Dues idees dialoguen i es retroalimenten en l’assaig Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició (Arcàdia), de Lluís Calvo: la desmemòria o pèrdua del passat i l’apoteosi narcisista del present. El prototip de personalitat contemporània que retrata l’autor treu a la llum les nostres misèries quotidianes, enganxats com estem a l’exageració del jo vanitós i, per tant, amb pocs estímuls per saber d’on venim, per mirar enrere. Només ens mirem al mirall, a la pantalla. El presentisme, l’immediatisme, ens engoleix en un fabulós remolí solipsista enlluernat en la realitat de les xarxes socials, en l’hedonisme dels gustos efímers, el consumisme trepidant, l’exhibicionisme repetitiu, l’esdevenir d’instants inconnexos, un present continu fet de simulacres, d’amnèsia i d’obsolescència... "Com més gran és la inflació del jo menys possibilitats hi ha d’establir un diàleg amb el passat [...] i de tenir cura de les persones que viuran en el futur [...]. L’arrogància narcisista simplifica la tradició i la seva complexitat a favor d’una narrativa plana centrada en el present".

L’any 1969, després que el general Franco designés el príncep Joan Carles com el seu successor, la revista Presència va subratllar que el nomenat era, segons la tradició monàrquica, príncep de Girona i que “seria ara una oportunitat per al nostre Ajuntament que revifés una tradició estroncada”. Es referia a la cerimònia d’investiment, per l’estil del que s’havia fet a la Gran Bretanya amb el coronament del príncep de Gal·les. Per reblar el clau, amb sentit voluntarista, indicava que aquí no es repetirien els problemes que els gal·lesos havien plantejat al govern anglès, perquè “en Joan Carles, quan va venir per Girona fa temps, a fi d’acceptar una herència, ja parlava en català”.

El membre del moviment Dau al Set i col·laborador de la revista 'Bonart' Arnau Puig cedirà el seu llegat a la revista amb l'objectiu que en faci difusió i el preservi. Així ho va anunciar dijous el president del consell assessor, Narcís Planas, durant la festa del 20è aniversari de la publicació, que es va celebrar en un acte a l'Auditori de Girona.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol defensa la seva obra política i reclama que els errors comesos no espatllin el seu llegat. "Malgrat les marrades, les petjades no seran esborrades per un vent impetuós i hostil", diu un fragment del text, anomenat 'Petjades', el primer que fa públic Pujol des que va confessar el juliol passat que la seva família havia tingut diners ocults en paradisos fiscals com Andorra. Aquest escrit, breu i metafòric, ha estat inclòs en el llibre 'Jordi Pujol. Del relat al silenci. Vint testimonis de primera', que aporta l'opinió de 20 personalitats sobre l'expresident, i que ha estat presentat aquest dilluns al Col·legi de Periodistes de Barcelona

Els hereus d'Hergé, creador de les aventures de Tintín, han patit un revés en els tribunals. Un jutge holandès ha sentenciat que els drets d'imatge del personatge de còmics no els pertanyen, després que un document revelés que Hergé va deixar els drets al seu editor. Moulinsart S.A., la companyia que fins ara ha controlat el negoci de Tintín, va portar el 2012 als tribunals a una associació holandesa de seguidors de l'autor, Hergé Society, al·legant que no tenien els drets per publicar extractes de les seves publicacions.

Un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella de la Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de l'empresari mort i ha ordenat a les principals cases de subhastes que impedeixin la venda de les obres d'art que Muñoz Ramonet va llegar a l'Ajuntament de Barcelona i que han desaparegut. Les quatre filles de l'industrial mort l'any 1991, Carmen, Alexandra, Helena i Isabel Muñoz Villalonga, hauran de declarar com a imputades.

Que les dues empreses més poderoses de l'àmbit digital s'uneixin per a una tasca concreta és tota una novetat, ja que totes dues són rivals acarnissats en la lluita pel tron dels smartphones i les tauletes. Aquesta aliança inèdita, desvelada aquesta setmana per Bloomberg, permetria a les dues companyies quedar-se una sèrie de patents de fotografia digital de Kodak a un preu relativament baix. En total, 500 milions de dòlars (385 milions d'euros) que tant Apple com Google poden pagar amb facilitat.

Christopher Paolini té només 28 anys, però ja en fa 10 que es va convertir en un fenomen de vendes gràcies a la seva primera novel·la, 'Eragon' (Roca editorial), on presentava el món fantàstic d'Alagaesia. El jove escriptor nord-americà ha visitat Barcelona per fer promoció de l'últim volum de la tetralogia, 'Llegat' (Roca editorial). "La fantasia i la ciència-ficció són gèneres amb moltíssimes possibilitats –ha explicat aquest matí–. Aquests darrers anys l'adaptació cinematogràfica d''El senyor dels anells' i de la sèrie de 'Harry Potter', han aconseguit captar molts lectors joves, i això és una gran notícia. El gran èxit del gènere fantàstic és que tracta qüestions universals. Els personatges s'enfronten amb grans dificultats i proven de viure seguint el camí correcte. Això ja passava en grans llibres clàssics com Gilgamesh, la 'Ilíada' i l''Odissea' d'Homer o fins i tot a 'Macbeth', de William Shakespeare".

Els fans de l'univers mitològic que ha creat el joveníssim Christopher Paolini tenen una cita obligada a la Fnac Triangle de Barcelona avui a les 19.30 h. Roca Editorial ha organitzat una trobada amb tots els lectors incondicionals de la saga per celebrar la publicació d'un nou llibre, Llegat. Tot sigui dit, l'esdeveniment està convocat amb el mateix aire misteriós que embolcalla la llegenda de principi a fi. Ningú sap quin serà el menú de la festa, però la invitació garanteix sorpreses a tort i a dret.