Un jurat popular ha declarat per unanimitat culpable l'acusat de matar un home amb qui tenia un deute vinculat al tràfic de drogues, en un crim comès a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) el maig del 2020 i del qual no s'ha localitzat el cadàver de la víctima. Després del veredicte del jurat, el tribunal de l'Audiència de Barcelona ha acordat mantenir l'acusat, Lluís B., en presó preventiva, mentre que la Fiscalia ha mantingut la seva petició que en la sentència se li imposi una condemna de quinze anys de presó per un delicte d'homicidi.

Un jutge presidint la sala. Una estrada amb la cadira de l'acusat al centre. A l'esquerra, el banc on s'asseuen la fiscalia, les acusacions i les defenses. I a la dreta, els nou membres del jurat popular. És la imatge que la majoria té al cap quan s'imagina un judici. En realitat, els judicis amb jurat són els menys habituals i també els més cars. El cost mitjà d'un d'aquests procediments pot arribar fàcilment als 6.000 euros. I això sense comptar les despeses ordinàries que qualsevol judici genera a l'erari públic (el sou del jutge, el fiscal, els funcionaris, el manteniment de la sala, la llum). Què els fa més cars? La remuneració que es dona als jurats per la feina que assumeixen durant aquests dies.

El jurat popular que ha jutjat el conegut com a crim de les bessones de Sabadell ha considerat que Dolores i Pilar V., conjuntament amb el company de la segona germana, Isaac G., són culpables d'haver assassinat Pedro Fernández. El tribunal popular considera que els tres acusats van actuar amb traïdoria, perquè van planificar la mort de l'home, però no que hi hagués acarnissament. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el veredicte resol que ell és l'autor material del crim i elles, coautores.

El jurat popular de l'Audiència de Saragossa ha elevat aquesta tarda a assassinat la condemna de l'antisistema Rodrigo Lanza per la mort d'un home en un bar de Saragossa el desembre del 2017, segons ha informat Efe. A finals de l'any passat, l'Audiència ja va condemnar Lanza a cinc anys de presó per homicidi imprudent, tot i que llavors es va descartar l'assassinat. En aquell moment va considerar que l'antisistema –que ja va complir condemna per les lesions a un guàrdia urbà de Barcelona que va quedar paraplègic el 2004, en un cas que va derivar en el documental Ciutat morta– havia agredit i colpejat la víctima per motius ideològics –es tractava d'un conegut militant d'extrema dreta–, però va valorar que no hi havia hagut intencionalitat.

El tribunal popular que ha jutjat l'assassí de Diana Quer, José Enrique Abuín Gey, el Chicle, l'ha declarat culpable de segrest, assassinat i d'indicis d'uns "actes de contingut sexual". Segons s'ha acordat per unanimitat, s'ha descartat que hi hagués una violació, i el portaveu del jurat, que ha llegit el veredicte en representació de tots els membres, ha considerat que no s'ha provat. Tot i això, el jurat l'ha fet responsable de tres delictes: detenció il·legal, agressió sexual "indeterminada" i assassinat amb traïdoria per haver ocultat l'acció criminal contra la llibertat sexual.

L'Audiència de Tarragona repetirà el novembre d'aquest 2019 el judici contra l'home condemnat a tres anys i mig de presó per haver matat una noia de 28 anys a Salou (Tarragonès) l'agost del 2016, suposadament durant la pràctica d'un joc sexual. La vista, que tornarà a fer-se amb un jurat popular, està fixada entre els dies 18 i 27 de novembre.

Un jurat popular ha condemnat a 25 anys un home que va clavar 46 ganivetades a la seva parella mentre dormia a Badalona el juny del 2016. Es confirmen els delictes d'assassinat amb traïdoria i acarnissament, i també el de tinença il·lícita d'armes, ja que va utilitzar també una defensa extensible rígida. També s'ha acordat una indemnització total de 190.000 euros per a la mare i el germà de la víctima, i la prohibició d'aproximar-s'hi ni comunicar-s'hi.

Un jurat popular ha declarat culpable d'assassinat el treballador acusat de matar el seu excap en un polígon d'Esparreguera el 2014. Els membres del tribunal popular consideren que va actuar amb acarnissament i traïdoria perquè el va apunyalar fins a 40 vegades. L'home s'havia defensat al judici assegurant que va actuar en defensa pròpia durant una baralla amb l'empresari i va definir les ganivetades com a "punxadetes sense mala llet".

El treballador acusat d'assassinar el seu excap a Esparreguera el 2014 s'ha defensat al judici assegurant que va actuar en legítima defensa durant una discussió amb l'empresari. L'home va clavar 41 ganivetades a la víctima però davant del jurat ha dit: "No van ser punyalades, eren 'punxadetes' sense mala llet, no volia fer-li mal".

Els Mossos d'Esquadra que van investigar la mort de la menor Anita Castro el 2013 -el cos de la qual va aparèixer a l'espigó de la Mar Bella de Barcelona nu i amb les mans lligades- descarten que la menor se suïcidés, com va apuntar la defensa el primer dia del judici. El cap de la investigació ha apuntat en la sessió d'avui que es va tractar d'un homicidi: creuen que l'acusat no tenia previst matar-la però va acabar fent-ho després d'haver consumit una gran quantitat d'alcohol.

La nit del 27 d’abril del 2013 Anita Castro, que tenia 15 anys, va anar a casa d’una amiga que celebrava el seu aniversari. Abans de la mitjanit va marxar i es va trobar amb uns amics a la boca del metro de Vilapicina per anar a la Fira d’Abril. La seva mare no l’hi deixava anar, però ella va posar una excusa per poder tornar més tard a casa i va tranquil·litzar-la per telèfon dient-li que hi anava amb un amic més gran de la seva mateixa església, a qui la família coneixia. L’Anita va parlar amb la mare dos cops més, però després no va tornar a casa ni va agafar cap de les 90 trucades més que la mare li va fer. Deu dies més tard, els Mossos d’Esquadra van trobar el seu cos entaforat entre unes roques de l’espigó de la Mar Bella. Estava nua i tenia les mans lligades amb els seus sostenidors.

El jurat ha declarat culpable d'homicidi amb abús de superioritat l'home que va matar el fillol d'un capellà al seu pis de Blanes (Selva) el 2013. El tribunal popular ha donat credibilitat al relat del crim del processat, Eulogio Lumalang Sol. Creu que va actuar sota l'efecte de les drogues i obcecat, perquè passava per un mal moment. Però la sorpresa del cas ha arribat després de la lectura del veredicte: La fiscal ha demanat investigar al mossèn per tràfic de drogues, perquè el capellà va reconèixer haver consumit meta-amfetamines amb Lumalang.

Després d'enfrontar-se a una pena inicial d'entre 11 i 14 anys de presó, els sis mossos acusats de la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez han acabat sortint de l'Audiència de Barcelona amb una condemna de dos anys per un homicidi imprudent que no hauran de complir entre reixes, tot i que sí que els implicarà estar suspesos de sou i de feina. Finalment, defenses i acusacions han arribat a un pacte de conformitat d’última hora que ha provocat la indignació dels veïns del Raval, que aquesta tarda han organitzat una manifestació de protesta al barri.

El jutge que presidirà a partir de dilluns que ve el judici contra els vuit mossos acusats de la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez, després d'una reducció al Raval el 2013, ha acordat impedir als mitjans gravar i captar imatges de la declaració dels acusats. Tan sols es podrà accedir a la sala i enregistrar-ne la veu.

El Tribunal Superior de Justícia té sobre la taula l'últim intent dels vuit mossos d'esquadra acusats per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez de forçar un pacte que els eviti l'ingrés a la presó. Tant la Fiscalia com l'acusació particular –que representa la família de la víctima– i les defenses dels agents han arribat a un preacord, al qual només s'oposa l'acusació popular, que actua en nom de l'Associació Catalana de Drets Humans (ACDH). Avui s'ha celebrat una vista per intentar que l'alt tribunal expulsi aquesta part del procés, possibilitant així el pacte.

El jutge que instrueix la causa judicial pel crim de la nena Asunta Basterra, el cadàver de la qual va ser trobat el passat 22 de setembre en una pista forestal de Santiago de Compostel·la, ha notificat aquest dijous una interlocutòria per la qual s'incoa el procediment seguint la llei del tribunal del jurat.

Un jurat popular serà l'encarregat de jutjar el caporal dels Mossos d'Esquadra que va matar d'un tret un home a Olot. L'Audiència de Girona ha desestimat els recursos presentats per la fiscalia i pel lletrat de la Generalitat contra la interlocutòria del jutjat d'instrucció número 2 d'Olot, que ordenava esclarir el cas en un judici. Segons l'Audiència, hi ha dubtes sobre si el caporal hauria pogut "adoptar una altra reacció menys dràstica i definitiva" per reduir la víctima i, per tant, considera que no es pot arxivar el cas al·legant que va disparar en legítima defensa.

L'expresident del govern valencià, Francisco Camps, i l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, han rebutjat un acord de conformitat que implicaria la seva culpabilitat. L'expresident de la Generalitat valenciana ha reiterat la seva innocència davant el jurat per rebre suposats regals de la trama Gürtel.