El departament de Salut ha sortit a defensar la seva proposta de donar incentius als CAP perquè escurcin la durada de les baixes laborals, una mesura que ha aixecat polseguera en les últimes hores. Aquest dilluns, la conselleria ha assegurat en un comunicar que la proposta per millorar la gestió de les incapacitats temporals (IT) no persegueix "retallar baixes ni la seva durada, sinó evitar que s'allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d'accés als especialistes". Salut justifica així la seva decisió d'impulsar incentius econòmics en els centres sanitaris catalans que aconsegueixin que les baixes per salut mental i lesions osteomusculars durin menys. Des del sector, però, hi ha veus que qualifiquen aquest argument d'"absolutament economicista".

El Síndic de Greuges ha pres en consideració la denúncia d'un home de 72 anys per la limitació d'edat dels plans de detecció de càncer de còlon i demana al departament de Salut en què es basa per deixar de fer les proves diagnòstiques a partir dels 69 anys, precisament una edat en què aquesta mena de tumors són els més freqüents. Aquest cas d'edatisme, la discriminació per edat, el va denunciar el barceloní Joaquim Vilargunter a les pàgines de l'ARA després que la conselleria que dirigeix Olga Pané i un jutjat li neguessin entrar en el programa públic de prevenció.

Carmen Castillo fa més de quaranta anys que va al psiquiatre i, ara, a punt de fer 75 acostuma a passar per la consulta de primària o l'hospital més del que voldria. Aconsellada per la filla, està a l'espera de tenir el botó de la teleassistència i una valoració de grau de la dependència per aconseguir bonificació per adaptar el bany, un tràmit que diu que s'ha fet enrevessat perquè ha hagut d'anar a la doctora que la coneix de fa anys perquè li faci un informe sobre com l'artrosi l'ha reduït la mobilitat. “Et fan anar d'aquí cap allà buscant qui t'entengui i t'atengui”, es queixa. Aquesta duplicitat de tràmits és el que pretén acabar la futura Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS-Cat), que ha aprovat aquest dimecres el Parlament, tot i que, si tot va bé, no entrarà en funcionament fins d'aquí a un any, i encara caldrà esperar fins al novembre del 2027 perquè la integració dels dos serveis estigui plenament desplegada.

Amb l’arribada de l’hivern, els virus respiratoris com la grip, la covid o la bronquiolitis tornen a circular amb més intensitat. El fred fa que passem menys temps a l’aire lliure i que ens reunim més en espais tancats, facilitant així la transmissió dels virus. Tot i que moltes d’aquestes malalties desapareixen per si soles, poden generar complicacions greus, sobretot en els grups de persones en situació de risc o vulnerabilitat com són les persones grans, les embarassades o les que pateixen malalties cròniques. Cada any, entre els mesos de desembre i gener, aquest augment d’infeccions provoca un increment de visites als Centres d'Atenció Primària (CAP) i urgències, moltes de les quals es podrien evitar amb mesures de prevenció, especialment amb la vacunació.

La circulació de virus respiratoris com la grip i la covid augmenta durant la tardor i l'hivern, i el departament de Salut ha engegat la campanya anual de vacunació per protegir les persones amb risc de patir complicacions si es contagien. Com que la previsió de cara als pròxims mesos és que la temporada gripal pugui avançar-se entre dues i quatre setmanes –segons ha informat aquest dimecres el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Generalitat, Jacobo Mendioroz–, la campanya de vacunació també s'iniciarà abans del que és habitual, a mitjans de setembre.

A Catalunya, un 21,3% dels infants entre 6 i 12 anys té sobrepès i un 11,3% pateix obesitat, segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2024. El percentatge d'obesitat és més alt entre els nens —se situa en un 14%— que entre les nenes —situat en un 8,3%—. Per tractar aquest problema de salut pública, és important que el seu abordatge i prevenció s'inclogui en el marc de polítiques equitatives que redueixin les desigualtats socials i comercials de la salut, fent èmfasi en l'entorn i en les condicions de vida dels infants i les seves famílies.

Una fruita de temporada a mitja tarda en comptes d’un grapat de galetes, un got d’aigua en lloc d’una beguda ensucrada, o una bona amanida de llenties amb hortalisses de temporada en comptes d’una hamburguesa. No cal fer cap dieta estrambòtica ni passar hores a la cuina. La guia “Petits canvis per menjar millor”, del Departament de Salut, t’ajuda a cuidar la teva salut i la del planeta amb consells d’alimentació senzills i assequibles.

La importància de les baixes laborals i les conseqüències que implica fer-ne un ús abusiu o no fer-ne un bon ús. Aquest és el principal objectiu del Govern de la Generalitat que ha fet una crida a la ciutadania a fer un ús responsable de les interrupcions temporals de la feina per malaltia o accident. L’executiu català, a través del departament de Salut, vol fer entendre la responsabilitat individual que hi ha en l’ús adequat de les baixes, fer arribar la importància de la cultura de la responsabilitat envers el sistema sanitari català –tant per part dels treballadors com de les empreses– i sensibilitzar l’impacte social i econòmic que impliquen les incapacitats temporals.

L'augment de receptes de fàrmacs antidepressius no s'atura. L'any 2023, l'últim amb dades governamentals definitives, més d'1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d'aquest tipus de medicament que, grosso modo, anestesia les emocions. És molt més del doble de receptes (+169%) que només tres anys abans, el 2020, segons el departament de Salut. Si bé no és la primera vegada que els indicadors alerten d'aquesta pujada preocupant, entre les dades fetes públiques coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió destaca especialment l'augment de prescripcions entre els menors de 15 anys, que s'han més que triplicat (+253%) en el mateix període d'anys.

L'accessibilitat al sistema de salut, sobretot a l'atenció primària, ha estat i és un dels grans camps de batalla i, alhora, una oportunitat de millora amb gran repercussió en el conjunt de la ciutadania. Però per afrontar aquest repte cal primer fer algunes consideracions importants des del meu punt de vista. Per exemple: la proposta dels actuals responsables de Salut de reduir l'accessibilitat de l'atenció primària al fet que el metge de família atengui els ciutadans que ho sol·licitin en un màxim de 48 hores, és, com a mínim, simplista. Per què?

Als hospitals catalans es van fer l’any passat 1.393 trasplantaments d’òrgans, un 3,5% més que el 2022 i una xifra que supera el rècord registrat el 2019. Amb tot, el departament de Salut estudiarà les causes que fan que hi hagi també un augment de negatives de famílies a autoritzar la donació. En aquest balanç, que el conseller de Salut, Manel Balcells, ha qualificat d’“orgull per al sistema sanitari”, també s’ha superat el màxim de donants vius, que ja són la segona via més important per poder donar una segona oportunitat als malalts. Són quatre trasplantaments per dia, cosa que equival a una taxa de 176 intervencions per cada milió d’habitants, una de les més altes del món.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del departament de Salut, injectarà 460 milions d'euros per fer possible l’acord històric per millorar les condicions dels treballadors adscrits al III Conveni laboral del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat).

Amb la campanya de vacunació de grip i covid ja en marxa per a les persones grans i amb alguna discapacitat que viuen a les residències, Salut obrirà el dilluns 10 d'octubre les agendes perquè els altres col·lectius a qui s'aconsella immunitzar-se puguin demanar cita de cara a una temporada tardor-hivern que seguirà el patró de normalitat d'abans de la pandèmia, segons el que ja s'ha apreciat a l'hemisferi sud.

Identificar els contactes de positius i complir correctament les quarantenes necessàries és clau en una cinquena onada de covid-19 amb més interacció social i desplaçaments que les anteriors. Per aquest motiu, el departament de Salut ha creat un qüestionari online que permet a qualsevol personal verificar en menys d'un minut si és un contacte estret d'un positiu. El resultat es coneix en acabar el test i, si és necessari, el mateix aplicatiu indica a l'usuari les mesures que cal que prengui.

La pàgina de vacunació que s'utilitza a Catalunya per demanar citació o modificar l'hora de la vaccina permetia accedir a les dades de tercers. El departament de Salut va solucionar el problema fa poc més d'una setmana, assegurant que durant els mesos que hi va haver aquesta bretxa de seguretat no es va produir cap fuga d'informació. "No hi ha hagut cap incidència en la pàgina de VacunaCovid que hagi comportat que terceres persones hagin accedit a informacions d’altres ciutadans", defensa el departament a preguntes de l'ARA.

El polèmic contracte que la conselleria de Salut va signar amb Ferroser –filial de Ferrovial– per fer el seguiment de contactes dels positius de covid continua aixecant polseguera. Arran de la denúncia d’un restaurador de Girona, l’Oficina Antifrau de Catalunya ha decidit obrir una investigació perquè, després d’analitzar els fets, “s’ha pogut deduir" un possible cas de "destinació il·legal de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular”; segons ha avançat el Diari de Girona i ha pogut confirmar l’ARA. 

Els treballadors de Ferrovial encarregats del rastreig de casos de covid-19 han denunciat que el departament de Salut es nega a subrogar-los després de rescindir el contracte amb Ferroser, una filial de l'empresa. Per això han començat una vaga avui dimarts, convocada per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per reclamar que no se'ls acomiadi i que puguin continuar fent la feina de rastrejadors un cop passin a dependre de l'Agència de Salut Pública. "Ens sentim molt insultats", ha dit la treballadora Carolina Soto. A més, els treballadors han denunciat que el departament de Treball ha fixat uns serveis mínims del 90% per "boicotejar" la protesta.

El Departament de Salut ha posat a disposició de la xarxa de l'atenció intermèdia, o sociosanitària, de les regions sanitàries de l'Alt Pirineu i Aran i de Lleida 18 llits addicionals que permeten millorar la capacitat d'atenció als pacients de mitja i llarga estada, 14 dels quals aniran a hospitals pirinencs. Tal com han explicat des de Salut, aquest increment de capacitat forma part d'un pla de contingència per fer front als efectes del covid-19, que amb tota probabilitat s'haurà d'estendre més enllà dels 14 mesos previstos inicialment.

Fa més de nou mesos que tenen símptomes de covid-19 tot i que ja fa molt de temps que van passar la fase més aguda del virus i des de llavors han donat negatiu de la prova PCR. Les persones amb covid persistent, que podrien ser un terç dels pacients lleus o moderats, són en un 79% dones amb una mitjana d'edat de 43 anys, tot i que també s'han detectat casos en menors, i la durada mitjana dels símptomes que pateixen ja és de 185 dies, és a dir, més de mig any. Tot i l'abast de la seva situació, no apareixen en cap registre oficial.

Empitjoren de nou les dades de covid-19 a Catalunya. Salut ha notificat 1.886 casos nous de covid-19 a Catalunya confirmats amb una PCR o un test d’antígens, els quals sumen un total de 328.943 contagis des de l’inici de la pandèmia. A més, s'han registrat 39 defuncions en les últimes 24 hores i la dada puja fins a les 16.432 persones mortes a Catalunya des del març.