Parla mentre camina de pressa cap al banc. De fet, porta tot el dia fent encàrrecs. És dijous i fa menys de 48 hores que l'Óscar González, enginyer i empresari de 46 anys, ha tornat de la frontera amb Ucraïna. Hi va anar tan bon punt va saber del primer bombardeig, per treure'n la seva filla de 7 anys, la Sofia, que viu allà amb la seva mare, l'Elena. Ara que ja les té totes dues a casa, a Barcelona, en 12 hores torna a marxar cap allà. "Ara vaig a buscar la meva cunyada i la neboda i també l'exdona i la filla del meu millor amic. Si puc també trauré d'allà la mare del meu amic i la germana, i un parell d'amigues més". Vol explicar la seva història, però no pot perdre temps i ho fa mentre prepara tota una sèrie de tràmits. "No és cap història extraordinària", diu mentre fa cua al banc, i s'atura: "Em toca, perdona, necessito treure efectiu per al viatge de demà i comprar coses com menjar i roba d'abrigar per donar allà", es justifica. Quan finalment s'asseu, amb un cafè al davant, li surt tota la tensió acumulada en 60 hores de viatge d'anada i tornada. Ha rescatat la seva filla i la seva exparella i ara torna a buscar més familiars i amics

"Mai vaig caure al ring i no penso caure" ara, explicava Vitali Klitxkó, l'alcalde de Kíiv. Una de les passions dels ucraïnesos és la boxa i els esports de contacte. Fins fa poc, la capital ucraïnesa era plena de gimnasos i joves amb el nas una mica abonyegat, en xandall, camí dels entrenaments per practicar qualsevol tipus d'art marcial. Tenia sentit que l'alcalde, l'encarregat de liderar la defensa davant l'atac dels russos, fos Puny de Ferro, com era conegut Klitxkó quan era un dels millors boxejadors de la història. En 17 anys de carrera, mai va ser derrotat per KO. Mai el van fer caure a la lona del ring. Dels 47 combats que va protagonitzar en la categoria de pesos pesants, en va guanyar 45. Les dues derrotes van ser perquè no podia tancar-se una ferida que li sagnava a la cella, un cop, i perquè en un combat on havia guanyat els 10 rounds disputats, va dislocar-se una espatlla colpejant. 

Quan els primers míssils van impactar contra Kíev, Lluís Cortés (Balaguer, 1986) no era conscient de l'odissea que li esperava. Ucraïna entrava en guerra per defensar-se de l'atac rus i, com ell i el seu preparador físic, Jordi Escura, milers de persones agafaven quatre coses per marxar de la ciutat. El camí de tornada a casa va durar més de tres dies. La desesperació els envoltava i la por pel futur incert de tot un país els va acompanyar en el seu periple per fugir. Ara, des de Balaguer, atén l'ARA per reflexionar sobre aquesta experiència que mai s'hauria "imaginat viure".

L'estratègia de guerra de Rússia a Ucraïna busca provocar el pànic dels civils. Les imatges de la torre de telecomunicacions de Sarajevo bombardejada el 1992 s'han repetit aquest dimarts a Kíev: míssils que han rebentat la línia de cel de la ciutat, amb un balanç de cinc civils morts, i que han deixat la capital sense televisió durant unes hores. Poc abans Moscou havia llançat l'advertència, demanant als residents de Kíev que marxin de casa seva perquè llançarien "atacs de precisió". "Urgim els ciutadans ucraïnesos involucrats en les provocacions nacionalistes contra Rússia i també els residents de Kíev que viuen a prop d'estacions elèctriques que abandonin casa seva", deia el comunicat. Un llarg comboi de vehicles militars avança des del nord en direcció a la capital ucraïnesa.

Com més estan resistint els ucraïnesos, més s’està endurint l’atac de les tropes russes. Endurint vol dir atacs a civils, a cases de pisos… És el que ha passat a Khàrkiv, ciutat del nord-est d’Ucraïna, la segona ciutat més gran del país, amb vora un milió i mig d’habitants, que ha estat objecte d’atacs amb coets i míssils de creuer, com aquest:

"Mai a la meva vida m'he barallat amb ningú cos a cos. No sé si soc capaç de disparar-li a algú. No sé com arribaré a casa. Només sé que hi he d'anar; he d'anar-hi". Els dubtes assalten de sobte el Mikhaïlo Ivanov, de 39 anys, informàtic de professió. "He decidit fa només unes hores que marxo, me'n torno a Ucraïna a lluitar i a defensar casa meva i la meva família: si puc, marxo demà, el més aviat que pugui". Fa només vuit mesos que viu a Barcelona. Va venir perquè va trobar una feina en una coneguda empresa de software informàtic, però aquesta tarda, tot d'una, ha comunicat que ho deixa. La seva tornada se suma a les de molts altres compatriotes que han fet les maletes des d'altres països.

Escric aquestes línies mentre de la pantalla m’arriben veus de narració, veus de fugida i explosions dels tancs russos entrant a Kíev a sang i foc. Sento la mateixa impotència que sentia el meu pare escoltant per la BBC les notícies de l’entrada dels tancs soviètics, també a sang i foc, a Budapest el 4 de novembre del 1956 per aixafar la revolta democràtica hongaresa. La mateixa impotència que vaig experimentar el 21 d’agost del 1968 contemplant indignat l’entrada dels mateixos tancs a Praga. El 56, el 68 i ara mateix desenes de milers de persones fugen cap a les fronteres que els acullen. I jo, com ara i com el 68, i com el meu pare el 56, em demano on anem, què pot passar i com és que vam deixar sols tants hongaresos, tants txecs i eslovacs i ara tants ucraïnesos.

Amb tres dies d'intensos bombardejos, l'exèrcit rus no ha pogut vèncer la defensa ucraïnesa. Per doblegar-la, l'atac s'intensifica i es fa més cruent. A primera hora de la tarda, el ministeri de Defensa rus ha ordenat a totes les seves unitats reactivar l'ofensiva en totes direccions. A Kíev volen els ponts per evitar que els tancs russos hi puguin entrar, mentre que a tot el país retiren els senyals i indicacions de les carreteres per desorientar els soldats invasors i, per tant, dificultar-los l’avanç.

La invasió russa d'Ucraïna està deixant paisatges de desolació i mort, a més de provocar una allau de població desplaçada cap a la resta de l'Europa oriental i occidental. En aquesta galeria recollim una tria d'imatges del conflicte armat posant l'accent en com està afectant la població civil.

La plaça de la independència de Kíev s'ha despertat aquest dimecres vestida amb una enorme bandera nacional d'uns 30 metres. També a les façanes d'alguns edificis, comerços i fanals onegen els colors groc i blau. Tot està preparat per celebrar el Dia de la Unitat a Ucraïna. La proposta la va llançar el dilluns el president, Volodímir Zelenski, amb l'objectiu de reivindicar la seva sobirania i força com a país enmig de tantes amenaces d'una “imminent ocupació”. “Ens diuen que el dia de la invasió serà el 16, doncs aquest dia el farem nostre”, va subratllar.

El Centre Cívic de Dniprovsky Rayon, un barri dormitori de Kíev, acull una biblioteca, oficines municipals i un refugi antiaeri de l’època de la Guerra Freda que l’ajuntament de la capital ucraïnesa ha recuperat davant el perill d’una invasió russa. Ara s’ha girat la truita i les instal·lacions, dissenyades per protegir l’antiga Unió Soviètica d’un atac dels Estats Units, es preparen per defensar-se del Kremlin. A vint metres sota terra, el refugi 100128 podria acollir fins a 350 persones durant tres dies en cas d’un bombardeig d’artilleria o un atac químic o nuclear.

Rússia i Ucraïna van protagonitzar ahir l’intercanvi més important de presoners entre els dos països des que Moscou es va annexionar la península ucraïnesa de Crimea l’any 2014 i això va obrir una crisi sense precedents entre Kíev i Moscou. Després, a més, rebels pro-russos van començar a combatre a les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, a l’est del país. Des de llavors, fins a 13.000 persones han mort en aquesta guerra. L’intercanvi de presoners d’ahir, per tant, es considera el pas fet més important per reduir la tensió entre els dos països veïns. En total, es van intercanviar setanta presos, trenta-cinc de cada bàndol.

L'estat espanyol torna a canviar el criteri per inscriure els nadons nascuts per gestació subrogada en menys d'una setmana. Després d'admetre divendres passat una prova d'ADN per demostrar la paternitat o maternitat dels progenitors i recular 24 hores després, Espanya permetrà la inscripció dels menors acabats de néixer al Registre Civil Consular de Kíev a la quarantena de famílies espanyoles que han optat per aquesta tècnica de reproducció. Aquest cop, però, ha advertit que és una decisió provisional i que té com a únic objectiu desbloquejar les famílies retingudes a la capital ucraïnesa.

Un cop el Liverpool va arribar als quarts de final, en Joel i en Mike, dos aficionats del club anglès, van decidir començar a preparar la final, per si de cas. A través d’una pàgina web van reservar dues nits d’hotel a Kíev, la seu de la final, en un hostal barat que els cobrava 200 euros als dos, per les dues nits. “Com que ja sabíem que seria difícil trobar hotel, vam ser previsors. Però uns 10 dies després de saber que el Liverpool jugaria la final ens va arribar un correu electrònic que deia que per una errada informàtica ens cancel·laven la reserva sense cobrar-nos res. Però la perdíem. I un cop vam voler fer-la de nou, ens demanaven 900 euros la nit per als dos en un hostal horrible!”, es queixa en Joel. El seu cas no és l’únic. L’oficina d’atenció als seguidors del Liverpool ja s’ha queixat a la UEFA perquè molts hotels ucraïnesos han cancel·lat reserves per fer negoci. “És evident que ho fan per apujar els preus després de saber que és una final amb dos equips grans. Tenim casos d’hotels que han cancel·lat reserves fetes abans de saber-se els finalistes amb excuses com afirmar que faran obres o que els ha atacat un virus informàtic”, afegeix en Joel, que al final ha trobat una solució: els acull un jove ucraïnès aficionat del Liverpool que va posar dues habitacions a disposició d’aficionats reds.

El govern d'Ucraïna i els rebels pro-russos han posat en marxa aquest dimecres l'intercanvi de presoners més important des de l'inici del conflicte l'any 2014, que té lloc abans d'acabar l'any per mediació de l'església ortodoxa russa.

Les forces governamentals ucraïneses han completat la retirada de tot el seu armament pesat de la línia que separa les seves posicions de les milícies pro-russes, ha assegurat aquest dimarts el portaveu del comandament militar de Kíev, Anatoli Stelmaj. "Ja hem retirat tota l'artilleria pesada", ha dit Stelmaj a la televisió local '112 Ukraina'.

La missió especial de l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) a Ucraïna ha afirmat aquest dimarts que no pot constatar la retirada de l'armament pesat de la línia que separa les posicions de Kíev i dels separatistes pror-russos a l'est del país. "Encara que observem la retirada de l'armament, de moment no podem verificar el seu replegament", assenyala un comunicat de la missió internacional.

La violència va tornar als estadis durant els partits de l'Europa League d'aquest dijous. A Rotterdam l'àrbitre del partit va parar el duel entre el Feyenoord i la Roma després de la pluja d'objectes sobre els jugadors italians. El partit arribava marcat pels greus incidents protagonitzats pels aficionats holandesos a Roma, quan van destrossar la Plaça d'Espanya de la ciutat italiana. Durant el partit, un aficionat va llançar un plàtan gegant de plàstic al jugador de la Roma Gervinho, fet que va provocar una advertència arbitral. L'afició del Feyenoord sol portar plàtans gegants a l'estadi des de fa anys i defensa que no és un fet racista, però el col·legiat del duel va avisar que aturaria el duel si es repetien fets similars. A la segona part, amb la Roma guanyant, el partit va ser aturat 20 minuts pel llançament d'objectes.