"Estem disposats a fer noves transferències competencials, a reconèixer singularitats, a permetre que totes les comunitats que ho desitgin recaptin i gestionin més gravàmens. És coherent amb el nostre estat federal, que a Espanya en diem autonòmic i que ja fan països com Alemanya i el Canadà". Amb aquestes paraules, pronunciades el mes passat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va obrir la porta a la reforma del sistema de finançament de les autonomies. I ho va fer, com reconeix sense embuts el PSOE, per la pressió exercida des de Catalunya.

El 1970 Richard Nixon va posar al capdavant de la Reserva Federal Arthur Burns, un amic i lleial al seu partit. Gràcies a això, dos anys més tard va aconseguir ser reelegit després de manipular la política monetària i generar un creixement més gran en el moment adequat. Les conseqüències en termes d'inflació van ser desastroses. Calviño no és Richard Nixon, i designar com a consellera del Banc d'Espanya la seva excap de gabinet no canviarà la inflació futura.

El Govern, els sindicats UGT i CCOO i les patronals Pimec i Foment del Treball han signat aquest dilluns al Palau de la Generalitat un acord amb mesures per pal·liar els efectes del context econòmic actual, en el marc dels nous pressupostos per al 2023. Es tracta d'un pacte inèdit, perquè per primera vegada els agents socials també han participat en l'elaboració dels comptes públics de l'any vinent.

El govern britànic tirarà enrere la proposta de reducció d'impostos per als ciutadans amb rendes més elevades que volia portar al Parlament. El canceller de l'Exchequer –càrrec equivalent a ministre d'Economia–, Kwasi Kwarteng, ha dit aquest dilluns en una entrevista a la BBC que la mesura estava desviant l'atenció del conjunt de mesures econòmiques que havia presentat l'executiu.

Catalunya va ser la segona comunitat autònoma que més diners va aportar al sistema de finançament autonòmic el 2020, però, en canvi, només va ser la desena en ingressos rebuts, segons dades de la liquidació del sistema de finançament publicades pel departament d'Economia de la Generalitat aquest dijous. Es repeteix així el patró habitual dels últims anys pel que fa al repartiment de recursos amb el model de finançament.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) pressiona el govern espanyol per la "manca total i absoluta d'informació" sobre el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en paraules de la seva presidenta, Cristina Herrero. La màxima responsable de l'organisme de control de les finances públiques també ha xifrat en uns 700 milions d'euros el cost addicional en interessos del deute que haurà de pagar l'Estat per cada punt percentual addicional que pugi l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus de béns i serveis de consum habitual per les famílies) i en 1.500 milions la despesa en pensions, alhora que incrementa en 2.000 milions d'euros la recaptació d'impostos.

Rússia es troba en una situació de fallida parcial, segons l'agència de qualificació internacional Standard and Poor's (S&P). En un comunicat publicat aquest dilluns, S&P considera que, a causa de les sancions imposades pels països occidentals, l'estat rus no té prou capacitat financera per pagar tots els venciments de deute internacional denominat en moneda estrangera, sobretot dòlars nord-americans.

El govern dels Estats Units va bloquejar aquest dilluns el pagament de 636 milions de dòlars de deute rus que les autoritats de Moscou volien abonar utilitzant les reserves de divises que tenen en bancs nord-americans.

El dèficit de la Generalitat de Catalunya -la diferència entre ingressos i despeses- va ser el 2021 de 752 milions d'euros, un 0,33% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica), segons dades del ministeri d'Hisenda presentades per la ministra María Jesús Montero. Així doncs, el Govern només va utilitzar un terç de la capacitat d'endeutament màxima recomanada per l'Estat, que era de l'1,1% del PIB, tot i que legalment podria haver sigut encara més superior, ja que les regles d'estabilitat pressupostària imposades per Brussel·les estan suspeses des de l'inici de la pandèmia.

Alguns inversors internacionals ja han rebut el pagament, en dòlars nord-americans, dels interessos del deute que Rússia havia de pagar aquest dimecres, segons ha informat l'agència Reuters. Així doncs, Rússia evita de moment la fallida del seu deute, tot i que haurà de fer front a més venciments en les pròximes setmanes. Concretament, dimecres passat va expirar el termini oficial per pagar dos venciments de cupons –interessos de dos bons– per un valor total de 117,2 milions de dòlars, el primer pagament des de la invasió d'Ucraïna. Tot i tractar-se d'una quantitat petita per a un govern com el rus, hi havia dubtes que el Kremlin fos capaç de pagar-los a causa de les sancions imposades per la majoria de països occidentals.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) calcula que l'Ajuntament de Barcelona tancarà aquest any amb un dèficit al voltant dels 150 milions d'euros, segons consta a l'Informe Complementari d'Avaluació Individual de les Línies Fonamentals dels pressupostos per al 2022 de les corporacions locals.

L'Airef ha donat llum verda aquest dimecres a les previsions econòmiques de la Generalitat per als pressupostos del 2022. L'autoritat independent considera, doncs, que el PIB català podria créixer un 6,4% l'any vinent, com estima el Govern. Tot i així, la institució és més escèptica pel que fa al pronòstic del 2021, que el departament d'Economia, liderat per Jaume Giró, calculava també amb un augment del 6,4%. En aquest sentit, considera que aquesta dada és "poc probable", malgrat que admet que és "factible" tenint en compte l'elevat grau d'incertesa econòmica que encara hi ha pel context de pandèmia.

L'optimisme que es deriva de tenir la pandèmia sota control també es contagia a les previsions econòmiques. El departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat ha anunciat aquest divendres la revisió a l'alça del creixement del PIB català. Concretament, la previsió puja fins al 6,4% per al 2021 i també el 2022, respecte al pronòstic del maig que era del 6% i el 5,2%, respectivament. Aquest canvi en els càlculs amb què treballa el Govern implica una recuperació "més intensa" de l'economia catalana, que permetria superar l'any vinent els registres del 2019, quan el PIB creixia sobre el 2%.

Els governs de la zona euro s’endeuten a uns preus més baixos que mai. El gruix dels estats que comparteixen la moneda comuna porten mesos col·locant noves emissions de deute a uns tipus d’interès irrisoris, tot i la forta crisi econòmica que ha afectat l’economia mundial, i l’europea en particular, a causa de la pandèmia del covid-19. 

El dèficit públic d'Espanya s'ha disparat fins al 10,97%, segons ha anunciat avui la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. És una xifra molt superior al 2,9% amb què es va tancar el 2019 i que frega –però no supera– els límits assolits durant la crisi anterior. En concret, l'any 2010 es va arribar a un dèficit de l'11,2%, una xifra rècord des del 1850 (el primer any del qual hi ha registres). Aquest 2020, tot i que la caiguda de l'economia espanyola ha sigut la més destructiva des de la Guerra Civil, el dèficit no ha arribat a superar la marca anterior.

La pandèmia ha tingut un impacte de 4.761 milions d'euros a la Generalitat el 2020, segons el tancament provisional de l'exercici difós pel departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. D'aquest impacte, 3.638 milions corresponen a l'augment de la despesa causat pel covid-19, i 1.123 milions a la davallada d'ingressos per la caiguda de l'activitat econòmica i l'ajornament o la supressió de tributs. L'impacte se situa per sota del previst el desembre passat, quan es calculava que seria de 5.128 milions.

La setmana passada aquest diari es feia ressò d’un estudi de la Cambra de Comerç d’Espanya i el Col·legi General d’Economistes que destaca el fet que les regions amb un PIB per càpita més baix el 1975 han sigut les que més l’han augmentat durant els 45 anys següents. No deien, però, que aquestes regions també són les que més població i més pes econòmic han perdut.

El cost per càpita del deute municipal de Madrid gairebé quadruplica el de Barcelona, segons dades extretes del renovat observatori sobre les finances de les corporacions locals que ha posat en marxa l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), una eina que permet veure la situació financera de municipis, diputacions i consells insulars i comparar la situació de les administracions locals.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, calcula que la pandèmia generarà aquest any 2021 al Govern una despesa "igual o superior" a la del 2020, quan el covid-19 va fer que fos 3.826 milions superior a la que s'havia previst inicialment als pressupostos. Si a aquesta xifra hi afegim una caiguda dels ingressos de 1.302 milions, el cost total de la pandèmia el 2020 és de 5.128 milions.

La Fórmula 1 continuarà a Catalunya com a mínim un any més. Segons ha pogut saber l’ARA, la Generalitat i l’empresa organitzadora del principal campionat d’automobilisme ultimen les negociacions per signar l’acord abans que s’acabi l’any. Previsiblement, aquest acord tornarà a incloure un aval de la Generalitat valorat en 25 milions de dòlars (21 milions d’euros) per blindar els ingressos dels organitzadors.