“Em sentia molt diferent de tothom, tenia la sensació de sentir-me dèbil a l'escola i vaig desenvolupar ansietat i molts sentiments de tristesa”, explica la Mireia, que ara té 23 anys i recorda com va ser gestionar l’ansietat i la depressió durant l’adolescència. “Em quedava a classe, no sortia al pati, arribava tard, no tenia ganes de parlar amb les amigues. Tot semblava normal, però internament estava malament i em vaig anar aïllant”, comenta sobre els atacs d’ansietat que van aparèixer als catorze anys i que no va poder verbalitzar fins als setze.

El sexe, l'edat i el codi postal també condicionen la manera com es gestiona el malestar o s'encaren els múltiples problemes del dia a dia. A Barcelona, ser dona, jove i viure en districtes amb una renda mitjana més baixa predisposa a patir més ansietat, segons es constata a l'informe sobre la salut dels barcelonins que elabora anualment l'Ajuntament. Aquest any l'atenció primària ha identificat 29.482 casos nous d'ansietat respecte a l'any anterior, dos terços dels quals (18.854) s'han diagnosticat en dones. 

Després d'uns anys marcats per la pandèmia, que va aguditzar el malestar emocional i va fer detonar els trastorns de la salut mental de molts catalans, l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) amb dades del 2024 constata una baixada d'aquesta problemàtica. Si el 2022 l'11% de la població de més de 15 anys comunicava tenir símptomes compatibles amb la depressió o sentir malestar emocional intens, actualment aquest percentatge s'ha reduït a la meitat (5,8%).

La periodista barcelonina Glòria Serra, coneguda pel programa Equipo de investigación (La Sexta), ha explicat al pòdcast de RAC1 Sense filtres el problema de salut mental que la va portar a buscar ajuda professional quan tenia 23 anys. En una conversa amb la periodista Marta Cailà, la tertuliana d'El món a RAC1 ha detallat com és viure amb agorafòbia. "Sentia que travessar el carrer em posava en un perill molt alt, com si algú m'hagués dit que saltés d'un edifici", recorda.

Innombrables adolescents confien en xatbots d'intel·ligència artificial, comparteixen la seva soledat, ansietat i desesperació amb aquests companys digitals, que sempre hi són i no els jutgen mai.

Uns dies enrere una professional de nom Anna va explicar a la xarxa LinkedIn una experiència recentment viscuda. Volia compartir-la perquè l’havia impactat força. Una persona molt propera, que l’estimava bé, la va fer rumiar intensament. L'Anna travessa un trànsit personal difícil, però “humà, normal i quotidià”, segons les seves paraules. La persona propera li demanava que anés a veure al seu metge perquè li pautés un tractament. “Un tractament?”, es va estranyar l'Anna. “Sí, per a la depressió o l’ansietat o el que sigui que tinguis”. I la seva resposta va ser clara i directa. “Ni pateixo depressió ni ansietat. Experimento tristesa a estones pel dol que visc, pel que ja no és, ni mai serà”. Explicava llavors com li havia sobtat haver d’arreglar amb un tractament farmacològic, una pastilla, qualsevol emoció que, simplement, havia de viure i deixar passar. Concloïa que és un error cada cop més freqüent en una societat on és més fàcil anestesiar el símptoma que abordar l’origen.

Andreu Dotti Boada (Vacarisses, 1994) és el cofundador d’Innovamat, una organització de didàctica de les matemàtiques que actualment dona servei a més de 21.500 docents de 2.300 escoles en 8 països.

Va anar a l’Escola Pau Casals, la pública del poble. “Odiava anar a l’escola. Tenia molta ansietat. Quan s’acostava el mes de setembre no podia dormir a la nit. No vaig aprendre a llegir fins a segon de primària, quan em van diagnosticar dislèxia i TDAH. De petit costa molt entendre què vol dir això. I jo automàticament vaig pensar que era tonto”.

]]>

Les benzodiazepines com Orfidal i Valium són un tipus d’ansiolític que es recepten, sobretot, contra l’insomni i l’ansietat. S'utilitzen de forma generalitzada i, tot i que s’aconsella que la durada del tractament no superi les quatre setmanes, el departament de Salut alerta que hi ha un excés de prescripcions als centres d'atenció primària (CAP). De fet, l'ús inadequat per tractar l'ansietat ha pujat un 14%, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). El Govern fa autocrítica, reconeix que cal ajustar millor els tractaments farmacològics que es prescriuen i assegura que és una de les àrees en les quals té "més marge de millora".

]]>

Des que l'extrema dreta de Marine Le Pen va arrasar a les eleccions europees del 9 de maig i el president de la República va anunciar solemnement l'avançament de les eleccions legislatives, a molts francesos els costa dormir. Psicòlegs i psiquiatres asseguren que l'ansietat dels seus pacients s'ha disparat per una convocatòria electoral inesperada i per la possibilitat, molt real, que el pròxim primer ministre sigui d'extrema dreta. Totes les enquestes d'intenció de vot atorguen la majoria de l'Assemblea Nacional al partit liderat per Le Pen, Reagrupament Nacional. Aquest diumenge se celebra la primera volta.

]]>

Lola Álvarez Romano porta mitja vida tractant nens i adolescents amb depressió, atacs d'ansietat, que s'autolesionen, que arrosseguen traumes pel mal divorci dels seus pares, amb tendències suïcides... Però també té clar que tot i que són episodis durs, amb una bona feina se superen. Llicenciada en pedagogia per la UB, acaba de publicar el seu segon llibre, ¿Qué me he perdido? (Editorial Planeta). El seu propòsit? "Donar eines als pares que els ajudin a comprendre el comportament dels seus fills adolescents i a intervenir de manera eficaç quan creguin que alguna cosa no va bé".

]]>

L'ansietat a l'hora d'enfrontar-se a les matemàtiques és un problema que moltes persones han viscut durant l'escola i l'institut. La barreja entre la dificultat de la matèria i la por d'equivocar-se moltes vegades s'ha relacionat amb el rebuig o amb els mals resultats acadèmics en aquest àmbit, però ara les dades dels últims informes PISA mostren com, a diferència del que passa a la resta de l'Estat, els alumnes catalans no compleixen amb aquesta lògica.

]]>

Tot i que de vegades utilitzem el terme de manera pejorativa per referir-nos a algú maniàtic o que es preocupa excessivament per la salut, la hipocondria és una malaltia mental. Com saben, l'anomenat trastorn d'ansietat per malaltia porta a preocupar-se de manera excessiva per la salut i a imaginar patologies o símptomes que, en realitat, no existeixen. Ara, per primera vegada, un grup d'investigadors del centre suec Karolinska Institutet -liderats pel psicòleg català David Mataix-Cols- han determinat quin és el risc de mort associat a aquest trastorn. La recerca demostra que aquelles persones diagnosticades d'hipocondria viuen uns cinc anys menys que els que no en tenen.

]]>

És un mite que l’estrès no afecta nens i joves. S’ha detectat un increment en els trastorns mentals, d’ansietat i de depressió. L’estrès ens afecta a tots. Els pares tendim a pensar que els joves viuen sense preocupacions greus i que només s’estressen per banalitats.

]]>

Als 18 va començar a tenir deliris, se sentia perseguit i que unes veuetes l'amenaçaven de mort. La por el va fer tancar-se a casa, i així s'hi va estar 30 anys, reclòs entre quatre parets, sense cap altre vincle que el nucli familiar estricte. El d'aquest home va ser un dels primers casos que va tractar la unitat de psiquiatria de l'Hospital del Mar de Barcelona, especialitzada en el que es coneix com a hikikomori, un concepte japonès que descriu un aïllament psicopatològic en què les persones es retiren de la societat durant almenys sis mesos. Des del 2007 hi han passat més de 900 pacients i s'està a l'espera de tenir els resultats de l'anàlisi de l'impacte de l'aïllament obligatori –el confinament– per la pandèmia, tot i que es té la certesa gairebé segura que haurà deixat nous hikikomori.

]]>

La major part d’experts en salut mental fa temps que avisen de l’arribada d’una crisi important. Les estadístiques indiquen que s’ha produït un increment de patologies mentals en la població. Afecta molt especialment adolescents i joves, i cada cop també més els infants.

]]>

Passa més sovint del que sembla i causa una enorme sensació de culpabilitat en la dona que ho pateix. Els trastorns de salut mental durant l'embaràs o després del naixement són un problema de primer ordre que pot marcar la mare, el nadó i el vincle que estableixen de per vida. Es calcula que un 20% de les dones tenen episodis depressius i ansiosos vinculats amb la gestació, sigui per un embaràs complicat, un part traumàtic, la pèrdua d’un fill o pel fet d'haver patit prèviament una patologia mental. I les dades d'atencions de la unitat especialitzada en salut mental perinatal de l'Hospital Clínic, única a Catalunya i pionera al sud d'Europa, constaten que la demanda de dones que arriben derivades d'altres centres sanitaris o pel seu propi peu ha augmentat significativament des que l'espai va obrir les portes l'any 2018. A més, coincidint amb l'esclat de la pandèmia, les pacients presenten ara símptomes més greus, perquè hi arriben més tard i amb uns contextos sociofamiliars més vulnerables.

]]>

Un 50% dels emprenedors manifesten símptomes d'estrès, un 40% pateixen ansietat i un 35% depressió. L’estat de salut general d’aquest col·lectiu, empès pel seu estil de vida, és inferior al de la mitjana espanyola. En una escala sobre 10 punts, la seva regulació emocional se situa en un 5,5 i la mitjana sobrepassa els 9 punts. A més, el consum de drogues és un 15% superior a la mitjana espanyola i el de begudes alcohòliques un 23% més alt. Això és el que ha demostrat un estudi que ha dut a terme l'associació sense ànim de lucre Ancla Life a través d'entrevistes a 29 emprenedors d’alt impacte.

]]>

La visibilitat de l'ansietat com un dels grans problemes de salut mental de la nostra societat també es pot apreciar en la manera desacomplexada en què els creadors aborden aquest trastorn psicològic en els seus treballs, moltes vegades basant-se en experiències personals. Fem una selecció d'obres d'àmbits diversos que parlen d'alguna manera sobre l'ansietat.

]]>

Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) és doctor en humanitats i professor universitari, és un assagista reconegut, autor d’una dotzena de llibres sobre cultura contemporània, articulista, performer i comissari d’art. I és un intel·lectual a qui un dia els tèrmits es van ficar dins el cervell i no els podia foragitar. Aquella terrible baixada a l’infern de la malaltia mental és el que explica –la descriu, amb tota la cruesa– a Los brotes negros. En los picos de ansiedad (Anagrama). És un llibre insòlit en la seva carrera, un dietari de símptomes, de pors, de records, de crítiques al sistema productiu, de tractaments farmacològics, com si reconstruís l’escenari d’un crim que li passa dins el cos.

]]>

Fa poc més de 50 anys Pau Casals va interpretar davant l’assembla de les Nacions Unides i amb un solo de violoncel El cant dels ocells, una cançó popular catalana que es va convertir, d’aquesta manera, en tot un símbol mundial de pau i llibertat. Ara, cinquanta-un anys més tard d’aquella efemèride, un grup de recerca del Max Plank Intitute de Tübingen encapçalat pel neurocientífic Emil Stobbe, juntament amb col·laboradors d’altres centres de recerca alemanys, ha demostrat que la piuladissa dels ocells redueix l’ansietat i afecta positivament l’estat d’ànim de les persones, unes condicions emocionals que, tot i que potser no es relacionen directament amb la pau i la llibertat, sens dubte les afecten, ja que influencien en la salut mental.

]]>