La Cambra de Comerç de Barcelona ha criticat l'increment de la pressió fiscal dels pressupostos de la Generalitat, que està previst que es portin a aprovació entre març i abril després de dos anys de pròrroga. L'organisme, presidit per Joan Canadell ha estimat que la recaptació prevista amb les noves mesures fiscals puja a 552 milions anuals, 69 euros més per habitant.

El consell de ministres aprovarà avui el projecte de llei de pressupostos per a aquest 2019 amb la vista posada en l’independentisme. Pedro Sánchez necessita l’aval d’ERC i el PDECat als comptes per poder mantenir-se amb garanties a la Moncloa fins al 2020. I ha decidit engegar una campanya d’ofertes per seduir l’independentisme -que oficialitzarà en un acte demà des de Barcelona- però sense cedir a les dues grans exigències del Govern: un gest polític amb els presos a les portes del judici al Suprem i la celebració d’un referèndum. La primera prova de foc serà la segona setmana de febrer, just després de l’inici al judici al Procés, quan l’independentisme haurà de decidir si permet la tramitació o no dels comptes al Congrés en el debat d’esmenes a la totalitat.

La primera Comissió Bilateral d’Infraestructures entre l’Estat i la Generalitat des del 2007 va acabar ahir al vespre, a Barcelona, sense cap acord concret, però, segons els representants dels dos governs, amb “bona sintonia”. Malgrat això, el restabliment del diàleg i la trobada, de més de tres hores, no van ser suficients per decidir com es materialitzaran els diners que l’Estat deu en infraestructures: ni tan sols els 200 milions ja aprovats per a l’any que ve del total de 759 milions endarrerits des del 2008.

Hi ha temps. El portaveu del Govern, Francesc Homs, diu a Mariano Rajoy que encara pot solucionar el conflicte pel pagament de 759 milions d'euros en concepte de la disposició addicional tercera de l'Estatut que l'Estat deu a Catalunya. En declaracions a RNE 4, Homs ha dit que Rajoy forma govern el 23 de desembre, i que té temps fins a final d'any de fer el pagament "de la manera que sigui, bé sigui habilitat un crèdit, bé sigui fent la transferència". Homs ha trobat "interessant" la proposta d'alguns grups polítics de no pagar el que es deu a Espanya fins que no arribin els diners, però ha alertat que "ells tenen la paella pel mànec" i que "el remei pot ser pitjor que la malaltia".

El portaveu del PP al Parlament de Catalunya, Enric Millo, ha dit aquest dimecres que si el govern espanyol no ha pagat els 759 milions d'euros que deu a Catalunya en virtut del que disposa la disposició addicional tercera de l'Estatut és perquè CiU "ha perdut el temps" i ha lamentat que "ni la part catalana de la comissió bilateral ni el propi Govern" han fet "els convenis perquè el govern socialista els signi". Millo ha lamentat que el Govern de la Generalitat es decanti per la via jurídica per intentar solucionar el conflicte que enfronta l'administració estatal i la catalana. El popular ha dit que "és la pitjor via per resoldre un conflicte polític" i que "és la que garanteix que un conflicte no se soluciona".

Els sindicats de treballadors públics han anunciat una resposta "contundent" a l'ajornament d'un 20% de la paga de Nadal, després de conèixer aquest anunci que ha fet el Govern en una roda de premsa. Els representants dels funcionaris han considerat "inacceptable" assabentar-se d'aquesta mesura a través dels mitjans de comunicació i han rebutjat que l'executiu català els utilitzi com un "instrument de pressió política" davant del govern espanyol. Tanmateix, els sindicats de la funció pública no donen per trencades les negociacions i esperen que el Govern els torni a convocar, sense una data en concret, i només serà quan l'executiu "estigui en condicions de respondre" a les propostes dels funcionaris.

CiU, ERC i ICV han denunciat a la Comissió Europea i al Consell que el govern espanyol es nega a pagar a la Generalitat els 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut. En una pregunta parlamentària, els eurodiputats Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva acusen l'executiu espanyol d'estar "netejant els seus comptes" carregant el seu dèficit públic a Catalunya i demanen a Brussel·les si creu que "aquesta és la via per recuperar la confiança dels inversors". El PSC i el PP no s'han volgut sumar a la protesta, que alerta les institucions comunitàries que per culpa de Madrid la Generalitat té "moltes dificultats per pagar funcionaris i proveïdors".