Jo no sé vostès, però fa temps que surto de casa sense efectiu. I no em refereixo a baixar a comprar el pa. Em refereixo a agafar un AVE, anar-me’n a Madrid, passar-hi tot el dia i tornar sense una sola moneda a la cartera. Ni un bitllet. Res. Com a molt, una targeta. I moltes vegades ni això: el mòbil. Suposo que això era el progrés. Per això té alguna cosa de comèdia que ara el Banc Central Europeu ens recomani tenir diners en efectiu a casa. No gaire. Entre 70 i 100 euros per persona, més o menys el que caldria per aguantar 72 hores en cas d’emergència. És a dir, el mateix sistema que fa anys que ens empeny cap a un món cada cop més digital, més traçable i més dependent de pantalles, xarxes, bateries, claus i plataformes, ara ens demana que guardem uns quants bitllets en un calaix per si tot aquest prodigi tècnic se’n va en orris durant tres dies. La notícia té gràcia. Primer ens acostumen a no tocar diners. Després converteixen l’efectiu en una relíquia una mica incòmoda, fins i tot sospitosa i mal vista. Després tanquen caixers, redueixen oficines, naturalitzen que pagar sigui lliscar un dit sobre una pantalla. I, quan el procés ja està força avançat, ens adverteixen: “No s'oblidin de tenir una mica d’efectiu per si de cas”. Per si de cas què. Per si de cas falla just allò de què ara depèn gairebé tot.

El jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente ha citat a declarar com a testimonis l'exgerent del PSOE Mariano Moreno Pavón i Celia Rodríguez, una treballadora de la secretaria d'organització d'aquest partit, el pròxim 29 d'octubre. El magistrat que investiga el cas Koldo els ha citat arran de l'últim informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, on es detecten, suposadament, pagaments en efectiu per part del PSOE a l'exministre José Luis Ábalos i al que era llavors el seu assessor, Koldo García, dels quals no constava "cap informació".

Dimecres, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, compareixia a petició pròpia al Parlament per parlar de l'escàndol que ha envoltat la reclamació de la Generalitat a milers de famílies de pagaments indeguts vinculats a la renda garantida de ciutadania (RGC). Aquesta és l'última xarxa de seguretat per a les persones a Catalunya que no tenen prou ingressos per viure i han exhaurit altres vies, com l’atur o les prestacions no contributives, i han demanat ja l’ingrés mínim vital (IMV). 

El 13 de setembre, d'aquí dos mesos justos, Verse abaixarà la persiana definitivament. L'aplicació de pagaments ha comunicat als seus usuaris, a través d'un correu electrònic, que deixarà de funcionar i demana que es transfereixin els diners que tinguin en cartera a un compte fora de l'aplicació. El motiu, segons la mateixa empresa, és que "no ha pogut trobar una ruta sostenible per seguir creixent i proporcionar al mateix temps el nivell de servei i innovació que els clients esperen i mereixen".

Semblava que la pandèmia havia suposat el cant del cigne de l'efectiu, la condemna definitiva del paper moneda i les monedes, per deixar pas, només, a les transaccions amb plàstic i a les que es fan través de les aplicacions dels telèfons mòbils. El pronòstic era gairebé una certesa, especialment en una societat com la britànica, que en l'última dècada i mitja ha viscut una progressiva substitució dels diners físics pels virtuals, fins al punt que l'any 2017 va veure com, per primera vegada, les operacions amb targetes de dèbit van superar les d'efectiu pròpiament dit, segons dades de l'organisme del sector bancari UK Finance.

Qonto, la tecnològica financera (o fintech) d'origen francès, compleix tres anys de presència a Espanya, on té una seu a Barcelona. Coincidint amb l'aniversari, ja pensa en ampliar-hi oficines i accelerar la contractació de personal per passar del mig centenar de persones actuals a unes 80, segons ha explicat a l'ARA el seu director a Espanya, Carles Marcos. La companyia ofereix sistemes de pagament i targetes només a autònoms i empreses amb una subscripció que va dels 9 als 250 euros al mes.

"Com ho paguem això? Et faig un Bizum?" Que la teva marca formi part del diccionari del carrer ja diu alguna cosa. L'octubre del 2016 una trentena de bancs espanyols –aleshores representaven més del 90% de les finances del país– es van posar d'acord entre competidors per arraconar un enemic comú. Les grans empreses tecnològiques amenaçaven d'entrar en el seu regnat exclusiu dels pagaments sense efectiu, que es començaven a desplaçar tímidament de les targetes als telèfons mòbils. El resultat d'aquesta conxorxa va ser Bizum, una plataforma que integrava totes aquestes entitats per permetre les transferències instantànies entre particulars a cost zero.

L'any de la pandèmia ha ensorrat l'ús dels diners en metàl·lic com a mètode de pagament més habitual. El 35,9% de la població espanyola va declarar el 2020 que l'efectiu era el mitjà que feia servir més sovint a l'hora de comprar, una xifra que representa una caiguda de 17,1 punts respecte a les dades de l'any anterior, segons un informe del Banc d'Espanya.

El Congrés de Diputats ha aprovat aquest dimecres de manera definitiva la llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que imposa mesures com la limitació a 1.000 euros dels pagaments en efectiu i la prohibició de les amnisties fiscals. El principal punt de la nova llei és justament la prohibició de fer pagaments en efectiu superiors a mil euros, fins ara limitats a 2.500 euros. No obstant, la norma és un conglomerat de mesures fiscals que busquen augmentar el control contra el frau fiscal.

A Esplugues de Llobregat hi ha una botiga on Nestlé ven només els seus productes d'alimentació i on durant els pròxims mesos els clients podran pagar mitjançant un sistema de reconeixement facial. És a dir, que en arribar a la caixa, en lloc de treure diners en efectiu, una targeta o el mòbil, el client es farà una selfie utilitzant una tauleta connectada a Internet que hi ha al costat de la cinta. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest estil que s'impulsa en el camp de l'alimentació.

El diner físic és brut, té costos elevats de producció i distribució, i les monedes foraden butxaques i trenquen moneders. Respecte a la practicitat del pagament amb targeta o el minimalisme de realitzar la transacció amb el mòbil, pagar en efectiu esdevé retrògrad. Alguns comerços ja no l’accepten. En d’altres s’ha instal·lat una màquina negra que s’empassa els diners i retorna el canvi just. Evita falsificacions, robatoris i furts del personal, i la caixa sempre quadra. L’efectiu ha passat a ser el germà petit de totes les formes de diner que existeixen al món i representa un percentatge molt petit de la massa monetària mundial.

Suècia és pionera al món en l’erradicació del 'cash'. Els avantatges d’una societat sense diners en efectiu són molt clars, però, tot i això, la transició cap a una societat sense diners en metàl·lic no és ni fàcil ni ràpida. Hi ha sectors de la societat que són refractaris al canvi.

“Els pagaments en metàl·lic, després de passar mil·lenis sent una de les tecnologies més versàtils i duradores de la humanitat, van camí de desaparèixer en els pròxims quinze anys, aproximadament”. The Economist, una de les publicacions econòmiques més influents del món, feia aquest contundent vaticini en un editorial publicat el febrer del 2007 i vehementment titulat “La fi de l’era del cash ”. La bíblia financera es va equivocar del tot.

Visa està patint problemes informàtics que estan impedint que usuaris de tot Europa puguin efectuar pagaments. Així ho ha reconegut en un comunicat la companyia, que malgrat tot no ha volgut quantificar la magnitud del problema.

L’Anna ha reservat a través de la plataforma Eatwith un sopar a casa d’un xef demà al vespre per a tot el grup d’amics. Per fer la reserva, ha hagut de pagar per avançat un menú tancat. Com que serem deu, és fàcil imaginar que el desemborsament que ha fet l’Anna ha sigut considerable. Ara ens demana que li ingressem la nostra part mitjançant una transferència bancària, però el problema és que l’Anna i nosaltres tenim bancs diferents.

No poder comprar el pa perquè et falten cinquanta cèntims que t’has deixat a la tauleta de nit és un endarreriment impropi de l’era en què vivim. ¿Qui vol carregar monedes i bitllets actualment, amb el risc de perdre’ls o que te’n faltin, quan ja pots comprar fent servir només l’empremta dactilar i un telèfon mòbil? A part d’incòmodes, els pagaments en metàl·lic possibiliten l’economia submergida i faciliten el frau. A priori sembla lògic que comprar, per exemple, una part d’una casa en negre seria impossible en un món de pagaments electrònics. A Suècia, un dels països més avançats en aquesta qüestió, el cash ja és pràcticament una cosa del passat. Només un 20% dels pagaments es fan en metàl·lic (davant del 75% de la resta del món) i fins i tot hi ha esglésies que accepten almoines pagades amb Visa. “L’únic problema que m’he trobat és la moneda per al carro del supermercat”, explicava fa uns mesos a Bloomberg Businessweek Björn Ulvaeus, exintegrant d’Abba i abanderat del moviment antimetàl·lic a Suècia.

C's ha rebutjat aquest dijous en un comunicat que pagués sobresous o que els seus comptes tinguessin cap irregularitat, tot i les incidències que va plasmar la Sindicatura de Comptes en un informe segons el qual el partit va pagar a través de factures dos dirigents –el secretari general, Matías Alonso, i el vice secretari general José Manuel Villegas, segons va publicar l'ARA– per desenvolupar tasques pròpies del seu càrrec orgànic. Així, C's apunta que Alonso va facturar com a autònom i no com a empresa, i que els pagaments ja estaven previstos al pressupost.