El funcionament de llavors, que no sé si és el d’ara, era que amb catorze o quinze anys, potser setze, començaves a descobrir referents artístics, que, si no eren vius, solien ser unes dècades més grans que tu. A mi em va entrar per les venes, com deu entrar la droga, la literatura i la música. Molt més tard vaig arribar al vi, a la cuina, al còmic i al cine. I esclar, “buscar” un disc, “buscar” un autor, sense Google Translate, sense Amazon, sense ni Fnac, sense Spotify, era una feina àrdua que ha fet que els de la meva generació, al contrari dels que ara pugen, tinguem, per sempre, l’afany col·leccionista, recol·lector.

Érem a casa seva, al carrer General Díaz Porlier, barri de Salamanca, Madrid. Mig asseguts, mig estirats, en una mena de mig sofà, mig futon, i amb mig whisky en la cerimònia de les meitats de la vida. Luis Eduardo Aute m’explicava com va compondre Al Alba, el seu himne, quan a les ciutats d’himnes prohibits en calien d’alternatius. Era l’any 1978, només Rosa León havia enregistrat la cançó i els amics l’encoratjàvem perquè la gravés ell. Ho va fer, dins l’elapé Albanta -un indret imaginari que conté la paraula alba -, al costat d’un dels millors músics de la història del pop-rock espanyol, Teddy Bautista, el que el va saber llegir més bé, al costat de l’elegantíssima guitarra de Luis Mendo.

Luis Eduardo Aute, mort aquest dissabte als 76 anys en un hospital madrileny, era una veu serena, home de molt dir i poc cridar. Deia que li agradava “la imatge del puny d’acer en guant de vellut”. Pintava perquè sempre va ser la seva passió, la primera i la vocacional. Escrivia cançons per treure’s “càrregues de sobre”, i perquè així transmetia la seva poesia, encara que fos amb la veu d’altres, les de Massiel (Rosas en el mar), Mari Trini (El alma no venderé) o Rosa León (Al alba).

La mort del cantautor Luis Eduardo Aute ha sacsejat aquest dissabte el món de la cultura, i són molts els artistes que han expressat l'admiració i l'afecte pel músic, que va ser una de les veus més personals de la cançó i un referent per a moltes generacions. "Ningú en parlava malament, i això és simbòlic de tot el que representava. No era en cap clan, era amic de tothom", explica la cantant Marina Rossell, que recorda que va començar a escoltar Aute quan era adolescent. "Vaig llegir que estiuejava a Sitges, a deu quilòmetres d'on jo havia nascut, i això em sorprenia", recorda.

“Un passat com un barri / de futur sense espills, / on van viure els meus avis, / on van néixer els seus fills. / Tinc records del meu pare / quan després del treball / ens baixàvem a beure / les orxates d’en Vall...” A la cançó Somnis de la plaça Rovira, Luis Eduardo Aute evocava la seva infantesa al barri de Gràcia. Va néixer a Manila, vivia a Madrid, cantava en castellà, però també en anglès i francès, fins i tot cançons tradicionals en tagal... Però tenia el català com una segona llengua materna i estimava Catalunya de la manera com ell estimava allò que estimava: generosament, intensament, emotivament.

El cantautor, escriptor i pintor Luis Eduardo Aute ha mort aquest dissabte en un hospital de Madrid als 76 anys. Aute va ser un dels cantautors més importants de l'estat espanyol i de l'Amèrica Llatina, va publicar 19 discos i va ser l'autor de temes tan populars i emblemàtics com ara Al alba, Rosas en el mar o La belleza. Nascut el 1943 a Manila (Filipines), Aute era fill de pare català i mare filipina i des de petit estava fascinat pel dibuix i el cinema. A Manila va patir el bombardeig de les forces aèries nord-americanes el febrer del 1945, durant la Segona Guerra Mundial, un episodi que va marcar part de la seva obra. L'artista va arribar a Madrid per primera vegada quan tenia vuit anys i va començar a cantar i a escriure els seus primers poemes.

Es tractava de “celebrar la seva música, el seu talent, el seu tarannà i la seva honestedat”. També era el moment “d'espantar tristeses i melancolies”, tal com va dir dissabte l'actriu Pastora Vega sortint a l'escenari de l'Auditori del Fòrum per presentar el concert 'Ànims, animal!' Tot plegat, per homenatjar Luis Eduardo Aute, convalescent des de l'infart que va patir el 2016.

“Estan bojos”, diu Luis Eduardo Aute amb llàgrimes als ulls quan li expliquen els detalls del concert d’homenatge que es farà demà a l’auditori del Fòrum. L’anècdota l’explica un dels músics que hi actuarà, Cristina Narea, guitarrista i cantant que durant 20 anys ha acompanyat Aute als escenaris i formarà part de la banda fixa del concert. “L’Eduardo està sobrepassat i li fa vergonya i tot el desplegament que s’està fent per ell”, diu Narea. Ella obrirà el concert amb una versió de Quién eres tú i, a continuació, desfilarà un dream team de la cançó catalana i espanyola: Estopa, Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Quico Pi de la Serra, Paco Ibáñez, Javier Gurruchaga... “Tothom s’estima molt l’Eduardo”, diu Joan Rosselló, cap de la promotora The Concert, que organitza el concert juntament amb el festival Barnasants. “Ningú cobrarà per la seva feina, ni artistes ni tècnics. Tots faran un esforç solidari per l’Eduardo”.

El cantautor Luis Eduardo Aute es troba ingressat a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, segons han informat fonts properes a la família, que també apunten que l'artista es recupera favorablement de l'operació a la qual ha estat sotmès. Els familiars d'Aute són optimistes, tot i que encara són prudents pel que fa a l'estat de salut del malalt, del qual no s'ha fet públic cap informe mèdic "per desig exprés de la família".

El dissabte 30 d'agost, el cantautor Luis Eduardo Aute participarà a l'Acústica de Figueres amb un concert especial al Teatre Jardí que commemorarà el 75è aniversari dels bombardejos del municipi empordanès. Serà l'única actuació d'Aute a Catalunya aquest estiu. Durant el concert, els cantautors Cesk Freixas i Joanjo Bosk cantaran amb Aute dues cançons. L'espectacle també comptarà amb projeccions de les fotografies de l'exposició 'Silenci', de Jordi Puig.

Luis Eduardo Aute (Manila, 1943) cantarà aquesta nit a l'Arteria Paral·lel les cançons del disc El niño que miraba el mar (Sony). També hi projectarà el curt d'animació El niño y el basilisco , que ha fet ell mateix i que comença amb el bombardeig de les forces aèries nord-americanes a Manila el febrer del 1945.

Luis Eduardo Aute, nascut a Filipines l'any 1943 i resident a Madrid des del 54, va començar a cantar els seus hits en català a finals dels anys 60. Al·leluia núm. 1 i Roig damunt el negre van marcar el seu debut. L'editorial La Galera ha publicat un llibre-regal que inclou un CD amb el famós tema El Giraluna –ara també conegut com El Giralluna–. La lletra de la cançó està transcrita, també en català, en un llibret il·lustrat pel mateix Aute, amb una col·lecció de sols, llunes i camps de gira-sols que acaba convertint-se en una autèntica batalla lumínica. D'aquesta manera, el cantautor ha explotat el seu amor per les arts plàstiques, que sempre ha conviscut amb la seva carrera musical.