Ho diré clar: el màrqueting telefònic s’hauria de prohibir per llei. No limitar, ni regular, ni moderar. Prohibir. No ho dic com una reacció visceral a una trucada molesta. Ni a les dues-centes o tres-centes que rebo cada any. Perquè ens truquen més d’un cop al dia, de mitjana.

Potser no ens caldria recórrer a neologismes importats per posar nom a pràctiques tan velles com l’anar a peu. El washing (literalment, “fer la bugada”) és la tradicional rentada de cara. Normalment, s’aplica a la promoció d'una marca per vendre producte. El propòsit del màrqueting washing es resumeix, ras i curt: com millor imatge, més benefici. Atès que les tendències de consum s’associen als valors socials dominants, els departaments del ram estan sempre amatents, perquè la marca no en quedi despenjada. Ara bé, si el públic detecta inconsistència o gesticulació (altrament dita postureo), incoherència o manipulació —allò que, des de temps immemorials, es coneix com a presa de pèl— pot produir-se l’efecte contrari. Hi ha risc de resposta adversa en l'ecoblanqueig (green washing) per part d’empreses (Repsol acumula denúncies) o bancs (Santander, BBVA, CaixaBank...) “sostenibles”, quan informes solvents destapen les enganyifes o el volum d’inversions en combustibles fòssils; però també en altres àmbits de l’anomenada esfera woke, la consciència social que algú equipara, despectivament, a la “correcció política”. En aquest sentit, s’identifica com a pink washing l’adhesió aigualida a l’Orgull com una moda; rainbow washing, l’ús enganyós que estats com Israel fan de la reivindicació LGBTIQ; o purple washing, la defensa sectària que fan, del feminisme, alguns grups d’ultradreta. 

En un carrer del centre de Moscou, dues noies d'uns vint anys es graven davant d'un establiment de Stars Coffee, la marca que ha substituït a Rússia la multinacional nord-americana de cafeteries Starbucks. El vídeo, publicat per la youtuber Natasha Kurnaeva i titulat He anat al nou Starbucks rus perquè tu no ho hagis de fer, mostra com visita la cafeteria amb la seva amiga Alena (que té un canal anomenat Depressed russian, 'russa deprimida') i hi compren cafè i un tros de pastís. Mentre se'l mengen al mig del carrer, comenten què els sembla. "No està malament, però m'esperava que fos millor", diu l'Alena amb to deprimit. "No m'agrada, té gust de plàstic. ¿Potser ja era així a l'Starbucks original?", es pregunta la Natasha. La resposta se la dona ella mateixa: "Tant hi fa, aquest vídeo és per cagar-nos en el nou Stars Coffee rus i som aquí per a això".

El novembre del 1953, fa quasi 70 anys, sortia de la fàbrica de Seat el primer cotxe. Era un 1400, un model al qual van anar-ne succeint d'altres que també estaven batejats amb números, molts cops heretats de Fiat, la companyia italiana que les primeres dècades era el soci tecnològic de la companyia. Va arribar el 600, el model que, com diu el president de la companyia, Wayne Griffiths, "va posar Espanya sobre rodes", i d'altres mítics com el 1500, el 124, el 1430, i el 850, entre d'altres, i ja a la dècada dels 70 utilitaris com el 127 i el 133, i models d'un segment més elevat com el 131 i el 132, o d'altres més esportius com el 1200 bocanegra o el 128.

Estudiar informàtica abans del boom

Toni Pérez va néixer a Barcelona l’any 1972. Els seus pares, migrants de Melilla a Catalunya, van establir-se al barri de la Sagrera, on ell va criar-se durant tota la seva infantesa. “Des de ben petit ja vaig tenir interès per la informàtica i la programació, suposo que per influència del meu pare, que era enginyer industrial i tenia molta curiositat pel tema”, admet Pérez. Gràcies a aquests inicis, Pérez es va acabar matriculant a la carrera d’informàtica a la Universitat Autònoma de Bellaterra, que va cursar entre els anys 1992 i 1997. Segons recorda Pérez: “En aquell moment era una carrera tan nova que no teníem ni una facultat pròpia gairebé, i érem uns nerds. Estudiar informàtica a l’època, especialment abans del boom d’internet, significava tancar-se en un soterrani gairebé”. El directiu també explica que, durant molts anys, va intentar combinar la informàtica amb la seva altra passió, el bàsquet, però, al final, va acabar centrant-se en els estudis i en la feina perquè no ho podia compaginar tot.

]]> Que complicada que és la vida del brand manager (gestor de marca, en anglès) d’avui. No voldria estar en la seva pell. Quan vaigcomençar a treballar en aquesta preciosa professió que és el màrqueting, pensàvem que era molt complicada, quan era relativament senzilla. Tot el que havíem de fer era comunicar els beneficis i les virtuts del nostre producte perquè ens en compressin més. Normalment treballàvem en un anunci de televisió d’uns 20 segons i el posàvem al prime time a les principals cadenes de televisió. Quan l’anunci era bo, al cap de tres o quatre setmanes les vendes començaven a pujar i ja teníem la vida solucionada per als següents dotze mesos. No era fàcil trobar un bon anunci que fes la feina, però quan el tenies podies respirar tranquil.

]]> Es diu Pixie Curtis i té només 10 anys. Aquesta setmana ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació de tot el món per ser la propietària de dues empreses que facturen xifres rellevants i haver acumulat en poc temps una gran fortuna. Una d’aquestes empreses es diu Pixie’s Fidgets, i després de la presentació en societat de la marca, en només 48 hores, va esgotar les joguines que ven. El primer mes ja va facturar 125.000 euros.

]]>

Confesso la meva fascinació per l’univers Ikea, l’imperi funambulista d’equilibris precaris: retòrica igualitària (disseny “democràtic”, per a totes les butxaques), elusió d’impostos (tax rulings) i interessos usurers (targeta Ikea Family). El que serveix il·lusions assequibles a “la república independent de casa teva”. El que endevina el signe dels temps; ni casa, ni parella, ni sofà per a tota la vida, el cantó banal de les nostres vides efímeres. Succedani ideal, mirall de contradiccions. 

]]>

El Col·legi La Salle de La Seu d'Urgell oferirà, el pròxim curs 2021-2022, un nou cicle de grau superior de màrqueting i publicitat. Tal com han explicat des del centre, la posada en marxa d'aquesta nova oferta educativa respon a una demanda creixent al Pirineu i a Andorra del sector del màrqueting digital i les relacions públiques.

]]>

Aquests dies s'ha realitzat la setena i última sessió de la formació virtual en màrqueting digital per al sector turístic del Pallars Jussà, que ha impulsat el Consell Comarcal i que s'ha dut a terme els mesos d'octubre i novembre. Uns 60 agents turístics de la comarca han participat en la formació, principalment empresaris d'allotjaments i activitats turístiques, juntament amb tècnics d'oficines de turisme o d'equipaments culturals i esportius, entre altres.

]]> Pànic, Extinció, Chronos, Mai Més: el màrqueting editorial sembla que cedeix a l’evidència i comença a dir les coses pel seu nom. Si el 2019 és l’any que arrenques una aventura editorial, com fan els editors valents que hi ha darrere d’aquests quatre projectes, per què no posar-li un nom apocalíptic? Ja van avisar el 2012 Ramon Mas i Ricard Planas, els responsables de l’editorial de ciència-ficció i contracultura Males Herbes: les males herbes, les que cal arrencar tothora, les que creixen als marges de la correcció i dels camps ben llaurats de la narrativa realista. També: les que no moren mai. Però eren altres temps, encara que només faci set anys. Avui tothom ha entès que les coses van mal dades de debò i, si no, llegiu El planeta inhóspito, l’assaig de David Wallace-Wells que assegura que ja no salvarem el planeta a base de petits gestos individuals -obrir una editorial, anar a la llibreria del barri, comprar préssecs de temporada- i que només un canvi radical a nivell global podria provocar un tomb decisiu. Encara que no el publiquin cap d’aquestes editorials (ho fa Debate en castellà), és el llibre més terrorífic que hi ha avui a les llibreries: no només explica que el món s’acabarà aviat, sinó que ho explica amb un luxe de detalls climatològics que fa posar els pèls de punta.

]]> No us podeu imaginar l’experiència que vaig tenir el dia que vaig acompanyar per primer cop al Carrefour el que ara és el meu marit. Encara érem només amics i ell vivia sol en una caverna, vull dir en una casa. En aquell carro hi havia 50 cerveses, deu pizzes congelades, tres capses de pastissos industrials, totes les salses del món, xocolata en totes les seves formes, productes processats de mil maneres, colesterol, calories i, per descomptat, moltes capses de Kellogg’s... l’infern d’un nutricionista!

]]>

A Conrad Llorens no el sorprèn que gairebé tres dècades més tard algú no entengui què fa seva empresa. Summa va ser la companyia pionera a importar a l’Estat el branding. Segons el conseller delegat, aquest anglicisme no va només de publicitat, màrqueting o disseny: “Ens vam especialitzar en crear i gestionar marques en un moment de modernització social i econòmica a Espanya”. Eren els 90 i treballava a la prestigiosa agència de publicitat Ogilvy quan va emprendre el projecte amb creatius com Josep Maria Mir, Mario Eskenazi i Claret Serrahima. “Hi havia problemes que no es podien solucionar únicament amb disseny”, explosa Llorens. Dins del seu cap, una nova imatge de marca havia de ser un projecte més complex, que anés des de la tipografia fins als missatges de màrqueting.

]]> De tant en tant és bo anar a veure òpera. Fins i tot Wagner, entre gent que dorm i només es desperta per aplaudir entusiasta. I de vegades el millor de tot és l’entreacte, i la inevitable cursa al bar. Parlem de diferència entre el bar del Liceu i el de La Fenice!

]]>

La fiscalia del comtat de Cook, als EUA, va retirar els càrrecs contra l'actor negre i obertament homosexual Jussie Smollett, de 36 anys, per haver mentit a la policia sobre un atac racial i homòfob que suposadament va patir a Chicago. "Aquesta és la resolució adequada d'aquest cas", ha indicat la fiscalia en un comunicat en què va anunciar la seva decisió de retirar els setze càrrecs que podrien haver costat almenys tres anys de presó a l'actor de la sèrie televisiva 'Empire'.

]]> Fa uns quants dissabtes els donàvem notícia d’una nova proposta comercial del món del llibre. Es tractava d’una subscripció mensual amb la qual compraves un paquet que incloïa un llibre desconegut i d’altres complements informatius relacionats amb l’autor i l’argument. Els impulsors del projecte ja s’encarregaven prou de donar a entendre que el risc de decepció no era tan alt com es podia pensar. Gairebé segueixen fil per randa el clàssic sempre recomanable, deliciosament kitsch, de Dale Carnegie, autor del bestseller més durador de la història de la indústria editorial (encara avui): Com guanyar amics i influir sobre les persones (1936). Ara ens arriba una altra proposta, basada en el mateix plantejament, però molt més neta i clara.

]]> S’ha de dir. És una realitat i em sap greu. Les empreses han d’aprendre a fer front a l’ambient crispat entre Catalunya i Espanya. La pujada dels sentiments nacionals espanyol i català és un fet, ho corroboren els centenars de banderes penjades als balcons (i comerços) de les ciutats de tot l’Estat. I si viatges per Espanya has d’aprendre a gestionar la teva “catalanitat”. Em sap molt de greu, ho torno a dir, però és així, estem en un moment delicat. Veiem com els consumidors accentuen comportaments que no se situen estrictament en la lògica econòmica, sinó en l’ampli àmbit del boicot. Ho hem vist amb la retirada d’efectiu de divendres i ho començarem a notar en el canvi dels hàbits de consum. Les empreses ho han de tenir en compte i han d’anar amb peus de plom: s’han de pensar intel·ligents campanyes de màrqueting. En aquest sentit, he trobat a faltar una campanya de la Generalitat a tot l’Estat que expliqui com els catalans són els primers a estimar tots els pobles d’Espanya. Massa tard?

]]>

Les empreses continuen apostant pel màrqueting promocional per crear marca i arribar al client. Segons les dades del sector, bolígraf, tasses i tot tipus de gadgets amb el logotip d’una empresa s’emporten el 23% de la despesa publicitària de les empreses que no va als canals tradicionals (bàsicament mitjans de comunicació i publicitat exterior). De fet, les empreses espanyoles van invertir el 2015 1.521 milions d’euros en màrqueting promocional, un 9,4% més que el 2014.

]]> Quins records! Gràcies, Ajuntament. Gràcies, Pisarello. Gràcies, Manel Risques. Gràcies a tots vosaltres. M’heu fet tornar a viure sensacions antigues, d’anys enrere, quan treballava a Benetton, empresa coneguda pels seus anuncis ideats pel gamberro d’Oliviero Toscani. Malalts de sida, condemnats a morts, preservatius, cavalls copulant, vestits tacats de sang provinents de la Guerra dels Balcans. Totes campanyes memorables de la multinacional italiana que van posar el nom de la marca en boca de tots, i que van fer patir (molt) l’equip comercial de l’empresa.

]]>

Els perdedors també surten guanyant en la cerimònia dels Oscars. Com passa des de fa 16 anys, l'empresa Distinctive Assets patrocina la bossa de regals que s'emporten alguns dels nominats que no aconsegueixen cap estatueta. Un premi de consolació que enguany té un valor, tal com informa la mateixa empresa, de 208.000 euros. Molt més que l'any passat, quan arribava just als 150.000 euros, tal com va publicar llavors el 'USA Today'.

]]>