<![CDATA[Ara.cat - Analisi Tecnica]]> 10 <![CDATA[Les claus del Barça-Celta]]> Ja no és cap sorpresa que un Barça-Celta serà trepidant. Serà igualat, serà intens, serà un espectacle. El d'aquest diumenge al Camp Nou ho ha tornat a ser, estructurat sobre paràmetres molts similars als dels duels anteriors, però a diferència d'altres dies, ha acabat sent un festival de força dels catalans, i no dels gallecs, com havia passat a Vigo fa una volta. Després d'uns primers 45 minuts de marcatges individuals, nervis a la zona central i transicions sense fre, s'ha acabat amb l'estadi fent la onada per agrair l'exhibició ofensiva dels blaugranes en el tram final, quan el rival esbufegava impotent.

]]> <![CDATA[El River Plate, en tres claus]]> Qui hagi vist el River Plate-Hiroshima Sanfrecce segurament s'endurà una visió estranya del rival del Barça a la final del Mundial de Clubs. Els argentins van digerir malament el favoritisme de l'eliminatòria i, obligats a portar el pes del partit, van donar símptomes de falta de pla ofensiu i baix ritme de joc. En el seu duel contra el Barça, sembla difícil que tornin a ser un equip tan inestable o tan fred com van ser-ho contra els amfitrions. De fet, no seria estrany que els del 'Muñeco' Gallardo facin lluir la seva naturalesa més agressiva i més passional. Per aquí podrien anar els trets de la final a Yokohama:

]]> <![CDATA[Les claus del València-Barça]]> Malgrat el domini, el Barça no ha sabut elevar una renda prou àmplia per evitar arribar als minuts finals com hi ha arribat a Mestalla. Ha deixat amb vida un València que, sacsejat pel canvi a la banqueta, ha sabut patir, competir i tapar el forat a la banda esquerra de forma que a punt ha estat de condemnar-lo al primer temps. A diferència dels blaugranes, el conjunt xe ha trobat la manera de fer efectives les seves acceleracions i ha tret petroli del convenciment amb què ha afrontat l'últim esprint. L'1-1 no premia la superioritat clara del Barça i li recorda que, quan el partit no es tanca, el punt d'agressivitat defensiva que perd el trident li fa perdre, també, bona part de la seva solidesa a camp rival.

]]> <![CDATA[Les claus del Barça-Reial Societat]]> És cert: Eusebio Sacristán semblava tenir un més que bon pla per posar en problemes el Barça al Camp Nou, però l'extècnic del filial no n'ha tingut prou amb saber quins mecanismes executar, perquè l'estat de confiança dels blaugranes ha acabat per fer miques la seva estratègia. La paciència en la sortida de pilota, la clarividència i pausa sobretot de Busquets i Iniesta, i l'habilitat per combinar la verticalitat (amb passades a l'espai) amb el control (de la possessió), han desfet la resistència visitant per donar al Barça un altre triomf contundent i segur.

]]> <![CDATA[Les claus del Madrid-Barça]]> Sí. El marcador és contundent, és rotund, és ampli, és humiliant, però fins i tot el 0-4 queda curt per explicar l'exhibició impressionant del Barça al Santiago Bernabéu. La seva insultant superioritat sobre el Reial Madrid ha sigut majúscula, amb el luxe d'haver tingut Leo Messi assegut a la banqueta durant 60 minuts. Als blancs se'ls ha fet immens el camp, dividits entre el desig d'anar a la pressió (de fet, l'onze de Benítez era aparentment el més valent de tots els possibles) i la por de fer-ho (fruit d'una dinàmica insegura). Aquesta indecisió els ha matat contra un Barça que ha dominat tots i cadascun dels aspectes del joc. Imperial sense pilota i clarivident amb la possessió, el conjunt blaugrana ha passat per sobre d'un Madrid avergonyit davant la seva afició.

]]> <![CDATA[I si Messi comença el clàssic a la banqueta?]]> Depèn de com es miri, sobretot des de l'òptica dels aficionats més impacients, encara falten moltes hores per al Madrid-Barça d'aquest dissabte (18.15 h). Per a ells sembla que el rellotge no avanci, però per a Leo Messi o Ivan Rakitic és probable que el rellotge no arribi a córrer prou lentament per guanyar temps a la seva recuperació. En cap cas l'argentí o el croat seran al 100% al Santiago Bernabéu, però que s'hagin estat entrenant en els últims dies omple d'optimisme perquè hi siguin i hi siguin amb opcions de jugar. Fins i tot, de titulars. Sobretot Messi.

]]> <![CDATA[Les claus del Getafe-Barça]]> Al Coliseum Alfonso Pérez, coincidint amb el dia que el Barça recuperava dos dels seus migcampistes lesionats (Sergi Roberto, titular, i Andrés Iniesta, a la banqueta fins al minut 60), l'equip blaugrana ha completat un partit rodó i seriós per sumar un triomf d'autoestima. Sense ensurts. Sobri, efectiu, controlat. Sense jugar un partit brillant, el conjunt de Luis Enrique ha sigut capaç de fer durar la seva superioritat durant 90 minuts sense donar opcions a un Getafe impotent. El Barça ha sabut modelar les seves capacitats ofensives per adaptar-se a un escenari més tancat al principi i més descontrolat al segon temps, i no ha transmès la sensació d'anar a remolc, com li havia passat altres dies.

]]> <![CDATA[Les claus del Barça-Eibar]]> Punts. Punts. Punts. És l'obsessió del Barça en aquesta fase de la temporada que l'ha agafat amb pocs efectius i la ment cansada. Sense estridències i picant molta pedra, el Barça ha resolt la visita de l'Eibar amb el que se li exigia, la victòria, tot i que ha passat minuts de cert patiment. El 0-1 amb què els guipuscoans han injectat la por al Camp Nou mai s'ha allargat prou per témer per una ensopegada, però sí que ha obligat l'equip a exigir-se molt més del que hauria desitjat, venint de Champions i abans d'una altra setmana amb doble compromís (encara que sigui l'anada de setzens de final de la Copa del Rei contra un Segona B). L'espurna de Neymar, l'olfacte orgullós de Suárez, la correcció en la sortida de pilota després del descans i l'element corrector de Mathieu per al tram final han sigut les claus que han donat el 3-1 als blaugranes.

]]> <![CDATA[Les claus del BATE-Barça]]>

Feia temps que el Barça no es trobava l'habitual partit-monòleg que li ha proposat el BATE Borissov, i el retorn a l'escenari conegut ha sigut contradictori en molts moments: d'una banda, semblava celebrar-se perquè ha permès jugar sense aquella angoixa constant d'anar i venir però, de l'altra, ha rescatat alguns vells fantasmes de frustració quan les ocasions no s'acabaven de concretar en els primers 45 minuts. La lesió de Sergi Roberto, a més, semblava que eliminava abans d'hora el possible cartutx que havia de ser Rakitic, amb el 0-0 eternitzant-se. Però el croat ha acabat sent decisiu. El Barça ha sabut mastegar el partit al primer temps, gestionar la impaciència durant la pausa al vestidor i acabar enduent-se els tres punts de la trampa del Borissov Arena, gràcies a una canonada, primer, i a una vaselina delicada, després. A partir d'aquí, el partit ja ha fet baixada per a un Barça que ha seguit fent la seva amb la comoditat d'un marcador que havia costat d'encarrilar.

]]> <![CDATA[Les claus del Celta-Barça]]> Escombrat. El Celta s'ha menjat el Barça a Balaídos per golejar-lo per 4-1, en una exhibició majúscula dels homes del Toto Berizzo, més intensos, més agressius, més encertats. Els blaugranes, tot i que haurien pogut reenganxar-se al partit si haguessin transformat abans alguna de les ocasions clares de gol que han tingut, no han pogut imposar en cap moment el seu pla de partit i han jugat a remolc del desig del conjunt gallec, concentrat en ofegar el seu rival amb una pressió alta i atacar-lo des de la mobilitat ofensiva en la seva zona de més talent: la banda de Nolito. Sobre una millor execució del pla dels gallecs, han sigut els detalls (el moment dels gols, les errades, el possible 2-1 que va al pal...) els que han anat fent gran l'esquerda.

]]> <![CDATA[Les claus del Còrdova-Barça]]> En cinc minuts ha canviat el partit. Un 0-0 que s'allargava més del que era futbolísticament comprensible, s'ha trencat amb dos gols consecutius a les portes del descans, i amb un tercer només arrencar el segon temps, per encarrilar una d'aquelles victòries amb aires de títol. El triomf a Còrdova ha tornat a ser contundent, intimidatori, convincent, encara que s'hagi construït a un ritme baix. Ni el termòmetre estiuenc ha fos l'energia d'un Barça que segueix el seu ritme imparable en la recta final del curs.

]]> <![CDATA[Les claus del Barça-Getafe]]> Exhibició. O EXHIBICIÓ, amb majúscules. El Barça ha completat una primera meitat fantàstica contra el Getafe per liquidar el partit en menys de mitja hora, quan ja dominava per 4-0 en el marcador. Un primer penal sobre Suárez ha obert el camí que han anat completant els principals actors d'una pel·lícula en què sempre s'ha vist clar el final. I qui era el dolent i com se l'havia d'atrapar. El plantejament del Getafe ha sigut tan poruc, tan passiu, tan prudent, que el Barça només ha hagut de posar-se a mastegar per menjar-se'l. De mica en mica, amb paciència, però sense deixar de fer anar les dents. L'equip de Luis Enrique ha sigut tan ambiciós, tan inquiet, tan insistent, que ha trobat el ritme de pilota, els moviments i la visió de joc per trobar passades, espais i zones de remat. Ha sigut una festa, marcada, sobretot, per tres punts.

]]> <![CDATA[Dia de recuperar el triangle, la intenció i les mossegades]]>

L'estil. La pilota. El triangle Xavi-Iniesta-Messi. Aquesta és la sort del Barça, la grandesa que ha de recuperar per invertir les sensacions que fan lleugerament favorit a aquest poderós Bayern Munic que trepitja els rivals, els esclafa amb laterals llargs (Alaba i Lahm) i potència alemanya a l'interior (Schweinsteiger, Müller, Mario Gómez), i desequilibra per dins amb l'anàrquic Ribéry.

]]> <![CDATA[Deu reflexions "fredes" d'un derbi "calent"]]>

El derbi va ser un partit molt ric tàcticament, sobretot en les adaptacions que l'Espanyol va fer del seu model per incomodar el Barça.

]]> <![CDATA[Alineacions dobles tant del Barça com del Madrid per combinar sistemes de joc]]> Durant tota la setmana s'ha especulat amb quina seria l'alineació que Guardiola plantejaria al Bernabéu per enfrontar-se al Reial Madrid. Finalment, el tècnic de Santpedor aposta per un onze més o menys previsible, amb la inclusió de Puyol per Mascherano i Alexis per Villa, que tampoc resol l'altre gran dubte de la prèvia: quin serà el sistema de joc del Barça? Jugarà 3-4-3 o farà 4-3-3?

]]> <![CDATA[Com juga aquest "nou" Reial Madrid?]]> En les últimes setmanes s'ha estès que aquest Reial Madrid és millor que el de la temporada passada i, per tant, pot posar en més problemes el Barça al Bernabéu. És cert que els blancs han canviat matisos del seu joc que el fan ser un equip un pèl diferent, però sobre les mateixes bases de l'any passat.

]]>