb el segon pagament de l'extra del 2013 pactada amb els sindicats, atès que ja han rebut un primer 10% d'aquella paga.

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha assegurat que no es modificarà "ni una coma" del decret llei que regula una part del retorn de les pagues extres i l'augment salarial dels funcionaris de Catalunya.

El pla de la Generalitat per unificar seus administratives comença a prendre forma. El departament de Vicepresidència i Economia, el de Justícia, el de Polítiques Digitals i organismes com l’Institut Català de l’Energia (Icaen) i l’Agència Catalana de Consum (ACC) seran els primers d’anar al nou campus administratiu de la Zona Franca. En total, més de 2.600 funcionaris i empleats públics aniran a la nova seu, durant el primer trimestre de l’any que ve. Les empreses constructores estan iniciant els interiors del complex.

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, ha anunciat l'eliminació del descompte en la nòmina de treballadors públics per baixes mèdiques, una reducció salarial introduïda el 2012 pel govern de Mariano Rajoy. Durant la seva compareixença davant la comissió de política territorial i funció pública del Congrés, a la qual ha assistit per exposar les línies generals de la política del seu departament, ha assenyalat que el govern restablirà "immediatament el ple dret al 100% des del primer dia de la incapacitat temporal".